Successfully reported this slideshow.
Espai d’informació i debat destinat a directius i professionals de les organitzacions de la salutÚs d’estàndards i interop...
Normalització                                            s’ha imposat al mercat, i la que actualment                      ...
En l’àmbit de la salut hi ha nombroses estàndards                  HL7 (Health Level 7). Es tracta d’unpresents, alguns pr...
els estàndards i la seva validesa. No hem                         Standards Consortium, CDISC) és unad’oblidar, però, que ...
aquest sentit tenen els organismes ubicats      La presencia estesa d’Internet, amb nombrosos        a llocs fronterers.  ...
L’arquitectura d’un entorn interoperable inclou           sanitària de Catalunya. L’any 2008 s’inicien elselements que fac...
permeable, i permet recollir necessitats inicialment      (diagnòstic per la imatge) a Catalunya és digitalno detectades i...
aparells adients que permeten compartir les                dispositius mèdics, que establís un canalproves a la HC3.      ...
Les Illes Balears, al igual que Catalunya, és també     Tot i les dificultats per resoldre aspectes vinculatsun territori ...
Enllaços d’interès   1. Història clínica compartida de Catalunya (HC3),      http://www.gencat.cat/especial/esalut/cat/com...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Normalització i interoperabilitat en salut

906 views

Published on

La utilització d’estàndards i la interoperabilitat a l’entorn sanitari han patit un fort desenvolupament
en els darrers anys. La necessitat de facilitar el contacte entre les diferents entitats implicades a la
sanitat, i de comptar amb dispositius que poguessin comunicar-se i intercanviar informació ha fet
créixer la importància d’un camp encara en constant desenvolupament. Al llarg d’aquest article
analitzarem els principals aspectes que afecten aquest àmbit, així com el estàndards presents al
mercat i algunes experiències significatives al nostre territori o a d’altres regions

  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Normalització i interoperabilitat en salut

  1. 1. Espai d’informació i debat destinat a directius i professionals de les organitzacions de la salutÚs d’estàndards i interoperabilitat en dispositius mèdics Setembre 2011La utilització d’estàndards i la interoperabilitat a l’entorn sanitari han patit un fort desenvolupamenten els darrers anys. La necessitat de facilitar el contacte entre les diferents entitats implicades a lasanitat, i de comptar amb dispositius que poguessin comunicar-se i intercanviar informació ha fetcréixer la importància d’un camp encara en constant desenvolupament. Al llarg d’aquest articleanalitzarem els principals aspectes que afecten aquest àmbit, així com el estàndards presents almercat i algunes experiències significatives al nostre territori o a d’altres regions.Introducció que no perdi l’informe que li han entregat en paper al servei d’urgències, per tal que el seu metge de Barcelona pugui incloure l’incident a la seva fitxa.En Joan fa tot just cinc dies que s’ha realitzat una La repetició de proves, innecessàries en casexhaustiva revisió mèdica a través de la seva d’haver tingut els resultats de les ja realitzades, hamútua privada. Ha inclòs analítica complerta, suposat un cost elevat, al que hauríem de sumarelectrocardiograma, prova d’esforç i, donada la el cost de la visita al seu metge de capçalera perseva tendència a les baixes per problemes aconseguir una nova recepta. Obviar les sevesrespiratoris, també una espirometria forçada. El al·lèrgies mèdiques podia haver derivat fins i tot enresultats li han arribat a casa, en un sobre que la mort.encara no ha obert. Segur que tot està bé. Lamútua en guarda també una copia, complint amb El cas del Joan és un exemple que il·lustra deles pertinents regulacions de protecció de dades. manera clara el riscos i costos que pot tenir oblidar-se de la interoperabilitat en els sistemesPerò avui en Joan ha anat d’excursió, i durant sanitaris. Sembla aparentment senzill i obvil’ascensió ha començat a ofegar-se i patir marejos. aconseguir que tots els sistemes i dispositiusHa hagut d’anar d’urgències a l’hospital més puguin comunicar-se de manera fluida i compartirproper, que no coincidia amb el seu centre informació i dades, i ens anem acostumant a dur ahabitual de referència. Des de l’hospital no han la butxaca un mòbil des del que accedim al correutingut accés a la seva història clínica, i no han vist electrònic de la feina o fins i tot als nostres arxiustampoc el seu historial d’al·lèrgies mèdiques ni la guardats al núvol. Però a l’àmbit de la sanitat, elseva tendència a problemes respiratoris. Tampoc problema amaga darrera una enorme complexitat,han pogut accedir als darrers resultats de les tant tecnològica, com semàntica i organitzativa, iproves que guarda la seva mútua privada, i molt encara queden molts punts que s’han de resoldre.menys al sobre tancat amb els resultats que ell téoblidat per casa. Al llarg d’aquest article analitzarem la necessitat de normalització, així com els diferents estàndardsEn Joan estava conscient, i ha pogut explicar les més comuns al mercat i les entitats que elsseves al·lèrgies amb detall. I tot i que a l’hospital li promouen. Catalunya és un territori pioner enhan facilitat medicació pel que resta de cap de aquest àmbit, i disposa de nombrosos exemplessetmana, haurà de visitar al seu metge de d’èxit que comentarem amb detall.capçalera perquè a les farmàcies de Barcelona noli podran dispensar un medicament prescrit per unaltre servei de salut. És important, a més a més,
