1. oPiNiÓ · LA sITUACIÓ deL seCTor sAnITArI
mes a l’hora de gestionar la sanitatII. El
La SEParació dE FuncionS ii mercat en sanitat no és perfecte pel que
fa a l’oferta ni tampoc quant a demanda
Públic o privat en la i, per tant, no tots els seus avantatges
funcionen. Sabem, per exemple, que es
recomana la intervenció pública en el
sanitat a Catalunya: mercat de l’assegurança sanitària per
raons d’equitat, però també per raons
d’eficiència. Les fallades del mercat de
segona part l’assegurança sanitària deriven fonamen-
talment de l’asimetria d’informació entre
l’assegurat i la companyia asseguradora
i són un argument a favor de la regulació
A l’article anterior ens hem referit a algu- del 54-56% de Corea i Suïssa, al 84% de d’aquest mercat mitjançant l’obligatorietat
nes funcions del sistema sanitari i, si Noruega i Dinamarca, i el 86% de la Repú- de l’assegurament universal. No obstant
les haguéssim d’enumerar d’una manera blica Txeca. L’any 2006 Espanya finançava això, molts expliquen que això no implica
més exhaustiva, les podríem dividir de la públicament al voltant del 71%. que l’assegurador hagi de ser el mateix
manera següent: la regulació o rectoria Podem parlar dels models organitzatius Estat. És possible un sistema de com-
global del sistema (autoritzacions admi- i, si parlem sobre com són les organit- petència regulada entre companyies que
nistratives, per exemple); el finançament zacions sanitàries, veiem que als paï- competeixen per la prestació dels serveis
(la part que aporta l’Estat i la part que surt sos europeus la majoria de models són als ciutadans.
directament de les butxaques de qui rep híbrids, entre els quals hi ha, d’una banda, Si parlem de la construcció d’infra-
l’atenció sanitària); la construcció d’infra- elements propis de les organitzacions de estructures sanitàries, això és, qui fa
estructures sanitàries (nous hospitals o mercat, amb una gran quantitat d’organit- hospitals o centres de salut, abans estava
centres de salut); la compra dels serveis zacions petites i independents, que com- clar que era l’Estat qui s’encarregava de la
sanitaris (els contractes assistencials); la peteixen per atraure consumidors/usuaris construcció dels hospitals públics, com si
producció dels serveis de salut (qui dóna i que tenen relacions a curt termini i, de fossin carreteres o altres infraestructures
els serveis i els gestiona directament) i l’altra, també hi ha elements jeràrquics per prestar serveis públics. A Catalunya,
facilitar els factors de producció (béns, amb un petit nombre d’organitzacions però, hem tingut altres experiències com
serveis i persones). grans, amb predomini de les relacions la de les autopistes, que no van ser cons-
Podríem parlar de la funció de rectoria o intraorganitzatives i la forta dependència truïdes directament per l’Estat, la Genera-
regulació global del sistema, la funció que jeràrquica de la cúpula organitzativa. litat o altres administracions públiques,
està més clarament en mans de l’Estat Aquest tema tampoc és fàcil i una sinó que se’n va adjudicar la concessió
en la majoria de països perquè és la que vegada més la realitat demostra que tant i construcció a una concessionària que
menys pot deixar al funcionament del el mercat com el govern tenen proble- en x anys recuperaria les despeses de la
mercat. Pensem, com veurem després, construcció amb el cobrament dels peat-
que estem parlant en molts casos de ges corresponents (mètode alemany, en
béns públicsI o, per exemple, de regula- diuen alguns).
cions generals de salut pública, que, com En infraestructures sanitàries també
sabem, a vegades es decideixen fins i tot hem copiat experiències del Regne Unit,
a escala europea. que utilitza des de fa uns anys el sistema
Dins de les funcions de rectoria hi ha per En infraestructures Private Finance Initiative (PFI, Iniciativa
exemple les d’elaboració de normes, ins- de Finançament Privada) per a la realit-
pecció i verificació del seu compliment, sanitàries també hem zació d’obra pública en diferents sectors.
expedició de permisos i autoritzacions a
centres i serveis i, sobretot, definició de
copiat experiències La pràctica d’aquest ús en l’àmbit de la
construcció hospitalària ha estat el que
les polítiques generals i les que seran del Regne Unit més controvèrsies ha originat. La polè- 
les regles del joc del sistema de salut
en concret. Per exemple, es tracta de
regular les assegurances de salut, la
qualitat mínima exigible (acreditació) o la
capacitació, l’habilitació i la recertificació
dels professionals, totes elles de gran
transcendència.
