El pèsol Negre. Nº 23. Agost-setembre 2005

1. Publicació llibertària de l’Alt Llobregat i Cardener
GRATIS
Atur i precarietat Berguedà
6000 exemplars
II època núm. 23
Agost-setembre 2005
Iberpotach segueix acomiadant treballa- 120 miners. Al mateix temps s'amplien
dors abans de negociar el conveni i els les places de policia i és que, els
Mossos d'Esquadra agradeixen els
obrers que defensant els seus drets
privilegiats volen estar protegits per
poder seguir explotant i robant.
L’Ajuntament de Berga i la
volien portar una carta a l'empresa a
Súria. És el final definitiu de les mines i el tèx-
seva política cultural i de
til al Bages i al Berguedà, però sobretot participació ciutadana /pàg 5
L'empresa Grup Bloc 41, de Navarcles, és la continuació de la davallada impara- L’Institut Municipal de Cultura, la
deixa al carrer 90 persones de la fàbrica ble de drets laborals i socials. Sinó pre- regidoria de joventut i la campanya
MABSA, d'un total de 120 treballadors. nem consciència del que ens estan fent
quan vulguem posar-hi remei serà per la participació ciutadana de
Carbons Pedraforca pot deixar al carrer massa tard. l’Ajuntament de Berga, no és res més
/pàg 20-21 que bruta política barata.
Bages
Cremat sobre cremat:
incendis a la Catalunya
Central /pàg 3
Els incendis d’aquest estiu han cremat
gran part del Bages, especialment
Sallent, Balsareny, Navarcles...
Ineptituds, responsabilitats i més
enllà d’això l’autor ens proposa una
reflexió important.
Abús d’autoritat dels mossos
a Manresa /pàg 4
Un altre abús d’autoritat per part dels
Mossos d’Esquadra de la senyora
Miners tallant l’eix del Llobregat en el seu conflicte amb Iberpotash Tura, aquesta vegada a Manresa
Arxivada la denúncia Esdeveniments després de Altres llocs
Repressió als companys
l’assassinat de l’Isanta
de tortures al jove de Carta a la senyora Tura anarquistes italians /pàg 8
Torà Violència per a nosaltres
Plataforma per a la convivència
Muntages i repressió contra anarquis-
tes italians a Italia i aquí. Solidaritat
activa amb els anarquistes presos!
pàg 8 El pueblo, eterna alegria golpeada
Carta a Roser Farràs
Altres
/pàg 15-19
Transgènics,
alimentació i alterna-
tives de consum

2. Aquí estem de nou, treballant per fer realitat aquest projecte de denúncia i comunicació
Sumari
horitzontal.
Pàgina 4 A LA TURA SE LI INDIGESTA EL SOPAR
Aquests darrers mesos han passat moltes coses al nostre voltant, greus esdeveniments que
ens recorden la misèria de la societat actual. Ara i aquí veiem un nou tancament d'una Pàgina 5 LA MARXA-HOMENATGE ALS MAQUIS ARRIBA A L’ALT LLO-
empresa, fent-se visible una vegada més un moment en què el potencial crític de les clas- BREGAT I EL CARDENER
ses treballadores segueix adormit. Ens deixem el cos per una merda de sou tot l'any i no
som capaces encara (o ja no som capaces) de l'esforç per mobilitzar el rebuig a aquesta Pàgina 7 UNA ALTRE AGRESSIÓ DELS PORTERS DE LA GENERAL
situació. L'explotació, malgrat tots els auguris postmoderns, persisteix. Paradoxes de la
vida. Potser és al postmodernisme a qui li devem: no va aconseguir acabar amb l'explota- Pàgina 7 NOTÍCIES BREUS
ció capitalista però si amb el seu moviment de rebuig.
Pàgina 7 L’AJUNTAMENT DE LA ROCA DEL VALLÉS CONTRA LA CUL-
Segueix l'explotació, s'enforteix l'especulació, s'actualitza la repressió. Els buròcrates d'a- TURA POPULAR
quí llancen una nova onada repressiva vers les persones crítiques. I per si fos poc els atacs
ja no vénen només des de dalt, i recordem aquell vell lema: pau entre pobles, guerra entre Pàgina 9 MULTES PER CRITICAR SHARON A BARCELONA
classes. A Berga la fractura social és quasi un fet als carrers, i ens hauríem de preguntar
quin paper hi juga cadascuna i quines confidències i condescendències trobem; potser més Pàgina 9 UN MAÑO I UN BERGUEDÀ A LA CONTRACIMERA DEL G-8
d'una s'estiraria dels cabells. Hi ha amistats perilloses. Conseqüència: que cadascuna en tre-
gui la seva. El poble de Berga sap el que va succeir la passada tardor i la passada Patum, Pàgina 10 PER COMUNICAR-TE AMB UNA PERSONA PRESA
sap en quina versió confia i així es va demostrar en les manifestacions que van acabar a
la porta del zoo dels mossos, aquella espècie d'animals, recordant les paraules de Joan PÀG 15-19 ESDEVENIMENTS DESPRÉS DE L’ASSASSINAT
Rigol, demòcrata i cristià, pronunciades al Parlament de Catalunya mentre el presidia. Els DE L’ISANTA
fets de Patum encara ens dolen. I ens subleven. Del que ha passat després i el paper de la PÀG 15 SOBRE LA PLATAFORMA PER LA CONVIVÈNCIA
Tura ja en parlem prou. Els funcionaris sempre s'han protegit mútuament i PÀG 16 CARTA A LA SENYORA TURA
nosaltres...nosaltres així estem. A Manresa, policies i jutges prevariquen per tal de prote- PÀG 16 CARTA A ROSER FARRÀS
gir especuladors, per si la llei no els protegeix ja prou (okupa i resisteix!). I d'aquesta PÀG 17 CARTA OBERTA A ROSER FARRÀS
manera, altres companys són greument represaliats per l'exercici de persones sense escrú- PÀG 18 VIOLÈNCIA PER A NOSALTRES
pols. I tres quarts del mateix a Sallent, on la incompetència institucional i judicial es fa PÀG 19 EL PUEBLO, ETERNA ALEGRIA GOLPEADA
represàlia i les mines agonitzen, no sense reproduir-se els històrics episodis de dignitat
obrera i violència patronal i estatal. Per tancar la quadratura, a la presó del Bages hi haurà PÀG 22 DE LA MANCHESTER CATALANA AL SOHO BARCELONÈS
lloc per qualsevol de nosaltres. PASSANT PEL FÒRUM DE LES CULTURES
Tot plegat, delirant tragicomèdia de mentires necessàries. Definitivament, el sistema es PÀG 22 PRESONS, L’ALTERNATIVA FÀCIL DE LA LLEI
comporta com un imbècil egoista pres de patologies incurables. El poder és un corredor
de fons. Hauríem de tornar a recordar amb qui creu aquest poble i assenyalar a qui men- PÀG 23 RESSENYES I POESIA
teix: la necessària reforma democràtica vindrà del carrer o no vindrà.
PÀG 24 ENTREVISTA
Aquest mateix carrer que veu com segresten la cultura popular (a la Patum de Berga ja li
preparen el cementiri, altrament dit museu). La festa, com el paisatge, tal com l'hem cone-
gut s'acaba, amb la cautela i silenci amb que les seves ments solen dissenyar, entre les fla-
mes de la infàmia. La cantarella de sempre: el diner abans que el poble. I així l'especula-
ció passeja triomfant per les seves noves autopistes, segones residències i maleïts eixos del
Llobregat -fins i tot els seus noms es retorcen de cinisme-.
Malgrat tot , aquí estem i aquí estarem, no vagin a pensar que ja està tot fet.
Salut! I bons aliments!
I recorda...
