SlideShare a Scribd company logo
1 of 4
Download to read offline
3. ESTUDI DE MERCAT
L’objectiu principal d’aquest projecte consisteix en transformar una idea en un producte
alimentari que pugui arribar a tenir èxit i alhora viabilitat econòmica. El producte
desenvolupat seria el que els consumidors necessiten per tenir una vida més fàcil i
senzilla, és a dir, parlem de solucionar una necessitat dels nostres futurs compradors.
“Els espanyols s’estan adonant que el consum d’aperitius és compatible amb una dieta
sana i equilibrada. Això té lloc en el moment en que l’estil de vida actual provoca que
les necessitats laborals i personals deixin cada vegada menys temps per menjar.
Ambdós factors obren un gran mercat pels fabricants i distribuïdors que aposten pels
snacks nutritius que es poden dur fàcilment a la bossa o a la motxilla i que estan
elaborats a base d’ingredients naturals”1
Un estudi realitzat per la consultora Nielsen ens permet observar que els consumidors
opten per snacks decantant-se segons el seu gust i per si són saludables. Un 36% de
les famílies substitueixen el sopar tradicional per un piscolabis i un 27% fa el mateix
però amb l’esmorzar.
En la Figura 3 podem observar que la majoria de consumidors a Espanya per picar
entre hores es decanten principalment per la xocolata, ho fan un 53% dels espanyols, i
seguidament per fruita i no és fins a la tercera posició que trobem les galetes, quatre
punts per sota respecte la xocolata. En canvi si mirem la mitjana de la UE les dues
posicions inicials es troben invertides i amb un percentatge una mica més alt en els
casos de fruita i xocolata i més baix en galetes i patates fregides.
Figura 3. Font: Nielsen consultora,
Sala de premsa 01-10-2014.
1
Gustavo Núñez, director general de Nielsen Iberia. 01-10-2014
3.1. Tendències de mercat
A partir de les tendències de mercat detectades l’any 2015 podem intuir quins
aspectes faran que el consumidor adquireixi un producte o un altre:
 Alimentació convenient i fàcil: dirigit a un sector de la població interessat en
tastar nous productes alimentaris i saber-ne tot el procés de producció i
distribució pel que passen aquests productes fins que arriben a ser consumits.
Seria un grup de productes o kits que estarien directament preparats per al
consum o que facilitarien el procés de cuinar.
 Snacks saludables: producte saludable i nutritiu per ser consumit a qualsevol
lloc i moment sense preocupació per ingerir un snack poc adequat per la salut.
 Greixos i carbohidrats apropiats: consum de productes de la forma més
natural possible, preferència pels greixos bons (insaturats) respecte als greixos
saturats. Preferència pels productes que contenen el seu sucre natural
respecte els aliments als quals s’han afegit sucres o edulcorants artificials.
 Proteïnes: augment de l’adquisició de productes rics en proteïnes que ha
provocat l’aparició de nous productes com a fonts alternatives de proteïnes
com podrien ser les algues.
 Productes amb fruita: augment del consum de productes on la fruita hi és
present. Destaquen tant els productes amb fruites pròpies de l’entorn com amb
fruites d’un caràcter més exòtic, tant la fruita fresca com la deshidratada.
 Augment de la qualitat a la marca privada: millora de la valoració dels
productes que tenen un preu assequible i són de major qualitat.
 Textura: factor del producte que està agafant cada vegada més protagonisme,
és a dir, té un pes important davant factors com el gust, el color o l’olor.
Destaca la combinació de textures en un mateix producte, i en aquells on el
cereal hi juga un paper important ja que destaca la textura cruixent .
3.2. Identificació de mercat
Podem definir el concepte snack com una petita quantitat d’aliment elaborat de forma
sòlida per ser consumit preferiblement fora de casa, per tant deduïm que pot ser un
producte dissenyat per menjar entre àpats i que ens permet enganyar la gana.
En el mercat espanyol els sector dels aperitius principalment està format pels fruits
secs, les patates fregides i extrusionats de cereals i els snacks en base farina.
Cadascun d’ells representa aproximadament un terç del mercat.
Actualment les principals empreses productores de snacks a Espanya són: Aperitivos
Matarile, Aperitivos Medina, Aperitivos y extrusionados Vidal, Celigüeta, Cumba,
Facundo, FritRavich, Grefusa, Ibersnacks, Leng-d’Or, LiVen, , Pepsico Risi, Torres i
Tostfrit.
Figura 4. Font: http://www.enlacepymes.com/afap-
asociacion-de-fabricantes-de-aperitivos-E25352
En la visita realitzada a l’Alimentaria 2016 (veure Annex 1) vaig detectar la importància
que el sector de el snack tenia dins del món alimentari.
3.3. Xifres de negoci
Entre el 2012 i el 2013 el mercat dels snacks va facturar 660 milions d’euros, el que
suposa un creixement del 2% respecte l’any anterior, el 33,2% del total facturat en el
sector dels aperitius (Fig.5). Alhora aquest mercat és el més dinàmic quan parlem de
formats de presentació i d’innovació en sabors, respecte a la resta del sector dels
aperitius.
Figura 5. Font: Elaboració pròpia a partir de
l’estudi de sectors de DBK.
Facturació sector aperitius. Any 2013

