SlideShare a Scribd company logo
1 of 38
CULTURA AUDIOVISUAL
Patricia de la Torre Ramos 1rBat B
TEMA 4: EL CINEMA
orígens i evolució
ÍNDEX
·Antecedents
·L’origen del
cinema
·La recerca de
nous productes
ANTECEDENTS
LA LLANTERNA MÀGICA
Abans no aparegués el cinema com a tal, s’havien provat molts
sistemes per a jugar amb les imatges i la llum i provocar sensacions en
l’espectador: els miralls, la llanterna màgica, ombres xineses...
Les imatges es manipulaven en el projector de la llanterna per a oferir
sensació de moviment. Una de les fórmules més reeixides foren les
Fantasmagories.
A finals del segle XVIII, les restes
de les últimes trinxeres encara
eren presents pels carrers de
París, però això no impedia les
projeccions innovadors i
inquietants.
En aquells temps, un espectacle
així en el qual figures
espectrals sortien del no res
era tot un esdeveniment que
molts cops s’escapava a la raó
dels assistents al show.
En les projeccions s’explicaven històries. Es
buscava crear ambient idoni per a que el
resultat de les projeccions aconseguís el seu
propòsit, que no era altre que espantar als
assistents.
L’aparell que projectava les fantasmagories,
anomenat fantascopi va ser fruit de les millors fetes
per Robertson sobre invents creats i abandonats
anteriorment per altres. El seu major mèrit va ser
principalment per la incorporació de rodes a la
llanterna màgica.
LA CRONOFOTOGRAFIA
Muybridge va ser el
pioner en registrar el
moviment d’éssers vius.
El 1872, va ser contractat
per Leland Standford, per
a demostrar que el cavall,
quan galopa, aixeca les
quatre potes de terra.
Per demostrar-ho va
ubicar 12 càmeres al llarg
de la pista de la carrera.
A l’obturador de cadascuna d’elles va enganxar
una corda que creuava la pista, que seria
tallada pel cavall, obtenint així fotografies en
seqüència de diferents moviments del galop.
El 1882, Étienne-Jules Marey inventa el fusell
fotogràfic, l’avantpassat de l’actual càmera
fotogràfica. Es tracta d’un cronofotògraf de
placa fixa que registra 12 imatges per segon.
LA PERCEPCIÓ DEL MOVIMENT
El 1824 el metge anglès Peter Mark
Roget, planteja el principi de la
presistència retiniana, segons el
qual, l’ull té la capacitat de guardar
l’ultima imatge que li arriba, fent
que un objecte sigui percebut fins i
tot quan ja no hi és. Amb una fracció
de segon l’estimul lluminós és gravat
a la retina, això proporciona visió del
moviment i la sensació de
continuïtat.
LES JOGUINES ÒPTIQUES
S’inventaren diferents aparells simuladors
del moviment a partir del fenomen de la
presistència, les anomenades joguines
òptiques:
Taumàtrop: Consisteix en un disc de cartró que
porta un dibuix per ambdós costats. A les
vores té un llistó que quan gira dóna la il·lusió
de superposar les imatges.
Fenaquistoscopi: Consisteix a fer girar la placa
dels dibuixos de manera que s’obtingui una
sensació de moviment de les imatges.
El zootrop: Consisteix en un cilindre de metall
amb ranures verticals. A través d’aquestes es
miraven els dibuixos que es formaven dins el
cilindre.
Praxinoscopi: És el precursor, d’allò que seran
els dibuixos animats. El seu mecanisme estava
basat en la idea de descomposició del
moviment sumada a la idea de projecció. Es
tracta d’un tambor, a l’interior del qual hi ha
una roda i diversos miralls que reflecteixen
una imatge dibuixada en una tira de paper.
L’ORIGEN DEL CINEMA
L’història del cinema tracta de
l’evolució tècnica i artística de l’art
de les imatges en moviment. Les
pel·lícules han tingut al llarg del
segle XX un impacte substancial
en les arts, la tecnología, la
política i la societat.
William K. Dickson, va
inventar un tipus de banda
de cel·luloide que pot
contenir una seqüència
d’imatges tot sent la base
d’un mètode de
fotografiar i projectar
imatges que es mouen.
EL QUINEMATÒGRAF
Thomas Alva Edison va presentar en públic
dues invencions basades en els descobriments
de Dickson: el kinetograph (primera càmera
per captar imatges en moviment), i el
kinetoscope.
El kinetoscope tenia forma d’armari dins el
qual una pel·lícula de cel·luloide, alimentada
per un motor elèctric, girava en bucla continu.
La pel·lícula tenia una llum al darrere i una
