pessics d'història n. 2. Segon butlletí de la Universitat de Sant Climent

1. Butlletí n. 1
ESTIU 2011
Pere Quart i Sant Climent
Tot just fa vint-i-cinc “...amb la poe- l’empenta d’aquells Con-
anys que ens va deixar sia aprenem a prendre sells Populars que van
Pere Quart, un poeta cada cop més conscièn- posar una forta petjada
compromès amb el seu cia dels drets i els deures cultural al nostre poble i
poble i amb la seva llen- que ens vinculen amb la que van engegar un pro-
gua, com pocs en els comunitat ala que perta- grama d’activitats anuals
temps durs que li va to- nyem. Aquesta conscièn- que molts enyorem, ...
car viure. cia és necessària si vo- sobretot si veiem les
lem que Catalunya esde- agendes culturals que
L’any 1983, des dels
PESSICS D’ HISTÒRIA
vingui un dia una verita- avui en dia ens arriben a
Consells Popular de Cul-
ble democràcia. Us feli- casa, òrfenes i sense la
tura de Sant Climent li
cito, doncs, perquè des sensibilitat que ens feia
U N I V E R S I TAT D E S A N T C L I M E N T
vam dedicar un petit
del vostre poble aporteu posar la pell de gallina
homenatge en l’edició
al país allò que més ne- amb paraules com les de
del Recull de Poesies de
cessita en aquests mo- Pere Quart i Setmanes
la 2a. Setmana Cultural
ments crítics i decisius Culturals com les que
que vam organitzar. El
de la seva història. I omplien les nostres nits
Poeta ens va rebre a casa
també difoneu l’amor a d’abril dels vuitanta.
seva i ens va fer un escrit
llengua, una de les prin-
de presentació del volum
cipals característiques
de poesia, en el que resu-
que determinen una Na-
mia la seva manera de
ció”.
fer, la seva gran estima
pel país i expressava la Era l’any 1983 que rebí-
seva decepció per no em aquestes paraules del
poder-nos acompanyar poeta, però encara tro-
en la vetllada per la seva bem a faltar veus críti-
“salut insegura” (en pa- ques, compromeses i
raules seves) senzilles com les seves. I
també trobem a faltar
Pere Quart ens escrivia:
Editorial
El Consell de la Univer- afectaven al poble. de dotzenes de generaci-
sitat de Sant Climent el ons en el paisatge de les
formaven els caps de Volem recuperar el seu nostre muntanyes , que
casa de la població i es nom per a recordar tenen escrit en els seus
reunia al costat de la aquest esperit participa- marges la lluita diària
porta de l'església i del tiu davant de les preocu- per a la vida dels nostres
cementiri. pacions i qüestions de avantpassats.
les que depenia la vida
La Universitat estava pública i el futur de Sant En “pessics” dolços i
presidida pel batlle i el Climent. breus intentarem recor-
rector hi actuava de no- dar la nostra gent, el seu
tari, i en la seva assem- Recobrant la seva me- pas pels nostres carrers i
blea es decidia sobre els mòria se’ns fa present el la seva vinculació amb la
afers més importants que pas del temps i el treball història del nostre país.

2. El Llibre de la baronia d’Eramprunyà
El passat dia 14 de juliol va tenir lloc El Llibre a princi-
a Gavà la presentació de “El llibre de pis del segle XX
la Baronia d’Eramprunyà”. El volum va ser consultat
que ara podem consultar i que ha estat per historiadors
editat per Pagès editors, és la trans- com Francesc de
cripció de l’antic Llibre de la Baronia Bofarull i en els
que en el segle XIV va iniciar Jaume anys seixanta per
Marc, per a testimoniar els seus drets historiadors locals
sobre el patrimoni de la Baronia. com Josep Soler
Vidal de Gavà i
La reproducció documental ha anat a Josep Eixarch de
càrrec de les historiadores Elena Can- Viladecans i es donava per perdut en i que servien per localitzar en el text
tarell, Mireia Comas i Carme Munta- els anys vuitanta. En ell es recullen, els paràgraf més importants , aquesta
ner, del Departament de Paleografia i en mig de capbreus i censals i home- il·lustració és l’única que apareix en tot
Història Medieval de la Universitat de natges, des de còpies d’alguns docu- el volum.
Barcelona. ments anteriors a la compra de la pro-
Les autores d’aquest treball van arri- pietat del castell i les seves possessi-
bar al manuscrit gràcies a la interme- ons al rei Jaume II per part de la famí-
diació del doctor Prim Bertran amb el lia Marc, o els fets de la Guerra Civil
seu actual propietari, hereu de la famí- catalana del segle XV, o la descripció
lia Girona que en el segle XIX va de la investidura com a cavaller de
comprar el castell d’Eramprunyà i tots Jaume Marc.