More Related Content

Similar to 3. ESTUDI DE MERCAT

Vandemoortele treball final123
Vandemoortele treball final123Vandemoortele treball final123
Vandemoortele treball final123Davidpain
 
Estratègia d'Impuls de la Política Alimentària 2016-2019
Estratègia d'Impuls de la Política Alimentària 2016-2019Estratègia d'Impuls de la Política Alimentària 2016-2019
Estratègia d'Impuls de la Política Alimentària 2016-2019Ajuntament de Barcelona
 
Experiències de bones pràctiques: Experiència 1: Maria José Sánchez, cuinera...
Experiències de bones pràctiques:  Experiència 1: Maria José Sánchez, cuinera...Experiències de bones pràctiques:  Experiència 1: Maria José Sánchez, cuinera...
Experiències de bones pràctiques: Experiència 1: Maria José Sánchez, cuinera...PonenciesASPCAT
 
Materials i iniciatives de l'AIFV2021. Patricia Gosalbez, ASPCAT
Materials i iniciatives de l'AIFV2021. Patricia Gosalbez, ASPCATMaterials i iniciatives de l'AIFV2021. Patricia Gosalbez, ASPCAT
Materials i iniciatives de l'AIFV2021. Patricia Gosalbez, ASPCATPonenciesASPCAT
 
Programa millora d'hàbits alimentaris infants de 3 a 12anys basat en el Nutr...
Programa millora d'hàbits alimentaris infants de  3 a 12anys basat en el Nutr...Programa millora d'hàbits alimentaris infants de  3 a 12anys basat en el Nutr...
Programa millora d'hàbits alimentaris infants de 3 a 12anys basat en el Nutr...PonenciesASPCAT
 
Els costa explicar perquè… Llet de bades a les escoles.
Els costa explicar perquè…  Llet de bades a les escoles.  Els costa explicar perquè…  Llet de bades a les escoles.
Els costa explicar perquè… Llet de bades a les escoles. Jesús Frare Garcia
 
LLagurt: El plaer més saludable
LLagurt: El plaer més saludableLLagurt: El plaer més saludable
LLagurt: El plaer més saludableLaietta M
 
Taller Projectes oci o com donar valor afegit turistica al patrimoni gastroni...
Taller Projectes oci o com donar valor afegit turistica al patrimoni gastroni...Taller Projectes oci o com donar valor afegit turistica al patrimoni gastroni...
Taller Projectes oci o com donar valor afegit turistica al patrimoni gastroni...Ocio Vital
 

Similar to 3. ESTUDI DE MERCAT (20)

Vandemoortele treball final123
Vandemoortele treball final123Vandemoortele treball final123
Vandemoortele treball final123
 
Malbarates o aprofites?
Malbarates o aprofites?Malbarates o aprofites?
Malbarates o aprofites?
 