  2. 2. Normalització s’ha imposat al mercat, i la que actualment gaudeix de major difusió.A finals dels anys 90 la problemàtica existent en elsector salut va encetar diversos procediments per ¿Per què necessitem normalitzar?tal de normalitzar la situació i establir estàndardsque permetessin la interoperabilitat entre elsdiferents dispositius, sistemes d’informació, bases La normalització dona lloc a productes certificatsde dades, etc. El problema era especialment greu d’acord amb una normativa, i que garanteixen ela països con els Estats Units d’Amèrica, que seu compliment. Això aporta estabilitat al sector,disposa d’una sanitat molt més fragmentada en tant a proveïdors com a usuaris del sistema, ipetites unitats privades i sense comunicació ni fomenta el seu desenvolupament. És una tascaintegració entre elles, i que a més a més han de imprescindible i prèvia al procés de creaciófacturar l’activitat assistencial que realitzen. d’estàndards, carregada de beneficis:Aproximadament un 15% de les proves mèdiquesdiagnòstiques que es realitzen en aquest país es En el procés de desenvolupament, larepeteixen quan encara són vigents les anteriors, normalització permet simplificar el dissenya causa de la falta de integració entre els sistemes dels sistemes, i reduir el temps deinformàtics. I el que és pitjor: es calcula que en desenvolupament i implantació. Això faaquest país moren a l’any entre 44.000-98.000 que també es redueixin els costos, tant enpersones a causa d’errors mèdics, que serien el desenvolupament com en el futurevitables en la majoria dels casos amb sistemes manteniment.sanitaris integrats. La normalització beneficia també la gestió, ja que allarga el cicle de vida delPreocupats per la falta de interoperabilitat dels sistemes, permet mantenir independènciasistemes d’informació sanitari, tant des d’Europa del proveïdor i facilita l’extensibilitat de lescom des dels EUA és van promoure iniciatives per aplicacions.fomentar la creació de models comuns que Tot el procés de normalització repercuteixpermetessin la interoperabilitat dels dispositius i també en la qualitat, ja que s’evitenles dades sanitàries. I és que la normalització i la inexactituds, contribueix a garantir lainteroperabilitat entre els diferents elements i interoperabilitat, facilita el compliment de laorganismes presents en el procés sanitari és un legislació vigent i la seguretat i privacitatelement fonamental per garantir la bona qualitat de de les dades, alhora que millora l’atenciól’atenció i assegurar la disponibilitat de les dades i al pacient.els procediments bàsics. La normalització es tradueix també en unLa normalització a l’àmbit TIC dels serveis foment de la innovació, al minimitzar elsanitaris suposa la unificació de criteris per al risc de les inversions; promoure el mercat;desenvolupament de productes o serveis, així com millorar la competitivitat i fer-la més oberta;l’establiment de normes que permetin definir els i facilitar la difusió de projectes pilot, querequisits que han de complir determinats bens, d’altre manera tindrien un abastserveis o procediments. L’objectiu de la testimonial, a l’àmbit comercial. A més anormalització en qualsevol àmbit, inclòs el sanitari, més, facilita la incorporació de productesés evitar situacions d’inexactitud, duplicitat, manca desenvolupats per pimes, en igualtat dede dades, mala classificació, etc., per tal que els condicions amb les grans empreses.diferents sistemes informàtics, aplicacions oaparells puguin intercanviar informació dequalsevol mena de manera comprensible. Estàndards a l’àmbit de la eHealthHabitualment compta amb organismes queimpulsen la normalització i l’elaboració delsestàndards. Els estàndards són la manera més eficient per aconseguir que el criteris fixats en la normalitzacióLa creació d’estàndards és una manera de s’estenguin i siguin àmpliament utilitzats idifondre la normalització entre els diferents agents respectats. Podem considerar que els estàndardsimplicats, i promocionar l’ús d’aquests criteris suposen transformar en detalls tècnics elscomuns que beneficien tot el procés i l’aplicació de requisits de la normalització i contribueixen a lales TIC a qualsevol àmbit. Health Level 7 (HL7), creació d’un marc metodològic i d’aplicació mésuna iniciativa liderada per la Clínica Mayo (EUA) i específic.d’altres agents del sector, ha estat la que finalmentHealth IT FORUM 2/10
