La crisi de l'Antic Règim (1788-1833). La tornada de l'absolutisme. Ferran VII. Sexenni Absolutista. Trienni Liberal. Dècada Ominosa.
Història d'Espanya, 2n de BAT
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
01 5 crisi antic regim 1788 1833 ferran vii absolutisme
1. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
(1788-1833)
1. La por a la revolució: Carles IV
2. L’aliança amb la França napoleònica i els fets de
1808
3. La guerra del Francés o de la Independència
(1808-1814)
4. El programa revolucionari de les Corts de Cadis
5. La restauració de l’absolutisme: Ferran VII
Professor: Roderic Ortiz
Història d’Espanya - 2n BAT
www.historiata.wordpress.com
Diapositives 5 de 5
2. La crisi de l’Antic Règim (1788-1833)
Professor: Roderic Ortiz
Història d’Espanya - 2n BAT
3. 5. La restauració de l’absolutisme
Professor: Roderic Ortiz
Història d’Espanya - 2n BAT
4. 5.1. La tornada de Ferran VII. El Sexenni
Absolutista (1814-1820)
Professor: Roderic Ortiz
Història d’Espanya - 2n BAT
● Després de la guerra del
Francés el país es trobava
dividit entre absolutistes i
liberals.
● Ferran VII va tornar a Espanya
pel Tractat de Valençay el
1814.
● Una part de l’exèrcit i un grup
de diputats absolutistes li van
lliurar el Manifest dels Perses
pel qual li demanaven que
tornara a l’absolutisme.
5. 5.1. La tornada de Ferran VII. El Sexenni
Absolutista (1814-1820)
Professor: Roderic Ortiz
Història d’Espanya - 2n BAT
● Ferran VII declarà il·legal la
convocatòria de les Corts i
n’anul·là tota l’obra
legisladora, inclosa la
Constitució de 1812.
– Va liquidar la llibertat de premsa.
– Tornà a instaurar la Inquisició.
– Va permetre tornar als jesuïtes.
– Va reprimir els liberals i els
afrancesats, cosa que va produir
un gran exili polític, en especial
de persones cultes i preparades
(més de 30.000 exiliats).
6. 5.1. La tornada de Ferran VII. El Sexenni
Absolutista (1814-1820)
Professor: Roderic Ortiz
Història d’Espanya - 2n BAT
● Alguns oficials liberals de l’exèrcit
van liderar «pronunciaments»
(temptatives colpistes) per a
liquidar l’absolutisme i tornar a la
Constitució de 1812. Per
exemple: Espoz y Mina, Díaz
Porlier i Lacy.
● És un exemple de militarisme:
participació dels militars en la vida
civil (en la política i en la societat).
● El 1820 el pronunciament del
general Riego va triomfar i es va
iniciar el Trienni Liberal.
7. 5.2. El Trienni Liberal (1820-1823)
Professor: Roderic Ortiz
Història d’Espanya - 2n BAT
● El 1820 el general Riego s’aixecà
a favor de la Constitució de 1812,
al front de tropes que havien
d’anar a Amèrica a sufocar els
moviments independentistes i
liberals.
● En algunes ciutats es formaren
juntes liberals.
● El rei Ferran VII, desbordat per la
situació, va acceptar el règim
liberal i va jurar la Constitució:
«marxem francament, i jo el
primer, per la sendera
constitucional».
8. 5.2. El Trienni Liberal (1820-1823)
Professor: Roderic Ortiz
Història d’Espanya - 2n BAT
● Reformes del Trienni:
– Va tornar a entrar en
vigor la Constitució
de 1812.
– Eliminació de la
Inquisició.
– Supressió dels
senyorius.
– Expulsió dels
jesuïtes.
– Garantir drets i
llibertats.
● Aparegueren tertúlies periòdics i
societats patriòtiques que foren el
germen dels futurs partits polítics.
● Els liberals es dividiren en 2 grups: els
moderats o «doceañistas» i els
exaltats, que més tard es coneixerien
com progressistes.
