Inovació Local - Diputació de Barcelona

700 views

Published on

Noves eines per a vells reptes: les TIC i els processos polítics

Published in: Technology
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
700
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
7
Actions
Shares
0
Downloads
4
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Inovació Local - Diputació de Barcelona

  1. 1. INNOVACIÓ LOCAL Noves eines per a vells reptes: les TIC i els processos polítics És una pràctica força comuna la de descriure la implementació de les noves tecnologies (TIC) en l’àmbit de l’Administració pú- blica seguint diferents models d’etapes o fases. La caracterís- tica central d’aquests models és que sovint es fonamenten en una aproximació merament tecnològica, de manera que els res- ponsables polítics de les administracions públiques difícilment poden assumir-ne clarament les implicacions. En aquest sentit, sembla més útil apropar-se al disseny de les estratègies d’im- plementació de les TIC a partir de les activitats i els condicio- naments organitzatius. Foto: Eva Guillamet 28 | Diputació de Barcelona
  2. 2. Les estructures formals de la política no s’han emmotllat encara al nou entorn tecnològic Des d’aquesta òptica, hi ha un consens generalitzat en tes portant a termes noves actuacions tot analitzant la in- què l’etapa inicial és la caracteritzada per la informació, on formació disponible mitjançant els nous canals tecnolò- l’objectiu central és posar a disposició de la ciutadania gics per, així, crear coneixement. Si bé no disposem de la volums ingents d’informació en línia per a la seva consulta recepta concreta d’aquesta innovació, som de l’opinió que i difusió. La pràctica habitual s’ha centrat en la pujada a podria passar per una plataforma multicanal d’interacció la xarxa de totes les informacions relacionades amb la entre la ciutadania i l’Administració on alguns dels ele- prestació dels serveis de les administracions públiques, ments que s’hi combinessin fossin la millora dels proces- sovint sense una tasca de filtratge de la informació amb sos de mineria de dades, l’estructuració de les webs se- l’aplicació de criteris per a la segmentació d’aquests con- guint criteris semàntics, així com de lectura fàcil i, en tercer tinguts. En aquests casos, el resultat ha estat, sovint, la lloc, la interconnexió de les bases de dades relatives a generació d’un efecte de desinformació en la ciutadania, cada ciutadà per tal de configurar una carpeta del ciutadà unida a mancances en la usabilitat d’algunes webs més individualitzada. centrades en el disseny que no pas en una bona accessi- bilitat dels usuaris. I és aquí on, precisament, enfrontem un obstacle de difí- cil solució. Ens sembla obvi que aquestes fases impliquen Tot i que aquesta primera etapa sovint s’entén com a as- la plena assumpció que la introducció de les TIC a l’Ad- solida amb massa lleugeresa, el següent pas hauria d’és- ministració pública ha d’anar més enllà d’un simple pro- ser l’automatització dels procediments i serveis existents. cés de maquillatge tecnològic. És a dir, de manera massa És a dir, la millora de l’efectivitat dels procediments de generalitzada la introducció de les TIC als processos po- prestació de serveis a la ciutadania mitjançant la intro- lítics acaba esdevenint quelcom similar a una moda pas- ducció de solucions i aplicacions informàtiques per a l’as- satgera, sense voluntat real de permanència. sistència a la ciutadania. Els exemples dels call-centers o dels sistemes d’assistència en línia a través del xat o dels Bona part d’aquesta situació està condicionada pel fet serveis de telefonia per Internet (VoIP), d’una banda, així que el context politicoinstitucional en què opera l’Admi- com l’obertura de processos de tramitació en línia (e-tra- nistració pública de l’actual societat del coneixement és mitació), de l’altra, són exemples de pràctiques generalit- el mateix, pràcticament, que l’estructura tradicional prò- zades.1 pia de la societat industrial. Les estructures formals de la política no s’han emmotllat encara al nou entorn tecnolò- Aquest escenari, que esdevé ja un salt qualitatiu signifi- gic, i és precisament aquesta raó la que explica un dels catiu en l’àmbit de l’activitat politicoadministrativa i de principals motius que l’activitat política presenti dificultats prestació de serveis, ens hauria de dur a un nou repte. per gestionar i representar adequadament les demandes Aquest no és altre que la necessitat d’escometre una tasca de la ciutadania. Les tensions apareixen en el moment en