Directori
*BERGA: Ateneu Llibertari del Berguedà: c/
Edita: Col·lectiu Pèsol Negre. El Pèsol Negre no és el portaveu de cap associació ni entitat. El col·lectiu Pinsania núm. 7 bxos, Berga 08600. Adreça
Pèsol Negre és obert i canviant i no representa a ningú, solament a qui en forma part a cada moment. electrònica: alliberga@hotmail.com i
D'altra banda, com a col·lectiu només intentem assumir l'editorial i les grans línies de la publicació, la ateneullibertari@berguedallibertari.org
resta de textos són responsabilitat dels irresponsables dels seus autors. A qui li piqui que es rasqui. Associació Cultural Columna Terra i Llibertat (col·lectiu difusor del pen-
sament i la pràctica anarquistes): c/ del Balç núm. 4 baixos, Berga. Adreça
Tancament d'aquesta edició: 30/08/05 postal: apartat de correus 16 Berga 08600. Adreça electrònica:
actll@berguedallibertari.org www.berguedallibertari.org (Portal llibertari del
En aquest Pèsol Negre han participat: Berguedà on trobareu les pàgines web dels col·lectius llibertaris
Marta, Pep i tu, M., Col·lectiu la lluna Negre, Cirne, Hiram Gascoine, Gbx, Barrikada, Milicianu, berguedans). Centre d'Estudis Josep Ester Borràs (centre de docu-
Plataforma per la convivència, zuma, turalparedón!, Fulanito, Karatepunk, Akgalavia, Boicot preventiu, mentació, recerca i difusió de la història social de la comarca): c/ del Balç
H.A.T.E, La pantera negre, Els tenebres, Marcel·li Isach Boixader, Otro, Yoko ono, Faust, La Hija, núm. 4 baixos, Berga. Adreça postal: apartat de correus 16 Berga 08600.
Mineros, Balcebú, F i Secció Sindical CGT-correus Manresa, Milicianu. Adreça electrònica: cejeb@berguedallibertari.org Pèsol Negre (publicació
llibertària de l’Alt Llobregat i Cardener): pesolnegre@berguedallibertari.org
*GIRONELLA: Associació Cultural La Fona. *MANRESA: CGT (anarcosindi-
Atenció: La premsa anarquista pot erradicar la ignorància i la sub- cat): c/ Circunvalació núm. 77, 2on, 08240 - Manresa (Barcelona). Telf. :
missió al poder. 93 874 72 60 - Fax : 93 874 75 59. Adreça electrònica: manre@cgt.es
Aquesta revista la fem entre totes i tots i per això és important que Coordinadora antirepressiva de Manresa: http://www.nodo50.org/cam/
ens feu arribar els vostres articles de denuncia, pensaments, poemes, (en construcció) Na Bastardes (centre social okupat): c/ Bastardes núm.
etcètera. Intentem publicar-ho tot, tingueu paciència. 13, Manresa. *MONISTROL DE MONTSERRAT: CNT-AIT (anarcosindicat): c/
Sant Pere núm. 35, 08691 Monistrol de Montserrat. Adreça electrònica:
cnt_ait_monistrol@yahoo.es. *NAVARCLES: Cal Carrasclet:
carrasclet@gmail.com. Masia okupada Ca n'Escaiola:
canescaiola@gmail.com. *OLVAN: Ateneu Popular Olvanès *SALLENT:
Amics d'Agustín Rueda Adressa electrònica: amicsagustin@berguedallib-
ertari.org, CGT (anarcosindicat): c/ Clos núm. 5, 08650 - Sallent
(Barcelona). Telf. : 93 837 07 24 - Fax : 93 820 63 61. Adreça electrònica:
sallent@cgt.es. Pàgina Web: http://www.cgt.es/sallent *SÚRIA:
L'Alternativa (col·lectiu polític): c/ Magí Fàbrega, 3, 2n, 08260 Súria. Telf.
93 869 64 26. Pàgina web: www.surialternat.tk Adreça electrònica: surial-
ternat@latinmail.com

3. Incendi prop de Navarcles de Guadalajara), tirar una colilla
des de la carretera (cas del de
Cardona) o fumigar abelles (cas
del de Rocafort). Des d'aquest
punt de vista els incendis són el
resultat de l'ús negligent dels
espais forestals com a espais de
lleure per part de la població
urbana o bé com a espais que
són atravessats per connectar
espais urbans (carreteres i línies
elèctriques). És clar que aques-
tes pràctiques poden causar o
no incendis (voluntàriament o
involuntàriament), però per
mitjà de la seva criminalització
s'aconsegueix tant fer recaure el
conjunt de la responsabilitat en
una persona com oferir al poder
l'excusa perfecta per restringir i
controlar l'accés de les persones
en els boscos i, en un sentit
purità, criminalitzar l'oci i el
gaudí de la natura.
Aquest discurs, doncs, posa l'ac-
cent en les causes immediates
Cremat sobre cremat: incendis
de l'incendi, oblidant aquelles de
fons. Conseqüentment la solució
als incendis és la seva extinció,
on la prevenció s'entén com a
a la Catalunya Central
part del procés d'extinció; fixem-
nos sinó en el lema de la cam-
panya de la Generalitat d'aquest
estiu: "la millor manera d'apagar
un incendi, és no encendre'l". La
Navarcles, Agost 2005 ticant, possiblement amb injustí- de poder (entre persones i entre els incendis a la Catalunya veneració de l'extinció, en
cia, a aquelles persones que llui- l'espècie humana i la natura) i Central són la coincidència espa- aquest sentit, comporta una fe
Hiram gascoigne ten contra el foc. Una altra cosa l'autolegitimació d'aquest siste- cio-temporal d'altes temperatu- cega en la tècnica (contrafocs,
N
'hi ha que diuen que "llue- són els errors polítics de la clas- ma es produeix a costa del terri- res, baixa humitat i sequera, cremes d'eixamplament, confi-
ve sobre mojado", però se governant que, tot i no tenir tori: tant de les comunitats vege- vegetació amb una gran capaci- nament,...) i en la tecnologia
aquí podríem dir que tampoc la menor idea sobre tals i animals (inclosa la humana) tat d'encendre's (piròfila), forts (avions, camions, programes de
"crema sobre cremat". incendis forestals, pretenen con- com dels seus respectius hàbi- pendents i boscos extensos. simulació,...). Aquesta fe es basa
Aquesta és la percepció vertir-se en el centre d'atenció. I tats. A curt termini, només és Aquest any, sens dubte, el factor en el mite de què "la tecnologia
que es té a l'Alt Llobregat i no obstant això, no penso insul- qüestió d'apagar incendis, espe- estrella és la sequera: en alguns ens salvarà", és a dir que tard o
Cardener després que cada estiu tar o desacreditar a ningú inútil- rar la regeneració dels boscos i diaris s'ha pogut llegir que si no d'hora algun científic (els nous
les comarques més afectades ment sobre aquest tema, repe- les indemnitzacions als afectats, fos per la sequera no hi hauria sacerdots) inventarà alguna cosa
pels incendis forestals (en tint les mateixes frases queixo- però a llarg termini les con- incendis, com si els altres estius o desenvoluparà alguna tècnica
superfície cremada, no per nom- ses, però conformistes, de sem- seqüències poden ser desastro- no n'hi hagués hagut (encara per resoldre els problemes, en
bre d'incendis) sempre siguin les pre ("els polítics no fan res" o ses. No vull entrar en un discurs que és cert que la d'aquest any aquest cas els incendis. Aquesta
mateixes: el Bages, el Berguedà i "els bombers no hi eren quan catastrofista, però cal tenir en és la pitjor en 60 anys). Però, el fe cega es mostra, per exemple,
el Solsonès. Aquest estiu, fins a tocava", i d'altres frases per l'es- compte que el "control de la que realment està de moda és en les declaracions dels GRAF
finals de juliol, hi ha hagut tres til que poden llegir-se o sentir-se natura" per part de les persones culpabilitzar al canvi climàtic: en (Grups de Recolzament
grans incendis en aquesta regió, als mitjans de comunicació quan és només un mite, com tantes alguns llibres de divulgació d'Actuacions Forestals) dels
iniciats a Rocafort, Balsareny i els incendis són la notícia princi- vegades s'ha demostrat. científica se'l responsabilitza Bombers de la Generalitat, en
Cardona, que en conjunt sumen pal). No hi penso dedicar el sobradament; és cert que està considerar els incendis de
més de 3000 hectàrees de temps, ni fer perdre el temps Aquesta visió del territori és prò- succeint, però el canvi climàtic Balsareny i Cardona com a
superfície. A aquests cal sumar- alxs lectorxs d'aquesta publica- pia de l'ètica de natura que gran només té implicacions directes "incendis impossibles" (Regió 7,
hi, a més, la infinitat de petits ció llibertària. part de la població d'aquest país en les condicions climàtiques, 25-7-05), ja que els simuladors
incendis (Pont de Cabrianes, té (tant els explotadors com els que poden afavorir o no als matemàtics no van poder predir
Avinyó, St.Vicenç de Castellet,...) El que tinc clar és que, i com explotats). En la visió occidental incendis. No és que aquest dis- el seu comportament (velocitat
que, encara que mediàticament mostren casos com el de la es concep la natura (només cal curs sigui fals, sinó que oculta o de propagació, salts de focus
no tenen interès (precisament Catalunya Central, per molt que llegir la Gènesi, en la Bíblia) com nega un dels factors principals secundaris,...).