9. 5.2. El Trienni Liberal (1820-1823)
Professor: Roderic Ortiz
Història d’Espanya - 2n BAT
10. 5.2. El Trienni Liberal (1820-1823)
Professor: Roderic Ortiz
Història d’Espanya - 2n BAT
● Oposició i final del Trienni:
● Durant el Trienni es van crear
nombroses partides de
voluntaris reialistes
(absolutistes).
● El 1822 les potències
absolutistes van acordar en el
Congrés de Verona intervenir en
Espanya.
● El 1823 un exèrcit francés
conegut com els Cent Mil Fills
de Sant Lluís, comandat pel
Duc d’Angulema, va entrar en
Espanya per a restablir a Ferran
VII com a monarca absolutista.
● De seguida el rei anul·là tota la
legislació del Trienni.
11. 5.2. El Trienni Liberal (1820-1823)
Professor: Roderic Ortiz
Història d’Espanya - 2n BAT
● El general Riego va
ser condemnat a mort
i ajusticiat en la forca.
● Es va convertir en un
símbol de la llibertat i
del liberalisme.
● L’himne de la
República es coneix
com l’Himne de
Riego.
– (Enllaç a l’himne)
12. 5.3. La Dècada Ominosa (1823-1833)
Professor: Roderic Ortiz
Història d’Espanya - 2n BAT
● Des de 1823 fins la
seua mort en 1833
Ferran VII regnà com
un monarca absolut.
● Reprimí durament els
liberals.
● El país va tornar a
tancar-se a la ciència i
al pensament.
● Milers d’espanyols
hagueren de marxar a
l’exili.
● No obstant això, Ferran
VII mantingué algunes
reformes:
– Creà el Consell de
Ministres.
– Es va reorganitzar la
Hisenda i es van fer
pressupostos anuals.
● Així i tot, l’Estat i el país
estaven en una greu
crisi, amb un dèficit
desbocat, agricultura
estancada, fam,
bandolerisme, etc.
13. 5.3. La Dècada Ominosa (1823-1833)
Professor: Roderic Ortiz
Història d’Espanya - 2n BAT
● Els liberals exaltats,
sempre disposats a
fer aixecaments i
pronunciaments
militars.
● Els reialistes purs o
ultres, el sector més
reaccionari i clerical
de l’absolutisme
● Dos amenaces
tenia el govern de
Ferran VII
14. 5.3. La Dècada Ominosa (1823-1833)
Professor: Roderic Ortiz
Història d’Espanya - 2n BAT
Afusellament de Torrijos i els seus 52 companys a les platges
de Màlaga el 1831, obra d’Antonio Gisbert, de 1860.
15. 5.4. La qüestió successòria
Professor: Roderic Ortiz
Història d’Espanya - 2n BAT
● Ferran VII no va tenir fills
barons.
● El 1830 va tenir una filla,
la princesa Isabel.
● Per la Llei Sàlica, una llei
que van portar els
Borbons, les dones no
podien ser reines a
Espanya.
● El 1830 Ferran VII va
signar la Pragmàtica
Sanció que anul·lava la
Llei Sàlica i permetia a
les dones regnar.
● El 1833 moria Ferran VII i la
seua vídua, Maria Cristina,
passà a ser regent, mentre
Isabel fora menor d’edat.
●
Carles Maria Isidre, el germà
de Ferran VII, que tenia el
suport dels absolutistes,
reclamà el tron.
● Maria Cristina va trobar
suport en els sectors més
liberals.
●
La qüestió successòria fou
una excusa per a crear dos
bàndols i iniciar una guerra
civil entre absolutistes i
liberals, anomenats en eixe
moment carlins i isabelins.
16. 5.4. La qüestió successòria
Professor: Roderic Ortiz
Història d’Espanya - 2n BAT
17. 5.4. La qüestió successòria
Professor: Roderic Ortiz
Història d’Espanya - 2n BAT
18. 5. La restauració de l’absolutisme
Professor: Roderic Ortiz
Història d’Espanya - 2n BAT FI DEL BLOC 3. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788-1833)