Presentación en power point el proyecto: Pueden las multinacionales ayudar a los países subdesarrolados?

1. PAÏSOS SUBDESENVOLUPATS I RSCPoden les multinacionalsajudaraquestspaïsos? 4IT Martínez Morcillo, Sergio Santiago Gayo, Lorena Rodríguez Vives, Mª Carmen

2. Concepte i origen de la RSC La Responsabilitat Social Corporativa és la manera que tenen les empreses de conduir les activitats i negocis d’una forma que sigui responsable pel desenvolupament social, generalment amb l’objectiu de millorar la seva situació competitiva i valorativa i el seu valor afegit. La RSC intenta conduir les empreses a un plantejament ètic i contribuir al desenvolupament econòmic i ambientalment sostenible

3. Origen de la RSC: Els primers orígens de la responsabilitat social empresarial (RSE) es remunten al segle XIX, en el marc de l’associacionisme i el Cooperativisme que buscaven conciliar l’eficàcia empresarial amb principis socials de democràcia, auto -ajuda ... Hi ha autors que situen l’origen del moviment tal i com es coneix avui,en els anys 30, altres en els 70, però es a partir del 90 quan cobra força, amb l’accelerament de l’activitat econòmica, globalització i noves tecnologies.

4. Formes d’actuació de la RSC: Entorn extern: La RSC és una política que perdura en el temps i intenta cercar connexions entre la RSC i l’organització interna i externa de l’empresa. Aquestes relacions poden ser amb: La comunitat El Medi Ambient Entorn intern: La RSC pot millorar les condicions de qui treballa en l’empresa especialment la salut i la seguretat dels treballadors, l’ambient de treball, la no discriminació, la justa remuneració, entre d’altres.

5. Pacte Mundial de les Nacions Unides (Global Compact) : Com va sorgir? Va sorgir de la necessitat de les societats per universalitzar unes bases socials per tal que tots els països i cultures tinguin un sentit de propietat en l’economia global. A on va tenir lloc? A la Cimera Econòmica Mundial de Davos l’any 1999. Sobre quines bases s’assenta el Pacte? Es va proposar un acord mundial per ser compartit, on va incloure tres àmbits on existís un consens internacional compartir: drets humans, condicions de treball i protecció del medi ambient.

6. ElsdeuPrincipis: Principis de l’1 al 5: Principis del 6 al 10: 1/Les empreses han de recolzar i respectar la protecció dels Drets Humans fonamentals, reconeguts internacionalment, dins del seu àmbit d’influència. 2/Les empreses han d’assegurar-se de què les seves empreses no són culpables en la vulneració dels Drets Humans. 3/Les empreses han de recolzar la llibertat d’associació i el reconeixement efectiu del dret a la negociació col·lectiva. 4/Les empreses han de recolzar l’eliminació de tota forma de treball forçós o realitzat sota coacció. 5/Les empreses han de recolzar l’exterminació del treball infantil. 6/Les empreses han de recolzar l’abolició de les pràctiques de discriminació en el treball i la ocupació. 7/Les empreses haurien de mantenir una posició preventiva que afavoreixi el medi ambient. 8/Les empreses han de fomentar les iniciatives que promoguin una major responsabilitat ambiental. 9/Les empreses han d’afavorir el desenvolupament i la difusió de les tecnologies respectuoses amb el medi ambient. 10/Les empreses han de treballar en contra de la corrupció en totes les seves formes, incloses l’extorsió i el subornament.

7. Motius de les multinacionals per implantar -se en països menys desenvolupats: mà d’obra abundant i barata tracte fiscal molt favorable legislació permissiva o inexistent en matèria de salut, seguretat o protecció del medi ambient D’ altra banda, els països menys desenvolupats on s’instal·len les multinacionals es beneficien de les seves inversions i de l’ocupació que creen

8. Efectes produïts en la població / societat dels països afectats: La majoria d’estudis indiquen que, en general, la productivitat de les empreses locals dels països menys desenvolupats millora com a conseqüència de les relacions amb les empreses estrangeres (subsidiàries de multinacionals). Un problema mes important i fonamental: reduir la desigualtat en el fons de coneixement posseït per l’organització emissora i la receptora. Les empreses multinacionals estan acabant amb la sobirania del països en quant a les seves decisions de qualsevol tipus (econòmiques, politiques o socials). Les empreses locals sovint es troben que el mercat per el qual eren necessaris ja no existeix.

