1. Lev Manovich.
«El lenguaje de los nuevos medios de comunicación».

2.  Si la evolució dels mitjans es dirigeix cap a una altra direcció
diferent a la de les teories d'en Lev Manovich. El llibre es
convertirà en un document de possibilitats i no pas de fets.
 Tot i així, es interessant fer-ne una lectura, perquè cada una
de les seves teories les procura justificar d’alguna o altra
manera. No expressa la seva opinió així per que si. Sempre
hi ha un raonament profund o exemplificat del que vol
transmetre.

3. Els nous mitjans:
«Objecte cultural»
 La informàtica no només ens duu a noves formes culturals
sino que fa «evolucionar» les ja existents com poden ser la
fotografia o el cinema.
 Els mitjans de comunicació sempre han estat un apartat ben
important a totes les cultures i sembla ser que cada cop, els
«nous» mitjans, ho són més. Ja sigui a l’hora de rebre
informació, com compartir-la, etc.
 Així doncs, els objectes dels nous mitjans
són objectes culturals. Són una forma de
visió del món i es representen de
diverses formes.

4. Qué són els nous mitjans?
 Sovint ens referim com a nous mitjans amb exemples com
l’Internet, els videojocs, la realitat virtual, etc. Però sembla
ser que ens quedem curts. Els nous mitjans no només són
els que utilitzen l’ordinador per a la seva distribució sino més
aviat els que l’utilitzen per a la seva producció o dispositiu
d’emmagatzematge.
 Els nous mitjans afecten a totes les fases de comunicació
cultural (la distribució mediàtica, les imatges fixes, la
manipulació, etc.)
 Els «vells» mitjans (com el cinema) es tornen esclaus dels
ordinadors.
(«El fill mata al pare»)

5. Què són els nous mitjans?
 Els nous mitjans han de seguir uns principis (segons
Lev Manovich). I aquests principis han de seguir un
ordre (no tots els nous mitjans els compleixen o poden
estar ja presents en els antics mitjans).
Principis dels nous mitjans
 Representació numèrica.
 Modularitat.
 Automatització.
 Variabilitat.
 Transcodificació.

6. Representació numèrica
 Tots els objectes dels nous mitjans es componen de codi
digital.
 Pot ser descrit en termes matemàtics i sotmès a manipulació
algorítmica.
 Tot i procedir d’un medi antic, a l’hora de «digitalitzar-ho»,
passa a ser un cúmul de dades numèriques.

7. Modularitat
 Els elements dels nous mitjans són representats com a
col·leccions (píxels, polígons, etc.) que es puguin dividir,
esborrar, modificar. I aquestes parts tinguin «significat» propi.
 Els elements es poden combinar per tal de donar lloc a
d’altres «objectes».

8. Automatització
 Els anteriors principis permeten automatitzar moltes
operacions.
 Els nous mitjans cada cop ens posen les coses més fàcils,
ens ajuden a buscar, emmagatzemar, organitzar, ens fan
treballar menys, ens corregeixen, milloren la nostre feina.
 La intel·ligència artificial cada cop
és més avançada.

9. Variabilitat
 Si es crea algun “objecte”, aquest podrà ser recuperat
sempre que es vulgui per ser modificat per tal d’aconseguir
versions diferents o fer copies exactament iguals. (Al contrari
que passava amb la “tecnologia analògica”, que cada cop
que es feia una copia, la qualitat anava ressentint-se)
 El seu us real a la societat es caracteritza per la pèrdua de
dades (si, com amb els “antics” mitjans), la degradació, etc. A
l’hora de comunicar-nos i compartir “objectes” preferim la
velocitat a la qualitat.
 L’usuari pot decidir que fer, quan fer-ho, com fer-ho...
(interactivitat). Els nous mitjans tracten de valorar la
individualitat per sobre del conformisme (o això ens fan
creure.

10. Transcodificació
 Parlant dels nous mitjans, amb «transcodificar» ens referim a
traduir qualsevol llenguatge cultural a un altre format (en
aquest cas, l’informàtic/numèric).
 A l’hora de ser mostrat a l’usuari, aquest ha de ser capaç
d’entendre’l.