els seus drets. Es especialment recomanable veure
A part de les col·leccions institucio- la il·lustració en que Eimeric de Cunit
nals i de algunes eclesiàstiques , presta homenatge i fidelitat a Jaume
aquesta obra constitueix un dels diplo- Marc, en la casa que el senyor d’Er-
maris més importants del nostre país amprunyà té a Sant Climent (foto de
des dels darrers segles de l’edat mitja- la dreta). A part d’alguns dibuixos
na. que adornen els marges del manuscrit
Racons de Sant Climent
Encara podem veure aquest antic prou aigua per la riera.
molí, en el carreró que hi al costat
de cal Bieló, al carrer Rafael de Ca- A l’altre costat de la riera hi havia
sanova. un altre molí força més alt, que pro-
porcionava l’aigua a la torre de ca
És un molí de pou que s’utilitzava l’Esquerrà.
per a extreure aigua i per a regar
l’hort de cal Metge. En el pla d’urbanització de la zona
de “el Molí” (que li deu el nom!),
Al costat, a l’hort de cal Bieló, hi està previst la seva restauració i
havia un altre pou amb un safareig conservació en el passeig que es
que utilitzaven moltes veïnes per a mantindrà per darrera dels edificis i
anar a rentar roba quan no baixava paral·lel a la carretera de Sant Boi.
Página 2 PESSI CS D’ HI STÒ RI A

3. Terra d’acollida
En el segle XVI, l’arribada d’immi- huja diu que els pagesos d’Eram- En el llibres de testaments de l’Arxiu
grants a les nostres terres va ajudar a prunyà els llogaren terres i cases , Parroquial de Sant Climent trobem la
que la despoblació del país provocada “imposant unes quotes superiors a les presència d’un francès l’any 1488 i
per la pesta i la crisi medieval, no fos que ells pagaven a la baronia”, així set més abans de 1560; en la dècada
superior. Els primers en arribar a s’obtenien uns beneficis monetaris, i a posterior són onze els immigrants que
aquesta zona procedien del Bearn i la més, s’incrementava la producció, fan testament a la nostra parròquia i
Gascunya, i en el fogatge de 1516 els amb la possibilitat d’amagar-ne una des de 1570 fins a finals de segle XVI
podem quantificar entorn d’un 10 % part al senyor” . són vint-i-un els que ho fan.
del total de la població. La majoria
Alguns d’ells s’establiren en terres Molts dels seus descendents encara
d’immigrants eren homes joves, que es
llogades i d’altres feien de mosso en porten els cognoms que avui en dia
llogaven com a mossos per a treballar
algun mas. Aquesta darrera opció és són tan climentons com Marieges,
en les feines més dures a la terra i re-
la utilitzarien algunes vídues que hi Cases, Vila, Font, Soler, Serra, ...
presentaven una entrada de força de
trobaren l’oportunitat de tenir un ajut
treball barata i amb un potencial enor- ... perquè, en el fons, tots som immi-
masculí per poder fer front a les feines
me, que va contribuir en gran manera grants!.
més dures del mas.
al redreç del camp català. Dolors Sana-
Sabieu què ...
… en el segle XVII s’havien tracte de lloguer que que eren un fet habitual i
allotjat tropes a Sant Climent? signen Joana , vídua de que tant els amos com
“ … que si per allotjament
Sebastià Fulquet i Pons els llogaters volien des-
Tot el segle XVII està marcat per les Guell, per dues cam- de soldats feien, ninguna
lliurar-se d’aquestes
guerres constant que Catalunya té bres i la meitat del taxa vinguí a càrrec del càrregues.
amb França i amb Castella. Aquesta terrat duna casa del llogater…”
situació obliga a alguns climentons a carrer Nou de Sant
allotjar les tropes que es desplacen i Climent. 1642, 16 d’octubre. Venda de dues cambres
saquegen pel nostre País. que fan Joana Folquet, vídua, i el seu fill a
Que en contractes privats es detalles- Pons Guell,
Així ho podem comprovar en el con- sin punts com aquest, ens fan veure
A la recerca de fites!
Des de la passada primavera diversos cia. 1990-2000, estava situada al pàrquing
equips estan treballant en els termes de de davant del restaurant "Can Xi-
la Baronia d’Eramprunyà a la recerca de En el cas de Sant Climent, encara podem
xol" (Casa
fites limítrofes entre les seves poblaci- trobar algunes fites que marquen el límit i
Gran del
ons. en les que es pot llegir perfectament
Bori, Sant
“Viladecans”, en el costat que li corres-
Aquest treball s’està portant a terme a Boi de
pon.
partir d’una proposta que es va llençar Llobregat).
des de l’organització la IV Trobada de En aquesta fotografia podem veure l’anti- Actualment
Centres d’Estudi de la baronia d’Eramp- ga fita del Montbaig, un trifini dels termes està en
runyà i pretén localitzar, datar i marcar municipals de Viladecans i Sant Climent parador
les fites que resten en peu per elaborar- de Llobregat, amb l'antiga "Quadra" juris- descone-
ne un registre i preservar-les. diccional del Benviure. gut.
