SlideShare a Scribd company logo
1 of 57
Download to read offline
SÍNDROMES DE
      PREDISPOSICIÓ A CÀNCER
                  Ó    À
         EN EDAT INFANTIL




      Lleida,
23 de març de 2011
Càncer hereditari
                    Definició
                    D fi i ió



   Creixement il·limitat i
    desorganitzat d’una
 tumoració a partir d’una
   cèl·lula genèticament
    èl l l     è
   anòmala resultant de
 mutacions individuals en
gens susceptibles d’elevada
         p
         penetrància
Càncer hereditari
                   Generalitats
                   G      lit t



Representa al voltant d’un 5% de tots el
càncers
           Més del 70% en carcinomes suprarenals o
           en carcinomes de plexes coroïdals
                            p

           40% en retinoblastoma

           Entre el 5 y 15% en càncers de mama
                                          mama,
            cólon o pròstata


La majoria de tumors no tenen cap
susceptibilitat hereditària coneguda
Càncer hereditari
  Generalitats
  G      lit t

        Encara que la majoria de càncers
        no tinguin susceptibilitat hereditària
        coneguda…


        ….En les famílies amb càncer
        hereditari, l’alteració genètica sol ser
                  ,             g
        la major responsable del risc de
        càncer


        ….Y en aquestes famílies, l’avaluació
        del risc, l’screening y les decisions
        relacionadas amb el maneig clínic
        dependran de la curosa identificació i
        ponderació de la predisposició
Càncer hereditari en pediatria
         La
         L nostra classificació
                t   l    ifi  ió



La relació entre predisposició a càncer i
població pediàtrica, es genera a partir del
         pediàtrica
coneixement dels signes o síndromes que
predisposen a la malaltia neoplàsica

              Fenotípicament positius


“Pacients” sense afectacions sindròmiques
predisponents poden tenir risc si tenen
ascendents directes amb alteracions
genètiques
              Fenotípicament negatius
Càncer h
     Cà     hereditari en pediatria
                dit i       di t i




                    63a, sa




   PACIENTS
FENOTÍPICAMENT                28a, ca pulmó   30a, ca mama




   NEGATIUS                                                  ?    ?
                                                             6a   4a
Càncer hereditari en pediatria
       “Pacients” fenotípicament negatius
       “P i t ” f     tí i     t      ti




Es consideren tributàries d’estudi aquelles predisposicions que:



    Poden debutar en l’edat pediàtrica


    Tenen intervencions efectives


    Disposenn de tests genètics adequadament interpretables
Càncer hereditari en pediatria
       “Pacients” fenotípicament negatius
       “P i t ” f     tí i     t      ti




Neoplàsies Endocrines Múltiples (MEN)

Poliposi Adenomatosa Familiar (FAP)

Síndrome de Von Hippel Lindau (VHL)

Sd Paraganglioma-feocromocitoma (mutaciones en SDH)
   Paraganglioma feocromocitoma

Retinoblastoma

Alguns casos de predisposició a Tumor de Wilms
Càncer hereditari en pediatria




   PACIENTS
FENOTÍPICAMENT
   POSITIUS
Càncer hereditari en pediatria
 “Pacients” fenotípicament positius
 “P i t ” f     tí i      t    iti




NEUROECTODERMATOSIS
NF1 i Predisposició a càncer

EDAT PEDIÀTRICA
Gliomes del nervi òptic (6-20%)
                          (6 20%)
Gliomes tronc cerebral, diencefàlics i de cerebel (3%)
Sarcomes
Neuroblastomes
Nefroblastomes
Leucèmies (LMCJ)
Feocromocitomes (1 2%)
F         it     (1-2%)
Neurofibromes (25-50%)

EDAT ADULTA
Sistem nerviós perifèric – MPNST (Malignant Peripheral Nerve Sheath
Tumor) en 10% (NF plexiforme previ però fins 36% de novo)
GIST (GastroIntestinal Stromal Tumor) en 5-25%
NF1 i Predisposició a càncer
               Neurofibromes




Difusos


    Neurofibromes
     dèrmics

    Nodulars
NF1 i Predisposició a càncer
          Neurofibromes


Plexiformes
Pl if

    Superficials
    Desplaçants
    Invasius
NF1 i Predisposició a càncer
       Model d’Unitat d S
       M d l d’U it t de Seguiment
                               i   t

