Prediccions per al 2011 sobre administració i xarxes socials

1,365 views

Published on

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
1,365
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
6
Actions
Shares
0
Downloads
31
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Prediccions per al 2011 sobre administració i xarxes socials

  1. 1. Prediccions per al 2011sobre Administraciói xarxes socialsAvís legalAquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Sen permet la reproducció, la distribució, lacomunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que sen citi l’autor (Generalitatde Catalunya) i no es contradigui amb la llicència específica que pugui tenir una imatge i que és la que preval. La llicència completaes pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.
  2. 2. Prediccions per al 2011 sobre Administració i xarxes socials gencat bloc 1Cristina Aced, consultora Espero (i desitjo) una relació cada vegadade comunicació més propera i més oberta. Gràcies a les eines participatives, l’Administració es pot acostar a la ciutadania i esdevenir una mica més humana. El fet de facilitar la cerca d’informació sobre tràmits i que aquesta informació sigui rellevant i estigui actualitzada, o fer“Caminarem, així, cap a una possible la gestió d’alguns tràmits a través de la Xarxa farà més fàcil la vida de laAdministració més al servei de ciutadania. I això contribuirà a humanitzarla ciutadania, en honor a l’Administració o, si més no, farà que es percebi de forma més positiva que en ell’origen etimològic de la passat. Caminarem, així, cap a unaparaula: ad ministrare (al Administració més al servei de laservei de)” ciutadania, en honor a l’origen etimològic de la paraula: ad ministrare (al servei de).
  3. 3. Prediccions per al 2011 sobre Administració i xarxes socials gencat bloc 2Anna Cabañas, consultora Hi haurà un contrast de models: els que implicaran projectes que justifiquin l’existència i l’ús de les xarxes socials i que forçaran la implantació en l’Administració; i uns altres, que s’orientaran a integrar i diluir aquests nous paradigmes en el quefer quotidià de les“Les necessitats reals i administracions per tal d’afegir valor als serveis resultants. Les necessitats reals iemergents dels usuaris emergents dels usuaris –interns i externs––interns i externs– seran, però, seran, però, les que en definitiva marcaran l’adopció de noves maneres de fer deles que en definitiva marcaran l’Administració.l’adopció de noves maneres defer de l’Administració” Deixar de parlar d’administracions publiques 2.0 serà el gran repte de la nova dècada. L’evolució real de les administracions es produirà de manera natural i fluïda, allunyada de restriccions que la fixin a una o altra versió, on la capacitat d’innovació serà un ingredient bàsic per a la transformació i on l’ús de la tecnologia esdevindrà una simple anècdota en la creació d’una nova administració pública. Serà el resultat d’haver après que acabem requerint les eines que necessitem per satisfer les necessitats, abans que atendre les necessitats que les noves eines fan possible, perquè el que esperonarà les administracions a prosperar per aquesta via és que el retorn també es doni a nivell de tangibles: traduir el seu ús en valor.
  4. 4. Prediccions per al 2011 sobre Administració i xarxes socials gencat bloc 3Simon Collister, consultorde xarxes socials a la Gran Amb l’allargament de la situacióBretanya, especialista en el econòmica actual –i que en alguns païsossector públic i ONG europeus fins i tot anirà a pitjor– hi ha una possibilitat real que els primers passos duts a terme per utilitzar la tecnologia per marcar la diferència als serveis públics i, en última instància, a la vida de les persones, tendeixin a ser substituïts per una reticència a continuar innovant. Aquesta reticència és el resultat d’un doble desafiament als innovadors socials.“El gran repte per a En primer lloc, és probable quel’Administració serà dur les desapareguin les oportunitats de finançament per a les innovacions –elscoses un pas més enllà i projectes no provats–. En segon lloc,finançar les prestacions dels actualment hi ha una manca provada i escalable de projectes 2.0 de servei públicserveis públics utilitzant la que puguin ser desplegats per demostrar eltecnologia web 2.0” potencial de la prestació de serveis públics habilitats per Internet. Això situa els innovadors socials, les autoritats locals i les administracions amb visió de futur en un dilema. Si bé el desig de la innovació segueix viu, la realitat de les retallades en serveis públics potencialment ha posat fi a l’experimentació real. Potencialment, els projectes crowdsourcing i Wikinomics per millorar la percepció de l’Administració i el seu compromís amb els ciutadans seran útils –i estic segur que en veurem més en un futur– però el gran repte per a l’Administració serà dur les coses un pas més enllà i finançar les prestacions dels serveis públics utilitzant la tecnologia web
  5. 5. Prediccions per al 2011 sobre Administració i xarxes socials gencat bloc 42.0. Les administracions de manera permanentMarc Cortés, especialista han viscut (i viuen) d’esquena a moltesen estratègies empresarials realitats, però sembla evident que noa la xarxa poden restar passives davant el desenvolupament de les xarxes social, sobretot perquè permeten arribar més fàcilment a la ciutadania. Sovint vinculem les xarxes socials a tecnologia i oblidem que el més rellevant és que estan formades per persones que es relacionen. Les administracions públiques han de començar a desenvolupar activitat“A través dels mecanismes en aquests espais en, com a mínim, duesque les xarxes ofereixen, línies:poder escoltar i avaluar les 1. Desenvolupar-hi presència per oferir-hiopinions de la ciutadania” serveis. Si més de 2 milions de catalans, per exemple, són a Facebook potser serà necessari plantejar que aquest sigui un espai per oferir serveis d’informació, per exemple, a aquests ciutadans; escoltar el que la ciutadania diu. 2. A través dels mecanismes que les xarxes ofereixen, poder escoltar i avaluar les opinions de la ciutadania com a eina per desenvolupar o adaptar les polítiques concretes que faci cada Administració.