lent d’augment que servía de visor per a
l’espectador.
EL CINEMATÒGRAF
Paul va tenir la idea de passar els quadres en moviment a
una audiència col·lectiva, i va inventar un projector de
pel·lícules. Van començar a expossar pel·lícules al Boulevard
des Capucines de París a finals de desempre de 1895.
Vist l’èxit, els germans Lumière aviat van establir una xarxa
de reprters per tota europa.
Entre les primeres pel·lícules Lumière hi trobem “L’arribada
d’un tren a l’estació”.
En aquell moment, les pel·lícules es veien
principalment com un acte més a la funció de
vodevil. Era conegut com cinema d’atracció.
En 1910, Carles Pathé patenta
el projector pathé, primer
aparell amb motor per a la
projecció, amb creu de malta
de 4 aspes i corrent continua.
El projector constava de, focus
intens i continu, objectiu òptic
per ampliar imatges
mítidament, tracció mecànica,
creu de malta i lector de so a la
banda lateral òptica magnètica.
LA RECERCA DE NOUS PRODUCTES
Un cop la projecció de
pel·lícules s’havia convertit en
un fet habitual, es van buscar
nous al·licients pel públic,
com les grans pantalles
anomenades panorames que
envoltaven el públic.
EL CINEMA SONOR
No fou fins al 1927, més de
trenta anys després del
naixement del cinema, que es
realitzà el primer film sonor de
la història “El cantor de jazz”.
Tot i així el cinema fou sonor
des dels seus inicis. En molts
casos la projecció d’imatges s’
acompanyava de música en viu
o d’un gramòfon.
• La música accentuava l’acció de les imatges i
contribuïa a l’ambientació general de la sala i a
l’atenció del públic. Quan es gravava una
pel·lícula hi havia música en viu a l’estudi.
Una de les grans productores Warner
Bross, provà de buscar quelcom de nou: La
sonorització dels films. A partir de 1927,
tota l'industria cinematogràfica es tornà
sonora.
Des dels inicis de l’aparició del sonor, l’ús de
la música agafà moltes de les convencions
pròpies del teatre musical.
El timbre i el to de veu s’anaren
convencionalitzant per a definir determinats
personatges.
• La sonorització es començà a fer amb
discos sincronitzats. Finalment, la
generació electrònica de sons i,
posteriorment l’enregistrament digital del
so, han permès ampliar les possibilitats de
generació, manipulació i barreja de sons
obrint així nous camps d’experimentació
en l’àmbit audiovisual.
NOUS FORMATS
Als anys 50, amb l’arribada de la televisió, el cinema
ha de buscar nous procediments per a afrontar la
competència. El 1952 ja es fan gravacions
tridimensionals per a ser visionades amb ulleres
polaritzades.
També la dècada del cinquanta, la productora
MetroGM va presentar el sistema CINERAMA, que
consistia en filmar amb tres càmeres sincronitzades i
projectar per mitjà de tres projectors de 35mm
treballant en igual sincronia, una imatge
panoràmica, incrementant el seu detall i mida, sobre
una pantalla còncava gegant.
El so era estereofònic, de set pistes, i es trobava
gravat sobre una quarta banda magnètica de 35mm a
la vegada sincronitzada amb els projectors. El
cinerama presentava el problema que la imatge
projectada contenia dues línies on s’unien els tres
panells que eren difícils d’ocultar.
El 1953 el Fox presenta el sistema
CINEMASCOPE, caracteritzat per l’ús d’imatges
àmplies en les preses de filmació, assolides al
comprimir una imatge normal dintre del
quadre estàndard de 35mm, per a després
descomprimir-les durant la projecció assolint
una proporció que pot variar entre 2,66 i 2,39
vegades més ambla que altra.
El 1967, a l’Exposició Universal de Montréal, es
presenta el sistema IMAX, que ha donat lloc a
l’aparició de cinemes monumentals en les
principals ciutats del món. El 1976 apareix
l’OMINIMAX i el 1986, a l’Expo de Vancouver,
arriba L’IMAX 3D.
• La primera pel·lícula
projectada en IMAX 3D
va ser “Space Station”,
encara que el verdader
boom comercial en 3D
va ser “The Polar
Express”, un any després
que Cameron realitzés el
llargmetratge Ghosts of
the Abyss.
A partir de llavors hem viscut en una espiral continua
d’estrenes de cinema en 3D, amb les pel·lícules
d’animació com a principals protagonistes. L’últim i
més mediàtic títol ha estat Avatar.