de reenginyeria, de remodelació els procediments politi- què la política, a diferència de la resta de sectors de l’ac- coadministratius mitjançant la integració de diferents de- tivitat social, no evoluciona al mateix ritme en la transfor- partaments de l’Administració i, molt especialment, la re- mació de les estructures. Si bé avui en dia és cada cop definició dels processos des d’una doble òptica: del més habitual l’ús de les TIC en els àmbits de la cultura, el ciutadà i de l’ús eficient de les TIC. No obstant això, la lleure, les finances, l’educació, les relacions interperso- fase clau en aquest procés és la que fa referència a la in- nals, la informació, etc., les pràctiques polítiques encara novació, o dit amb altres paraules, respondre als vells rep- estan ancorades en el principi ex situ de la representació 1. L’ús de solucions com ara les proveïdes per Skype (o també els serveis de missatgeria en línia més comuns com, per exemple, el Messenger de Hotmail o de Yahoo) apareix com una possibilitat de nous canals de comunicació entre administració i ciutadania potencialment atractius. Un dels principals avantatges radica en el seu caràcter de gratuïtat, més enllà de la connexió a la xarxa per a la seva utilització. Els exemples del seu ús per part del sector privat són nombrosos i amb un elevat grau d’eficiència i eficàcia en la relació amb els clients. Diputació de Barcelona | 29
  3. 3. Foto: Òscar Ferrer/Ago2 política, fonamentada en la passivitat i reactivitat de la par- D’una banda, la tensió entre la societat de la informació i ticipació. Per contra, el nou entorn polític que s’albira a la «vella» estructura social, atès que un nou model de so- partir de les TIC es caracteritza per una participació in situ, cietat com el que configuren les TIC requereix un nou mo- construïda amb els maons de la proactivitat i la interacció, del d’organització politicoinstitucional. És a dir, la utilitza- generant efectes directes i immediats sobre la realitat. ció de l’entramat politicoorganitzatiu tradicional fonamentat gairebé en exclusiva sobre la base de la rela- ció de representació política entra en tensió davant la ca- pacitat —cada cop més creixent— de la ciutadania d’es- Relació/acció política Relació/acció política TICs devenir els principals actors de l’arena pública. Representativa, Individual i col·lectiva, En aquest sentit, l’explotació de les potencialitats de les Estructura ex situ in situ tecnologies de l’anomenada web 2.0 (wikis, twitter, blocs, Proactiva, facebook, etc.) aconsegueix condicionar l’agenda política Passiva, Característiques interactiva essencialment gràcies a la seva immediatesa i a la inte- reactiva racció social en la qual es fonamenten. Els efectes d’a- Directe, questes accions, pensades i executades a la xarxa, no no- Impacte Indirecte immediat més s’han d’avaluar segons el seu èxit o fracàs sinó que ho han d’ésser en tant que accions efectivament innova- Model Democràcia 1.0 Democràcia 2.0 dores o bé simples adaptacions de velles pràctiques sense cap valor afegit. Font: Adaptació de Viklas Nath (2000): Digital Governance (http://www.digitalgovernance.org). En segon lloc, i íntimament relacionat, tenim els reptes de- rivats de la constatació de l’existència de dos àmbits pràc- ticament desconnectats l’un de l’altre: les TIC i l’exercici És pertinent, doncs, destacar que la innovació tecnolò- de l’activitat política més enllà de les campanyes electo- gica no es pot plantejar com un factor intrínsecament po- rals. Finalment, en tercer lloc, els clams per ultrapassar el sitiu, sinó com un factor que només aportarà un valor afe- model de la democràcia representativa i accedir, així, a git si s’utilitza de manera funcional en un context pràctiques de democràcia participativa a partir de l’ús in- innovador. En altres paraules, el procés d’introducció de tensiu i extensiu de les TIC. En el fons, la situació en la qual les TIC ha de partir del fet que aquestes són eines per as- ens trobem adquireix característiques certament parado- solir determinades fites, i no pas les fites en si mateixes. xals, atès que en essència estem tractant de superar els vells reptes encara vigents de la governança dipositant to- Així es configuren tres grans problemàtiques de les quals tes les nostres esperances en l’ús de noves eines tec- encara no tenim, com a societat, respostes satisfactòries. nològiques. 30 | Diputació de Barcelona