  3. 3. En l’àmbit de la salut hi ha nombroses estàndards HL7 (Health Level 7). Es tracta d’unpresents, alguns propis d’aquest sector, i d’altres conjunt d’estàndards orientats a facilitarque s’utilitzen també a molts altres àmbits. A l’intercanvi electrònic d’informació clínica.continuació detallem els principals: El seu origen es troba al 1987 en una iniciativa encapçalada diferents agents delIntegració de la imatge. DICOM (Digital Imaging sector (entre ells, la Clínica Mayo) alsand Communication in Medicine) és un estàndard Estats Units d’Amèrica, que mitjançant unper a l’intercanvi d’imatges mèdiques, que compta acord amb els principals proveïdors delamb un ampli reconeixement arreu del món. segment TIC van desenvolupar un conjuntConnexió de dispositius. Continua Health Alliance, d’estàndards que ha acabat imposant-se almitjançant la Norma EN/ISO 11703, estableix la mercat. Actualment HL7 és un organismecapa física de connexió entre dos dispositius, per internacional amb membres en més de 55exemple, una samarreta amb sensors que països, inclosa Espanya. HL7 haenregistren dades i el PC al quals els desenvolupat diverses versions, i les mésdescarregues. Disposa d’un desplegament de esteses actualment son les versions 2.x,normes en funció dels dispositius que s’hagin de especialment la 2.5, totes elles orientadesconnectar. a esdeveniments. A data d’avui ja està publicada la versió 3, basada en RIMTerminologia. Els tesaures són un intent (Reference Information Model), i que ad’automatitzar els errors, especialment a l’hora de Catalunya ha estat impulsada perfer els sistemes d’alta. Ajuden a la documentació, i l’Administració de manera pionera, fent delels més usuals son LOINC i SNOMED, tot i que nostre territori una regió capdavantera. .n’hi ha molts d’altres: CDA (Clinical Document Architecture) és LOINC (Logical Observation Identifiers un estàndard de marques basat en XML Names and Codes). És una base de dades que defineix els criteris bàsics (de estandarditzada que codifica la codificació, estructura i semàntica) per a terminologia mèdica i de laboratori inclosa l’intercanvi de documents mèdics, i que dins la Història Clínica Electrònica. Està forma part del grup HL7. El projecte força encarat a temes d’anatomia d’Història Clínica Compartida de Catalunya patològica. (HC3) utilitza aquest estàndard per a la SNOMED-CT (Systematized interoperabilitat dels diferents centres Nomenclature of Medicine – Clinical sanitaris. Terms). Col·lecció de codis que permet CEN EN ISO 13606 EHR Communication determinar amb exactitud els símptomes i (Electronic Health Record el diagnosi en cada cas concret. La seva Communication). Interoperabilitat basada importància rau en la necessitat de en arquetips. És molt similar a OPEN EHR comptar amb un vocabulari controlat, a on (Electronic Health Record, Història Clínica estiguin recollides les equivalències Electrónica), un estàndard que s’utilitza exactes entre un símptoma i la seva per a emmagatzemar i administrar els referència codificada, per tal d’obtindre la diferents informes que formen part de la interoperabilitat semàntica. La col·lecció història clínica electrònica, de manera que SNOMED-CT està àmpliament estesa i és les dades formin part de la històrica clínica utilitzada a tots els àmbits de la salut. de cada pacient, independentment de la CIM (Classificació Internacional de tecnologia amb que s’han creat. Tot i que Malalties). Aquesta classificació, realitzada el diccionari de dades està estructurat per la Organització Mundial de la Salut diferent en tots dos casos, ambdós (OMS), classifica les malalties i les seves sistemes estan en competència, i encara causes, així com d’altres lesions no hi ha una decisió del mercat cap a una (traumatismes, etc.). Tot i que ja ha de les dues bandes. Actualment la seva aparegut la CIM-10, a Catalunya segueix aplicació es centra al món de la recerca. vigent al CIM-9. Nanda (originalment North American Nursing Diagnosis Association) Organismes per a l’establiment i foment de s’encarrega de l’estandardització dels l’estandardització diagnòstics i la nomenclatura a infermeria.Intercanvi d’informació i emmagatzematge de L’estandardització es realitza, generalment,dades: gracies al impuls d’organismes de caire internacional que faciliten la difusió i garanteixenHealth IT FORUM 3/10
  4. 4. els estàndards i la seva validesa. No hem Standards Consortium, CDISC) és unad’oblidar, però, que existeix també una organització sense ànim de lucre amb laestandardització de fet, quan la industria missió de desenvolupar i donar suport aconvergeix en dinàmiques comuns, generalment estàndards de dades globals iper la pressió del mercat. independents de plataforma que permetin la interoperabilitat de sistemes per millorarEls principals organismes per a l’estandardització, la salut.que afecten a l’àmbit de la salut, són: Integrant l’Empresa de Salut (Integrating A Espanya, la Associació Espanyola de the Healthcare Enterprise, IHE) és una Normalització i Certificació (AENOR), organització que va néixer als EUA per mitjançant el seu Comitè Tècnic AEN-CTN temes d’interoperabilitat d’imatge medica 139 de Normalització en TIC per a la Salut, (radiologia), i amb una orientació purament és la responsable d’aquestes tasques. pràctica: definir quins i com utilitzar els AENOR és una entitat privada sense afany diferents estàndards per aconseguir una de lucre creada al 1986. integració de sistemes. Actualment és una A Europa, el Comitè Europeu de associació internacional sense ànim de Normalització (CEN), a través del CEN- lucre, amb presencia a 15 països TC251, centralitza les activitats i d’Amèrica, Europa, Àsia i Oceania. desenvolupa el bloc d’especificacions CEN Continua Alliance. És una organització EN 13606, més conegut com a Electronic internacional sense ànim de lucre, Health Record Communication (EHRcom), orientada a millorar la qualitat de la salut tot i que actualment, i seguint el corrent del personal mitjançant la gestió mercat, també promouen els estàndards