9. *En termes de producció, implica la destrucció massiva de les capacitats productives d’empreses locals.*La globalització provoca la pèrdua del control de l’estat sobre la cultura nacional.*Són causants de la desaparició de llocs de treball de les economies locals, desapareixent indústries i artesanies locals.*Parlant de consum, contribueixen a desenvolupar en països del Tercer Mon la lògica del consum mercantil i procuren substituir productes tradicionals per altres nous.*Pèrdua de l’equilibri ecològic dels ecosistemes sobre els que es sustenten aquestes matèries primes, la contaminació i pèrdua del terra, i la desforestació del planeta, principalment selves pluvials en zones tropicals i subtropicals.

10. Situació actual i futuraa) Multinacionals i ONGs Les ONG i les multinacionals han de treballar de forma conjunta. Es pot assegurar que el màrqueting amb causa contínua funcionant, per exemple, amb les campanyes de “ManosUnidas” i Vodafone o Caja Madrid i “IntermonOxfam”, però no es, ni molt menys, la única línia d’actuació de les ONG amb les multinacionals: el patrocini d’activitats, campanyes conjuntes de captació de fons, recolzament a traves de fundacions i els avals de les ONG als codis de conducta responsable de les multinacionals confirmen la diferent gama de possibilitats de col·laboració.

11. b) Multinacionals i empreses consultores d’estratègies de negoci sostenible: Encarregades de la tasca d’assessorar a les empreses a desenvolupar estratègies de negoci sostenible i solucions mitjançant consultoria, investigació i la col·laboració intersectorial.

12. c) Multinacionals i governs Les corporacions multinacionals controlen gran part de molts sectors clau en l’economia mundial, com es l’energia, banca, aigua, agricultura i telecomunicacions. Tot açò ha hagut de veure molt en la relació de les multinacionals amb els governs, que les han beneficiat en perjudici del interès de les persones. Es por afirmar que es una relació de simbiosis,en que ambdues parts es beneficien mútuament, ja que els governs han promogut una sèrie de politiques per afavorir els negocis d’aquelles.

13. Per què les empreses confonen RSC amb publicitat i màrqueting? La falta de protecció, risc, inseguretat jurídica i, en ocasions el respecte mes be escàs per els drets humans continuen sent una pràctica tristament habitual de les companyies que s’estenen als països en desenvolupament. Les empreses, preocupades perquè el mercat les reconeixia la seva solidaritat, el seu comportament ètic, la seva contribució a la conservació del medi ambient, etc...s’acullen a quants pactes o acords siguin necessaris, implanten codis de comportament ètic i publiquen memòries i informes per difondre’ls entre els seus stakeholders. Moltes vegades la RSC es queda en el camp de la filantropia, revestida d’un regust embafador de caritat mal entesa. Tot açò adorna les campanyes de màrqueting empresarial i que no soluciona el problema de fons.

14. PROTOCOL DE KYOTO, 1997

15. Descripció: És un conveni i acord internacional per combatre el CanviClimàtic i promoure el desenvolupament sostenible, establert per la ONU l’ any 1997, però que va entrar en vigor el 2005. Només 55 nacions que representen el 55% de les emissions de gasos d’ efectehivernacle, van ratificar l’acord. Actualment, 129 països l’ han ratificat. Elspaïsosindustrialitzats es van comprometre a reduir al menys en un 5% respecte les emissions del 1990, les sevesemissions de 6 gasosdiferentsd’efectehivernacle. Aquestsgasossón: el diòxid de carboni, el metà, l’òxidnitrós, l’hidrofluorocarboni, l’hexafluorocarboni de sofre i el perfluorocarboni.

16. Mecanismes que contempla Kyoto: Intercanvi de quotesd’emissió entre les Parts del Protocol. Aplicació conjunta de projectes entre aquellspaïsos. El mecanisme per a un desenvolupament sostenible ambpaïsos que no siguinParts del Protocol.

17. Qui va ratificar el Protocol? L’ any 2002 la Unió Europea i elsseusestatsmembres el ratificaren. L’ any 2004, Rússia el va ratificar. Cal dir que elsEstatsUnits, la Xina i la Índia, tres delspaïsosméscontaminants del planeta, es van retirar de l’acord.