  4. 4. Foto: Arxiu En aquest escenari, les dificultats a les quals totes les so- ducció de les TIC no esdevingui excloent per a una part cietats s’han d’enfrontar per a una implementació amb èxit significativa de la població, sinó que tingui com a princi- de les TIC en els processos polítics apareixen amb força. pal objectiu la inclusió, la integració de tota la ciutadania. El centre de les preocupacions l’ocupa, de manera obvia, Per assolir aquesta inclusió de la ciutadania, les TIC s’han la possibilitat (o evidència, malauradament) de l’exclusió d’entendre com a mecanismes complementaris, com a social, que plana sobre qualsevol de les estratègies d’im- nous canals per a la participació de la ciutadania, la ges- plementació de les TIC. tió dels assumptes públics i l’optimització dels recursos de les administracions públiques. Necessitat d’adquisició de Fractura digital/Exclusió En aquest sentit, cada cop són més les veus que apunten competències específiques Amenaces que cal anar més enllà de l’ús d’Internet com a principal ca- Debilitats social (alfabetització digital) + (col·lectius especialment nal entre les administracions públiques i la ciutadania (Go- Desplegament tecnològic sensibles: gent gran i po- vernment to Citizen - G2C). Es proposa, doncs, el desen- (inversió en infraestructures) blació immigrant) volupament d’una estratègia multiplataforma per a la provisió d’aquests e-serveis, així com el recurs a la solu- ció tecnològica amb major penetració actualment: el telè- fon mòbil. Els avantatges d’aquesta m-democràcia tenen Oportunitats Col·lectius socials poten- Millora de la governança + Fortaleses cialment favorables (alta Modernització de l’Admi- a veure amb l’estat de les infraestructures, en tant que les familiaritat per a la pobla- nistració xarxes ja estan desplegades en el territori i afavoreixen una ció juvenil) penetració social propera al 90% d’usuaris únics; la seva usabilitat, en tant que la telefonia mòbil presenta una ma- jor familiaritat en el seu ús gràcies a l’alta similitud funcio- nal amb el telèfon tradicional, i el baix llindar d’inhibició En tot cas, els grans objectius d’aquesta nova estratègia que suposa l’esmentada usabilitat per als nous usuaris. es vehiculen en tres grans àmbits: a) la millora de la go- vernança, obrint nous canals a la participació de la ciuta- Les experiències d’utilització intensiva d’aquest canal, dania en el disseny de polítiques públiques; b) la millora com en el cas de la campanya electoral nord-americana, de la qualitat en la prestació de serveis públics, i c) la fa- ens mostren, però, que el seu potencial va acompanyat cilitació de l’accés, la interacció, la transacció i la presta- també de potencials efectes negatius, especialment si ate- ció de serveis de l’Administració pública a través de mit- nem les altes expectatives que genera aquesta interacció jans telemàtics. entre responsables polítics i ciutadans. Així, doncs, què cal tenir en compte? D’una banda, apa- D’altra banda, és també cabdal que les administracions reix com un imperatiu el fet que aquest procés d’intro- públiques aprofitin les potencialitats de les TIC per a la Diputació de Barcelona | 31
  5. 5. • Punt de vista Avançar amb confiança Mario Alguacil Sanz Director de Tecnologies i Gestió del Coneixement Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat El repte és concret: atendre les expectatives dels nous seva postergada modernització i, a fi de comptes, per enge- usuaris que aspiren a establir les relacions amb l’Adminis- gar les actuacions de reenginyeria dels seus processos ad- tració de manera més breu, més ràpida i per diversos ca- ministratius. La necessitat de repensar els processos dins nals, sense oblidar la capacitació i dotació d’infraestructu- i fora de l’organització administrativa, així com d’incor- res de baix cost per als més desfavorits. Comencen a porar definitivament la perspectiva del ciutadà-client en proliferar plataformes de tramitació que cal dotar de segu- el procés són elements que determinaran l’èxit o el fracàs retat, facilitat d’ús i senzillesa, encara lluny d’assolir la de- del procés. sitjada interoperabilitat, un requisit necessari per donar ser- veis integrals a la ciutadania sense peregrinació per multitud Lògicament cal ser conscients que l’Administració pública de portals. En aquest sentit, les arquitectures orientades a és qui té la capacitat —i l’ha d’exercir— de posar les TIC serveis són una oportunitat. La reenginyeria haurà de ser de a l’abast de la ciutadania, però també cal ser-ho que el veritat, que simplifiqui i incorpori la part del procés a mans salt qualitatiu que suposen les tecnologies de la web 2.0 de la ciutadania, i defineixi expedients electrònics