personalitzada i integral de la salut. Amb HL7. El CEN és una entitat privada sense aquest objectiu Continua Alliance està ànim de lucre, en funcionament des de dedicada a establir un sistema de 1961, i que a l’actualitat compta amb 31 solucions de salut personal connectades i països membre. interoperables. Actualment compta amb Als Estats Units d’Amèrica, l’Institut més de 230 companyies membres arreu Nacional d’Estandarització del Estats Units del món. (American National Standards Institute, ANSI) és una organització privada sense afany de lucre fundada el 1918. Compta Interoperabilitat amb un Helathcare InformationTechnology Standards Panel, orientat a la estandarització en l’àmbit de la salut. La interoperabilitat és la capacitat dels diferents A nivell internacional la Organització sistemes d’informació (maquinari i programari) per Internacional d’Estandardització (ISO) és comunicar-se, intercanviar i utilitzar dades de la organització més àmpliament estesa a manera efectiva i consistent. Suposa la capacitat tot el món i que mitjançant el Comitè de compartir dades i informació entre sistemes Tècnic ISO215, es focalitza en la salut. informàtics heterogenis. ISO és una xarxa composada pels instituts de estàndards nacionals de 162 països i És important que la interoperabilitat es mantingui que pretén ser un pont entre el sector en tres àmbits: públic i el privat. Health Level 7. Organització internacional Dins del propi sistema d’un organisme sense ànim de lucre formada per sanitari, permetent l’intercanvi entre voluntaris, i que actualment és la mes diferents departaments, així com amb les important en aquest àmbit, donada l’amplia diferents aplicacions que s’utilitzen dins implantació dels seus estàndards al entorn d’una mateixa organització. de la salut. Compta amb membres a més Amb d’altres organitzacions i usuaris, de 55 països, i els seus orígens es facilitant el flux d’informació i la connexió remunten al 1987. Espanya forma part de entre sistemes separats geogràficament o la HL7 des de l’any 2004. La HL7 treballa pertanyents a d’altres organismes, no sols per la interopaerabilitat sintàctica, institucions o usuaris individuals. Això sinó també amb models de conformitat de inclou els organismes i institucions sistemes, com EHR (Electronic Health sanitàries d’una mateixa ciutat, però també Record) o PHR (Personal Health Record). a nivell regional i internacional, fent El Consorci d’Estàndards d’Intercanvi de especial èmfasis en la necessitat que en Dades Clíniques (Clinical Data InterchangeHealth IT FORUM 4/10
  5. 5. aquest sentit tenen els organismes ubicats La presencia estesa d’Internet, amb nombrosos a llocs fronterers. estàndards oberts, reconeguts i utilitzats En el temps, garantint que les dades seran internacionalment, ha facilitat en molts aspectes la accessibles en el futur tot i els canvis interoperabilitat tècnica. També el creixent tecnològics. desenvolupament i extensió del programari de fonts obertes ha facilitat la interoperabilitat tècnica.La interoperabilitat afecta a tots els agentsimplicats en la salut: els agents sanitaris, tant Estàndards genèrics com el TCP/IP (Transferpúblics com privats, ja que les problemàtiques són Control Protocol / Internet Protocol) o específics decomunes independentment de com s’articuli la l’àmbit de la salut, com el ISO / IEE 11073 per a laseva gestió econòmica; els ciutadans, com a comunicació de dispositius mèdics i de salut, sónagents actius de la seva salut; i les empreses, tant alguns dels exemples més estesos que facilitenles del sector TIC, que desenvolupen solucions, enormement la interoperabilitat tècnica.com les d’altres sectors (mútues, etc.).I té tres nivells bàsics que veurem detalladament a Interoperabilitat semànticacontinuació: Interoperabilitat organitzativa Interoperabilitat tècnica. Per tal de ser interoperables, els diferents Interoperabilitat semàntica sistemes han de poder llegir i comprendre la informació intercanviada. A aquests aspectes es dedica la interoperabilitat semàntica, que té com aInteroperabilitat organitzativa objectiu que els diferents sistemes informàtics i les aplicacions implicades puguin reconèixer la informació i les dades compartides.La interoperabilitat organitzativa implica el En aquest sentit, la interoperabilitat semànticadesenvolupament de les polítiques i estratègies defineix diferents dominis per als conceptes clau,necessàries per tal que els diferents organismes i de manera que sistemes heterogenis els puguinentitats puguin comunicar-se de manera reconèixer i utilitzar. Es tracta de definir elconsistent, així com intercanviar tràmits i significat de les dades, no sols mitjançant unainformació. És un nivell superior a la terminologia establerta, sinó fixant també un modelinteroperabilitat tècnica i semàntica, que afecta a de referència que permeti tenir una font unificadacom les organitzacions interactuen entre elles, i per als diferents termes. Generalment, s’utilitza unfomenta i facilita la cooperació i la coordinació de catàleg per vincular els diferents termestasques. relacionats o equivalents.Un aspecte fonamental en aquest àmbit és la La interoperabilitat semàntica inclou lanormalització de processos, en el que comunicació dels sistemes en diferents idiomes, imetodologies com BPMN (Business Process facilita el tractament en les