Estratègia d'Impuls de la Política Alimentària 2016-2019
Estratègia d'Impuls de la Política Alimentària 2016-2019Estratègia d'Impuls de la Política Alimentària 2016-2019
Estratègia d'Impuls de la Política Alimentària 2016-2019
 
Alimentacio eurecat
Alimentacio eurecatAlimentacio eurecat
Alimentacio eurecat
 
Salut
SalutSalut
Salut
 
Experiències de bones pràctiques: Experiència 1: Maria José Sánchez, cuinera...
Experiències de bones pràctiques:  Experiència 1: Maria José Sánchez, cuinera...Experiències de bones pràctiques:  Experiència 1: Maria José Sánchez, cuinera...
Experiències de bones pràctiques: Experiència 1: Maria José Sánchez, cuinera...
 
Pilar Ramos - Menjadors escolars més sans, més sostenibles
Pilar Ramos - Menjadors escolars més sans, més sosteniblesPilar Ramos - Menjadors escolars més sans, més sostenibles
Pilar Ramos - Menjadors escolars més sans, més sostenibles
 
Materials i iniciatives de l'AIFV2021. Patricia Gosalbez, ASPCAT
Materials i iniciatives de l'AIFV2021. Patricia Gosalbez, ASPCATMaterials i iniciatives de l'AIFV2021. Patricia Gosalbez, ASPCAT
Materials i iniciatives de l'AIFV2021. Patricia Gosalbez, ASPCAT
 
El planner
El plannerEl planner
El planner
 
Programa millora d'hàbits alimentaris infants de 3 a 12anys basat en el Nutr...
Programa millora d'hàbits alimentaris infants de  3 a 12anys basat en el Nutr...Programa millora d'hàbits alimentaris infants de  3 a 12anys basat en el Nutr...
Programa millora d'hàbits alimentaris infants de 3 a 12anys basat en el Nutr...
 
Alimentació
AlimentacióAlimentació
Alimentació
 
REPTE MAFRICA 1
REPTE MAFRICA 1REPTE MAFRICA 1
REPTE MAFRICA 1
 
Els costa explicar perquè… Llet de bades a les escoles.
Els costa explicar perquè…  Llet de bades a les escoles.  Els costa explicar perquè…  Llet de bades a les escoles.
Els costa explicar perquè… Llet de bades a les escoles.
 
Sarsanedas pijuan doc6_18
Sarsanedas pijuan doc6_18Sarsanedas pijuan doc6_18
Sarsanedas pijuan doc6_18
 
David Hughes de l'Imperial College of London: El consumidor i els productes l...
David Hughes de l'Imperial College of London: El consumidor i els productes l...David Hughes de l'Imperial College of London: El consumidor i els productes l...
David Hughes de l'Imperial College of London: El consumidor i els productes l...
 
LLagurt: El plaer més saludable
LLagurt: El plaer més saludableLLagurt: El plaer més saludable
LLagurt: El plaer més saludable
 
Taller Projectes oci o com donar valor afegit turistica al patrimoni gastroni...
Taller Projectes oci o com donar valor afegit turistica al patrimoni gastroni...Taller Projectes oci o com donar valor afegit turistica al patrimoni gastroni...
Taller Projectes oci o com donar valor afegit turistica al patrimoni gastroni...
 
Introdució GAE.pdf
Introdució GAE.pdfIntrodució GAE.pdf
Introdució GAE.pdf
 
PROTOCOL D’EDUCACIÓ PER A LA SALUT
PROTOCOL D’EDUCACIÓ PER A LA SALUTPROTOCOL D’EDUCACIÓ PER A LA SALUT
PROTOCOL D’EDUCACIÓ PER A LA SALUT
 
Residus d'excedents alimentaris_ Butlletí_05/09
Residus d'excedents alimentaris_ Butlletí_05/09Residus d'excedents alimentaris_ Butlletí_05/09
Residus d'excedents alimentaris_ Butlletí_05/09
 