sencers permet que els ciutadans visquin aliens a l’Administració. recolzats en la gestió dels documents electrònics, la seva L’abdicació d’aquest lideratge per part dels responsables custòdia, accés i garanties d’ús futur. públics pot donar més empenta a uns col·lectius que, atès el caràcter líquid de les nostres societats, cada cop dei- Els múltiples canals de relació hauran de ser fiables, ràpids xaran més i més de banda la col·laboració necessària en i de baix cost; universals, perquè la diversitat de llengües, la gestió de la cosa pública. cultures, costums i habilitats cada vegada són més pre- sents. Fins i tot, si és necessari, se’ls haurà de donar pri- És per aquest motiu que cal seguir incidint i explorant les macia, per afavorir la transició al nou model relacional. Cap possibilitats que presenten les múltiples solucions tec- a on s’ha d’orientar l’aprenentatge? Cap al coneixement del nològiques a la nostra disposició per potenciar els pro- medi virtual, les seves funcionalitats, beneficis, riscos, i des- cessos de millora de l’Administració pública, seguint cri- prés adquirir l’autonomia per identificar les fonts d’infor- teris d’eficàcia, eficiència, transparència, proximitat i mació útils i que aporten valor. No cal saber-ho tot, sinó tro- participació. bar-ho a la xarxa i distingir el contingut bo del dolent. L’aprenentatge també s’ha d’orientar cap a la capacitació Tot aquest procés, però, haurà de tenir com a màxima per de la ciutadania, ara que les eines permeten produir con- a la seva correcta implementació la garantia, entre d’altres, tinguts a més de consumir-los; simplificar i facilitar l’accés de l’accessibilitat de tots els ciutadans i la seva capacita- per mitjans telemàtics, i reservar els esforços d’atenció per- ció funcional, l’accés a la informació, la promoció de l’e- sonalitzada per als assumptes més complexos. Cal deter- participació en el disseny, la implementació i l’avaluació de minació, imaginació, innovació i confiança. Les solucions no les polítiques públiques, així com molt especialment un es poden segrestar per l’estadi actual de transició de co- nou disseny de la gestió interna de les administracions neixement i tecnologia: els usuaris del futur ja són aquí. ■ públiques o, si es prefereix, la seva modernització. ■ Jo- sep M. Reniu (Universitat de Barcelona) 32 | Diputació de Barcelona
  6. 6. PER SABER-NE MÉS e-Governance. Manage COLOMBO, C. (2007). UOC or governing? Realising Benefits from Government ICT Invest- ment – a fool’s errand? JENNER, S. (2009). Reading, Academic Publishing Intelligent Cities and Globalisation of Innovation Networks LESLIE, Budd; HARRIS, Lisa [ed.] (2008). KOMNINOS, N. (2008). Londres: Taylor & Francis Londres: Taylor & Francis. Multi-Stakeholder Governance and the Internet A partir de les definicions que estableix la UNESCO sobre els Governance Forum àmbits d’aplicació de les TIC als processos polítics (e-admi- MALCOLM, J. (2008). nistració, e-serveis i e-democràcia), el llibre col·lectiu editat Wembley: Terminus Press. per Leslie i Harris passa revista als reptes polítics i adminis- tratius vinculats a la implementació de les TIC. A partir de l’anàlisi comparada d’experiències internacionals (amb la in- Democracy and the Internet: Allies or Adversaries? clusió d’exemples en economies emergents i països de l’Eu- SIMON, L. D.; CORRALES, J.; WOLFENSBERGER, D. R. (2003). ropa de l’Est), aporten elements per a la comprensió i l’arti- Washington: Woodrow Wilson Centre Press. culació del paper de l’e-governança en un context emergent de governança global, on les fronteres del sector públic s’ex- pandeixen, d’una banda, mentre que de l’altra es veuen pe- Electronic Journal of E-government (EJEG) [en línia] netrades per organitzacions i agències no governamentals <http://www.ejeg.com/scope.htm> on les TIC són l’eina bàsica de treball. El llibre pretén, així, comprendre millor el que elles anomenen la fallida de l’e-go- vernança en tant que —afirmen— ha esdevingut només la International Journal of E-Governance (IJEG) [en virtualització o digitalització dels outcomes polítics en un línia] context de manca d’innovació real i de mancança de valors <http://www.inderscience.com/browse/index.php?journalC afegits que aquestes TIC prometien. ODE=ijeg> Internet, Dret i Política (IDP) [en línia] <http://www.uoc.edu/idp> e-Participación. Las TIC al servicio de la innova- ción democrática Journal of E-Government (JEG) [en línia] Podeu adquirir aquestes publicacions a la Llibreria de la Diputació <www.diba.cat/llibreria> Diputació de Barcelona | 33

×