Tractament farmacologic del vertigen (per Miquel Morera)
1.
TRACTAMENT FARMACOLOGIC
DEL VERTIGEN
Apropòsit d’una revisió AMF “toda la vida
se ha hecho así”, sobre sedants vestibulars.
Miquel Morera Llorca
Octubre 2017
2.
Primera aproximació
• Vertigencentral o perifèric? Aproximació a la
possible causa.
• Intensitat del quadre i grau d’incapacitació
del pacient:
– Aplicabilitat de maniobres d’Epley.
– Tolerància oral, vòmits.
– Contraindicacions
3.
Vertigen central /perifèric
PERIFÈRIC CENTRAL
COMENÇAMENT BRUSC Insidiós (rarament brusc)
FREQÜÈNCIA EPISÒDIC POT SER CONSTANT
INTENSITAT ALTA Sovint baixa
NISTAGMUS Sistemàtic Variable
AMB MOVIMENTS DE CAP Augmenta No canvia
SÍMPTOMES VEGETATIUS INTENSOS Lleus o absents
SÍMPTOMES AUDITIUS
(hipoacúsia, tinnitus)
POSSIBLES NOMÉS EN CAS DE
NEURINOMA DEL VIII
SIGNES I SÍMPTOMES
NEUROLÒGICS
NO POSSIBLES
PÈRDUA DE CONSCIÈNCIA NO POSSIBLE
CONVULSIONS NO POSSIBLES
4.
Vertigen perifèric
• VPPB:
–Habitualment accesos recurrents, segons variació de postura del
cap.
• Neuronitis vestibular:
– Postulat origen viral amb afectació del n. vestibular.
– No afectació auditiva.
• Laberintitis:
– Causa infecciosa o no infecciosa.
– Amb afectació de nervi auditiu.
• Sdr. de Menière:
– Crisis violentes.
– Triada típica (vertigen, acúfens i hipoacúsia [neurosensorial]).
– Signes vegetatius intensos
• Altres:
– Toxicitat per fàrmacs, autoimmunitat.
5.
Vertigen central
• ACVagut vertebrobasilar:
– Hi haura diversos signes troncoencefàlics: sensitius, motors,
oculars, facials, de parells cranials, atàxia…
• Procesos expansius de fosa posterior.
– Destaca el neurinoma del VIII parell: progressiu, amb
inestabilitat, signes facials, hipoacúsia neural…
• Migranya basilar:
– Cefalea, signes oculars, possible alteració de consciència.
• Esclerosi múltiple:
– No només vertigen: sempre hi ha signes motors, sensitius, de
parells…
• Epilèpsia temporal:
– Acompanyat de signes sensitius.
• Fàrmacs i tòxics:
– Anticomicials (fenitoïna, CMZ), BDZ, aminoglucòsids, alcohol…
6.
L’escenari que ensocupa
• Vertigen perifèric:
– No hi ha signes neurològics addicionals que facen
sospitar origen central.
– Es pot acompanyar de signes otològics.
• No son escaients les maniobres d’Epley
(d’elecció, per eficàcia demostrada, en VPPB)
– Per intolerància del pacient als moviments.
– Per no suficient destresa del professional
• Optem per una solució farmacològica
7.
Toda la vidase ha hecho así...
Uso de sedantes vestibulares en el
vértigo periférico
AMF OCTUBRE 2017
Gerard Suárez Bas
Especialista en Medicina Familiar y Comunitaria
CAP Besós. Barcelona
8.
Problemes metodològics delsestudis
• Risc de biax poc clar en uns casos i elevat en altres.
• Gran variabilitat en:
– Criteris diagnòstics del vertigen en estudi.
– Durada dels estudis (de 14 a 90 dies)).
– Dosis de fàrmacs (betahistina, el més utlitzat, de 16 a 48 mg)
• Resultats dubtosos:
– Variabilitat en criteris escollits.
– Dades insuficients en aspectes clau:
• Mesures objectives de funció de l’oïda interna.
• Mesura de qualitat de vida del pacient.
• Freqüència de caigudes.
• Factors de confusió (tractament simultani amb
maniobres de reposició d’otòlits).
9.
Principals conclusions
• Lesproves (evidències) son generalment de baixa
qualitat.
• Només hi ha proves de bona qualitat referides a les
maniobres d’Epley (i altres), comparades amb
maniobres simulades, en fases agudes del VPPB.
• Algunes revisions d’estudis fets amb metodologia
heterogènia i discutible, permeten atribuir efecte
favorable a la betahistina, amb pocs efectes
secundaris.
• Hi ha algun estudi que suporta la utilitat de sulpiride
parenteral en fases agudes de vertigen intens.
10.
Recomanacions pràctiques
• Tractarde fer una aproximació diagnòstica inicial el
més acurada possible.
• VPPB: maniobres d’Epley (i altres) com tractament
d’elecció.
• Maniobres inviables (símptomes molt intensos,
característiques del pacient) o falta de destresa:
utilitzar fàrmacs.
• Fàrmacs: betahistina, el més recomanable. A falta
d’un criteri clar: dosi i durada les menors possibles.
• Associar antiemètics si cal.
• Fases agudes incapacitants: considerar sulpirida
i.m. o i.v, 100 mg cada 12/24 h.