Com es pot deduir, es considera una
funció molt important, ja que condicio-
na altres funcions del sistema sanitari
(la regulació general delimita en part la
concreció posterior) i és una de les atri-
bucions a què l’Estat no pot renunciar i ha
de suplir més les limitacions o falles del
mercat, atès que en el cas de la salut no
es donen les condicions de competència
perfecta com veurem més endavant.
Per exemple, podem parlar de la funció
de finançament, és a dir, de la part que
aporta l’Estat i la part que surt directa-
ment de les butxaques de qui rep l’aten-
ció sanitària. Veiem que a la majoria de
països de l’OCDE se supera el 50% de
despesa pública respecte el total de la Despesa pública i privada en salut als països de l’OCDE. Any 2007 (percentatge sobre
despesa sanitària, a excepció de Mèxic i el total de la despesa en salut). Accessible, desembre 2010, http://www.cambrabcn.
els Estats Units. A la resta, el rang va des org/c/document_library/get_file?folderId=14208&name=DLFE-77266.pdf
27

2. oPiNiÓ · LA sITUACIÓ deL seCTor sAnITArI
 mica es deu al fet que el sistema PFI té De la mateixa manera, aquesta funció es ar mitjançant l’explicació i la descripció serveis necessaris per al ciutadà a través
un cost total més gran que l’endeutament podria situar a diferents nivells, ja que de la provisió pública de béns privats. del Servei Català de la Salut (CatSalut),
públic directe, a l’opacitat i la dificultat de algunes contractacions es fan de manera Podria sorprendre la classificació, en ter- però també hi ha la possibilitat de realitzar
control en totes les fases del seu desen- centralitzada per tot Catalunya i altres es mes econòmics, dels serveis de salut en el futur una descentralització d’aquesta
volupament i a l’existència de mercats poden desconcentrar o descentralitzar a com a béns privats i, per això, hem de funció —almenys en part— dins del pro-
secundaris que aconsegueixen articular nivells inferiors o, fins i tot, traspassar-les recordar la definició econòmica de bé cés de governança descentralitzada que
mecanismes per evitar la penalització per als proveïdors finals.VI privat. Considerem que un bé és privat explicàvem en articles anteriors.VIII
incompliment i la fallida. Els arguments a Si parlem de qui produeix els serveis si es pot excloure del seu consum els Per opinar i esbrinar detalladament el
favor han presentat les concessions com de salut, és a dir, qui els gestiona direc- individus que no volen pagar-los (si es concepte públic o privat en el món de
una mena de solució màgica per als pro- tament, potser és el tema en què podem tingués aquesta voluntat) i si el cost de la provisió de serveis (la gestió de cen-
blemes de posada en funcionament ràpid apreciar més clarament participacions produir una unitat més (introduir un nou tres), cal veure les diferents modalitats,
i eficient d’infraestructures sanitàries i privades en la producció, ja que, tret individu per exemple) és > O. Si posem la majoria més a prop del primer, ja que
molt més ara en època de crisi, en què es dels models de tipus sistema nacional l’exemple del que ha passat fins ara als molts centres tenen òrgans de govern que
vol reduir el dèficit públic.III de salut, tant els propers a la Seguretat Estats Units, entendrem que en teoria, i depenen directament d’entitats públiques,
La Comunitat de Madrid ha fet molts Social com els d’assegurança privada allí a la pràctica, es poden excloure dels tot i que els treballadors no siguin funci-
centres hospitalaris sota aquesta modali- tendeixen a concertar en lloc de produir serveis assistencials els que no paguen. onaris o estatutaris com els de l’Institut
tat de construcció i gestió, que comporta directament. També entenem clarament que en una Català de la Salut. Es diu que per discernir
la concessió d’explotació de serveis per a Dins de la producció també hem d’es- llista d’espera hi ha rivalitat en el consum si són públics o no, caldria analitzar la
un període de trenta anys a les empreses mentar les externalitzacions d’alguns ser- Despesa total en salut en % del PIB i que el fet de realitzar una intervenció o configuració dels òrgans de govern i la
que hagin fet les inversions necessàries veis endegades en les darreres dècades 2006. Accessible, desembre 2010, una consulta de més té un cost. representació dels interessos dels ciuta-
per a la posada en marxa d’un nou hos- del segle passat. En un principi, van ser http://www10.gencat.cat/catsalut/ Per contra, ja hem dit abans que un bé dans, la titularitat del patrimoni (edificis,
pital públic. serveis generals, com els de neteja, buga- archivos/publicacions/econo_sanitaria/ públic ho és per les característiques de la instal·lacions, etc.) i, sobretot, la utilitza-
També fa uns anys es va iniciar al País deria o manteniment. Més endavant, van efulls_38.pdf seva producció i no es pot excloure del ció dels excedents. En cas que sigui una
Valencià, amb molt soroll, com la majoria ser altres serveis més relacionats amb la seu consum ningú, encara que no vulguin empresa amb afany de lucre, es repartei-
de noves experiències en el sector sanita- clínica, com els de gestió de les històries pagar. En els béns públics el cost margi- xen beneficis als accionistes per exemple.