More Related Content

What's hot

Cultura Audiovisual Tema 4
Cultura Audiovisual Tema 4Cultura Audiovisual Tema 4
Cultura Audiovisual Tema 4sararc19
 
Tema 4: Cinema. Origens i evolució.
Tema 4: Cinema. Origens i evolució.Tema 4: Cinema. Origens i evolució.
Tema 4: Cinema. Origens i evolució.mariatuset
 
Presentació cinema kubrik
Presentació cinema kubrikPresentació cinema kubrik
Presentació cinema kubrikRaquel Romero
 
Tema 4 els origens de la fotografia
Tema 4   els origens de la fotografiaTema 4   els origens de la fotografia
Tema 4 els origens de la fotografiaRosa Curto
 
Animació - Resum Mòdul 1
Animació - Resum Mòdul 1Animació - Resum Mòdul 1
Animació - Resum Mòdul 1Paquita Ribas
 
Cinematògraf
CinematògrafCinematògraf
Cinematògrafelnatb
 
Cinematògraf
CinematògrafCinematògraf
Cinematògrafelnatb
 
Cinematògraf
CinematògrafCinematògraf
Cinematògrafelnatb
 
Història del cinema
Història del cinemaHistòria del cinema
Història del cinemadani70
 
Historia fotografia i el cinema
Historia fotografia i el cinemaHistoria fotografia i el cinema
Historia fotografia i el cinemasandroalfaro
 
La fotografia, orígens i evolució Tema 3 - Cultura Audiovisual
La fotografia, orígens i evolució Tema 3 - Cultura AudiovisualLa fotografia, orígens i evolució Tema 3 - Cultura Audiovisual
La fotografia, orígens i evolució Tema 3 - Cultura AudiovisualSergi Megiias
 
Cinema d'animació
Cinema d'animació Cinema d'animació
Cinema d'animació Mantoti
 
tema 3 audiovisual
tema 3 audiovisualtema 3 audiovisual
tema 3 audiovisualLittle West
 

What's hot (20)

Cultura Audiovisual Tema 4
Cultura Audiovisual Tema 4Cultura Audiovisual Tema 4
Cultura Audiovisual Tema 4
 
Tema4 CUltura
Tema4 CUlturaTema4 CUltura
Tema4 CUltura
 
Tema 4: Cinema. Origens i evolució.
Tema 4: Cinema. Origens i evolució.Tema 4: Cinema. Origens i evolució.
Tema 4: Cinema. Origens i evolució.
 
CINE KUBRICK
CINE KUBRICKCINE KUBRICK
CINE KUBRICK
 
Presentació cinema kubrik
Presentació cinema kubrikPresentació cinema kubrik
Presentació cinema kubrik
 
El cinema
El cinemaEl cinema
El cinema
 
Els orígens del cinema T4
Els orígens del cinema T4 Els orígens del cinema T4
Els orígens del cinema T4
 
Tema 4 els origens de la fotografia
Tema 4   els origens de la fotografiaTema 4   els origens de la fotografia
Tema 4 els origens de la fotografia
 
Animació - Resum Mòdul 1
Animació - Resum Mòdul 1Animació - Resum Mòdul 1
Animació - Resum Mòdul 1
 