More from qrovira15

15. bibliografía
15. bibliografía15. bibliografía
15. bibliografíaqrovira15
 
13. enquesta
13. enquesta13. enquesta
13. enquestaqrovira15
 
8. PRICE → COST
8. PRICE → COST8. PRICE → COST
8. PRICE → COSTqrovira15
 
7. PRODUCT → CLIENT
7. PRODUCT →  CLIENT7. PRODUCT →  CLIENT
7. PRODUCT → CLIENTqrovira15
 
1.definitiu POWER
1.definitiu POWER1.definitiu POWER
1.definitiu POWERqrovira15
 
2.crisis històriques definitiu definitiu
2.crisis històriques definitiu definitiu2.crisis històriques definitiu definitiu
2.crisis històriques definitiu definitiuqrovira15
 
Crisis històriques2
Crisis històriques2Crisis històriques2
Crisis històriques2qrovira15
 
Borsa i ibex35 2
Borsa i ibex35 2Borsa i ibex35 2
Borsa i ibex35 2qrovira15
 
Presentació3
Presentació3Presentació3
Presentació3qrovira15
 
Presentació2
Presentació2Presentació2
Presentació2qrovira15
 
Presentació4
Presentació4Presentació4
Presentació4qrovira15
 
2.Crisis històriques(2)
2.Crisis històriques(2)2.Crisis històriques(2)
2.Crisis històriques(2)qrovira15
 
2. Crisis històriques
2. Crisis històriques2. Crisis històriques
2. Crisis històriquesqrovira15
 

More from qrovira15 (15)

16. annexos
16. annexos16. annexos
16. annexos
 
15. bibliografía
15. bibliografía15. bibliografía
15. bibliografía
 
13. enquesta
13. enquesta13. enquesta
13. enquesta
 
8. PRICE → COST
8. PRICE → COST8. PRICE → COST
8. PRICE → COST
 
7. PRODUCT → CLIENT
7. PRODUCT →  CLIENT7. PRODUCT →  CLIENT
7. PRODUCT → CLIENT
 
Any a any
Any a anyAny a any
Any a any
 
1.definitiu POWER
1.definitiu POWER1.definitiu POWER
1.definitiu POWER
 
2.crisis històriques definitiu definitiu
2.crisis històriques definitiu definitiu2.crisis històriques definitiu definitiu
2.crisis històriques definitiu definitiu
 
Crisis històriques2
Crisis històriques2Crisis històriques2
Crisis històriques2
 
Borsa i ibex35 2
Borsa i ibex35 2Borsa i ibex35 2
Borsa i ibex35 2
 
Presentació3
Presentació3Presentació3
Presentació3
 
Presentació2
Presentació2Presentació2
Presentació2
 
Presentació4
Presentació4Presentació4
Presentació4
 
2.Crisis històriques(2)
2.Crisis històriques(2)2.Crisis històriques(2)
2.Crisis històriques(2)
 