18. Compromisos delspaïsos que van ratificar l’acord: La Unió Europea es va comprometre a reduir en un 8% les sevesemissions respecte el 1990, i sabem que al 2003 ja va aconseguirreduir-les en un 1,7%. El Japó es va comprometre a reduir les sevesemissions en un 6%. Rússia i Nova Zelanda, podienmantenirelsnivellsd’emissió. Noruega, podiaaugmentarelsseusnivellsd’emissió.

19. El cas d’ Espanya: Inicialment, Espanyapodiaaugmentar les sevesemissions de gasos en un 15%. No obstantaixò, en elsúltimsanysaquestesemissionss’hanincrementat en més del 45%, respecte elsnivells del 1990. Per tant, Espanya ha de reduir les sevesemissions en un 30%, i es considera, el país de la Unió Europea que méss’allunya del compromís del Protocol.

20. Quinesconseqüènciespottenir no complir el Protocol de Kyoto ni capaltra mesura de desenvolupament sostenible? Augment de les temperatures entre 1,4 i 5,8 ºcentigraus en un segle. Es modificaran elspatronsclimàticsafectant la producció agrícola en extensesregions del planeta i els recursos d’aiguadolça. Augmentarà el nivell del mar. Intensificaciódelsfenòmensmeteorològicsextremscom les sequíes, les inundacions, huracans i ciclons.

21. Per què el Protocol de Kyotopermet la compra i venda delsdrets a contaminar? Teorema de Cause: “Si existeix un mercatcompetitiu de drets de propietat, el mercatassignaràòptimamentels recursos ambindependència de la distribució inicial dels drets de propietat”.

22. Per què han de contribuir les empreses per afavorir el desenvolupament sostenible? Moltesempresess’oposen al Tractat de Kyoto. El sector empresarial pressiona per a convertir en un costassociat a la producció en un costdistribuit entre el conjuntdelsciutadans que el pagarien a través delsseusimpostos. Per a justificar aquestasocialització de costos elsempresaris argumenten que si no es realitzaaixí es trobaranasfixiats per Kyotoarribant a produir una gran crisi industrial, deslocalitzacions, tancaments de producció i pèrdues de llocs de treball.

23. La Cimera de Copenhague, 2009 Arribats al 2012, el Protocol de Kyotohauràfinalitzat, i cal posar en marxajamateix un nouacord inicial per tal de substituir el 2012 el famósProtocol. Hi participen elspaïsos de la Convenció. És una Cimera dedicada exclusivament al problema del Canvi Climàtic, i de la sostenibilitat del planeta. Cal posar en marxa un nou acord ara perquè els processos de ratificació triguen 2 anys, o més.

24. Quinsprimers compromisos s’hanestablert? ElsEstatsUnitss’hancompromès en reduir les sevesemissions en un 17% al 2020 respecte el 2005. Peròaquestadisminuciónoméssuposa un 3% respecte l’any 1990. La Unió Europea s’hacompromès en un 20%, respecte el 1990, que podria arribar al 30%. Elsobjectiusideals seria arribar al 2050 haventreduit en un 80% les emissions de gasisd’efectehivernacle respecte el 1990. Si no s’arriba a aquestsideals, patiriatot el planeta el canviclimàtic i les conseqüènciescatastròfiquesperòespecialment les patirienelspaïsos pobres.

25. Tenim un petit gran problema: Elsgrups de pressió o lobbies, que veuen en el tractat una disminució en elsseusbeneficis. Parlemsobretot, de les companyies de petroli.

26. Per quèanem a Copenhague? Per recolzar la consecuciód’unacordambiciós i quantificat que permeti arribar alsobjectius de reducciódescrits. Perquètingui en compteelspaïsosmenysdesenvolupats. Perquèsiguijurídicamentvinculant, i que ningúeludeixi la sevaresponsabilitat. Exigir, en especial, alsdirigentsd’aquellspaïsos que més preocupen comsón la Xina o elsEstatsUnits que compleixinelsseus compromisos i que posin tota l’energia en aconseguir un acord.

27. Conclusions: Es pot dir que queda molt que millorar per part de les multinacionals en quant a la implicació amb els països subdesenvolupats. S’ha de fer complir el Pacte Mundial de les Nacions Unides, per tal d’acabar amb les explotacions que hi ha per part d’algunes empreses i governs permissius. Les empreses multinacionals: han de fer propi el Pacte Mundial i aplicar-lo en tota la seva extensió. Han de col·laborar amb les ONGs per acabar amb els polítics corruptes del tercer món.