                      NEUROCIRURGIA
     NEFROLOGIA                          GENÈTICA

  ONCOLOGIA                                  CIRURGIA
                                             PEDIÀTRICA
NEUROLOGIA
                                              BIOLOGIA
                       UGENCADE
 DERMATOLOGIA
                                           ENDOCRINOLOGIA
  TRAUMATOLOGIA
                                           RADIOLOGIA
    NEUROPSICOLOGIA
                                        OFTALMOLOGIA
                       EQUIP SUPORT:
                       PsicologIa,
                       PsiquiatrIa,
                       PsiquiatrIa
                       Treball social
NF1 i Predisposició a càncer
           Model d’Unitat d S
           M d l d’U it t de Seguiment
                                  i    t
                     Utilitat



S’ha demostrat l’eficiència de la intervenció precoç en algunes
complicacions, sobretot en les cognitivo-conductuals, encara
que en un futur pròxim probablement també en les
                  ò                     é
oncològiques i ortopèdiques gràcies a l’aparició de les noves
teràpies biològiques que poden modificar l’
t à i bi lò i              d     difi    l’evolució d la
                                              l ió de l
malaltia
NF1 i Predisposició a càncer
         Model d’Unitat d S
         M d l d’U it t de Seguiment
                                i    t
       Necessitat de superespecialització

Actualment l’evolució del coneixement mèdic ha fet que la
superespecializació sigui cada vegada més necessària. Existeixen
unitats multidisciplinars de càncer de cólon, mama, de
metabolopaties, de tumors vaculars, de fibrosi quística o de
        p     ,                   ,            q
malalties neuromusculars amb la intenció de que l’assistència
sigui cada vegada més qualificada.
  g          g        q

És sorprenent que una malaltia de prevalència major encara avui
dia no tingui unitats altament especialitzades per a la seva
coordinació.
NF1 i Predisposició a càncer
      Model d’Unitat d S
      M d l d’U it t de Seguiment
                             i    t
               Objectius



Millorar l coordinació entres els dif
Mill     la    di   ió   t     l diferents professionals
                                        t     f   i   l
implicats en la cura d’aquests pacients


Ampliar el coneixement sobre aquestes malalties


Facilitar la creació de pautes/protocols
NF1 i Predisposició a càncer
     Model d’Unitat d S
     M d l d’U it t de Seguiment
                            i    t
              Contacte




Departament d’Oncologia del Desenvolupament
Oncologia-Predisposició (Agenda ONPRE)
Dr Hèctor Salvador
Tel 93.280.40.00 (ext 2573)
Fax 93.600.97.85
NF2 i Predisposició a càncer
                   Generalitats


Incidència 1/25-35.000 nadons

Penetrància≈100% amb expressivitat variable

   Afectació lleu (tipus Gardner)
   Afectació severa (tipus Wishart)

Genètica

   Autosòmica dominant
   Orígen mutació gen NF2(22q12)
      g           g      ( q )
   50% mutació de novo
NF2 i Predisposició a càncer
         Diagnòstic
         Di    ò ti




Opacitat subcapsular    Plaques cutànies
NF2 i Predisposició a càncer
       Diagnòstic
       Di    ò ti




Schwannomes VII         Meningioma
p.c.
pc
NF2 i Predisposició a càncer
                Diagnòstic diferencial
                Di    ò ti dif     i l

Neurofibromatosi tipus I


       Taques cafè en llet (CAL) en casi 100% NF2


Schwannomatosis
  h


      Múltiples h
      Múlti l schwannomes NO vestibulars
                                tib l
      No altres tumors de l’espectre NF2
      Mutació INI1 (SMARCB1)
Esclerosi Tuberosa i
             Predisposición a cáncer
             P di      i ió     á
                   Generalitats


Incidència 1/6.000 nadons

Penetrància≈100% amb expressivitat variable

Genètica
   Autosòmica dominant
   Orígen mutació gen TSC1 (9q34) en 27% o TSC2 (16p13.3) en
                                                (16p13 3)
      73% pacientes
   Mutació TSC2 més severa
   2/3 “de novo”
         de novo
ET i Predisposició a càncer
                 Diagnòstic
                 Di    ò ti




                                          Forehead plaque
                                                   p q




Angiofibromes facials
ET i Predisposició a càncer
Diagnòstic
Di    ò ti




             Màcules hipocròmiques
ET i Predisposició a càncer
 Diagnòstic
 Di    ò ti

                 Fibromes periungleals




Shagreen patch
ET i Predisposició a càncer
              Diagnòstic
              Di    ò ti




Hamartomes retinians



                       Túbers
                       corticals
ET i Predisposició a càncer
            Diagnòstic
            Di    ò ti




Nòduls subependimaris     Astrocitomes subependimaris
ET i Predisposició a càncer
Diagnòstic
Di    ò ti