àrees frontereresModelling Notation) s’estan convertint en (interoperabilitat cross-border). En aquest sentit, ell’estàndard de facto del sector per al modelatge projecte europeu epSOS (Smart Open Services fordels processos de negoci. El modelatge dels European Patients), en el que participen 23 païsosprocessos assistencials és clau per garantir la de la UE i 3 estats més, té com a objectiu elinteroperabilitat organitzativa, assegurant un “desenvolupament d’un marc pràctic decorrecte seguiment de les incidències de salut dels interoperabilitat per construir i avaluar unaciutadans al llarg de tot el procés (des del CAP fins infraestructura de serveis que faci possible laals centres especialitzats o les diferents proves interoperabilitat transfronterera entre els sistemesmèdiques i de laboratori). de historia clínica digital i prescripció electrònica a Europa sense alterar la legislació ni els sistemes nacionals ja existents, però també garantint l’accésInteroperabilitat tècnica segur a les dades dels pacients per part dels diferents sistemes sanitaris europeus” i un dels seus eixos és garantir la interoperabilitatLa interoperabilitat tècnica és la que permet que semàntica entre els diferents països.els diferents sistemes intercanviïn informació. Enaquesta categoria s’inclouen totes les qüestionsrelatives a la connectivitat dels diferents sistemes Arquitectura de la interoperabilitatimplicats en el procés, així com l’aplicació delsdiferents serveis en funció de l’ús de cada sistema.Health IT FORUM 5/10
  6. 6. L’arquitectura d’un entorn interoperable inclou sanitària de Catalunya. L’any 2008 s’inicien elselements que facilitin la comunicació entre els primers pilots a diferents centres, idiferents sistemes integrants. Per una banda, les progressivament el sistema es va implantant a toteines de gestió de processos (Business Process el territori.Management, BPM) faciliten la definició i Catalunya comptava llavors amb un nivellestructuració dels processos implicats, així com el d’informatització relativament elevat als serveis deseu seguiment. salut. La major part dels centres havien començatPer altra banda, els motors d’integració són eines a digitalitzar els seus sistemes, en major o menorde middleware que permeten la gestió de les mesura, i disposaven ja de mecanismes perinterfícies de diferents aplicacions separades, emmagatzemar i tractar electrònicament les dadesfacilitant l’enrutament dels missatges HL7. Els dels pacients.productes comercials en aquest àmbit inclouen En aquest context, la materialització de la HC3 esEnsemble (Intersystems), Rhapsody (Orion planteja com un projecte que permeti als diferentsHealth), BizTalk (Microsoft) i Mirth, com a exemple actors aprofitar les inversions i els esforços jade programari de fonts obertes i altres. realitzats, ampliant el seu abast i possibilitantAixí mateix, els servidors terminològics són una compartir la informació amb la resta de centres.peça clau de la interoperabilitat semàntica, i Aquest plantejament ha requerit un esforçpermeten la unificació de criteris en la terminologia considerable en estandarització i interoperabilitat,de les dades, independentment d’on provingui la per tal d’interconectar la informació disponible ainformació (laboratori, metge de capçalera, cada entitat, permetent que cada centreadmissions, etc.). s’adhereixi a la HC3 de manera gradual i voluntària, respectant les seves característiques específiques. A nivell tècnic, la necessitat de respectar els sistemes existents als diferentsBeneficis tangibles de la centres va suposar un repte, però ha facilitatinteroperabilitat: exemples de també la implicació dels centres i dels seusprojectes d’èxit professionals. La definició de la HC3 es va realitzar mitjançant unLa interoperabilitat ha estat durant molt temps un grup d’experts, que va ser l’encarregat deconcepte teòric del que es parlava a articles i determinar quines eren les dades més rellevantsseminaris. Però les dificultats que comportava la dels pacients i les seves malalties. L’equip estavaseva aplicació, especialment en les fases inicials, format per un grup molt extens de personalfrenava el llançament de projectes tot i els assistencial i no assistencial. És tracta doncs d’unavantatges evidents. Poc a poc, però, i amb la projecte interdisciplinari, elaborat conjuntamentcreixent globalització que ens afecta a tots els amb l’equip de tecnologia i els professionalsàmbits, les organitzacions implicades als sistemes sanitaris, que compartien l’entusiasme per unde salut han vist que el camí de la interoperabilitat projecte que consideraven vital. Les dadesera inevitable i aportaria, a més a més d’estalvis recollides a la HC3 es representen actualment eneconòmics, grans beneficis pels ciutadans i els 23 tipus de documents diferents.professionals sanitaris. Inicialment, en les primeres fases del projecte, esPer aquest motiu ja fa anys que des de diferents va afavorir la connectivitat com a principal objectiu.àmbits es treballa per impulsar projectes La HC3 avarca ja el 95% de l’atenció primària i und’interoperabilitat sanitària, tant a nivell local, com 90% dels centres d’atenció hospitalària inacional o dins l’àmbit de la UE. A continuació especialitzada.analitzarem alguns d’aquests projectes i la seva Actualment, un cop la major part de centres jaevolució. estan connectats, els esforços s’estan centrant en augmentar la informació publicada, així com la seva qualitat, centrat fonamentalment en dos1. La Història Clínica Compartida de Catalunya eixos: Adequació als formats estandarditzatsEls orígens de la Història Clínica Compartida de establerts per a cada tipus d’informacióCatalunya (HC3) es remunten al 2005, quan es Progressar cap a l’estandardització delcomença a plantejar un model que permeti llenguatge i la informació estructuradacompartir la històrica clínica de cada pacient a Segons destaca Elisenda Carrau, col·laboradoraqualsevol centre (hospital o CAP) de la xarxa tècnica en el projecte de la HC3, “el model ésHealth IT FORUM 6/10