per ser petits pel que fa a exten- es millorin les mesures de pre- a recurs per a ús i benefici dels incendis per mitjà d'una
sió i efectius utilitzats), en el seu venció, coordinació i extinció (i exclusiu de la humanitat. A visió fatalista, a l'estil de: "si Quina és doncs la causa de fons
conjunt representen unes 2000 no en tinc cap dubte que es aquesta visió s'hi ha d'afegir l'e- aquestes comarques són pro- dels incendis forestals? On radi-
hectàrees més. Si bé és cert que milloren) per part dels bombers, conomicisme que ha introduït el penses als incendis forestals, quen les solucions radicals? En la
aquestes superfícies no tenen ADFs, agents rurals,..., els incen- capitalisme, pel qual el benefici que hi farem". D'aquí s'ha passat pròpia història recent dels bos-
res a veure amb les cremades en dis continuaran produint-se, ja ha de ser valoritzable política- fàcilment a una visió mística, cos de Catalunya. El sistema
els anys 1986 (el primer gran que les solucions i millores que ment i econòmicament. com va demostrar l'alcaldessa de capitalista, entre d'altres con-
incendi al Bages), 1994 i 1998, es plantegen no van a l'arrel del Navarcles durant l'incendi de seqüències, ha comportat l'a-
és significatiu que després problema (no són radicals), són La manca de radicalitat pot veu- Rocafort (que també va afectar bandó de la major part de les
d'anys encara es cremin pràcti- simplement parcials que perme- re's en com el discurs hegemò- Navarcles) amb frases com: "s'ha terres agrícoles d'aquesta regió.
cament els mateixos llocs. La ten a les classes dirigents, per nic desenvolupat pel complex aconseguit apagar el foc gràcies L'abandó s'ha traduït en la rege-
qüestió no està, doncs, en les una banda, mantenir l'statu quo format per les classes informati- a que tots els navarclins hem neració de les masses forestals, i
xifres, sinó en els fets. donant la sensació que es fa va, política i científica justifica resat a Sant Valentí [el patró del actualment a Catalunya hi ha
alguna cosa i, de l'altra, autolegi- els incendis forestals. Aquests poble]". tanta superfície forestal com la
En la qüestió de la prevenció, timant-se davant el conjunt de la se'ns venen de dues formes dife- que hi havia abans de la colonit-
coordinació i extinció dels incen- població. El fet indicatiu d'això rents, però complementàries. La segona forma amb la que es zació romana; és a dir feia més
dis de ben segur que es cometen és, com deia, que cremi sobre Per una banda, els incendis es justifiquen els incendis és a de 2000 anys que no hi havia
errors, però no hi entenc gaire, cremat. justifiquen per mitjà de les con- través de comportaments indivi- tant bosc. La diferència entre els
així que en aquestes línies no dicions físiques. Les més duals o col·lectius, com ara fer
celebraré la meva ignorància cri- El manteniment de les relacions comuns utilitzades per explicar una costellada (cas de l'incendi continúa a pàgina 4

4. 4
Abús de poder dels mossos
ve de la pàgina 3
boscos de llavors i els d'ara rau
en el seu desenvolupament: els
d’esquadra a Manresa
boscos actuals tenen de mitjana
uns 50 anys, de manera que
estan deficientment estructurats
internament: la major part dels
exemplars tenen la mateixa
edat, hi ha una gran abundància
de sotabosc que competeix Manresa, 09/08/2005 te pasa algo? I seguidament va nar a comprovar-ho amb el jove de Torà. A veure què pas-
directament amb els arbres Zuma propinar tres cops de puny a la número correcte van desaparèi- sarà amb aquest cas. Seguirem
E
joves,... fets que afavoreixen la cara d'un dels nois (un a l'ull, un xer sense dir res més. informant en el proper pèsol.
combustió massiva de les mas- l primer cap de setmana a la galta i un al nas del qual va A finals del mes de juny l'agre- Si no donem resposta a aquests
ses forestals. de juny, dos joves man- començar a rajar sang abun- dit va ser citat a declarar als jut- fets, es tornaran a repetir, i pot-
resans sortien d'esmor- dantment). A darrera del cotxe jats pel tema de les lesions, ser nosaltres serem els/les afec-
L'abandó de les terres també zar a les 7h del matí del en qüestió es trobava aparcat però curiosament al jutjat no tats/des!!!
s'ha traduït en una manca de Bar Marcos (situat al carrer del un altre cotxe del qual va sortir havia arribat la denúncia feta a
gestió d'aquest territori. Per una Bruc, davant de l'escola un individu que va córrer a la comissaria i va haver d'inter-
banda, la visió economicista la Renaixença) després d'una nit separar el conductor del noi posar una nova denúncia
rebutja perquè no en treu cap de festa. A davant de l'escola hi agredit. A continuació, els va dir (aquest cop, als jutjats).
benefici econòmic a curt termini havia un cotxe aparcat amb la als del cotxe que marxéssin Aquests fets corroboren una
i, de l'altra, la visió ecologista la porta del copilot oberta amb (fent-los senyals, tot intentant vegada més que els abusos de
rebutja emparada en un laissez una noia que tenia mig cos a que els agredits no ho veiéssin). poder per part de les forces
faire natural, que des de que fora i que anava jugant amb una Instants després, els va ensen- policials no són mers casos
existeix l'espècie humana placa policial dirigint-se a ells. yar una placa dels Mossos puntuals, sinó que entren a
aquest ja no existeix. Totes dues Els dos joves li van demanar si d'Esquadra i els va recomanar l'ordre del nostre dia a
perspectives neguen que la natu- havien fet alguna cosa perquè que anessin a l'hospital a fer un dia. Demostren un cor-
ra interactuï amb la població els ensenyés la placa i la dona informe mèdic i a comissaria a porativisme i un enco-
humana, quan és ben cert que la es va fer enrere i va optar per interposar una denúncia. Però briment mutu entre
major part de les urbanitzacions amagar-la i dir que era de men- ell mateix, que havia presenciat els membres del
de cases aïllades es troben tida. els fets, es va negar a acompan- Mossos d'Esquadra,
enmig dels boscos, que cada tar- Els dos nois li van dir yar-los. cosa que els dóna
dor els boscos del Berguedà tranquil·lament que què feien Quan van anar a denúnciar-ho a una impunitat total
s'omplen de boletaires, que els jugant amb una placa dels la comissaria dels Mossos, l'a- vers els reiterats
espais naturals protegits s'han Mossos d'Esquadra, que si no gent que els prenia declaració, casos de prepotèn-
convertit en un important destí en tenien prou amb el què havia veient la gravetat dels fets, va cia policial.