  6. 6. Prediccions per al 2011 sobre Administració i xarxes socials gencat bloc 5Roc Fages, consultor Aquest 2011 serà possiblement lany delde projectes d’estratègia realisme 2.0 en la relació entre les xarxesi innovació socials i lAdministració pública. El realisme 2.0 implica, duna banda, que cada vegada més els usuaris 2.0 avançats seleccionen molt lús que fan de les eines 2.0. Daltra banda, els usuaris que estan fora de la xarxa social a nivell professional, són actius a nivell personal però no acaben de veure-hi una finalitat de relació amb empreses o organitzacions públiques.“LAdministració haurà de Per tant, lAdministració haurà de sabersaber escollir amb criteri cap escollir amb criteri cap on apunten leson apunten les seves apostes seves apostes 2.0. O bé actuen per als2.0. O bé actuen per als treballadors púbics, o bé pensen més en la ciutadania. Personalment, crec que latreballadors públics, o bé millor aposta és la interna. A més, lapensen més en la ciutadania” manca de recursos a causa de la crisi econòmica fa més realista i menys arriscat invertir esforços en dospuntzeritzar els nostres abans que fer-ho amb una ciutadania que, tot i els 500 milions dusuaris que té Facebook, encara veu aquestes eines com un joc.
  7. 7. Prediccions per al 2011 sobre Administració i xarxes socials gencat bloc 6Jose Antonio del Moral, Es deixarà de parlar tant de govern obert,consultor expert en xarxes tenint en compte que a la gent li costasocials, autor del bloc participar-hi.‘Redes sociales’ L’open data serà una de les grans frustracions de les administracions perquè no la utilitzarà ningú o quasi ningú. Es revisarà perquè sigui més fàcil de fer servir i més proper als interessos de les empreses. Més fulls de càlcul (excel) i menys API.“L’open data serà una de les Els esforços se centraran en l’escoltagrans frustracions de les activa i, sobretot, en utilitzar les xarxesadministracions perquè no la socials per saber millor què demana la ciutadania i poder-la atendre millor.utilitzarà ningú o quasi ningú. Es realitzarà un gran esforç en formació deEs revisarà perquè sigui més funcionaris, ja que es comprendrà que han d’implicar-se a les xarxes socials per estarfàcil de fer servir i més proper en contacte amb la ciutadania.als interessos de lesempreses” L’Administració oberta no són un conjunt d’eines (com s’entenia fins ara) sinó un conjunt de persones (funcionàries) disposades a parlar i resoldre problemes a través de mitjans socials.
  8. 8. Prediccions per al 2011 sobre Administració i xarxes socials gencat bloc 7Tona Pou, estratega No sóc gaire optimista pel que fa a lavançen Internet Social de les xarxes socials a l’Administració pública. No és que no susin cada vegada més, però es fa de forma propagandística. Difícilment es podrà establir (en general) un diàleg o conversa entre les administracions públiques i la ciutadania. Possiblement susin les xarxes socials per fer enquestes, per demanar opinió, per demostrar que una administració és oberta i transparent... El problema és que“La presència eficient l’Administració pública no és ni oberta, ni moderna ni transparent.dadministracions públiques enles xarxes socials necessiten La presència eficient de lesque aquesta comunicació, administracions públiques en les xarxes socials necessita que aquesta comunicació,diàleg o conversa es dugui a diàleg o conversa es dugui a terme, abansterme, abans de res, dins de res, dins lAdministració.lAdministració” Mentre els sistemes, la comunicació institucional i el departament jurídic siguin els tres actors que més força tenen a lhora de dir quin nivell tecnològic ha de tenir la informació, quina informació i com sha de difondre, i de quina forma ha de quedar regulada aquesta informació, la presència a les xarxes socials no serà més que una façana. De totes maneres, crec que tot aquest sistema restrictiu està destinat a canviar, i que el 2011 serà lany en què es facin les primeres passes per donar coherència a la presència interna i externa de les administracions públiques a les xarxes socials. Si no ho cregués així, no discutiria tant a la feina!