                  Rabdomiomes
                  cardíacs
                  prenatals
Sd de Gorlin (NBCCS) i
               Predisposició a càncer
               P di     i ió    à
                    Generalitats


Incidència 1/50.000-1/165.000

Penetrància≈100% amb expressivitat variable intrafamiliar

Genètica
G èti

   Autosòmica dominant

   Orígen mutació gen PTCH1 (9q22.3) identificable 80% casos

   20-30%
   20 30% mutacions de novo
Sd de Gorlin (NBCCS) i
Predisposició a càncer
P di      i ió   à
      Diagnòstic


                Basal Cell Carcinomas
Sd de Gorlin (NBCCS) i
Predisposició a càncer
P di      i ió   à
      Diagnòstic




                   Basal Cell Carcinomas
Sd de Gorlin (NBCCS) i
            Predisposició a càncer
            P di      i ió   à
                  Diagnòstic




Queratoquists odontogènics
Sd de Gorlin (NBCCS) i
Predisposició a càncer
P di      i ió   à
      Diagnòstic




Pitting palmar i plantar
Sd de Gorlin (NBCCS) i
Predisposició a càncer
P di      i ió   à
      Diagnòstic




      Megacefàlia
Sd de Gorlin (NBCCS) i
Predisposició a càncer
P di      i ió   à
      Diagnòstic




 Risc de medul·loblastoma
Càncer hereditari en pediatra
 “Pacients” fenotípicament positius
 “P i t ” f     tí i      t    iti




  PREDISPOSICIÓ A 
CÀNCERS ENDOCRINS
Predisposició a càncers endocrins
       MEN 2b. Diagnòstic
            2b Di    ò ti




            MEN 2b
Predisposició a càncers endocrins
 Risc de càncers en Sd MEN 2 i CMTF
 Ri   d   à         Sds


Alt risc de CMT agressiu en MEN

                                          - Hàbit marfanoide
MEN 2B: CMT + Feocromocitoma +            - Ganglioneuromes
  hiperparatiroïdisme                      (mucosos i intestinals)




MEN 2A: CMT+ feocromocitoma+hiperparatiroïdisme


Carcinoma medul·lar de tiroïde familiar
Predisposició a càncers endocrins
Carcinoma suprarenal en Li F
C   i                l      Fraumenii
Càncer hereditari en pediatria
“Pacients” fenotípicament positius
“P i t ” f     tí i      t     iti




    SÍNDROMES 
 PREDISPONENTS A 
 PREDISPONENTS A
TUMORS RENALS EN 
TUMORS RENALS EN
 L’EDAT PEDIÀTRICA
Predisposició a càncers renals
       Tumor de Wilms




    Edat precoç      Predisposició
             +/- bilateral
           +/- macrosomia
    +/- alteracions genitourinàries
Predisposició a càncers renals
         Anirídia.
         A i ídi Sd WARG




ÉS
É OBLIGATORI EN TOTA ANIRÍDIA
                         Í
     L’ESTUDI GENÈTIC
Predisposición a cánceres renales
                 Síndrome d D
                 Sí d       de Denys-Drash
                                     D    h


.
    Ambigüetat sexual amb
    pseudohermafroditisme, amenorrea
    primària (hipogonadisme
    hipergonadotrop)

    Esclerosi mesangial difusa,
    sd nefròtica  insuficiència renal
Càncer hereditari en pediatria
“Pacients” fenotípicament positius
“P i t ” f     tí i      t     iti




 SÍNDROMES AMB 
 HIPERCREIXEMENT
Síndromes d’hipercreixement
       Síndrome d B k ith Wi d
       Sí d     de Beckwith-Wiedemann

Diagnòstic prenatal
Di    ò ti      t l
Polhidramni, prematuritat
Macrosoma (88%)
            (    )
Macroglòsia (97%)
Onfalocele/defectes de paret
abdominal (80%)
Hipoglucèmia    convulsions
Visceromegàlia

     Carcinoma adrenal
     TW
     Neuroblastoma
     Hepatoblastoma
     Rabdomiosarcoma
Càncer hereditari en pediatria
“Pacients” fenotípicament positius
“P i t ” f     tí i      t    iti




   PREDISPOSICIÓ A 
      CÀNCERS 
      CÀNCERS
    HEMATOLÒGICS
Predisposició a càncers hematològics
              Atàxia Talangiectàsia
              Atà i T l     i tà i




Incidència 1/100.000 nadons vius

Risc (12%) de Leucèmies i linfomes
Predisposició a càncers hematològics
                  Anèmia de Fanconi
                  A è i d F          i