turístic, que els domingueros fan passat a Berga que a sobre fer cridar el sargent. Els dos Normalment els
costellades i arrossades,... Tot i haguéssin de provocar així a la nois havien apuntat la matrícula jutjats també són
que alhora les criminalitzen. Una gent. del cotxe i els Mossos la van còmplices d'aquest
contradicció en sí mateixa: com A dins del cotxe, a part de la comprovar dient que no corres- encobriment com
poden negar i criminalitzar alho- noia hi havia tres persones més, ponia a cap dels seus cotxes. ho demostra el cas
ra que la gent usi la natura? i en aquell moment va sortir el Però s'havien "equivocat" a l'a- arxivat per les tor-
conductor cridant: Que te pasa? puntar el número i quan van tor- tures inflingides al
Les panacees no existeixen, així
A la Tura se li indigesta el
que no proposaré cap solució
immediata als incendis. Però sí
que és necessària una gestió
dels boscos, que impliqui analit-
sopar
zar el forest i els incendis des
d'una nova perspectiva, abando-
nant la visió economicista, eco-
logista liberal, tecnològica i fata-
lista emparada en el capitalisme
i el paternalisme de l'Estat. una vintena de persones davant
Mentrestant, les experiències lli- Manresa 09/08/2005 del restaurant. Gràcies a les
bertàries estan demostrant que, Turalparedon! poques mesures de seguretat
E
davant dels incendis forestals, (fet que no ens esperàvem) vam
tenen moltes coses a dir. Les ini- l dia 4 de juliol va sortir poder pujar fins el menjador on
ciatives individuals i col·lectives una notícia al Regió 7 estava la Tura. La Montserrat no
de molts voluntaris (aportació de que explicava que el dia estava sola, sopava amb la crem
mitjans tècnics, coneixement del següent la consellera de la crem: amb l'alcalde Valls, Pintada en solidaritat amb Na bastardes en
territori, ajuda als bombers, rea- Tura visitaria la ciutat de amb en Josep Huguet, amb el perill de desallotjament
lització d'entrepans,...) desenvo- Manresa. La Montserrat Tura regidor Ramon Fontdevila, amb
lupades al marge de l'adminis- havia estat convidada per les la gent de la Cambra, … i unes
tració estatal i de gran efectivitat "bellíssimes" persones de la quantes televisions. Ens vam
(encara que no se'ls reconegui) o Cambra de Comerç, per partici- quedar mitja hora amb una pan-
el fet que durant l'incendi de par a un sopar-col·loqui al carta que recriminava les últi-
Rocafort-Talamanca-Navarcles, Restaurant del Club de Tennis mes actuacions de la Tura, tot
l'okupació rural de Ca n'Escaiola Manresa. Tot i que hi havia poc cridant i expressant el rebuig a
i el bosc circumdant no fos afec- temps per preparar-ho i que hi totes les responsables políti-
tat justament perquè part de la havia convocat un acte al ques d'aquella sala. Durant l'ac-
seva activitat implica la gestió mateix dia i hora, les actuacions ció només van aparèixer dos
del bosc, són alguns exemples i declaracions fetes per la Tura cotxes dels Mossos i vam poder
que s'haurien de mereixien una resposta. Volíem marxar sense ser oficialment
tenir presents. mostrar la nostra ràbia i indig- identificades.
nació en front els últims desa-
Per més informació: llotjaments, les detencions en No creiem que ni a la Tura ni a
Comunicado
manifestacions, la manipulació la resta de la púrria que hi havia
sobre el incendio de Guadalajara
en el cas de Berga, etc. en aquell sopar li fes cap gràcia
y los incendios, de Los Amigos de Ludd
la nostra presència. Però…
http://www.alasbarricadas.org/info/arti-
El dimarts 5 de juliol cap a les algun cop també ens toca riure
cle.php3?id_article=1426
22h del vespre, ens vam reunir a nosaltres!

5. 5
L’Ajuntament de Berga i la seva política
cultural i de participació ciutadana
Berga, Agost 2005 les esmentades característi-
Pep i Tu ques. A la pràctica això que vol
dir? Doncs que de fet, un cop
L
'Ajuntament de Berga, superada la por que els va fer no
com la majoria d'ajunta- tenir les normes desenvolupa-
ments, mai ha tingut cap des (ja que han continuat fent el
interès per la cultura més que feia CiU), por de què es
enllà de l'estríctament necessà- depurin responsabilitats per la
ria per fer-se propaganda. Les seva incompetència que va por-
úniques activitats, produccions i tar els tràgics resultats que tots
expressions culturals que ha sabem, por en definitiva de per-
potenciat i fins i tot subvencio- dre el seient. Doncs bé, un cop
nat àmpliament han estat aque- superada aquesta por i desenvo-
lles que poden ser considerades lupades les normatives munici-
com propaganda política (explí- pals que calguin, podran seguir
citament o implícitament), aque- actuant com fins ara però amb
lles expressions d'un malano- la llei de la seva part. Podran
menat folklore i sobretot les que prohibir, sense prohibir-ho
feien els seus amics, parents o explícitament, qualsevol acte al
algun altre berguedà il·lustre. carrer que no els interessi que
Tot plegat la màxima expressió es faci. Les normatives són sim-
de la Catalunya rància. Durant la ples impediments econòmics a
llarga tirania de CiU, en Farguell la lliure creació cultural i ells ho
donava els diners per fer la cul- saben molt bé i ho fan servir
tura que ell volia de manera conscientment.
totalment arbitrària i sense que
se sàpigues quan i què es dona- Davant d'això cal seguir creant i
va, al marge de l'interès cultural fer tanta cultura i lluita social
o social que tingués l'actuació com sigui possible, legal o
en qüestió. No tothom tenia els il·legalment, tant és. Si les lleis
mateixos drets alhora de fer ser- i les normes són simples instru-
vir els pocs equipaments i ments de coerció i d'impedi-
infrastructures públiques de ment camuflat de la lliure asso-
què disposa l'Ajuntament, les ciació i la lliure expressió, caldrà
subvencions mai van ser clares sia. Ja que la poca activitat n'has de tenir per fer segons nostre i no és d'ells. Cal fer la sens dubte desobeir i ensenyar
ni responien a necessitats ni les municipal en el terreny de la quines activitats públiques. nostra activitat social i cultural a desobeir. Visca la desobedièn-
despeses eren justificades, etc. participació ciutadana va just Doncs és esgotador, decepcio- al marge d'ells i si ho volen cia! Fora polítics i fora la medio-
Els de CiU sempre han estat uns encaminada a evitar-la, ometre- nant i fins i tot repugnant. impedir que ens tanquin a tots, critat dels berguedans il·lus-
cacics, fins aquí d'acord. Ara bé, la, no escoltar-la i aixafar-la a Durant anys i panys (al marge el conflicte el crearan ells per- tres! Visca la llibertat!
amb l'entrada d'ERC a tota costa. És a dir com sempre, de qui governi) ens han posat què la cultura popular no pot
l'Ajuntament, primer de la mà però a sobre tenen el morro de pals a les rodes, tots els que han ser aturada per quatre mama-
de Badia (CiU) i més tard de parlar de la conveniència de la pogut i a tots els nivells, mentre rratxos que viuen de la política
Camps (PSC) es va fer molta participació ciutadana quan no la "cultura" rància o la domesti- o que són addictes al poder.
propaganda de que les coses fan res més que evitar-la a tota cada o la d'aparador o la del fol-
canviarien, ara es democratitza- costa. klore mal entès ha seguit gau- A PARTIR DE L'ASSASSINAT DEL
ria l'accés als recursos munici- dint de totes les avantatges. Un COMPANY ISANTA
pals, la gestió econòmica cultu- Res no ha canviat. Fer plans exemple per acabar: si vols fer
ral seria transparent i el tracte d'acció cultural o plans per a la ús d'un equipament públic (que Més enllà del fàstic que ha fet
amb les entitats seria igualitari, participació ciutadana és com paguem entre tots) un ciutadà o l'actuació de tots els grups
democràtic. El caciquisme s'ha- fer una comissió d'investigació i col·lectiu anònim haurà de fer municipals, ja que el poc que
via d'acabar. I això ho garantia només buscar allò que deia una instància, possiblement no han fet o han fet tard i forçats
el Pla d'Acció Cultural que havia Lampedusa: "Cal que tot canvïi la responguin i si ho fan potser per la realitat social (presentar-
de culminar amb la creació de per tal que pugui seguir igual". que la deixin o no, i si la deixen se com acusació particular i la
l'Institut Municipal de Cultura, la La resta es cantarella política i li ho diran a darrera hora i reprovació de la consellera
gran aposta de Josep Xoy (ERC). només se la creu qui li convé posant tants impediments tèc- Tura), ara es torna a veure el
Doncs si algú es pensa que res creure-se-la pels interessos que nics i legals com puguin. Si això poc que els interessa l'associa-
ha canviat va molt i molt equi- hi té en joc, o bé aquell que és mateix o vol fer alguna altra cionisme de la comarca i és que
vocat. Ni durant la legislatura en absolutament estúpid. entitat (Penya Boletaire, Àmbit com va dir la seva amiga Tura és
que manaven Badia i Xoy ni amb de Recerques, Patum o alguna preocupant que existeixi teixit
aquesta que manen Camps i Xoy Tot això que explico ho faig altra pocasoltada) no cal presen- associatiu no depenent ni con-
(se suposa que ara ja haurien amb coneixement de causa, tar res, amb una trucada a l'amic trolat per l'Ajuntament.