  7. 7. permeable, i permet recollir necessitats inicialment (diagnòstic per la imatge) a Catalunya és digitalno detectades i mantenir tot el sistema en constant (radiologia simple, ecografia, ressonànciaevolució. Les tecnologies permeten cada vegada magnètica, medicina nuclear, etc.).noves coses, i el futur ens pressiona per El segon pas ha estat afavorir la possibilitat deaconseguir l’objectiu de continuïtat assistencial, compartir la imatge, facilitant el treball radiològicmillora de la gestió i de l’atenció al pacient”. en xarxa. Aquest objectiu s’està assolint gràcies aAquest plantejament fa que la HC3 segueixi la seva integració amb la HC3 i a data d’avui esevolucionant i ampliant el seu abast, millorant disposa del 45% de la imatge radiològical’atenció sanitària als ciutadans i facilitant la tasca compartible a traves de la HC3.dels professionals. Per altra banda, el PIMed inclou entre els seusA nivell estatal s’està treballant també en una objectius encetar el procés de digitalització de lahistòria clínica digital compartida (HCDSNS, imatge mèdica no radiològica, contribuint a establirHistoria Clínica Digital del Sistema Nacional de les bases necessàries en aquest sentit. La imatgeSalud) que permeti compartir de manera resumida no radiològica es pot dividir en tres grans grups,les principals dades de la història clínica segons l’arxiu que es genera en cada tipus decompartida entre totes les comunitats autònomes. prova:Al setembre de 2011 està prevista una prova pilotd’interconnexió la Història Clínica Resumida amb Fotografia, que genera un arxiu estàndardla resta de Comunitats Autònomes de, i tot seguit .JPG.un pilot amb Europa dins del marc del projecte Vídeo, per proves com endoscòpia,epSOS. colonoscòpia, etc., que generen un arxiuPer altra banda, la carpeta personal de salut és estàndard .MPEG.també una realitat a Catalunya. El desplegament Gràfiques, per proves coms’ha iniciat a Calella, a on 50.000 persones ja electrocardiograma, monitors de UCI,tenen accés a les seves dades de la HC3. espirometries, etc. En aquest àmbit existeix una gran manca d’estandarització,Tot això ha situat Catalunya com a regió pionera i requereix com a pas previ a laen història clínica compartida i en el desplegament digitalització establir les bases per a lade la carpeta de salut personal. El projecte ha interoperabilitat.estat estratègic pel departament de Salut, i tot i elpes tecnològic que té, és un projecte de caire Especialment en l’àmbit de les gràfiques,assistencial, orientat a millorar la qualitat sanitària l’estandardització en els formats i lapel ciutadà i l’activitat dels professionals. Les interoparabilitat estan menys definides i éscaracterístiques pròpies de la nostra xarxa necessari, tal com explica Carles Rubies, Directorsanitària han donat un gran impuls als projectes de PIMed, “reunir als tres actors principalsd’estandarització i interoperabilitat, que han estat (professionals sanitaris –incloent especialistesclaus per aconseguir que la HC3 pugui ser una metges i gestors dels centres-, industria irealitat avui. tecnòlegs) per definir una proposta d’estàndard català i fomentar el seu ús. Treballar conjuntament amb aquests tres actors és la millor manera per2. El Pla Director de Digitalització de la Imatge avançar en els projectes d’interoperabilitat”. EnMèdica aquest sentit el PIMed treballa activament per contribuir a definir estàndards que facilitin el treball, impulsant des del Departament de Salut laEls objectius del Pla Director de Digitalització de la promoció d’un estàndard i finançant elImatge Mèdica (PIMed) de Catalunya són desplegament inicial. Això contribueix a donardigitalitzar les imatges radiològiques que es garanties de governabilitat als centres i suposa larealitzen als centres sanitaris de la xarxa sanitària implicació dels proveïdors que hauran depúblics i establir les bases de la digitalització de la subministrar els aparells, adaptant la sortida digitalresta d’imatges mèdiques no radiològiques a l’estàndard i facilitant la compartició.(fotografia, vídeo i registres). A més a més, la possibilitat de disposar de totesCom a primer pas, el PIMed pretenia digitalitzar les imatges de Catalunya en un repositori central,tota la imatge radiològica de Catalunya. Amb lligades amb la HC3 (informes, vacunes, etc.)aquest objectiu es van donar ajuts i es van activar ofereix un gran potencial de recerca i permet ladiferents polítiques per facilitar als centres a tenir detecció precoç de certes malalties.sistemes digitals. Aquesta fase del projecte es va Al nostre territori s’ha realitzat ja una experiènciaconcloure a finals de 2010, i a la actualitat amb electrocardiogrames, implicant l’àmbitpràcticament el 100% de la imatge radiològica industrial i ajudant als centres a implantar elHealth IT FORUM 7/10
