4. ANTECEDENTS
LA LLANTERNA MÀGICA
Abans no aparegués el cinema com a tal, s’havien provat molts
sistemes per a jugar amb les imatges i la llum i provocar sensacions en
l’espectador: els miralls, la llanterna màgica, ombres xineses...
Les imatges es manipulaven en el projector de la llanterna per a oferir
sensació de moviment. Una de les fórmules més reeixides foren les
Fantasmagories.
5. A finals del segle XVIII, les restes
de les últimes trinxeres encara
eren presents pels carrers de
París, però això no impedia les
projeccions innovadors i
inquietants.
En aquells temps, un espectacle
així en el qual figures
espectrals sortien del no res
era tot un esdeveniment que
molts cops s’escapava a la raó
dels assistents al show.
6. En les projeccions s’explicaven històries. Es
buscava crear ambient idoni per a que el
resultat de les projeccions aconseguís el seu
propòsit, que no era altre que espantar als
assistents.
7. L’aparell que projectava les fantasmagories,
anomenat fantascopi va ser fruit de les millors fetes
per Robertson sobre invents creats i abandonats
anteriorment per altres. El seu major mèrit va ser
principalment per la incorporació de rodes a la
llanterna màgica.
8. LA CRONOFOTOGRAFIA
Muybridge va ser el
pioner en registrar el
moviment d’éssers vius.
El 1872, va ser contractat
per Leland Standford, per
a demostrar que el cavall,
quan galopa, aixeca les
quatre potes de terra.
Per demostrar-ho va
ubicar 12 càmeres al llarg
de la pista de la carrera.
9. A l’obturador de cadascuna d’elles va enganxar
una corda que creuava la pista, que seria
tallada pel cavall, obtenint així fotografies en
seqüència de diferents moviments del galop.
10. El 1882, Étienne-Jules Marey inventa el fusell
fotogràfic, l’avantpassat de l’actual càmera
fotogràfica. Es tracta d’un cronofotògraf de
placa fixa que registra 12 imatges per segon.
11. LA PERCEPCIÓ DEL MOVIMENT
El 1824 el metge anglès Peter Mark
Roget, planteja el principi de la
presistència retiniana, segons el
qual, l’ull té la capacitat de guardar
l’ultima imatge que li arriba, fent
que un objecte sigui percebut fins i
tot quan ja no hi és. Amb una fracció
de segon l’estimul lluminós és gravat
a la retina, això proporciona visió del
moviment i la sensació de
continuïtat.
12.
13. LES JOGUINES ÒPTIQUES
S’inventaren diferents aparells simuladors
del moviment a partir del fenomen de la
presistència, les anomenades joguines
òptiques:
14. Taumàtrop: Consisteix en un disc de cartró que
porta un dibuix per ambdós costats. A les
vores té un llistó que quan gira dóna la il·lusió
de superposar les imatges.
15. Fenaquistoscopi: Consisteix a fer girar la placa
dels dibuixos de manera que s’obtingui una
sensació de moviment de les imatges.
16. El zootrop: Consisteix en un cilindre de metall
amb ranures verticals. A través d’aquestes es
miraven els dibuixos que es formaven dins el
cilindre.
17. Praxinoscopi: És el precursor, d’allò que seran
els dibuixos animats. El seu mecanisme estava
basat en la idea de descomposició del
moviment sumada a la idea de projecció. Es
tracta d’un tambor, a l’interior del qual hi ha
una roda i diversos miralls que reflecteixen
una imatge dibuixada en una tira de paper.
18. L’ORIGEN DEL CINEMA
L’història del cinema tracta de
l’evolució tècnica i artística de l’art
de les imatges en moviment. Les
pel·lícules han tingut al llarg del
segle XX un impacte substancial
en les arts, la tecnología, la
política i la societat.
19. William K. Dickson, va
inventar un tipus de banda
de cel·luloide que pot
contenir una seqüència
d’imatges tot sent la base
d’un mètode de
fotografiar i projectar
imatges que es mouen.
20. EL QUINEMATÒGRAF
Thomas Alva Edison va presentar en públic
dues invencions basades en els descobriments
de Dickson: el kinetograph (primera càmera
per captar imatges en moviment), i el
kinetoscope.
21. El kinetoscope tenia forma d’armari dins el
qual una pel·lícula de cel·luloide, alimentada
per un motor elèctric, girava en bucla continu.
La pel·lícula tenia una llum al darrere i una
lent d’augment que servía de visor per a
l’espectador.