  9. 9. Prediccions per al 2011 sobre Administració i xarxes socials gencat bloc 8Dolors Reig, psicòloga social, Respecte a característiques, tendènciesprofessora social media, concretes, serà cada cop més important laxarxes socials, innovació presència, amb aplicacions específiqueseducativa per a Iphone, Android, Rim (Blackberry), del web mòbil i totes les oportunitats i noves necessitats que genera; la realitat augmentada; la presència de les administracions en la nova capa de bits geolocalitzats que observarem; o la col·laboració ciutadana que, a través de xarxes socials vinculades a dispositius geolocalitzats, podrà tenir cada cop més protagonisme en qüestions fins ara gairebé“Serà cada vegada més exclusives de les administracionsimportant la col·laboració (seguretat, transport públic, amb Twitter com a protagonista, en són bonsciutadana que, a través de exemples). Un debat actual, i que esxarxes socials vinculades a resoldrà probablement els propers mesos,dispositius geolocalitzats, és si aquestes noves possibilitats de participació en línia són equivalents opodrà tenir cada cop més menys importants que altres tipus deprotagonisme en qüestions fins participació més presencial. Es porta a l’extrem, com exemple, als EUA, on ja esara gairebé exclusives de les plantegen si la presència creixent delsadministracions” processos electorals a Facebook, Twitter i, fins i tot, Foursquare, comporta canvis reals en el comportament cívic de la votació. Resulta segurament un període contradictori, amb algunes administracions conscients de la importància del web social i la societat de la conversa, convivint amb altres que neguen, probablement a causa d’un pànic escènic mal solucionat, la seva seriositat. En aquest sentit, un altre debat actual que portarà cua el 2011 gira al voltant de si els tuits arxivats, els apunts de blocs polítics, poden o no ser considerats comunicats oficials.
  10. 10. Prediccions per al 2011 sobre Administració i xarxes socials gencat bloc 9Genís Roca, especialista La capacitat dels ciutadans per organitzar-en estratègies empresarials se, vertebrar-se i compartir opinió a laa la xarxa Xarxa va agafar despistades les administracions. El fenomen ha estat vertiginós, i no ser-hi comportava el risc de no conèixer la conversa que shi produïa, de veure suplantada la identitat en aquests nous espais digitals, i sobretot el risc de semblar poc modern. Calia moures i el resultat ha estat que cada àrea i cada departament ha fet el que ha volgut i el que ha pogut, donant peu a una“El 2011 serà lany del control. àmplia però descontrolada presència de les administracions a les xarxes socials.Es definiran i sestabilitzarantota mena de procediments a El 2011 serà lany del control. Es definiran i sestabilitzaran tota mena de procedimentsles xarxes socials” a les xarxes socials. Qui i com pot obrir un espai institucional a la Internet social. Amb quins objectius i quina mètrica, amb quina línia editorial i quins col·laboradors, amb quins protocols per gestionar les crisis i un llarg etcètera de mecanismes de control. I el control portarà implícit tancar espais que shan obert sense massa criteri, estabilitzar quadres de comandament i aplicar sistemàticament rutines i protocols. En tot cas, seguim avançant, i al meu entendre, en la línia correcta.