Cinematògraf
CinematògrafCinematògraf
Cinematògraf
 
Cinematògraf
CinematògrafCinematògraf
Cinematògraf
 
Cinematògraf
CinematògrafCinematògraf
Cinematògraf
 
Història del cinema
Història del cinemaHistòria del cinema
Història del cinema
 
El cinema
El cinemaEl cinema
El cinema
 
Historia fotografia i el cinema
Historia fotografia i el cinemaHistoria fotografia i el cinema
Historia fotografia i el cinema
 
Animació1
Animació1Animació1
Animació1
 
La fotografia, orígens i evolució Tema 3 - Cultura Audiovisual
La fotografia, orígens i evolució Tema 3 - Cultura AudiovisualLa fotografia, orígens i evolució Tema 3 - Cultura Audiovisual
La fotografia, orígens i evolució Tema 3 - Cultura Audiovisual
 
Historia del cinema
Historia del cinemaHistoria del cinema
Historia del cinema
 
Cinema d'animació
Cinema d'animació Cinema d'animació
Cinema d'animació
 
tema 3 audiovisual
tema 3 audiovisualtema 3 audiovisual
tema 3 audiovisual
 

Viewers also liked

Netiqueta
NetiquetaNetiqueta
NetiquetaJuli CR
 
2. lo que cuentan las cuentas de suma y resta
2. lo que cuentan las cuentas de suma y resta2. lo que cuentan las cuentas de suma y resta
2. lo que cuentan las cuentas de suma y restaSugey Laguna
 
La contaminación del agua
La contaminación del aguaLa contaminación del agua
La contaminación del aguaIdalina13
 
Presentacion de trabajo gbi
Presentacion de trabajo gbiPresentacion de trabajo gbi
Presentacion de trabajo gbiJuli CR
 
El campo de las ciencias de la educacion en mexico
El campo de las ciencias de la educacion en mexicoEl campo de las ciencias de la educacion en mexico
El campo de las ciencias de la educacion en mexicoGladys Rivera
 
Huasca de ocampo la magia en sus lugares irreales-----luis y guadalupe
Huasca de ocampo la magia en sus lugares irreales-----luis y guadalupeHuasca de ocampo la magia en sus lugares irreales-----luis y guadalupe
Huasca de ocampo la magia en sus lugares irreales-----luis y guadalupeMacum Martinez
 
Como utilizar la herramienta dropbox
Como utilizar la herramienta dropboxComo utilizar la herramienta dropbox
Como utilizar la herramienta dropboxyulbaquero
 
Sustantivopresentacion 090928151240-phpapp01
Sustantivopresentacion 090928151240-phpapp01Sustantivopresentacion 090928151240-phpapp01
Sustantivopresentacion 090928151240-phpapp01pilargastonalbala
 
Act. 2 efecto de las herramientas digitales sin terminar
Act. 2 efecto de las herramientas digitales sin terminarAct. 2 efecto de las herramientas digitales sin terminar
Act. 2 efecto de las herramientas digitales sin terminarNalle Ruiz
 
Implementacion de rincones_tecnologicos_en_escuela_maria_montessori_2_
Implementacion de rincones_tecnologicos_en_escuela_maria_montessori_2_Implementacion de rincones_tecnologicos_en_escuela_maria_montessori_2_
Implementacion de rincones_tecnologicos_en_escuela_maria_montessori_2_Hilda Estrella
 
RIESGOS DE HIGIENE INDUSTRIAL
RIESGOS DE HIGIENE INDUSTRIALRIESGOS DE HIGIENE INDUSTRIAL
RIESGOS DE HIGIENE INDUSTRIALoswandres
 
Ultimo tema blogger
Ultimo tema bloggerUltimo tema blogger
Ultimo tema bloggergerademat
 
Criterios de Clasificación
Criterios de ClasificaciónCriterios de Clasificación
Criterios de Clasificaciónmoodlefex
 

Viewers also liked (20)

Sumar y restar
Sumar y restarSumar y restar
Sumar y restar
 
Netiqueta
NetiquetaNetiqueta
Netiqueta
 
2. lo que cuentan las cuentas de suma y resta
2. lo que cuentan las cuentas de suma y resta2. lo que cuentan las cuentas de suma y resta
2. lo que cuentan las cuentas de suma y resta
 