ri, allò que, segons uns, era un nou model clíniques, la informàtica o les proves nal d’afegir un beneficiari o consumidor L’ús dels excedents seria la manera més
per construir i, fins i tot, per a la gestió complementàries, amb resultats diversos més és O (no és O el cost de produir una definitòria per veure si una institució és
posterior dels hospitals i la prestació de segons les opinions i els paràmetres unitat addicional). Recordeu l’exemple pública o privada, encara que segurament
l’assistència sanitària pel sistema públic mesurats. del far d’una costa, que il·lumina tots els seria difícil esbrinar l’aplicació del terme
d’una zona de salut. Per a altres, es Si parlem de qui facilita els factors de Despesa en salut sobre el PIB 2006. vaixells (encara que no hagin pagat) i no econòmic tradicional “benefici”, no gaire
tractava de la privatització de la sanitat, producció, veiem que en els subminis- Pressupost de salut 2009. Accessible, es pot excloure ningú de la seva llum. En habitual en el món sanitari.
ja que, encara que el servei era públic, el traments de béns i serveis, així com els desembre 2010, http://www10.gencat. el món sanitari, trobem exemples de béns De la mateixa manera, els centres pri-
prestaven asseguradores privades. recursos humans, la participació privada cat/catsalut/archivos/publicacions/ públics en la protecció de la salut quan, vats, quan presten serveis per al Servei
Efectivament, els nostres veïns valen- és majoritària, tret de les regulacions econo_sanitaria/recursos_2009_cat.pdf per exemple, clorem o fluorem les aigües Català de la Salut, reben finançament pro-
cians endegaven una nova fórmula de generals de productes i les titulacions del de consum. cedent d’impostos públics per atendre,
gestió, en la qual participaven el govern personal, tema que ultrapassa l’objectiu intervenció; a accedir a la història clínica Exemples de béns privats, en termes sense cap mena de cost addicional per a
autonòmic, algunes caixes d’estalvi, asse- d’aquest escrit. pròpia, i a la confidencialitat de les dades econòmics, en són també alguns serveis l’usuari —almenys fins ara—, qualsevol
guradores privades i constructores.IV El Hem explicat fins ara que titularitat relatives a la salut pròpia”. educatius i molts béns culturals, el trans- ciutadà que reclami atenció.IX
lloc de la primera experiència va donar pública o privada del centre és una cosa Diuen els experts juristes que una llei és port, etc., encara que a vegades vulgar- Avui la gestió privada del sector públic
nom al Model Alzira, impulsat per la Con- i quin servei dóna, públic o privat, n’és bona si continua vigent després de canvi- ment quan hi pensem, els associem més torna a ser actualitat i termes com “pri-
selleria de Salut valenciana amb l’objectiu una altra, i hem posat l’exemple de la ar el color del govern del Parlament que a serveis públics. vatització de la sanitat” s’escolten de nou
de construir i després gestionar l’Hospital XHUP a Catalunya. També hem repetit la va redactar. D’aquest fet, se’n posen dins del debat sanitari o d’una manera
de la Ribera en una zona de 240.000 reiteradament que en parlar de públic o els exemples de la Llei 14/86 General Definicions i opinions per al debat més suau quan es parla de concertar la
habitants. Més endavant, es va estendre privat sempre hem de delimitar de quina de Sanitat, aprovada quan era ministre sanitat.
