1. Natura Morta
Imaginant Envasos Reutilitzats
La natura morta equival a bodegó, un dels géneres pictòrics més populars dins l’art al segle XVII, on s’hi representen
objectes inanimats que normalment formen part de la natura o la llar. Alhora ens serveix com un excel•lent joc de pa
raules, per la ironía que suposa la nostra propia condemna per la falta de cura del medi ambient, i que ens proposem
reivindicar.
2. Procés de creació
En el nostre grup de treball, bén aviat ens hem posat d’acord
sobre la idea que voliem tractar: estem en total desacord
amb la perverssió de les normes morals que sembla domi-
nar el món d’avui dia, sobretot en quant a temes d’ecologia,
que ens afecten de forma personal. Per exemple, totes tres
reciclem per principis bàsics, i una consciència que no ad-
met com, el fet de portar a la pràctica aquest pensament,
es promocioni gratuïtament en benefici de moltes empre-
ses. Quan aconsegueixen mercantilitzar aquests valors, els
contradiuen rotundament, contribuint a la problemàtica que
nosaltres denunciem.
És el cas de falsa ecologia de la sobreproducció d’embalatges
per ser reciclables, quan el més coherent seria un recipient
reutilitzable, reduïnt la frabricació. Els envasos de plàstic
son especialment innecessaris i contaminants, pel poc valor
que tenen sent d’un sol ús, i és per això que l’utilitzem com a
material per a la creació del nostre projecte, fent-ho de for-
ma crítica amb la seva propia arma.
3. Comencem el nostre treball recopilant tots els envasos possibles al nostre
avast, i buscant referents que ens ajudin a coneixer formes de treballar amb
aquests elements. Així descobrint nous artistes, com és el cas del col•lectiu
Drap Art, que tracta temàtiques molt semblants.
Amb l’elaboració del nostre projecte, anem experimentant amb aquests
materials, topant amb dificultats amb les que no comptaven durant el nos-
tre plantejament previ, i aprenent a mesura que ho superem, adquirint nous
recursos. Aquestes problemàtiques tractaven sobre com aconseguim ex-
pressar conceptes generals, idees clares, en un objecte o acció concreta,
que ens pugui transmetre allò que nosaltres desitjem.
Preteniem formular-ho a través de metàfores, com ara jugant amb la idea
del plàstic com a material artificial volguent ser més orgànic a través d’un
procés natural com és la putrefacció. Així, identifiquem ràpidament allò ve-
getal com icòna de la naturalesa, amb elements com, flors, fruits, i finalment,
animals que se n’alimenten, completant el cicle de la vida. Tots ells podrien
formar part d’un bodegó, creat amb el material que hem escollit, on fins
i tot podriem simular una descomposició accelerant la seva desintegració
cremant-ho.
Finalment, debatint i intentant enfocar el nostre objectiu, crèiem adient sim-
plificar idees i formes per a obtenir el resultat esperat.
8. El nostre projecte es compón d’una sèrie de fruits, cada un d’ells sent una obra individual i en conjunt amb els de la
seva propia familia, i finalment, també formant part d’un bodegó final que els inclou tots ells, titulat “Natura Morta”. Tots
ells han estat construits majoritàriament amb envasos i altres elements de plàstic, de caire domèstic, per a que siguin
propers i fàcilment reconeixibles. Aquesta cotidianitat fà que els poguem personalitzar, implicant-nos a nosaltres com a
membres d’aquesta societat. Per això mateix consideravem que calia una intencionada evidència, utilitzant colors vius,
intensos i homogenis per reforçar la seva imatge artificial, i deixant bén visible la seva transparència, en alguns casos,
i, sobretot, la forma propia del plàstic produit industrialment, fets de forma seriada, deixant al descobert superfícies
planes, relleus amb formes molt regulars, buscant, de fet, aquestes complexions sintètiques. Amb això construim una
estètica deliveradament Kitsch, que de fet defineix un tipus d’art inferior a un estil existent, presuntuós, i de mal gust, i
que, de fet, és precisament la metàfora a la que arribem, si comparem el fruit de la natura, amb el producte industrial.
Nosaltres pretenem fer aquesta imitació impossible de l’home a la perfecció de la natura. Eva Huertas i Alba Moner