hagut de tenir temps d'acabar amb més de vuit anys de tracte de torn tot va sobre rodes.
amb les males costums ante- constant amb l'Ajuntament he Des l'assassinat del nostre com-
riors i desenvolupar la democra- pogut comprovar tot això i més. No hi ha res a fer, és definitiu. pany s'han derivat diverses con-
tització de la gestió municipal). I és que clar, si vols fer ús d'una L'activitat social i cultural ha de seqüències. L'Ajuntament està
Obviament no ha canviat res, i si infrastructura pública, demanar ser efectivament autogestiona- desenvolupant normatives que
no ho ha fet ja és perquè no ha un permís per fer alguna cosa al da i per evitar els pals a les mai ha tingut i que a la pràctica
farà mai. carrer..., has d'acabar parlant rodes dels politicutxus locals cal fan impossible la celebració de
amb ells per força. Els col·lec- que es faci al marge de les seves cap acte legal al carrer si no és
Pel que fa al foment de la parti- tius que tenim vocació autoges- lleis i normes, ja que només les que es compta amb la seva
cipació ciutadana (darrera tionària i d'autofinançament fan servir quan volen i només col·laboració, ja que amb les
invenció de l'Ajuntament del volem el mínim tracte amb les apliquen a qui volen, per tant exigències municipals és econò-
PSC) és el colmo de la hipocre- l'Ajuntament però poc o molt cal ocupar el carrer perquè és micament impossible fer res de

6. 6
La Marxa-Homenatge als Maquis
arriba a l’Alt Llobregat i el Cardener
La marxa al Berguedà
Berga, Agost 2005 que l'any passat en vam posar
M. una de pedra, però així i tot en el
seu moment la van recobrir de
C
om cada any -i ja en fa ciment i la vam haver de restau-
vuit- la Marxa Homenatge rar. Una bona mostra que hi ha
als Maquis ha tornat al gent que no li agrada que es
Berguedà la penúltima recordi segons què. Els actes van
setmana de juliol. I cada continuar el mateix divendres al
any, des que va començar, la vespre a l'Ateneu Columna Terra
Marxa ha anat creixent i cada i Llibertat, on es va passar el
cop hi ha més gent, més col·lec- documental “Francisco Ponzan,
tius i més indrets implicats. el resistent oblidat”, sobre el
Aquest any vam començar els paper tan actiu i crucial d'aquest
actes al Berguedà amb una con- llibertari aragonès en la resistèn-
centració a la carretera vella de cia francesa, al capdavant d'un
Vilada, on els darrers anys grup on van participar, entre d'al-
havíem col·locat una placa en tres, el berguedà Josep Ester
record i homenatge als tres de Borràs i tota la seva família.
Vilada: Bertobillo, Puertas i
Vilella, assassinats per la Guàrdia L'endemà, dissabte, ens vam reu-
Civil el 1949. Cada any que nir a la llar natal de dos maquis
Concert de Manolito’s Band a la plaça de la Ribera
havíem posat la placa, ens l'ha- llibertaris berguedans il·lustres:
vien arrencada al cap de pocs Marcel·lí Massana, al migdia, a rriller. De nou a Berga, vam aca- de gent i un ambient festiu i tran- de Santa Eugínia, i un dinar
dies i s'havia de reposar en la Berga; i Ramon Vila Capdevila, a bar la jornada a la plaça de la quil. popular, van posar fi als actes
següent edició de la Marxa. Peguera, on vam dinar i vam pen- Ribera, on es va aconseguir orga- d'enguany al Berguedà.
Aquest any és el primer que no jar una bandera llibertària a la nitzar un concert que va ser molt Diumenge, una caminada popu-
s'ha hagut de reposar la placa, ja roca, sobre la casa natal del gue- exitós, amb una gran afluència lar per la vall de Pedret i el Mas
La marxa a Navarcles
alhora ingènues a nivell estratè- cions fetes durant la xerrada. pel veí municipi de Calders o bé
Navarcles, Agost 2005
En la xerrada-col·loqui va con- gic Això ens anima de cara a l'any les passes d'una partida de gue-
Hiram Gascoigne textualitzar-se la guerrilla anar- - la manipulació informa- que bé, i esperem poder tornar a rrillers que va amagar-se a prop
E
quista, primer, en el si del movi- tiva duta a terme pel règim fran- organitzar un altre acte, en el de Navarcles.
n el marc de la VIII Marxa- ment anarquista espanyol i, quista envers a la guerrilla, des que, per exemple, podria seguir-
Homenatge als Maquis, el després, en el marc de la lluita de no atorgar-li espai en els mit- se els passos d'en Caracremada
passat 9 de juliol Cal anti-franquista i, a través de la jans de comunicació fins a pre-
Carrasclet va organitzar Resistència francesa, amb la llui- sentar-los com a delinqüents Xerrada al casal Carrasclet
un acte dedicat a Ramon Vila ta contra el nazisme durant la
Capdevila "Caracremada", consi- Segona Guerra Mundial. A través D'altra banda, actes com a
derat el darrer maqui català en de la interessant i didàctica aquests posen de manifest fins a
mantenir-se actiu. L'acte va con- xerrada duta a terme per l'histo- quin punt les classes dirigents
sistir en el passi del vídeo riador i les següents preguntes (tant del règim franquista com
"Ramon Vila Capdevila: l'últim es va destacar sobretot: democràtic) han provocat l'oblit i
maqui català", d'una mitja hora la tergiversació de la història del
de durada, seguit d'una xerrada- - el compromís i l'esforç moviment anarquista català i
col·loqui dirigida per un historia- (físic i mental) personal d'en espanyol.
dor local especialitzat, entre d'al- Caracremada amb el moviment
tres temes, en la lluita anti-fran- obrer i anarquista al llarg de la Per últim des de Cal Carrasclet
quista, i finalment en un sopar a seva vida valorem positivament l'assistèn-
base de pa amb tomàquet i trui- - les seves benintenciona- cia a l'acte (més de la que ens
ta, formatge, croquetes,... des accions guerrilleres, però esperàvem), com de les interven-
les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació
Bi.cilindrics, s.c.p.
C/ Raval, s/n
08272 Sant Fruitós de Bages
Telèfon i fax: 93 876 03 09
Especialitat en Moto Guzzi
Fanàtics de les OSSA i DUCATI
Servei DERBI i KAWASAKI
Mòbil: 639 11 25 58
web: http://personal2.redestb.es/bi.cilindrics C/ Mossen Jacint Verdaguer, 46
Persona de contacte: Pep. Manresa
e-mail:bi.cilindrics@retemail.es tel. 93873 13 50

7. 7
Una altre agressió noticies breus
dels porters de la LA BERGUEDANA DE JAZZ ESTRENA PÀGINA WEB
General
www.bdejazz.net
Pep i tu (Berga)
Una de les entitats berguedanes més actives i amb un treball més
seriós, la Berguedana de Jazz, estrena pàgina web. Tot i que encara
està acabant-se d'elaborar ja pot ser visitada. Agrairàn els comenta-
Berga, 10/08/2005 hagi trencat res, el segurata contusions generals, etcètera. ris que pugueu fer a través del seu correu electrònic: laberguedana-
diu que està gravat al vídeo, el dejazz@hotmail.com
Fulanito noi com que no ha trencat res L'endemà el noi va denunciar
I
és que per desgràcia, insisteix en defensar la seva l'agressió als Mossos
com ja saben els lectors innocència. Aleshores el segu- d'Esquadra de Berga tot i que AIGUA
del Pèsol i molts bergue- rata li du que fa pudor a aquests, es van "descuidar" Gbx (Berga)
dans, aquests abusos moro, aleshores el noi li diu d’incloure-hi entre altres
comencen a ser habituals. que marxa perquè estant allà coses els insults racistes que Ja fa vora un mes els habitants de Berga patim talls intermitents d'ai-
amb ell troba que potser sí va rebre el noi just abans de gua. Sembla ser que els aqüífers dels que històricament es proveïa
La matinada del passat 22 de que fa pudor. És aleshores ser agredit. les llars de Berga estan esgotats i ja fa cosa d'un any bevem aigua
juliol un jove berguedà de 19 després dels insults racistes i del Canal Industrial, infraestructura del segle passat amb tots els
anys després de ser insultat va després que el noi no es callés Cal denunciar els abusos d'au- seus problemes estructurals. Ja fa temps, per tant, que consumim
rebre una brutal agressió. El que surt un altre segurata i es toritat tant dels micos que aigües tèrboles quan plou una mica Llobregat amunt -és a la vista-
noi es trobava amb dos amics tira a sobre del nostre com- depenen de l'Estat com la dels fins que els filtres ja no poden més, llavors, tall. Entre tanta infraes-
a la Placeta situada a uns vint pany i és apallissat de mala que depenen d'empreses pri- tructura salvatge que creix a les nostres contrades no estaria de més
metres de la General, quan un manera. vades com ara la discoteca La prioritzar urgentment aquesta necessitat primària. Mentrestant
porter d'aquesta discoteca se General, la qual és reincident esperem que l'empresa responsable, Sorea, o l'Agència Catalana de
li va adreçar tot dient que El resultat segons els informes en aquests actes violents. l'Aigua, ens descomptin els danys causats a la propera tarifa.