Unidad didactica
Unidad didacticaUnidad didactica
Unidad didactica
 
La contaminación del agua
La contaminación del aguaLa contaminación del agua
La contaminación del agua
 
Presentacion de trabajo gbi
Presentacion de trabajo gbiPresentacion de trabajo gbi
Presentacion de trabajo gbi
 
Actividad6
Actividad6Actividad6
Actividad6
 
El campo de las ciencias de la educacion en mexico
El campo de las ciencias de la educacion en mexicoEl campo de las ciencias de la educacion en mexico
El campo de las ciencias de la educacion en mexico
 
Huasca de ocampo la magia en sus lugares irreales-----luis y guadalupe
Huasca de ocampo la magia en sus lugares irreales-----luis y guadalupeHuasca de ocampo la magia en sus lugares irreales-----luis y guadalupe
Huasca de ocampo la magia en sus lugares irreales-----luis y guadalupe
 
Los Deportes
Los DeportesLos Deportes
Los Deportes
 
Como utilizar la herramienta dropbox
Como utilizar la herramienta dropboxComo utilizar la herramienta dropbox
Como utilizar la herramienta dropbox
 
Cloud computing
Cloud computingCloud computing
Cloud computing
 
Sustantivopresentacion 090928151240-phpapp01
Sustantivopresentacion 090928151240-phpapp01Sustantivopresentacion 090928151240-phpapp01
Sustantivopresentacion 090928151240-phpapp01
 
Act. 2 efecto de las herramientas digitales sin terminar
Act. 2 efecto de las herramientas digitales sin terminarAct. 2 efecto de las herramientas digitales sin terminar
Act. 2 efecto de las herramientas digitales sin terminar
 
Actividad7
Actividad7Actividad7
Actividad7
 
Facebook tic
Facebook ticFacebook tic
Facebook tic
 
Implementacion de rincones_tecnologicos_en_escuela_maria_montessori_2_
Implementacion de rincones_tecnologicos_en_escuela_maria_montessori_2_Implementacion de rincones_tecnologicos_en_escuela_maria_montessori_2_
Implementacion de rincones_tecnologicos_en_escuela_maria_montessori_2_
 
RIESGOS DE HIGIENE INDUSTRIAL
RIESGOS DE HIGIENE INDUSTRIALRIESGOS DE HIGIENE INDUSTRIAL
RIESGOS DE HIGIENE INDUSTRIAL
 
Ultimo tema blogger
Ultimo tema bloggerUltimo tema blogger
Ultimo tema blogger
 
Criterios de Clasificación
Criterios de ClasificaciónCriterios de Clasificación
Criterios de Clasificación
 

Similar to Cultura audiovisual tema 4

Tema 4 cultura
Tema 4 culturaTema 4 cultura
Tema 4 culturadbassasf
 
Tema 4: El Cinema: Origens i Evolució
Tema 4: El Cinema: Origens i EvolucióTema 4: El Cinema: Origens i Evolució
Tema 4: El Cinema: Origens i EvolucióJaume JG
 
Cinema, origens i evolucio
Cinema, origens i evolucioCinema, origens i evolucio
Cinema, origens i evoluciojurigilabert
 
Tema 4: el cinema. Origens i evolució.
Tema 4: el cinema. Origens i evolució.Tema 4: el cinema. Origens i evolució.
Tema 4: el cinema. Origens i evolució.eva2617
 
El Cinema Tema 4
El Cinema Tema 4El Cinema Tema 4
El Cinema Tema 4Larry_Bird
 
El cinematògraf
El cinematògrafEl cinematògraf
El cinematògrafWilly888
 
Cinematògraf
CinematògrafCinematògraf
Cinematògrafelnatb
 
Història del cinema
Història del cinemaHistòria del cinema
Història del cinemamribesm
 
Presentacioo camera
Presentacioo cameraPresentacioo camera
Presentacioo cameramiregomez
 
Msicaicinema 121205145914-phpapp01
Msicaicinema 121205145914-phpapp01Msicaicinema 121205145914-phpapp01
Msicaicinema 121205145914-phpapp01Maria Mar Guasp
 