22. EL CINEMATÒGRAF
Paul va tenir la idea de passar els quadres en moviment a
una audiència col·lectiva, i va inventar un projector de
pel·lícules. Van començar a expossar pel·lícules al Boulevard
des Capucines de París a finals de desempre de 1895.
Vist l’èxit, els germans Lumière aviat van establir una xarxa
de reprters per tota europa.
Entre les primeres pel·lícules Lumière hi trobem “L’arribada
d’un tren a l’estació”.
23. En aquell moment, les pel·lícules es veien
principalment com un acte més a la funció de
vodevil. Era conegut com cinema d’atracció.
24. En 1910, Carles Pathé patenta
el projector pathé, primer
aparell amb motor per a la
projecció, amb creu de malta
de 4 aspes i corrent continua.
El projector constava de, focus
intens i continu, objectiu òptic
per ampliar imatges
mítidament, tracció mecànica,
creu de malta i lector de so a la
banda lateral òptica magnètica.
25. LA RECERCA DE NOUS PRODUCTES
Un cop la projecció de
pel·lícules s’havia convertit en
un fet habitual, es van buscar
nous al·licients pel públic,
com les grans pantalles
anomenades panorames que
envoltaven el públic.
26. EL CINEMA SONOR
No fou fins al 1927, més de
trenta anys després del
naixement del cinema, que es
realitzà el primer film sonor de
la història “El cantor de jazz”.
Tot i així el cinema fou sonor
des dels seus inicis. En molts
casos la projecció d’imatges s’
acompanyava de música en viu
o d’un gramòfon.
27. • La música accentuava l’acció de les imatges i
contribuïa a l’ambientació general de la sala i a
l’atenció del públic. Quan es gravava una
pel·lícula hi havia música en viu a l’estudi.
28. Una de les grans productores Warner
Bross, provà de buscar quelcom de nou: La
sonorització dels films. A partir de 1927,
tota l'industria cinematogràfica es tornà
sonora.
29. Des dels inicis de l’aparició del sonor, l’ús de
la música agafà moltes de les convencions
pròpies del teatre musical.
El timbre i el to de veu s’anaren
convencionalitzant per a definir determinats
personatges.
30. • La sonorització es començà a fer amb
discos sincronitzats. Finalment, la
generació electrònica de sons i,
posteriorment l’enregistrament digital del
so, han permès ampliar les possibilitats de
generació, manipulació i barreja de sons
obrint així nous camps d’experimentació
en l’àmbit audiovisual.
31. NOUS FORMATS
Als anys 50, amb l’arribada de la televisió, el cinema
ha de buscar nous procediments per a afrontar la
competència. El 1952 ja es fan gravacions
tridimensionals per a ser visionades amb ulleres
polaritzades.
32. També la dècada del cinquanta, la productora
MetroGM va presentar el sistema CINERAMA, que
consistia en filmar amb tres càmeres sincronitzades i
projectar per mitjà de tres projectors de 35mm
treballant en igual sincronia, una imatge
panoràmica, incrementant el seu detall i mida, sobre
una pantalla còncava gegant.
33. El so era estereofònic, de set pistes, i es trobava
gravat sobre una quarta banda magnètica de 35mm a
la vegada sincronitzada amb els projectors. El
cinerama presentava el problema que la imatge
projectada contenia dues línies on s’unien els tres
panells que eren difícils d’ocultar.
34.
35. El 1953 el Fox presenta el sistema
CINEMASCOPE, caracteritzat per l’ús d’imatges
àmplies en les preses de filmació, assolides al
comprimir una imatge normal dintre del
quadre estàndard de 35mm, per a després
descomprimir-les durant la projecció assolint
una proporció que pot variar entre 2,66 i 2,39
vegades més ambla que altra.
36. El 1967, a l’Exposició Universal de Montréal, es
presenta el sistema IMAX, que ha donat lloc a
l’aparició de cinemes monumentals en les
principals ciutats del món. El 1976 apareix
l’OMINIMAX i el 1986, a l’Expo de Vancouver,
arriba L’IMAX 3D.
37. • La primera pel·lícula
projectada en IMAX 3D
va ser “Space Station”,
encara que el verdader
boom comercial en 3D
va ser “The Polar
Express”, un any després
que Cameron realitzés el
llargmetratge Ghosts of
the Abyss.
38. A partir de llavors hem viscut en una espiral continua
d’estrenes de cinema en 3D, amb les pel·lícules
d’animació com a principals protagonistes. L’últim i
més mediàtic títol ha estat Avatar.