havia trencat un vidre de la mèdics és de traumatisme
porta de l'establiment i que facial, a l'ull, al genoll, un La Montserrat Tura parla dels grups llibertaris
l'acompanyés. El noi nega que queixal trencat, rascades i Hiram Gascoigne (Navarcles)
L’ajuntament de la
En una entrevista a la benvolguda (per uns) i malvolguda (per uns
altres) consellera Tura (publicada al diari Avui, el diumenge 5 de
juny), en relació als "incidents de Berga", aquesta va dedicar una
calorosa referència al moviment anarquista: "Hi ha molts grups d'i-
Roca en contra de
deologia llibertària, antisistema, radical que creuen que aquest món
és injust, jo també ho crec, però a mi no m'han demostrat que el seu
món sigui millor." Cal felicitar-la per fer propaganda de l'anarquis-
me: Gràcies, sra. Tura!. Però m'agradaria dir-li que, no sé si per
la cultura popular
ignorància o per voluntat de tergiversar l'ideari llibertari (sincera-
ment, crec que per les dues alhora), no estic gens d'acord amb ella.
En primer lloc, el món no és injust, bàsicament perquè el món no és
cap subjecte i no pot ser el responsable de la injustícia. Són vostès,
la classe que ostenten el poder, els responsables de l'opressió, l'ex-
plotació, la repressió,... En segon lloc, no crec en les injustícies,
La Roca del Vallès, Agost 2005 ma en uns equipaments que correu electrònic. Aquí us bàsicament per que la injustícia no és una qüestió de fe en la que
Karatepunk són de tothom. passo la seva web: s’hi pot creure o no; és un fet real que es perpetua o es combat. I,
L
http://www.laroca.org/ o l’e- per últim, els grups llibertaris no han de demostrar cap món millor.
'Ajuntament de La Per part de la Internacional mail: roca (at) laroca.org L'anarquisme, a diferència de l'estatisme i el capitalisme, no té la
Roca, un dels més Karate Punk ens agradaria UNA SALUTACIO KARATE- voluntat de presentar un producte al qual les persones s'hi han d'a-
especuladors, més lla- que aquest missatge arribés PUNK I GRACIES PER TOT, mollar, sinó que està en un procés continu de formació d'acord amb
dres, amb menys polí- al major nombre de gent TORNAREM SEGUR!!! la voluntat de les persones; és contrari a presentar una alternativa,
tica social i cultural del possible, és a dir, si voleu http://personales.ya.com/es però presenta eines per a la seva construcció. Espero, sra. Tura, que
Vallès Oriental, amb el camp propagar-lo per tot arreu ens pitregat/ li hagi quedat clar.
de golf més gran i amb rec seria de gran ajuda, i al http://usuarios.lycos.es/pep
més il·legal, es dedica a no mateix temps, ens agradaria etmerda/
deixar els seus equipaments que féssiu arribar les vostres Absolent els companys detinguts arrel dels fets del 12 d'Octubre
a una associació que porta mostres de solidaritat amb de 2001
més de 200 concerts de nosaltres a l'Ajuntament de
punk i hardcore fets sense la Roca, en contra de la seva Els companys de Ponent detinguts el 12 d'octubre de 2001 han estat
cap incident, sense cap ànim decisió de tancar la nau, ja absolts. Visca
de lucre i sense cap proble- sigui per carta o bé per la resistència Anarquista!
les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació
PINTURES I DECORACIÓ
PRODUCTES DE RESTAURACIÓ
RESTAURACIÓ
PRODUCTES QUÍMICS
ATENCIÓ PERSONALITZADA
Plaça d’Anselm i Clavé 4 Baixos
08240 Manresa C/ passeig, 7
Tel. 938722516 i Fax 938720581
Web. www.ladrogueriamanresa.com
telf· 8321164
E-mail: info@ladrogueriamanresa.com Santpedor

8. 8
Repressió als companys
anarquistes italians
Manresa 30/07/2005 guides en aquest moment.
Akgalavia Diferents casos repressius con-
A
rrel de la intensificació tra l'anarquisme que hi ha hagut
de la onada repressiva a Itàlia recentment:
sobre companys anar-
quistes italians, hem vist El 1996 començà una operació
necessari realitzar un policial ordenada pel procura-
article explicant els motius pels dor substitut de la República ,
quals es desencadena aquesta Antonio Marini, en la qual hi
repressió, resumir en què han havia imputades 54 persones
consistit cada un dels casos i acusades d'associació subversi-
descriure algunes de les mos- va, banda armada, atemptats a
tres solidàries que hi ha hagut a infraestructures, atracaments,
Catalunya. tinença il·lícita d'armes i explo-
Ja portem uns anys que els anar- sius, participació en segrests i
quistes i altres sectors vinculats homicidis. 44 d'aquestes perso-
als moviments socials estem en nes han sigut absoltes i les deu
el punt de mira de la policia i restants han estat condemnades
dels seus serveis d'investigació. a penes que van des dels 3 anys
La creació d'una secció especia- de presó a cadena perpètua.
litzada d'investigació per fer Durant els mesos de juny i de
front a l'anomenat "terrorisme juliol del 2004 es realitzen una
anarquista" a l'Europol no fa sèrie de detencions al voltant pera del judici que en principi maig del 2005: 5 detencions i tema, diverses concentracions i
més que corroborar aquesta del grup ecologista pisà de "Il s'ha de celebrar el desembre 25 registres a Lecce, 7 deten- manifestacions. Una d'aquestes
visió. Es vol criminalitzar i aca- Silvestre". 2 dels companys aca- d'aquest any. cions i 50 registres a Cagliari, 5 es realitzà el 25 de Juny, passat
bar sobretot amb algunes for- ben sent posats en presó pre- El més de juliol de 2004 també detencions i 25 registres a al barri de Gràcia de Barcelona
mes de lluita i d'organització ventiva, la resta en arrest domi- es desencadenà una nova opera- Pescara, Viterbo, Roma, 7 deten- que fou àmpliament controlada
que fan ús de l'acció directa com ciliari i un últim optà per fugar- ció policial a gran escala anome- cions i 80 registres i el segrest i finalment reprimida per la poli-
a forma d'oposar-se a l'ordre se. El fiscal els acusa de formar nada "Operació Cervantes" de la pàgina web de la Cruz cia amb el resultat de 7 deten-
establert. La clara voluntat de part de les C.O.R. (Cèl·lules sobre companys anarco-insu- Negra Anarquista de Bologna. cions (un dels quals s'ha hagut
dividir la dissidència entre bons d'Ofensiva Revolucionària) i del rreccionalistes que comportà Pel què fa aquí a Catalunya, de passar prop d'un mes en
i dolents, pacifistes i violents, delicte d'associació subversiva més de 100 registres, 34 avisos també hi ha hagut diverses mos- presó preventiva) i varis ferits.
incívics i tolerants és una amb finalitats terroristes (art. de garantia (document notifica- tres de solidaritat amb els com- Pretenen acabar amb tota forma
estratègia que el què busca és 270 i 270 bis.). Després de pas- dor de l'obertura d'una investi- panys anarquistes italians. A de solidaritat, però no ho tin-
aïllar i desestructurar els grups i sar-se varis mesos en presó pre- gació sobre la teva persona) i 4 més a més de la molt coneguda dran tant fàcil.
persones que els fan nosa. De ventiva els dos companys han detencions. Les 38 persones col·locació d'un artefacte explo-
totes les perspectives d'enten- sigut alliberats i el company investigades són acusades siu a l'Institut de Cultura Italià i Solidaritat activa amb els anar-
dre l'anarquisme, de totes les fugat ha estat detingut el maig també dels articles 270 i 270 d'una acció contundent contra quistes presos!
formes d'organitzar-se i d'ac- passat a Barcelona, trobant-se bis. un concessionari de la Fiat,
tuar, l'insurreccionalisme és actualment a la presó de Soto A tot això hi podem afegir les s'han anat realitzant diverses
una de les formes més perse- del Real. Tots i totes estan a l'es- últimes detencions del més de xerrades informatives sobre el
Arxiven la querella per tortures del
jove de Torà
Extret de indymedia Bcn Ja fa més de dos anys, l'1 d'Abril d'ells se li van detectar amfeta- presentar la corresponent comissaries.