Projecte món cinema, història 2012 2013
Projecte món cinema, història 2012 2013Projecte món cinema, història 2012 2013
Projecte món cinema, història 2012 2013T B
 

Similar to Cultura audiovisual tema 4 (16)

Tema 4 cultura
Tema 4 culturaTema 4 cultura
Tema 4 cultura
 
Tema 4: El Cinema: Origens i Evolució
Tema 4: El Cinema: Origens i EvolucióTema 4: El Cinema: Origens i Evolució
Tema 4: El Cinema: Origens i Evolució
 
Cinema, origens i evolucio
Cinema, origens i evolucioCinema, origens i evolucio
Cinema, origens i evolucio
 
Tema 4: el cinema. Origens i evolució.
Tema 4: el cinema. Origens i evolució.Tema 4: el cinema. Origens i evolució.
Tema 4: el cinema. Origens i evolució.
 
El Cinema Tema 4
El Cinema Tema 4El Cinema Tema 4
El Cinema Tema 4
 
El cinematògraf
El cinematògrafEl cinematògraf
El cinematògraf
 
tema 4
tema 4tema 4
tema 4
 
Cinematògraf
CinematògrafCinematògraf
Cinematògraf
 
UNITAT 4
UNITAT 4UNITAT 4
UNITAT 4
 
L'origen del cinema
L'origen del cinemaL'origen del cinema
L'origen del cinema
 
La història del cinema
La història del cinemaLa història del cinema
La història del cinema
 
Història del cinema
Història del cinemaHistòria del cinema
Història del cinema
 
Presentacioo camera
Presentacioo cameraPresentacioo camera
Presentacioo camera
 
Msicaicinema 121205145914-phpapp01
Msicaicinema 121205145914-phpapp01Msicaicinema 121205145914-phpapp01
Msicaicinema 121205145914-phpapp01
 
Projecte món cinema, història 2012 2013
Projecte món cinema, història 2012 2013Projecte món cinema, història 2012 2013
Projecte món cinema, història 2012 2013
 
Presentacioo cameradefinitiva
Presentacioo cameradefinitivaPresentacioo cameradefinitiva
Presentacioo cameradefinitiva
 

More from patriciadelatorreramos (9)

Toy story cultura
Toy story cultura Toy story cultura
Toy story cultura
 
Fotomuntatge
Fotomuntatge Fotomuntatge
Fotomuntatge
 
cultura audiovisual- tema 5
cultura audiovisual- tema 5cultura audiovisual- tema 5
cultura audiovisual- tema 5
 
cultura audiovisual- tema 3
cultura audiovisual- tema 3cultura audiovisual- tema 3
cultura audiovisual- tema 3
 
cultura audiovisual - tema 12
cultura audiovisual - tema 12cultura audiovisual - tema 12
cultura audiovisual - tema 12
 
Cinematografia
CinematografiaCinematografia
Cinematografia
 
Cultura audiovisual- el llenguatge visual
Cultura audiovisual- el llenguatge visualCultura audiovisual- el llenguatge visual
Cultura audiovisual- el llenguatge visual
 
fotografies cultura audiovisual
fotografies cultura audiovisual fotografies cultura audiovisual
fotografies cultura audiovisual
 
Cultura audiovisual tema1
Cultura audiovisual tema1Cultura audiovisual tema1
Cultura audiovisual tema1
 