el model a altres concessions, com les de funció parlem per no confondre els ter- Funcions al sistema sanitari català Ernest Lluch, o la Llei 15/90 d’Ordenació Un cop esbrinades les característiques De fet, l’externalització d’una part del
Torrevella, Dénia, Manises i Elx-Crevillent, mes esmerçats. Sanitària de Catalunya, que es manté dels serveis sanitaris i concretada la fun- sector públic és una pràctica freqüent
així com la de l’Hospital de Valdemoro a Pel que fa a la garantia i la naturalesa tats— les lleis i deixeu-me a mi els malgrat els canvis de govern a Madrid i a ció a què ens referim, podrem parlar, o en tots els àmbits de l’administració i la
Madrid.V dels serveis de salut, en primer lloc hem reglaments.”VII Catalunya d’ençà la seva promulgació. potser millor n’hauríem de dir opinar, de participació privada és habitual en sec-
Si parlem de qui compra els serveis de recordar que la Constitució espanyola Un exemple més recent susceptible d’in- Si fem un esquema més simplificat per a què és (o ha de ser) públic i què és (o tors propers com el de l’ensenyament,
sanitaris (qui concerta o contracta els determina a l’article 43 el reconeixement terpretació el trobem al darrer Estatut Catalunya, podem diferenciar les funcions ha de ser) privat en el món de la sanitat. en el qual també s’ha generat, per cert
serveis), podem identificar com a com- del dret a la protecció de la salut i defineix d’Autonomia de Catalunya, en què als de recaptació d’impostos (govern), auto- Si l’anàlisi el fem a Catalunya, on les amb molts anys de retard respecte de la
prador de serveis l’Estat o institucions que és competència dels poders públics tres apartats de l’article 23 que parlen ritat sanitària planificadora i finançadora fórmules de gestió responen a una gran sanitat, el debat de la transformació de la
paraestatals o de Seguretat Social en organitzar i tutelar la salut pública a través dels drets en l’àmbit de la salut s’acaben (Departament de Salut de la Generalitat diversitat, és fàcil confondre els termes, seva funció pública en termes de gestió i
funció de si estem en un sistema tipus de de mesures preventives i de les prestaci- les enumeracions de drets amb la frase de Catalunya), assegurament i compra ja sigui en l’àmbit del finançament, en el eficiència.
sistema nacional de salut o de seguretat ons i serveis necessaris. Podria sorgir un “en els termes que estableixen les lleis”. de serveis (Servei Català de la Salut) i de l’assegurament o en el de la prestació A Europa ja fa temps que s’ha tendit a
social. Aquests compradors prenen la dubte del terme protecció de la salut, ja De tota manera, es concreten bastant els els proveïdors de serveis sanitaris, com dels serveis. coordinar millor el món públic i privat per
decisió de no produir els serveis sanitaris que en un sentit estricte es podria referir drets esmentats quan s’afirma al primer l’Institut Català de la Salut, altres de con- El finançament del sistema de salut, dos motius principals: d’una banda, les
directament en centres propis i concerten a una part de la salut pública, cosa que no apartat de l’article que “totes les perso- certats i centres privats. majoritàriament mitjançant impostos, és polítiques de la Unió Europea destinades
l’activitat sanitària externament. En els es pensa que volguessin realitzar els seus nes tenen dret a accedir en condicions canalitzat fins a convertir-lo en un sistema a cercar el dèficit zero, o almenys amb la
models en què les companyies d’assegu- redactors. d’igualtat i gratuïtat als serveis sanitaris la naturalesa del bé de la salut d’atenció amb prestacions per protegir la crisi econòmica actual per tenir-lo contro-
rances fan d’intermediaris, poden donar El matís esmentat té força sentit, ja que de responsabilitat pública...” o al segon és un bé públic o un bé privat? salut, prevenir la malaltia i procurar un lat, la liberalització dels sectors econòmics
també els serveis directament als seus un cop més es demostra que amb la llei a apartat, en què es diu que “els usuaris tractament. El responsable al nostre país amb major presència estatal i el foment de
centres (si en tenen) o més habitualment la mà es pot argumentar de moltes mane- de la sanitat pública tenen dret al res- Una altra aproximació d’allò que és és el govern de la Generalitat, en concret la no competència d’empreses públiques