E
del 2003, en Jordi va ser detingut mines a l'orina; això era el 5 denúncia per tortures. La quere- Per aquest motiu s'ha engegat
l 26 de Maig passat la jut- sota la Llei Antiterrorista. Tres d'Abril. Segons tots els estudis lla avançava correctament, fins una campanya per impedir que
gessa del jutjat nº2 de dies després, va tenir que ser científics aquesta droga pot per- que al Setembre passat el jutge es tanqui definitivament el
Lleida va arxivar la quere- ingressat a l'UCI (a l'hospital) durar a l'orina un màxim de 72 que portava el cas va ser substi- procés judicial i per denunciar les
lla presentada per en Jordi sense respondre a estímuls dolo- hores, per tant, va ser introduïda tuït per la jutgessa, que només a tortures. El silenci afavoreix la
Vilaseca contra els Mossos rosos i amb taquicàrdies. al seu cos estant a comissaria. fet que tancar la porta i permetre tortura.
d'Esquadra. Se li van realitzar anàlisis, i en un Davant aquestes proves, es va que es segueixi torturant a les
les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació
Barri Antic
c/ Sta Maria
28
Manr esa

9. 9
Multes per criticar Sharon a Barcelona
il·legal pel Tribunal per l'Assemblea General de fet que puguin molestar algú, ment criminalitzada. En aquest
Manresa juliol 2005 Internacional de la Haia) i a un l'ONU, a part de nombroses seria impossible tota crítica i cas, la Delegació del Govern
Boicot preventiu altre que va saltar a la pista ONG i altres organismes huma- un debat lliure. Si recordar la considera equivalent "una críti-
E
amb una bandera palestina i va nitaris. No consta que la situació en què es troba el ca a la política del líder israelí,
l dia del partit de bàs- interrompre el joc durant uns Delegació del Govern també els poble palestí molesta algú, la Ariel Sharón" a "un acto que
quet entre el Barça i el segons. En total, 18.000 euros hagi multat. No deixa de ser solució no és silenciar-ho, sinó incite, fomente o ayude a los
Maccabi de Tel Aviv, 10 en sancions. divertit que pretengui multar a ajudar a canviar-la. A més, les comportamientos violentos,
de febrer de 2005, qui demana que es compleixi la octavetes estaven escrites en xenófobos, racistas o terroris-
membres del moviment de soli- El text de les banderoles feia llei. català, i resulta difícil entendre tas".
daritat amb Palestina van repar- referència a fets objectius i com el públic israelià va poder
tir banderoles amb la bandera indiscutits (incompliments de Les banderoles es van repartir valorar-ne el redactat. Per tant, Però no ens aturaran. Els
palestina i octavetes denun- resolucions de l'ONU, l'ocupa- abans del partit a fora del les "molèsties" dels seguidors equips i esportistes israelians
ciant la política d'Ariel Sharon ció i colonització dels territoris, pavelló, al carrer. És a dir, es va israelians s'haurien d'atribuir haurien de ser boicotejats i
entre la gent que acudia al la sentència contra el mur del impedir i es vol castigar el fet més aviat a la simbologia de la exclosos de les competicions
Palau Blaugrana de Barcelona. Tribunal de la Haia...) i no con- de repartir octavetes a l'espai bandera oficial de Palestina. internacionals, com una mesu-
La Policia Nacional va retenir i tenia cap difamació ni calúm- públic, la qual cosa és una vul- Ara bé, si la bandera palestina ra per obligar Israel a respectar
identificar aquestes persones i nia, ni cap incitació o apologia neració del dret a la llibertat pot ser un element a prohibir els drets humans i la legislació
els va prendre el material. de la violència. Per tant, no es d'expressió. Censura pura i en un esdeveniment esportiu internacional, de la mateixa
Aquests fets, segons la podia considerar, com indica la dura. No sols no es va permetre com una simbologia incitadora manera que es va fer amb la
Delegació del Govern, consti- Llei de l'esport, "un acto que l'exercici d'aquest dret fona- a la violència, per què no ho ha Sud-àfrica de l'Apartheid. L'any
tueixen una infracció adminis- incite, fomente o ayude a los mental, sinó que es pretén d'ésser també la israeliana? No que ve tornarem al Palau a
trativa greu, i ha sancionat amb comportamientos violentos, imposar una sanció per inten- consta que es fes un tracte donar la benvinguda al
una multa de 3.001 euros a xenófobos, racistas o terroris- tar exercir-lo. paral·lel prohibint l'entrada al Maccabi.
cadascun dels activistes. La tas, o como un acto de mani- recinte de les banderes d'Israel.
mateixa sanció ha estat impo- fiesto desprecio deportivo a los L'argument de la Delegació és
sada a un altre activista per participantes en el espectáculo que criticar Sharon va provocar Des que l'anomenada "Guerra
mostrar una pancarta amb el deportivo". A més, els fets "una reacción de profundo contra el Terrorisme" ha nor-
lema "Stop the wall" (en denunciats a les banderoles rechazo por parte del público malitzat un clima repressiu i Per més informació:
referència al mur que aixeca han estat denunciats reiterada- israelí". Si l'expressió de les inquisitorial, qualsevol crítica a www.boicotpreventiu.org
Israel a Palestina, declarat ment pel Parlament Europeu i idees estés condicionada pel l'Estat d'Israel és automàtica-
Un maño i un Berguedà a la
contra-cimera del G8
Berga, 30/08/2005 posen les bases de les accions trobem amb un campament de formaren desenes de grups d'a- feien el mateix.
que es duràn a terme els dies de 5000 persones, totalment orga- finitat que discutien les seves Els bloquejos solien consistir en
Barrikada la cimera. nitzat de baix cap a dalt on l'únic accions a emprendre mentre que barricades improvisades cons-
A
rribàvem a Escòcia a En aquesta hi participen unes òrgan de decisió és l'assemblea. a l'assemblea general es discu- truïdes amb material de l'entorn,
finals de juny tot que la 400 persones i després de varies Dividits en diferents assemblees tien les accions que portaríem pedres, vallats per a vaques
cimera no començava hores de debat es decideix d'in- de barri fèiem portar les nostres en comú. etc...
fins el dia 6 de juliol. tentar bloquejar les carreteres i opinions a l'assemblea general Finalment es sortí la nit abans Finalment la M9 fou tallada tot
Després de passar pels autopistes per evitar que els per delegats revocables en qual- del dia 6 en 3 blocs d'unes 400 el matí, però la A9 només es
campament d'activistes de diferents delegats arribessin a sevol moment. Allà es prenien persones en direcció a la M9, a pogué bloquejar alguns minuts.