  8. 8. aparells adients que permeten compartir les dispositius mèdics, que establís un canalproves a la HC3. homogeni de comunicació entre els diferents aparells d’espirometria. L’entorn d’integracióCatalunya, pionera durant molts anys en permet a més a més que els diferents dispositiusdigitalització a la sanitat, es va quedar endarrerida enviïn la prova de manera normalitzada al sistemarespecte a d’altres Comunitats Autònomes durant sanitari, permetent incloure els resultats a la HC3,un cert temps. L’autonomia de que havien disposat així com treballar amb les dades amb finalitatsels centres per digitalitzar els seus sistemes havia d’investigació, comparativa, etc.suposat un impuls a les TIC a l’àmbit sanitari, peròva representar un problema quan a finals dels 90 L’estàndard desenvolupat per espirometries contéen va comprendre la necessitat d’interconectar els informació de diferents fonts, tant del dispositiudiferents sistemes i permetre que es mèdic (resultat de com ha bufat el pacient) comcomuniquessin. Fa uns cinc anys, però, des del relacionades amb la sol·licitud de la prova (metgeDepartament de Sanitat es va donar un gran que l’ha realitzat, metge que l’ha sol·licitat, etc.),impuls a les politiques de compartició entre així com les gràfiques amb els resultats. Perdiferents entitats, fomentant el desenvolupament aquest motiu es va considerar adient elaborar dosde la HC3, i arrancant altres projectes com el de tipus d’informe: un amb la informació complerta idigitalització i compartició d’imatge mèdica, la un altre de simplificat. D’aquesta manera,recepta electrònica, etc. mitjançant l’informe simplificat, es facilita la seva utilització per part dels especialistes mèdics.Aquesta evolució ha col·locat Catalunya com aregió puntera en interoperabilitat sanitària, amb un Per desenvolupar aquest estàndard s’haentorn madur a on s’han desenvolupat i resolt amb necessitat la col·laboració d’un equipèxits experiències molt diverses. Aquesta interdisciplinari, que inclogués personal tècnic iexperiència és ara enormement positiva per sanitari. També s’ha comptat amb la participacióafavorir i facilitat la connexió amb d’altres entitats a dels fabricants de dispositius mèdics. Tal comnivell estatal o europeu. destaca Manel Domingo, Tècnic en projectes de eHealth a la Fundació TecnoCampus Mataró- Maresme, “hi ha hagut molta col·laboració en tot el3. EI2MED, Entorn obert d’integració de serveis projecte, i tots hem treballat per un objectiu comú:per processos assistencials amb dispositius aconseguir un estàndard robust i perdurable, quemèdics fos útil tant als metges, com als pacients com als departaments d’informàtica dels hospitals”. El resultat és un XML estructurat des del que esLa necessitat de digitalitzar la imatge no pot accedir a qualsevol dada de la prova, i que alradiològica, i la manca d’estandardització en emmagatzemar la informació de maneraaquest àmbit, ha impulsat el desenvolupament estructurada, encapsulada dins d’un campd’estàndards a Catalunya. Amb l’impuls de DIRCOM, permet realitzar tasques de data miningprojectes com PIMed, i el suport de l’oficina i facilitar la investigació de les malaltiesd’estàndards i interoperabilitat de la fundació respiratòries. A més a més, la seva integració a laTICsalut, Catalunya està donant grans passes per HC3 permetrà realitzar comparacions entrea l’establiment d’estàndards sanitaris i el foment diferents proves d’un mateix pacient, així comde la interoperabilitat en salut. intercanviar proves entre diferents centres.L’espirometria forçada és un dels àmbits mèdics a Actualment, i amb la col·laboració del ICS, elon es percebien grans necessitats, donat l’elevat sistema s’ha implantat a diferents hospitals per talnombre de proves que es realitzen anualment i el de realitzar proves pilot. Per altra banda, escreixement de les malalties respiratòries. La treballa també en el desenvolupament d’uncol·laboració i coordinació de diferents entitats ha algoritme que permeti avaluar els resultats dedonat impuls a un projecte pioner a tot el món i ha l’espirometria i realitzar una tria automàticafacilitat el desenvolupament d’un estàndard i un d’aquelles proves que presenten resultats queentorn d’integració per a espirometries que podria podrien requerir atenció mèdica. Aquest algoritmeconvertir-se en referent mundial. permetria l’automatització d’un procés de controlL’estàndard per proves d’espirometria es va de les proves, agilitzant la detecció precoç dedesenvolupar sota el paraigües d’HL7, un conjunt malalties.d’estàndards establert a tots els països i quefacilitarà el seu desplegament i difusió. Com a partd’un projecte d’Inforegió, un cop establert un 4. Illes Balears: història de salut i epSOSprimer model d’estàndard, es va treballar en eldesenvolupament d’un entorn d’integració perHealth IT FORUM 8/10