els compren a altres centres sanitaris, res. Així s’ha fet amb les interpretacions pecte de llurs preferències pel que fa a públic o privat en sanitat es pot efectu- el Departament de Salut, que contracta els en el terreny en què pot haver-hi iniciativa
a grups de professionals o a professi- que s’han donat amb els diferents canvis l’elecció de metge o metgessa i de centre privada, i, de l’altra, la suposada millor
onals de manera individual, com és el de govern o en el desenvolupament de la sanitari” o al tercer, tot dient que “totes eficiència privada en la prestació de ser-
cas d’algunes especialitats o d’Atenció Llei de Sanitat a les diferents comunitats les persones, en relació amb els serveis veis en termes de qualitat i reducció de
Primària de Salut. A Catalunya, fins ara autònomes. sanitaris públics i privats, tenen dret a ser costos, cosa que sempre cal demostrar,
l’asseguradora Servei Català de la Salut Podem concloure una vegada més que informades sobre els serveis a què poden ja que tenim exemples recents contraris
realitza la compra de serveis, tret dels no és tan important la llei com el seu accedir i els requisits necessaris per usar- El pla d’innovació d’AP i salut comunitària de mala gestió pública i també privada
productes intermedis (diagnòstic per la
imatge, per exemple) dels quals s’encar-
desenvolupament, tal com deia la frase
atribuïda a un membre de l’executiu de
los; sobre els tractaments mèdics i llurs
riscos, abans que els siguin aplicats; a
ha de facilitar respostes a les inquietuds i que han estat portada de diaris els darrers
anys. Per això, recordo sempre la frase
regua cadascun dels centres proveïdors. la Restauració: “Feu vosaltres —els dipu- donar el consentiment per a qualsevol expectatives dels professionals sanitaris que usava a les seves classes el catedràtic 
28 29

3. oPiNiÓ · LA sITUACIÓ deL seCTor sAnITArI
 d’economia Guillem López Casasnovas: sanitaris. Cal recordar que de l’estudi hospital abans d’operar-me (infeccions, Estudios Econòmicos; 2007. Accessible,
“Cal fer sempre la prova del cotó, ja que el d’avaluació dels models de provisió de desembre 2010, http://www.actasanitaria.
reingressos, mortalitat, etc.). com/fileset/doc_39677_FICHERO_
cotó no enganya i veiem com n’és de neta serveis d’Atenció Primària a Catalunya, De la mateixa manera, com evolucionarà NOTICIA_21784.pdf.
—eficient—, una gestió.” publicat per l’Institut d’Estudis de la Salut el model ho veurem els propers anys,
També es va encetar, encara que de l’any 2009 i fet tres anys enrere, no se’n atès que, com hem dit abans, el compo-
manera tímida, un debat entre públic i dedueixen grans diferències degudes al nent ideològic guia el model de salut i el notES
privat en sanitat, quan a Catalunya es va tipus de gestió i sí a les peculiaritats component públic i el privat en sanitat en i Es defineix un bé públic com el bé econò-
plantejar la possibilitat d’utilitzar centres dels mateixos equips (història, volum, funció de la ideologia del govern de torn. mic que es comporta amb una naturalesa
públics per realitzar activitats privades, en situació, etc.), però sí que aquest estudi no rival i no excloent. És a dir, el seu ús
Ja en parlarem quan toqui. per una persona en particular no perjudica
principi per a algunes prestacions com les expressava que “algunes de les diferènci- o impedeix l’ús simultani per altres indivi-
dels podòlegs o dels dentistes, en què els es podien ser degudes a les peculiaritats Ramon Piñol Llovera dus i no s’exclou ningú del seu gaudi. Per
ciutadans pagarien a un cost inferior a les de la gestió associades als grups de Metge exemple, un far que impedeix que els vai-
tarifes privades de mercat. S’obrien noves provisió, entre les quals destaca la major xells xoquin amb els penya-segats i s’en-
possibilitats en el finançament i sobretot implicació per part dels professionals en bibLioGraFia bÀSica fonsin, en el nostre entorn ho són moltes
en la cartera de serveis que podria oferir el grup de provisió de les EBA.” El resum Camps V, López C, Puyol A. Les pres- prestacions de protecció de la salut com la
cada proveïdor de la xarxa sanitària d’uti- executiu afegia que el paper dels profes- tacions privades en les organitzacions cloració de les aigües de consum.