Retràs del creixement
Hiperpigmentació cutània
Microcefàlia / Microoftàlmia
Alteracions esquelètiques
Alteracions renals

2 còpies mutades BRCA-2
   ò

Progressión a síndrome mielodisplásica,
   g                             p    ,
leucèmia mieloide aguda (10%) i altres
tumors sòlids entre els 10 i 20 anys
Predisposició a càncers hematològics
                Sd Wi k tt Ald i h
                   Wiskott-Aldrich




                                   Èczema
                                   hemorràgica
                                   severa

Càncer (7%) : Mi l di là i Li f
Cà              Mielodisplàsia. Linfomes no Hodgkin B EBV (+)
                                            H d ki        (+),
L. Hodgkin, Leucèmia linfoblàstica aguda
Predisposició a càncers hematològics
              Anèmia de Diamond-Blackfan
              A è i d Di         d Bl kf




 30%: Dx en període neonatal: Hidrops fetalis

 Síntomes d’anèmia en infància: Palidesa, astènia, anorèxia, retràs
 pondoestatural.
     d  t t   l

 Anomalies físiques:       Malformacions dels polzes
                           Talla baixa
                           Anomalies del sistema genitourinari,

Evidència d u risc 200 x supe o a l’esperat de leucèmia mieloide aguda
   dè c a d’un sc 00 superior       espe at     eucè a e o de
Predisposició a càncers hematològics
                Síndrome d D
                Sí d       de Down



1/100 a 1/150 nens amb Sd Down desenvolupa leucèmia aguda

Risc 10-20 x major de LAL i LAM que en nens
de la mateixa edat

Majoria de leucèmies en SD: LAL

10% pacients amb LAM: Sd Down
    p

10% de nadons amb Sd Down: Sd mieloproliferativa transitòria –
regressa espontàniament entre 2-3 mesos sense tractament
Predisposició a càncers hematològics
                         NF1




350 x risc augmentat de leucèmia mielomonocítica juvenil
                                                 juvenil.

Associació taques CAL+ xantogranulomes infantils
   Risc 20-35 vegades major de JMML que només NF-1.
Càncer hereditari en pediatria
“Pacients” fenotípicament positius
“P i t ” f     tí i      t     iti




DERMATOLOGIA DE 
 RISC ONCOLÒGIC
Predisposició a càncers dermatològics
                  Signes de risc
                  Si     d   i




Nens amb més de 50 nevus
Nevus clínicament atípics
Nevus del cuir cabellut, natges, ungleals,
                       ,    g ,    g     ,
palmells i plantes
Hª de cremades solars infantils múltiples
Hª familiar de MM
Signo de l’aneguet lleig
Agraïments

             Jaume Mora, MD, PhD

             Ofelia Cruz, MD, PhD

             Héctor Salvador, MD

             Estibaliz López, MD
             E tib li Ló

             Teresa Cardesa, MD

             Susana Nogués, MD

Departament d’O
D    t    t d’Oncologia del Desenvolupament
                  l i d lD         l      t
CONTACTE




Departament d’Oncologia del Desenvolupament
Oncologia-Predisposició (Agenda ONPRE)
Dr Andreu Parareda / Dr Hèctor Salvador
Tel 93.280.40.00 (ext 2573)
Fax 93.600.9785

More Related Content

More from Pediatriadeponent

PROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdf
PROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdfPROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdf
PROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdfPediatriadeponent
 
La alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCA
La alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCALa alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCA
La alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCAPediatriadeponent
 
Dermatoscòpia. Aplicacions en Pediatria
Dermatoscòpia. Aplicacions en PediatriaDermatoscòpia. Aplicacions en Pediatria
Dermatoscòpia. Aplicacions en PediatriaPediatriadeponent
 
Prevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de Ponent
Prevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de PonentPrevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de Ponent
Prevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de PonentPediatriadeponent
 
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023Pediatriadeponent
 
Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023
Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023
Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023Pediatriadeponent
 
Nou paradigma d'atenció al nen prematur
Nou paradigma d'atenció al nen prematurNou paradigma d'atenció al nen prematur
Nou paradigma d'atenció al nen prematurPediatriadeponent
 
Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...
Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...
Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...Pediatriadeponent
 
Indicacions d’ús d’ondansetró a l’atenció primària en població pediàtrica
Indicacions d’ús d’ondansetró a l’atenció primària en població pediàtricaIndicacions d’ús d’ondansetró a l’atenció primària en població pediàtrica
Indicacions d’ús d’ondansetró a l’atenció primària en població pediàtricaPediatriadeponent
 