Fotografia: Pere Martí (EPR), cedides a (més fotogra-
Aquestes petites marques que trobem J.M. Cervelló, per la seva filla Immacula- fies i més
per tot el territori esdevenien transcen- da . informació a
dentals per a marcar cada municipi , per h t t p : / /
establir els seus límits i eren utilitzades Quan van ser feta aquesta fotografia, més universitatdesantcliment.blogspot.com/ )
en múltiples documents com a referèn- o menys a començament de la dècada
Butll etí n. 1 Página 3

4. 1780: Els pagesos de Sant Climent no volen
pagar per amarar cànem a la Murtra
UNI VE R SIT AT DE SA N T
CL IM E NT
“Certificam nosaltres los baix firmants, com no volem pagar ninguna
contribució com lo que demanen, de amarar cànem a l'Estany de la Mur-
tra, ni d'altres contribucions que ens volem atenyer, per lo que diu la
Sant Climent: un Sentiment! Concòrdia feta entre lo Poble de Bila de Cans y dit Poble de St. Climent,
a m b p re s è n c ia d e l s e n y o r B a r ó d e d i t s P o b l e s .
I expresant la concòrdia, que no pugia lo Poble de Bila de Cans, ni lo
senyor Baró, imposar-nos ninguna contribució sobre dit Poble de St. Cli-
http://universitatdesantcliment.blogspot.com/ ment, per cap concepte i volem los infraescrits atenir los Pactes que ex-
p r e s s a l a C o n c ò r d i a .
Correu electrònic:
Sant Climent, agost als 15, de 1780.
universitatdesantcliment@gmail.com
(signen la carta 70 pagesos de Sant Climent)
La guerra de Successió arriba a Eramprunyà i Sant Climent
Després d’anys de guerra per la Succes- de la noche del mismo dia, aumen- el setge a Barcelona i, en aquest cas,
sió del tron hispànic, el juny de l’any tando el Destacamento de 500 in- infligeixen un bon correctiu a les tro-
1713 es ratifiquen en el Conveni de l’H- fantes y 300 caballos sorprendie- pes invasores a les nostres muntanyes.
ospitalet els tractats d’Utrech entre els ron a los voluntarios y paysanos, y
caps dels exèrcits austríac i hispanofran- Diverses batalles més es produeixen a
forzando una casa del Lugar, to-
cès. Aquest conveni cedeix tots els ter- la baronia d’Eramprunyà abans de la
maron 22 prisioneros, y los demas,
ritoris catalans a Felip V. Tot i aquesta caiguda de la capital el setembre de
con la oscuridad de la noche logra-
signatura, les corts Catalanes decideixen 1714, amb finals ben diferents per als
ron el librarse; retiraronse a Sant interessos catalans: si el maig de 1714
prosseguir la lluita per a la llibertat.
Climent, unióseles un número de els voluntaris catalans van forçar de
Catalunya és ocupada per tropes hispa- paysanos y dos compañias de fusi- nou a la retirada de les companyies
nofranceses i la manca d’un exèrcit pro- leros; el mismo Destacamento fue a franceses cap a l’altra riba del Llobre-
pi fa que la resistència només s’organitzi atacarles, encendiendose entre los gat des de Castelldefels, pocs dies
a Barcelona. Per tot el país es comencen dos partidos un obstinado combate més tard, voluntaris gavanencs refu-
a vulnerar les lleis pròpies, i apareixen porque por instantes se les junta- giats a l’ermita de Bruguers “foren
noves imposicions econòmiques, que ban paysanos naltratados y refu- trets del temple a empentes i culata-
fan que el poble prengui partit per les giados de la tropas, estas fueron des i posats en fila al davant de la
institucions nacionals i planti cara als precissadas a retirarse, porque el capella moriren a trets d’armes de
invasors en molts llocs. terreno favorecia a los paysanos y foc ...” .
la cavalleria no podia obrar; los
I així passa a la baronia d’Eramprunyà Com diu Josep Campmany a “La
Paysanos los siguieron en tanto
en diversos enfrontaments entre page- guerra de Successió a Gavà i Eram-
que duró lo fragosos de los montes.
sos i tropes invasores. Un d’aquests prunyà !700-1720)” (1) Eramprunyà
Perdieron los voluntarios paysanos
combats es produeix a Sant Climent el mai caigué en mans borbòniques i
dia 16 d’agost de 1713 i l’explica així y fusileros 45 hombres y algunos durant el setge de Barcelona era un
Francesc de Castellví en el manuscrit heridos. Las dos coronas, 186 mu- dels llocs des d’on es podrien enviar
“Narraciones Históricas desde el año ertos o heridos, porque los Paysa- reforçoa i aliments a la ciutat assetja-
1700 hasta el año 1725”: nos desde lo fragosos, practicos en da.
la punteria, hacian grandes estra-
“300 cavallos y 60 fusileros manda- gos” (1) Podeu trobar l’article complet a
dos por el coronel Falcó, atacaron los
Els pagesos, els paysanos de la narra- http://84.88.10.30/index.php/Materials/
voluntarios y paysanos que se retira- article/view/200962/268484
ron a Vila de Cans y Gabà, y a las 12 ció, prenen clar partit al costat de les
institucions catalanes que resisteixen