lització pública, amb una porta oberta al sionals d’infermeria és, també, diferent sanitàries públiques. La Bisbal: 4 Informes ii El premi Nobel d’Economia del 1972,
possible excedent del consumidor. De fet, entre els grups de provisió, particular- Fundació Víctor Grífols i Lucas; 2005. Kenneth Joseph Arrow, ja va descriure les
això ja es dóna en alguns centres catalans ment entre els EAP de l’ICS i els de la Coruedo de las Cuevas I. Fallos del merca- falles del mercat i les de l’Estat que ens
que ofereixen medicina de l’esport o estè- resta. D’altra banda, els EAP dels grups do en sanidad. Indalecio Corugedo de las recorden tots els manuals d’economia
Cuevas (aut.), Alvaro Hidalgo Vega (aut.), de la salut. Arrow KJ. Uncertainty and
tica dins de centres que també n’ofereixen El model sanitari català. Accessible, desembre 2010, http://www10.gencat.net/ de provisió que no són de l’ICS ni de les the Welfare Economics of Medical Care,
al sistema públic de salut. catsalut/cat/coneix_models_res.htm# EBA tenen una relació formal més directa Juan E.del Llano Señaris (aut.), 2000, ISBN
84-368-1454-1, pág. 225-246. American Economic Review; 1963. 53:
amb l’atenció especialitzada de referència, 941-973. Versió castellana a Información
Gestió privada i autogestió ment) s’obtinguessin segons el criteri de perquè moltes de les entitats proveïdores Figueras Marimon J, Saltman Richard B. Comercial Española, juny 1981: 47-63.
a la pública? disponibilitat per pagar (es distingeixen d’aquests grups comparteixen la gestió Tendencias actuales en las reformas de los
iii Prieto A i altres. El papel de la financiaci-
sistemas sanitarios en Europa. Revista de
els pacients més ben situats) sobretot per de l’Atenció Primària i de l’especialitzada. Administración Sanitaria; abril 2002. ón público-privada de los servicios sanitari-
Ja en el mandat de Tony Blair, un white les prestacions complementàries. Això no obstant, els temps de demora os. Fundación Alternativas; 2006.
Gimeno JA, Rubio S, Tamayo P. Editores
paper proposava una vegada més que els La visió integradora Alguns aposten per donar des del sector per a les derivacions a l’especialista són Economía de la Salud. Madrid: Díaz de iv A Alzira hi participaven una Unió Temporal
professionals d’Atenció Primària de Salut privat una cobertura més àmplia, una més curts a les EBA. Es pretén que els d’Empreses (UTE): Adeslas (Grupo Agbar)
fossin els responsables del sistema no dels serveis de salut eficiència més gran i una millor qualitat ciutadans percebin que són atesos amb
Santos; 2006.
López-Casasnovas G. El interfaz público-
era el soci majoritari amb el 51%, Bancaja i
com a professionals independents, sinó
com a grups encarregats de donar atenció
es pot desenvolupar a dels serveis de salut a tots els països,
com recomanava la Fundació Rockefeller
uns serveis i per uns professionals que
els ofereixen una assistència amb un bon
privado en Sanidad. Barcelona: Ed.
la Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM)
tenien el 45% i les dues constructores
Masson; 2003.
i relacionar-se amb altres proveïdors amb partir de l’autogestió als països pobres i en desenvolupament, nivell de qualitat, a més d’oferir-los en un Ortún Rubio V. La práctica dual, pública-
responsables de la construcció de l’hospital
el 4% que resta, Dragados un 2% i Lubasa
més èmfasi en la cooperació multidiscipli- amb inevitables increments en el finança- marc de confort i seguretat. Uns professi- privada, en sanidad. Gestión Clínica y també un 2%. Més tard es va estendre a les
nària i l’equitat que en la competició havia ment sanitari públic i privat fins arribar a onals de referència en l’equip de salut que Sanitaria. Vol. 8. Núm. 2; 2006. concessions com Torrevella, Dénia, Manises
propugnat el mercat que va introduir en el aquesta ho estigui de la societat a la qual les xifres dels països del nostre entorn. els proporcionin una atenció personalitza- Llei 11/1995 de modificació parcial de i Elx-Crevillent.