  9. 9. Les Illes Balears, al igual que Catalunya, és també Tot i les dificultats per resoldre aspectes vinculatsun territori capdavanter en el desenvolupament de a la interoperabilitat organitzativa, epSOS hala Història Clínica Compartida i en experiències marca un punt d’inflexió en aquest àmbit. El seud’interoperabilitat. Dins el marc del projecte caràcter europeu, i l’elevada participació, hannacional de la HCDSNS, el sistema de salut de posat sobre la taula els aspectes pràctics de labalears està capacitat per enviar i rebre informació interoperabilitat, i han permès dissenyar casos qued’altres comunitats autònomes, així com amb estableixen precedent. I es que a nivell local, tot iEuropa dins el projecte epSOS. que es compren la importància de la interoperabilitat, no acostuma a estar entre lesTal com explica Carlos Bermell, de la Oficina de prioritats de les organitzacions i la participació enTecnologies i Comunicacions de Ib-Salut, els projectes d’aquestes característiques evidencia laprojectes de interoperabilitat “es justifiquen pel necessitat de donar impuls a aquests aspectesgran benefici que aporten al ciutadà, ja que tenen des d’un a nivell local.un gran efecte en la qualitat assistencial. Elpacient està en situació d’indefensió quanabandona el seu marc de referència, i per tantl’accés dels professionals al coneixement de les Conclusionsteves patologies garanteix la qualitat i pot suposaruna gran diferencia”. La necessitat de comptar en salut amb entornsPerò tot i aquests beneficis evidents, i l’entusiasme interoperables és innegable i els grans beneficisamb que ho reben els metges un cop implantats, que aporta en qualitat assistencial fan d’aquestsaquests projectes no estan lliures de problemàtica. projectes una prioritat per les administracions. EnLes característiques administratives i culturals un entorn estandarditzat i interoperable, i tornant ad’Espanya, amb una organització en comunitats l’exemple amb que hem començat aquest article,autònomes i transferència de bona part de les el metge que va atendre a en Joan hauria tingutcompetències sanitàries a les administracions accés a la seva història clínica, i hauria pogutautonòmiques, així com diferents llengües dins el afegir l’incident pel qual l’estava atenent. El metgeseu territori, han fet necessari l’impuls dels habitual del Joan tindria doncs aquesta informació,projectes de interoperabilitat. així com qualsevol especialista del seu hospital deLes Illes Balears, amb un nivell d’informatització referència. Per suposat, en Joan no hauria tingutdel 100% als hospitals i centres de salut, formen problemes amb la recepta electrònica, i tindria launa comunitat pionera en història de salut, que tranquil·litat de que allà a on va els metgesvan començar a implantar al 2008. Des de 2009 és coneixen les seves característiques i els resultatspot accedir a la informació més rellevant des de de les seves darreres proves. A més a més, lesqualsevol punt de la xarxa corporativa, i dades de la espirometria serien automàticamentactualment el pacient té també accés a la seva analitzades en busca d’anomalies per unacarpeta de salut a través d’internet. detecció precoç, i els resultats s’inclourien en una base de dades de recerca de malaltiesDins el marc europeu, el projecte epSOS trasllada respiratòries.aquesta realitat a diferents països, i una de lesprincipals problemàtiques és la semàntica: establir L’estandardització i la interoperabilitat comencen avocabularis estàndards que permetin compartir la ser una realitat en salut. Poc a poc es va passantinformació de manera fidel entre professionals de dels conceptes teòrics a la pràctica, i cada cop sóndiferents països. més nombrosos els projectes que aborden aquests aspectes. Catalunya és pionera en aquestI és que la representació de la informació no es àmbit, i ha desenvolupat nombroses iniciatives peruna tasca senzilla. La recepta electrònica, per facilitar la comunicació i compartició dels seusexemple, implica poder traduir una prescripció de sistemes sanitaris i les seves dades. Projectesmanera que el pacient pugui comprar aquell com la HC3 o la digitalització de la imatge mèdicamedicament en un altre país, però no sempre és mostren una voluntat d’impulsar la interoperabilitatfàcil trobar equivalències. en benefici del ciutadà i es complementen ambTal com destaca Carlos Bermell “els problemes altres iniciatives empreses a nivell nacional otècnics es resolen amb relativa agilitat. Però europeu.aspectes com la confidencialitat de les dades, que Per al ciutadà, aquest creixement en lareben un tractament diferent a cada país, han interoperabilitat sanitària suposarà sens dubte unaestat el gran problema i un dels punts més millora en la qualitat assistencial, garantint lacomplexes del projecte epSOS”. disponibilitat de la informació quan i a on sigui necessària, així com minimitzant la duplicitat de proves.Health IT FORUM 9/10
  10. 10. Enllaços d’interès 1. Història clínica compartida de Catalunya (HC3), http://www.gencat.cat/especial/esalut/cat/compartida.htm 2. Tecnologia, qualitat i indicació adequada marquen els reptes en el Diagnòstic per la Imatge a Catalunya, http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir3590/doc34500.html 3. TicSalut defineix un nou estàndard per a la digitalització de les proves d’espirometria forçada, http://www.gencat.cat/salut/ticsalut/flashticsalut/html/ca/articles/doc35290.html 4. Ib-Salut, http://www.ibsalut.es 5. Història Clínica Digital del Sistema Nacional de Salud, http://www.msps.es/profesionales/hcdsns/home.htm 6. Spart Open Services for European Patients (epSOS), http://www.gencat.cat/salut/ticsalut/html/ca/dir1825/doc17360.htmlHealth IT FORUM 10/10

×