Glasgow i Edimburg (aquest on es feia la cimera. les decisions que implicaven el pocs quilometres del campa- Quant ho vam considerar oportú
últim preparat per l'estat contro- La cimera es feia a Gleneagles, conjunt del campament. Deixant ment. Per altre banda s'esperava ens vam retirar i un dels minibu-
lat amb cameres de videovigilan- una petita ciutat custodiada per els problemes de barri que els que la A9 fos tallada per dife- sos del Barri de Manchester (era
cia) decidim arribar-nos al cam- 10000 policies, 2000 soldats decidís les seves corresponents rents grups d'afinitat. el barri de la ecoaldea que con-
pament d'Stirling, una ecoaldea nord-americans i 8 km de tanca assemblees. Cada barri tenia un Després de diferents enfronta- trolava els transports) ens va
construïda especialment per a que impedien l'accés a la ciutat, menjador popular que es porta- ments i moltes detencions s'a- acostar fins el campament.
l'ocasió per la xarxa Dissident. a més els accessos per carretera va col·lectivament. conseguí tallar la M9 per dos I aquí s'acabà el primer dia de
Una xarxa d'associacions antiau- eren tallats i la única estació de El manteniment del campament i punts mentre que diferents cimera, en vindrien més i també
toritàries que representen la tren era presa militarment per la les feines també es feien de grups d'afinitat anàven fent molt intensos.
oposició escocesa a la cimera del policia. manera col·lectiva. barricades entre aquests dos.
G8. Davant de tot això es decidí que En resum un esbós de la societat Bloquejàvem i ens amagàvem al En resum una experiència de
Però abans, a la universitat el més efectiu serien els bloque- en la que ens agradaria viure. bosc, vam repetir l'operació tan- lluita molt enriquidora que espe-
d'Edimburg assistim a una jos. Allà es decidir continuar amb els tes vegades com vam poguer, rem poguer repetir.
assemblea anarquista on es Ens desplacem a Stirling, allà ens bloquejos. Immediatament es mentre altres grups d'afinitat
les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació

10. 10
Per comunicar-te amb un persona presa
gui, a no ser que tingui el correu seu advocat (qui porta la causa Les comunicacions especials han cació es permet a familiars i a
Manresa, Juliol 2005 intervingut. Aquesta intervenció penitenciària del pres) només de ser sol·licitades per la per- amics íntims.
H.A.T.E ha d'estar motivada (per raons poden ser intervingudes per sona presa mitjançant una
E
A l'Estat Espanyol exis- de seguretat, del bon ordre de ordre del jutge. instància dirigida al director de c) De convivència: es concedeix-
teixen legalment 4 l'establiment o de l'interès del la presó. En principi, tots els pre- en una vegada al més. Son
formes de comunicar-se tractament) i s'ha de notificar al Pel què fa a les comunicacions sos (fins i tot els què estan en aquelles que es realitzen per què
amb les persones preses: pres, que si vol, pot interposar telefòniques has de saber que règim tancat) tenen dret a aque- la persona presa es comuniqui
de forma escrita, oral, un recurs. En cas d'intervenció el com a norma general no pots st tipus de comunicacions. En amb la seva parella de fet i amb
telefònica o especial. pres només podrà enviar un trucar directament a la presó per cas de què es vegi restringit els seus fills de menys de 14
Per comunicar oralment, i en cas màxim de dues cartes per set- parlar amb la persona presa aquest dret es pot recórrer anys. La duració màxima de la
de què siguis un familiar de la mana. (només ho podrem fer en casos davant del Jutjat de Vigilància comunicació serà de 6 hores.
persona en qüestió, hauràs d'a- Si vols comunicar amb una per- excepcionals i amb l'autorització penitenciari.
creditar el teu parentesc mit- sona presa has de saber que del director). Els presos només Hi ha tres tipus de comunica- Hem de saber també que les per-
jançant el llibre de família. Si ets totes les cartes que s'envien i poden trucar a les persones que cions especials: sones que realitzen algun tipus
la parella del pres, ho podràs fer que es reben es recullen en un els hi està permès en cas de què de comunicació especial poden
a través d'un certificat de con- llibre de registres on hi con- resideixin lluny de la presó o a) Intimes: es concedeixen com ser sotmeses a un escorcoll
vivència que expedeix staran les teves dades personals. quan hagin de comunicar algun a mínim un cop al mes. Es real- amb nu integral sempre que hi
l'Ajuntament (utilitzant només Ves amb compte amb el què assumpte important a familiars, itzaran en locals habilitats i la hagin raons contrastades (no
un certificat d'empadronament escrius per què moltes vegades advocats o a altres persones seva duració no serà superior a 3 meres sospites) que facin pensar
pot ser que et posin traves). Si els carcellers llegeixen el con- (ingrés o canvi de presó,...). En hores ni inferior a 1. Els familiars que poden ocultar al seu cos
ets un amic de la persona presa tingut de les cartes. Has de cas de què el pres es trobi lluny que realitzin aquesta comuni- algun objecte o substància que
serà el pres el què haurà de saber també que si el pres amb del seu domicili, podrà substituir cació no podran portar ni boss- pot causar dany a la salut o
sol·licitar la visita oral mit- el què et comuniques està con- les comunicacions orals per les es, ni paquets, ni tampoc anar-hi integritat física de les persones o
jançant una instància al director siderat un pres FIES, el contingut telefòniques, que en cap cas amb fills menors. Les comunica- que pot alterar la seguretat o
en la què hi haurà de constar el de les teves cartes serà fotocopi- podran superar les 5 comunica- cions íntimes es realitzen amb convivència ordenada de
teu nom complert i el teu DNI. at i arxivat. Les cartes que cions per setmana. Les comuni- familiars o amb parelles de fet o l'establiment. En cas de què ens
Per saber si estàs acreditat per escrius poden ser retornades: a) cacions telefòniques no poden de dret, exigint en aquest últim neguem a aquest tipus de reg-
realitzar la visita i per concretar si no estàs autoritzat a comu- sobrepassar els 5 minuts. cas, una relació d'estabilitat de 6 istre, la nostra visita pot ser
el dia i hora d'aquesta, hauràs de nicar-te amb la persona presa b) L'import de la trucada va a càrrec mesos de duració. cancel·lada.
trucar a la presó. Normalment si la carta sobrepassa el pes o el de l'intern, a no ser que aquesta
tan sols t'ofereixen un parell de volum normal i/o indueix a sigui per avisar a la família i a b) Familiars: es concedeixen una També hem de saber que per
dies per poder realitzar-la. En sospita c) en cas de què dubtin l'advocat de l'ingrés a la presó o vegada al més com a mínim i poder entrar paquets a la presó
principi, les persones preses de la identitat del remitent. Les del trasllat a una altra. han de ser d'una durada de una han de ser entregats personal-
tenen dret a dues comunica- cartes entre la persona presa i el a tres hores. Aquesta comuni- ment a les dependències
cions orals per setmana de 20 d'aquesta. Les persones preses
minuts de durada, tot i que amb poden rebre un màxim de dos
una mica de sort, es pot acumu- paquets al mes; un en cas de
lar el temps de les dues visites què estiguin en règim tancat. Per
setmanals en una sola de 40 al còmput d'aquests límits no es
minuts. Poden arribar a comu- tindran en compte llibres,
nicar-se juntes un màxim de 4 revistes, roba o diaris. Els paque-
persones per visita. En cas de ts poden tenir un pes màxim de
què arribis tard a una visita con- 5 kgs. Quan es porti un paquet
certada, i en cas de què quedi lli- per entrar-lo a la presó, l'obrirà
ure algun locutori en un dels un funcionari que serà el què
següents torns, legalment decidirà quines coses poden
podràs comunicar-te igualment entrar i quines no, sempre en
amb la persona presa. Els presos presència del destinatari. Única-
classificats en tercer grau es ment es podrà denegar l'entrada
poden comunicar tantes veg- d'un paquet quan aquest pugui
ades com els hi permeti el seu posar en perill la seguretat inter-
horari de treball. na de la presó. Tot i així, a la
pràctica l'entrada o no entrada
En principi la persona presa pot d'un determinat objecte és total-
comunicar de forma escrita (mit- ment aleatòria depenent de l'hu-
jançant una carta) amb person- mor del funcionari de torn.
es, organitzacions, institu-
cions,... tantes vegades com vul-
les diferents entitats a sota anunciades no tenen perquè compartir les ideologies dels diferents articles de la publicació
Ateneu difussor de les idees Centre
C./ Pinsania s/n. Berga
anarquistes
C./ del Balç, 4 baixos
esquerre. d’Estudis
Berga. Josep
Ester i
Borràs
Distri de material alternatiu
Llibreria i Arxiu Històric
C./ del Balç, 4. Berga