seu dia el Llibre Blanc dels anys 90 de la dóna servei. da, continuada i integral: això és que els la LLOSC aprovada pel Parlament de v Marin M i altres. Las nuevas formas de
dama de ferro. Més recentment, el juliol de 2010, el nou l’eficiència de la gestió privada ajudin a gestionar els seus contactes amb Catalunya el dia 29 de setembre de 1995 gestión sanitaria «Modelo Alzira». Instituto
Un grup de professionals independents govern liberal conservador governat per i algunes paradoxes els diferents recursos i serveis del siste- (DOG núm. 2116, del 18 d’octubre de de Estudios Económicos; 2007.
es responsabilitzava d’una població (uns David Cameron va presentar al Parlament ma sanitari i a utilitzar-los correctament. 1995, pàgines 7538-40). vi Piñol R. Models actuals de provisió de
100.000 habitants) i eren els que guiaven per mitjà del secretari d’Estat de Salut, A vegades actuem de manera contra- Aquesta visió integradora dels serveis de Decret 309/1997, del 9 de desembre, que serveis, la integració vertical i els models
tots els serveis sanitaris necessaris per a Andrew Lansley, un nou Llibre blanc dictòria i com, per exemple, ens feia salut comunitaris es pot desenvolupar a estableix els requisits d’acreditació de les per càpita. Butlletí Mèdic. Col·legi Oficial
la mateixa Primary Care Groups (PCG) o anomenat Equitat i excel·lència: alliberar veure Lluís Foix a La VanguardiaXI fa dos partir de la capacitat d’autogestió, des- entitats de base associativa per a la ges- de Metges de Lleida. Núm. 64, maig
els seus equivalents a Escòcia i Gal·les. l’NHS, en el qual es reforcen les idees anys, “la gran contradicció que observem centralització organitzativa dels equips tió de centres, serveis i establiments de 2007, 24: 26. Accessible, desembre 2010,
protecció de la salut i d’atenció sanitària i http://www.comll.cat/comll/imageDisplay.
La seva gestió descentralitzada (abans es liberals de llibertat, justícia i responsabili- aquests dies és que els que consideraven territorials d’Atenció Primària i autonomia sociosanitària (DOG núm. 2539, de 16 de
comprava a nivell de districte) aportava a que l’Estat havia de deixar les mans lliures do?fitxerId=555.
tat amb insistència en temes de rendició organitzativa dels equips de salut. desembre de 1997, pàgines 14558-59). vii Frase atribuïda al Conde de Romanones.
l’Atenció Primària el poder de gatekeeper de comptes, capacitat d’elecció, participa- al mercat són ara els que imploren als I el poble què? Què en pensen els ciu- Estudi de les visions dels ciutadans, profes-
del sistema. De manera similar a molts ció dels ciutadans en les decisions envers parlaments perquè autoritzen inversions tadans i els usuaris de la gestió pública o viii Vegeu l’article “Models actuals de pro-
sionals i gestors 2006. Mapa sanitari, soci- visió de serveis, la integració vertical i els
dels principis que actualment recomanen la seva salut i altres com l’habilitació dels massives de diners públics per salvar privada dels serveis sanitaris? Hom pensa osanitari i de salut pública, el Departament
a Catalunya el Pla d’Innovació d’Atenció els que s’han saltat totes les regles amb models per càpita” al número 64, del maig
professionals de la salut per poder gesti- que el ciutadà no es pregunta gaire si és de Salut i la Universitat Autònoma de de 2007 d’aquesta revista.