Cultura audiovisual tema 4

  • 1. CULTURA AUDIOVISUAL Patricia de la Torre Ramos 1rBat B
  • 2. TEMA 4: EL CINEMA orígens i evolució
  • 4. ANTECEDENTS LA LLANTERNA MÀGICA Abans no aparegués el cinema com a tal, s’havien provat molts sistemes per a jugar amb les imatges i la llum i provocar sensacions en l’espectador: els miralls, la llanterna màgica, ombres xineses... Les imatges es manipulaven en el projector de la llanterna per a oferir sensació de moviment. Una de les fórmules més reeixides foren les Fantasmagories.
  • 5. A finals del segle XVIII, les restes de les últimes trinxeres encara eren presents pels carrers de París, però això no impedia les projeccions innovadors i inquietants. En aquells temps, un espectacle així en el qual figures espectrals sortien del no res era tot un esdeveniment que molts cops s’escapava a la raó dels assistents al show.
  • 6. En les projeccions s’explicaven històries. Es buscava crear ambient idoni per a que el resultat de les projeccions aconseguís el seu propòsit, que no era altre que espantar als assistents.
  • 7. L’aparell que projectava les fantasmagories, anomenat fantascopi va ser fruit de les millors fetes per Robertson sobre invents creats i abandonats anteriorment per altres. El seu major mèrit va ser principalment per la incorporació de rodes a la llanterna màgica.
  • 8. LA CRONOFOTOGRAFIA Muybridge va ser el pioner en registrar el moviment d’éssers vius. El 1872, va ser contractat per Leland Standford, per a demostrar que el cavall, quan galopa, aixeca les quatre potes de terra. Per demostrar-ho va ubicar 12 càmeres al llarg de la pista de la carrera.
  • 9. A l’obturador de cadascuna d’elles va enganxar una corda que creuava la pista, que seria tallada pel cavall, obtenint així fotografies en seqüència de diferents moviments del galop.
  • 10. El 1882, Étienne-Jules Marey inventa el fusell fotogràfic, l’avantpassat de l’actual càmera fotogràfica. Es tracta d’un cronofotògraf de placa fixa que registra 12 imatges per segon.
  • 11. LA PERCEPCIÓ DEL MOVIMENT El 1824 el metge anglès Peter Mark Roget, planteja el principi de la presistència retiniana, segons el qual, l’ull té la capacitat de guardar l’ultima imatge que li arriba, fent que un objecte sigui percebut fins i tot quan ja no hi és. Amb una fracció de segon l’estimul lluminós és gravat a la retina, això proporciona visió del moviment i la sensació de continuïtat.
  • 12.
  • 13. LES JOGUINES ÒPTIQUES S’inventaren diferents aparells simuladors del moviment a partir del fenomen de la presistència, les anomenades joguines òptiques:
  • 14. Taumàtrop: Consisteix en un disc de cartró que porta un dibuix per ambdós costats. A les vores té un llistó que quan gira dóna la il·lusió de superposar les imatges.
  • 15. Fenaquistoscopi: Consisteix a fer girar la placa dels dibuixos de manera que s’obtingui una sensació de moviment de les imatges.
  • 16. El zootrop: Consisteix en un cilindre de metall amb ranures verticals. A través d’aquestes es miraven els dibuixos que es formaven dins el cilindre.
  • 17. Praxinoscopi: És el precursor, d’allò que seran els dibuixos animats. El seu mecanisme estava basat en la idea de descomposició del moviment sumada a la idea de projecció. Es tracta d’un tambor, a l’interior del qual hi ha una roda i diversos miralls que reflecteixen una imatge dibuixada en una tira de paper.
  • 18. L’ORIGEN DEL CINEMA L’història del cinema tracta de l’evolució tècnica i artística de l’art de les imatges en moviment. Les pel·lícules han tingut al llarg del segle XX un impacte substancial en les arts, la tecnología, la política i la societat.
  • 19. William K. Dickson, va inventar un tipus de banda de cel·luloide que pot contenir una seqüència d’imatges tot sent la base d’un mètode de fotografiar i projectar imatges que es mouen.
  • 20. EL QUINEMATÒGRAF Thomas Alva Edison va presentar en públic dues invencions basades en els descobriments de Dickson: el kinetograph (primera càmera per captar imatges en moviment), i el kinetoscope.
  • 21. El kinetoscope tenia forma d’armari dins el qual una pel·lícula de cel·luloide, alimentada per un motor elèctric, girava en bucla continu. La pel·lícula tenia una llum al darrere i una lent d’augment que servía de visor per a l’espectador.