2. Crisis històriques
2. Crisis històriques2. Crisis històriques
2. Crisis històriques
 

3. ESTUDI DE MERCAT

  • 1. 3. ESTUDI DE MERCAT L’objectiu principal d’aquest projecte consisteix en transformar una idea en un producte alimentari que pugui arribar a tenir èxit i alhora viabilitat econòmica. El producte desenvolupat seria el que els consumidors necessiten per tenir una vida més fàcil i senzilla, és a dir, parlem de solucionar una necessitat dels nostres futurs compradors. “Els espanyols s’estan adonant que el consum d’aperitius és compatible amb una dieta sana i equilibrada. Això té lloc en el moment en que l’estil de vida actual provoca que les necessitats laborals i personals deixin cada vegada menys temps per menjar. Ambdós factors obren un gran mercat pels fabricants i distribuïdors que aposten pels snacks nutritius que es poden dur fàcilment a la bossa o a la motxilla i que estan elaborats a base d’ingredients naturals”1 Un estudi realitzat per la consultora Nielsen ens permet observar que els consumidors opten per snacks decantant-se segons el seu gust i per si són saludables. Un 36% de les famílies substitueixen el sopar tradicional per un piscolabis i un 27% fa el mateix però amb l’esmorzar. En la Figura 3 podem observar que la majoria de consumidors a Espanya per picar entre hores es decanten principalment per la xocolata, ho fan un 53% dels espanyols, i seguidament per fruita i no és fins a la tercera posició que trobem les galetes, quatre punts per sota respecte la xocolata. En canvi si mirem la mitjana de la UE les dues posicions inicials es troben invertides i amb un percentatge una mica més alt en els casos de fruita i xocolata i més baix en galetes i patates fregides. Figura 3. Font: Nielsen consultora, Sala de premsa 01-10-2014. 1 Gustavo Núñez, director general de Nielsen Iberia. 01-10-2014
  • 2. 3.1. Tendències de mercat A partir de les tendències de mercat detectades l’any 2015 podem intuir quins aspectes faran que el consumidor adquireixi un producte o un altre:  Alimentació convenient i fàcil: dirigit a un sector de la població interessat en tastar nous productes alimentaris i saber-ne tot el procés de producció i distribució pel que passen aquests productes fins que arriben a ser consumits. Seria un grup de productes o kits que estarien directament preparats per al consum o que facilitarien el procés de cuinar.  Snacks saludables: producte saludable i nutritiu per ser consumit a qualsevol lloc i moment sense preocupació per ingerir un snack poc adequat per la salut.  Greixos i carbohidrats apropiats: consum de productes de la forma més natural possible, preferència pels greixos bons (insaturats) respecte als greixos saturats. Preferència pels productes que contenen el seu sucre natural respecte els aliments als quals s’han afegit sucres o edulcorants artificials.  Proteïnes: augment de l’adquisició de productes rics en proteïnes que ha provocat l’aparició de nous productes com a fonts alternatives de proteïnes com podrien ser les algues.  Productes amb fruita: augment del consum de productes on la fruita hi és present. Destaquen tant els productes amb fruites pròpies de l’entorn com amb fruites d’un caràcter més exòtic, tant la fruita fresca com la deshidratada.  Augment de la qualitat a la marca privada: millora de la valoració dels productes que tenen un preu assequible i són de major qualitat.  Textura: factor del producte que està agafant cada vegada més protagonisme, és a dir, té un pes important davant factors com el gust, el color o l’olor. Destaca la combinació de textures en un mateix producte, i en aquells on el cereal hi juga un paper important ja que destaca la textura cruixent .
  • 3. 3.2. Identificació de mercat Podem definir el concepte snack com una petita quantitat d’aliment elaborat de forma sòlida per ser consumit preferiblement fora de casa, per tant deduïm que pot ser un producte dissenyat per menjar entre àpats i que ens permet enganyar la gana. En el mercat espanyol els sector dels aperitius principalment està format pels fruits secs, les patates fregides i extrusionats de cereals i els snacks en base farina. Cadascun d’ells representa aproximadament un terç del mercat. Actualment les principals empreses productores de snacks a Espanya són: Aperitivos Matarile, Aperitivos Medina, Aperitivos y extrusionados Vidal, Celigüeta, Cumba, Facundo, FritRavich, Grefusa, Ibersnacks, Leng-d’Or, LiVen, , Pepsico Risi, Torres i Tostfrit. Figura 4. Font: http://www.enlacepymes.com/afap- asociacion-de-fabricantes-de-aperitivos-E25352 En la visita realitzada a l’Alimentaria 2016 (veure Annex 1) vaig detectar la importància que el sector de el snack tenia dins del món alimentari.
  • 4. 3.3. Xifres de negoci Entre el 2012 i el 2013 el mercat dels snacks va facturar 660 milions d’euros, el que suposa un creixement del 2% respecte l’any anterior, el 33,2% del total facturat en el sector dels aperitius (Fig.5). Alhora aquest mercat és el més dinàmic quan parlem de formats de presentació i d’innovació en sabors, respecte a la resta del sector dels aperitius. Figura 5. Font: Elaboració pròpia a partir de l’estudi de sectors de DBK. Facturació sector aperitius. Any 2013