Primària i Salut Comunitària. onar de baix a dalt. l’objectiu d’enriquir-se, fer trampes i crear públic o privat qui dóna el servei. Vol Barcelona i la Universitat de Girona, acces-
ix El model sanitari català, web accessible,
Es van fer crítiques per la complexitat Es preveu un gran canvi organitzatiu, una situació caòtica com la que estem que li resolguin el seu problema de salut sible, desembre 2010, http://www.gencat.
cat/salut/depsalut/html/ca/dir2385/estvis- desembre de 2010, http://www10.gencat.
organitzativa que representava, la debilitat potser el més important d’ençà de la crea- veient aquests dies” i afegia que “s’haurà i que quedi bé de la nostra operació de net/catsalut/cat/coneix_models.htm.
dels centres, la gestió descentralitzada, ció del National Health Service l’any 1948. de recuperar l’autoritat de l’Estat que ha cataracta. Altres respostes, les trobaríem mapsan0710.pdf.
x Vegeu l’article citat a l’apartat anterior.
la cartera de serveis i la tendència a la El canvi es produiria als hospitals per estat absent en els últims anys de libera- a les enquestes de salut, però aquestes Marín Ferrer M. De Rosa Torner Alberto.
Las nuevas formas de gestión sanitaria xi Lluís Foix, La Vanguardia del
derivació, l’afavoriment de dobles llistes crear una indústria d’empreses dedicades lisme desbocat a tot Occident. Tant és així consideracions les deixarem per a un altre 10/10/2008.
d’espera en funció de si s’estava dins d’un també a l’àrea sociosanitària, amb la que, quan l’Estat intervé massivament per article. El ciutadà sí que es queixa a vega- “Modelo Alzira”. Madrid: Instituto de
PCG o no, etc. Aquestes crítiques podien intenció de repartir més fons als centres i rescatar els bancs en fallida, el mercat no des si en un centre públic li fan pagar una
suposar que la reforma que es feia fos serveis que ofereixin millors resultats. pren nota, no s’ho creu, segueix en la por factura per una assistència, quan l’entitat
inestable, però una cosa és ben certa, i i el desconcert.” pagadora ha de ser una altra entitat que
és que el model anglès d’Atenció Primària la descentralització territorial i No obstant això, si pensem en sistemes no sigui el Servei Català de la Salut, com
va esdevenir amb el temps un dels més el finançament públic o privat de salut, la cultura del sector i la de molts és el cas dels accidents de trànsit, els
reconeguts del món. professionals no ha evolucionat gaire el accidents laborals o quan el ciutadà ha
A Catalunya es va obrir aquesta pos- També dèiem en un article anteriorX que, darrer segle i no es pensa més que en triat una asseguradora privada si és del
sibilitat arran de la modificació de la al final del desenvolupament de la descen- entitats públiques governamentals (amb règim de MUFACE. Per cert, una felicitació
LOSC feta l’any 1995 i la creació de les tralització de funcions a les organitzacions excepció de la indústria farmacèutica que per a la sanitat pública que com la priva-
entitats de base associativa (EBA) que sanitàries integrades en els consorcis sempre s’assimila a entitats privades). da mira de facturar-ho tot, ja que, com
es van constituir amb aquesta filosofia. territorials, alguns veien una futura porta Si parlem de Catalunya, el pla d’in- aquesta última, ha de ser sostenible.
Ara també, dins de les entitats de gestió oberta a incrementar el finançament pri- novació de l’Atenció Primària i salut Potser sí que es troba a faltar més
pública, com l’Institut Català de la Salut, vat (copagaments i assegurances com- comunitària ha de facilitar l’elaboració informació i segurament aquesta qüestió Titularitat de les entitats proveïdores d’Atenció Primària a Catalunya l’any 2004.
s’ha propugnat l’autonomia de gestió com plementàries) que possibilitarien que els de respostes concretes a les inquietuds i serà un dels grans canvis en els propers Sistema de Información de Atención Primaria (SIAP). Sistema Nacional de Salud. Any
una possibilitat d’apropar els professi- luxes suplementaris no sanitaris (fora expectatives dels professionals, així com anys, quan serà més habitual preguntar, 2008. Accessible, 07/02/2010, http://www.msc.es/estadEstudios/estadisticas/docs/
onals als resultats de la institució i que de la cartera de serveis obligada pública- dels ciutadans que utilitzen els recursos per exemple, pels resultats que té el meu siap/03-Organizacion_General_de_la_AP-2008.pdf
30 31