  11. 11. Prediccions per al 2011 sobre Administració i xarxes socials gencat bloc 10María Salido, disseny Són temps difícils, cal fer més per menys i,i desenvolupament alhora, cal transformar el rol que jugade projectes sobre xarxes, l’Administració en una societat que haconeixement i tecnologia canviat substancialment des que les actuals estructures socials van ser concebudes. Les xarxes socials, Internet, les noves tecnologies, seran un aliat perquè les organitzacions dediquin menys temps i recursos als processos de valor baix i aprofitin l’excedent per innovar, generar valor, i crear noves formes de producció i relació que augmentin la“Les xarxes socials seran un riquesa (en sentit ampli) del seu entorn.aliat perquè les organitzacions Aquestes eines tindran, doncs, un doble impacte en les estructures públiques: eldediquin menys temps i guany d’eficiència gràcies a un úsrecursos als processos de valor optimitzat del coneixement, i el motor de canvi cap a un nou rol de l’Administració,baix i aprofitin l’excedent per en ser capaç d’aprofitar coneixementinnovar, generar valor, i crear expert fora de les seves fronteres; denoves formes de producció i dissenyar noves formes, formats i motius en la seva relació amb l’usuari dels seusrelació que augmentin la serveis; de donar suport i crèdit ariquesa del seu entorn” plataformes de ciutadans autorganitzats per resoldre problemes comuns; de posar en marxa projectes d’aplicació de polítiques publiques coordinant tota mena d’agents; en definitiva de convertir-se en un hub de coneixement i de coordinació de tota l’energia que necessitem per gestionar la complexitat creixent de la nostra societat i dotar-la d’instruments de millora i adaptació als nous contextos.
  12. 12. Prediccions per al 2011 sobre Administració i xarxes socials gencat bloc 11Isabel Troytiño, consultora Les administracions, com a tals, han dei responsable de continguts prestar un servei a la societat. Les vies delaboratori de xarxes socials consulta i estudi de la societat per ald’innovació desenvolupament de les seves activitats no són directes. A través de les eines d’Internet, les administracions poden accedir a la ciutadania i fer consultes d’una forma molt més senzilla, i més fàcil d’emmagatzemar que abans de l’ús de la Xarxa. Tot i així, Facebook i altres mitjans“Facebook i altres mitjans de de socialització només són repositorissocialització només són d’informacions efímeres els continguts dels quals les administracions podranrepositoris d’informacions aprofitar únicament si hi ha professionalsefímeres els continguts dels al darrere que els filtrin, els gestionin i els sàpiguen utilitzar per crear alguna cosa dequals les administracions nou, des de convocatòries i subvencionspodran aprofitar únicament si fins a material publicitari de la sevahi ha professionals al darrere activitat, des de projectes amb la comunitat fins a l’aprofitament deque filtrin la informació, la recursos i forces vives. El primer que calgestionin i la sàpiguen preguntar-se es què vol fer l’Administració en matèria de xarxes socials (virutals).utilitzar” Després es veurà si es vol fer en mitjans socials generalistes ja creats o en xarxes socials virtuals amb objectius concrets, amb el risc que la ciutadania se n’apropiï per treballar colze a colze en l’elaboració dels serveis. Aquest és el pas més difícil que més s’ha de pensar. Si no s’hi està disposat, el 2011 les administracions utilitzaran mitjans de socialització perquè estan de moda i gastaran els diners en publicitar la seva iniciativa de moda 2.0, que poc té a veure amb els processos (llargs) de canvi i participació ciutadana, perquè la innovació s’assenti en noves formes de treballar amb els mitjans tecnològics de què disposem avui en dia.
  13. 13. Prediccions per al 2011 sobre Administració i xarxes socials gencat bloc 12Marc Vidal, expert Ja està passant, però durant l’any que veen socioeconomia digital el prosumidor polític (ciutadà que interactua amb l’Administració) deixarà de percebre les plataformes públiques com un escenari on només poden informar-se definitivament, i passaran inevitablement a exigir espais per poder participar. El repte dels territoris digitals de“El repte dels territoris l’Administració pública ja no és ser operatius sinó aconseguir que s’obrindigitals de l’Administració debats que generin interès, que concordinpública ja no és ser operatius amb el que en realitat interessa i sobre els elements que són necessaris per alsinó aconseguir que s’obrin ciutadà.debats que generin interès” La Xarxa és col·laboració, comunitat i canvi constant. Les estructures verticals seran les que hauran de revertir els seus processos interns i de comunicació. Mentre que els ciutadans es comuniquen en un espai fluït en el qual impera la flexibilitat, les institucions traslladen el seu model d’organització burocràtica als escenaris digitals, fent impossible la trobada entre les dues comunitats. Suposo que l’any que ve, com en els propers, l’adaptabilitat serà la clau de tot el procés per als actors públics. La comunicació bidireccional i la transparència començaran a ser el primer pas cap a aquest nou escenari. Un pas que només pot i ha de produir-se a partir del lloc web oficial, la creació d’aplicacions mòbils que facilitin el seu accés amb el suport dels canals 2.0 pertinents, i una estratègia que dinamitzi i monitori tots els espais conversacionals generats al voltant de la pròpia institució.

×