![Vertigen perifèric
• VPPB:
– Habitualment accesos recurrents, segons variació de postura del
cap.
• Neuronitis vestibular:
– Postulat origen viral amb afectació del n. vestibular.
– No afectació auditiva.
• Laberintitis:
– Causa infecciosa o no infecciosa.
– Amb afectació de nervi auditiu.
• Sdr. de Menière:
– Crisis violentes.
– Triada típica (vertigen, acúfens i hipoacúsia [neurosensorial]).
– Signes vegetatius intensos
• Altres:
– Toxicitat per fàrmacs, autoimmunitat.](https://image.slidesharecdn.com/tractamentfarmacologicdelvertigen-171107082630/85/Tractament-farmacologic-del-vertigen-per-Miquel-Morera-4-320.jpg)
Tractament farmacologic del vertigen (per Miquel Morera)
- 1. TRACTAMENT FARMACOLOGIC DEL VERTIGEN Apropòsit d’una revisió AMF “toda la vida se ha hecho así”, sobre sedants vestibulars. Miquel Morera Llorca Octubre 2017
- 2. Primera aproximació • Vertigencentral o perifèric? Aproximació a la possible causa. • Intensitat del quadre i grau d’incapacitació del pacient: – Aplicabilitat de maniobres d’Epley. – Tolerància oral, vòmits. – Contraindicacions
- 3. Vertigen central /perifèric PERIFÈRIC CENTRAL COMENÇAMENT BRUSC Insidiós (rarament brusc) FREQÜÈNCIA EPISÒDIC POT SER CONSTANT INTENSITAT ALTA Sovint baixa NISTAGMUS Sistemàtic Variable AMB MOVIMENTS DE CAP Augmenta No canvia SÍMPTOMES VEGETATIUS INTENSOS Lleus o absents SÍMPTOMES AUDITIUS (hipoacúsia, tinnitus) POSSIBLES NOMÉS EN CAS DE NEURINOMA DEL VIII SIGNES I SÍMPTOMES NEUROLÒGICS NO POSSIBLES PÈRDUA DE CONSCIÈNCIA NO POSSIBLE CONVULSIONS NO POSSIBLES
- 4. Vertigen perifèric • VPPB: –Habitualment accesos recurrents, segons variació de postura del cap. • Neuronitis vestibular: – Postulat origen viral amb afectació del n. vestibular. – No afectació auditiva. • Laberintitis: – Causa infecciosa o no infecciosa. – Amb afectació de nervi auditiu. • Sdr. de Menière: – Crisis violentes. – Triada típica (vertigen, acúfens i hipoacúsia [neurosensorial]). – Signes vegetatius intensos • Altres: – Toxicitat per fàrmacs, autoimmunitat.
- 5. Vertigen central • ACVagut vertebrobasilar: – Hi haura diversos signes troncoencefàlics: sensitius, motors, oculars, facials, de parells cranials, atàxia… • Procesos expansius de fosa posterior. – Destaca el neurinoma del VIII parell: progressiu, amb inestabilitat, signes facials, hipoacúsia neural… • Migranya basilar: – Cefalea, signes oculars, possible alteració de consciència. • Esclerosi múltiple: – No només vertigen: sempre hi ha signes motors, sensitius, de parells… • Epilèpsia temporal: – Acompanyat de signes sensitius. • Fàrmacs i tòxics: – Anticomicials (fenitoïna, CMZ), BDZ, aminoglucòsids, alcohol…
- 6. L’escenari que ensocupa • Vertigen perifèric: – No hi ha signes neurològics addicionals que facen sospitar origen central. – Es pot acompanyar de signes otològics. • No son escaients les maniobres d’Epley (d’elecció, per eficàcia demostrada, en VPPB) – Per intolerància del pacient als moviments. – Per no suficient destresa del professional • Optem per una solució farmacològica
- 7. Toda la vidase ha hecho así... Uso de sedantes vestibulares en el vértigo periférico AMF OCTUBRE 2017 Gerard Suárez Bas Especialista en Medicina Familiar y Comunitaria CAP Besós. Barcelona
- 8. Problemes metodològics delsestudis • Risc de biax poc clar en uns casos i elevat en altres. • Gran variabilitat en: – Criteris diagnòstics del vertigen en estudi. – Durada dels estudis (de 14 a 90 dies)). – Dosis de fàrmacs (betahistina, el més utlitzat, de 16 a 48 mg) • Resultats dubtosos: – Variabilitat en criteris escollits. – Dades insuficients en aspectes clau: • Mesures objectives de funció de l’oïda interna. • Mesura de qualitat de vida del pacient. • Freqüència de caigudes. • Factors de confusió (tractament simultani amb maniobres de reposició d’otòlits).
- 9. Principals conclusions • Lesproves (evidències) son generalment de baixa qualitat. • Només hi ha proves de bona qualitat referides a les maniobres d’Epley (i altres), comparades amb maniobres simulades, en fases agudes del VPPB. • Algunes revisions d’estudis fets amb metodologia heterogènia i discutible, permeten atribuir efecte favorable a la betahistina, amb pocs efectes secundaris. • Hi ha algun estudi que suporta la utilitat de sulpiride parenteral en fases agudes de vertigen intens.
- 10. Recomanacions pràctiques • Tractarde fer una aproximació diagnòstica inicial el més acurada possible. • VPPB: maniobres d’Epley (i altres) com tractament d’elecció. • Maniobres inviables (símptomes molt intensos, característiques del pacient) o falta de destresa: utilitzar fàrmacs. • Fàrmacs: betahistina, el més recomanable. A falta d’un criteri clar: dosi i durada les menors possibles. • Associar antiemètics si cal. • Fases agudes incapacitants: considerar sulpirida i.m. o i.v, 100 mg cada 12/24 h.