1. o’k
rosa d’ibur
muntanyes
del teu desert
de color carn
de cossos que
s’abracen,
de terra eixuta
que t’arrela,
de blau ombra
que et somia,
ossos i cranis,
traces de vida
que fas renéixer,
et recordo passejant pel teu desert. Una mirada viva, desperta, inquisitiva
en un cos eixut. A la boca un gest de determinació, de tossudesa i un quasi
somriure sorneguer. Sòbria i sensual.
flors carnoses, arbres desdibuixats, troncs torçats, profunds –aquell que es
veu la copa mirant des de baix i al fons la nit estrellada-, el cel a través dels
ossos, rius sinuosos, muntanyes del teu desert, abstraccions suggerents –
línies rectes, corbes, blanc i negre, color...l’art com un viatge a allò desconegut per fer-lo conegut
trossos de cel
a través
de la pelvis
o entremig
de gratacels,
flors carnoses
enceses,
delicades,
amb escletxes de
claror,
corbes i rectes,
camins enllà dels
núvols
i l’horitzó.