  • 22. EL CINEMATÒGRAF Paul va tenir la idea de passar els quadres en moviment a una audiència col·lectiva, i va inventar un projector de pel·lícules. Van començar a expossar pel·lícules al Boulevard des Capucines de París a finals de desempre de 1895. Vist l’èxit, els germans Lumière aviat van establir una xarxa de reprters per tota europa. Entre les primeres pel·lícules Lumière hi trobem “L’arribada d’un tren a l’estació”.
  • 23. En aquell moment, les pel·lícules es veien principalment com un acte més a la funció de vodevil. Era conegut com cinema d’atracció.
  • 24. En 1910, Carles Pathé patenta el projector pathé, primer aparell amb motor per a la projecció, amb creu de malta de 4 aspes i corrent continua. El projector constava de, focus intens i continu, objectiu òptic per ampliar imatges mítidament, tracció mecànica, creu de malta i lector de so a la banda lateral òptica magnètica.
  • 25. LA RECERCA DE NOUS PRODUCTES Un cop la projecció de pel·lícules s’havia convertit en un fet habitual, es van buscar nous al·licients pel públic, com les grans pantalles anomenades panorames que envoltaven el públic.
  • 26. EL CINEMA SONOR No fou fins al 1927, més de trenta anys després del naixement del cinema, que es realitzà el primer film sonor de la història “El cantor de jazz”. Tot i així el cinema fou sonor des dels seus inicis. En molts casos la projecció d’imatges s’ acompanyava de música en viu o d’un gramòfon.
  • 27. • La música accentuava l’acció de les imatges i contribuïa a l’ambientació general de la sala i a l’atenció del públic. Quan es gravava una pel·lícula hi havia música en viu a l’estudi.
  • 28. Una de les grans productores Warner Bross, provà de buscar quelcom de nou: La sonorització dels films. A partir de 1927, tota l'industria cinematogràfica es tornà sonora.
  • 29. Des dels inicis de l’aparició del sonor, l’ús de la música agafà moltes de les convencions pròpies del teatre musical. El timbre i el to de veu s’anaren convencionalitzant per a definir determinats personatges.
  • 30. • La sonorització es començà a fer amb discos sincronitzats. Finalment, la generació electrònica de sons i, posteriorment l’enregistrament digital del so, han permès ampliar les possibilitats de generació, manipulació i barreja de sons obrint així nous camps d’experimentació en l’àmbit audiovisual.
  • 31. NOUS FORMATS Als anys 50, amb l’arribada de la televisió, el cinema ha de buscar nous procediments per a afrontar la competència. El 1952 ja es fan gravacions tridimensionals per a ser visionades amb ulleres polaritzades.
  • 32. També la dècada del cinquanta, la productora MetroGM va presentar el sistema CINERAMA, que consistia en filmar amb tres càmeres sincronitzades i projectar per mitjà de tres projectors de 35mm treballant en igual sincronia, una imatge panoràmica, incrementant el seu detall i mida, sobre una pantalla còncava gegant.
  • 33. El so era estereofònic, de set pistes, i es trobava gravat sobre una quarta banda magnètica de 35mm a la vegada sincronitzada amb els projectors. El cinerama presentava el problema que la imatge projectada contenia dues línies on s’unien els tres panells que eren difícils d’ocultar.
  • 34.
  • 35. El 1953 el Fox presenta el sistema CINEMASCOPE, caracteritzat per l’ús d’imatges àmplies en les preses de filmació, assolides al comprimir una imatge normal dintre del quadre estàndard de 35mm, per a després descomprimir-les durant la projecció assolint una proporció que pot variar entre 2,66 i 2,39 vegades més ambla que altra.
  • 36. El 1967, a l’Exposició Universal de Montréal, es presenta el sistema IMAX, que ha donat lloc a l’aparició de cinemes monumentals en les principals ciutats del món. El 1976 apareix l’OMINIMAX i el 1986, a l’Expo de Vancouver, arriba L’IMAX 3D.
  • 37. • La primera pel·lícula projectada en IMAX 3D va ser “Space Station”, encara que el verdader boom comercial en 3D va ser “The Polar Express”, un any després que Cameron realitzés el llargmetratge Ghosts of the Abyss.
  • 38. A partir de llavors hem viscut en una espiral continua d’estrenes de cinema en 3D, amb les pel·lícules d’animació com a principals protagonistes. L’últim i més mediàtic títol ha estat Avatar.