Canvi d'hàbits i resistències en infància
Canvi d'hàbits i resistències en infànciaCanvi d'hàbits i resistències en infància
Canvi d'hàbits i resistències en infànciaPediatriadeponent
 
Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023
Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023
Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023Pediatriadeponent
 
Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023
Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023
Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023Pediatriadeponent
 
Circuit d'atenció a la dislèxia
Circuit d'atenció a la dislèxiaCircuit d'atenció a la dislèxia
Circuit d'atenció a la dislèxiaPediatriadeponent
 
Dislèxia: què han de conèixer els professionals de Pediatria?
Dislèxia: què han de conèixer els professionals de Pediatria?Dislèxia: què han de conèixer els professionals de Pediatria?
Dislèxia: què han de conèixer els professionals de Pediatria?Pediatriadeponent
 
Circuit d’atenció a les dificultats de llenguatge oral
Circuit d’atenció a les dificultats de llenguatge oralCircuit d’atenció a les dificultats de llenguatge oral
Circuit d’atenció a les dificultats de llenguatge oralPediatriadeponent
 
Desenvolupament del llenguatge oral, inici tardà del llenguatge i trastorns d...
Desenvolupament del llenguatge oral, inici tardà del llenguatge i trastorns d...Desenvolupament del llenguatge oral, inici tardà del llenguatge i trastorns d...
Desenvolupament del llenguatge oral, inici tardà del llenguatge i trastorns d...Pediatriadeponent
 
Maneig des de la perspectiva dels professionals de Pediatria
Maneig des de la perspectiva dels professionals de PediatriaManeig des de la perspectiva dels professionals de Pediatria
Maneig des de la perspectiva dels professionals de PediatriaPediatriadeponent
 
Aproximació a les bases neurobiològiques
Aproximació a les bases neurobiològiquesAproximació a les bases neurobiològiques
Aproximació a les bases neurobiològiquesPediatriadeponent
 
Ingestión de cuerpos extraños. Pediatria 2022
Ingestión de cuerpos extraños. Pediatria 2022Ingestión de cuerpos extraños. Pediatria 2022
Ingestión de cuerpos extraños. Pediatria 2022Pediatriadeponent
 
Urgències en Oftalmologia infantil. 2022
Urgències en Oftalmologia infantil. 2022Urgències en Oftalmologia infantil. 2022
Urgències en Oftalmologia infantil. 2022Pediatriadeponent
 

More from Pediatriadeponent (20)

PROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdf
PROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdfPROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdf
PROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdf
 
La alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCA
La alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCALa alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCA
La alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCA
 
Dermatoscòpia. Aplicacions en Pediatria
Dermatoscòpia. Aplicacions en PediatriaDermatoscòpia. Aplicacions en Pediatria
Dermatoscòpia. Aplicacions en Pediatria
 
Prevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de Ponent
Prevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de PonentPrevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de Ponent
Prevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de Ponent
 
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023
 
Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023
Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023
Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023
 
Nou paradigma d'atenció al nen prematur
Nou paradigma d'atenció al nen prematurNou paradigma d'atenció al nen prematur
Nou paradigma d'atenció al nen prematur
 
Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...
Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...
Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...
 
Indicacions d’ús d’ondansetró a l’atenció primària en població pediàtrica
Indicacions d’ús d’ondansetró a l’atenció primària en població pediàtricaIndicacions d’ús d’ondansetró a l’atenció primària en població pediàtrica
Indicacions d’ús d’ondansetró a l’atenció primària en població pediàtrica
 
Canvi d'hàbits i resistències en infància
Canvi d'hàbits i resistències en infànciaCanvi d'hàbits i resistències en infància
Canvi d'hàbits i resistències en infància
 
Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023
Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023
Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023
 
Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023
Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023
Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023
 
Circuit d'atenció a la dislèxia
Circuit d'atenció a la dislèxiaCircuit d'atenció a la dislèxia
Circuit d'atenció a la dislèxia
 
Dislèxia: què han de conèixer els professionals de Pediatria?
Dislèxia: què han de conèixer els professionals de Pediatria?Dislèxia: què han de conèixer els professionals de Pediatria?
Dislèxia: què han de conèixer els professionals de Pediatria?
 
Circuit d’atenció a les dificultats de llenguatge oral
Circuit d’atenció a les dificultats de llenguatge oralCircuit d’atenció a les dificultats de llenguatge oral
Circuit d’atenció a les dificultats de llenguatge oral
 
Desenvolupament del llenguatge oral, inici tardà del llenguatge i trastorns d...
Desenvolupament del llenguatge oral, inici tardà del llenguatge i trastorns d...Desenvolupament del llenguatge oral, inici tardà del llenguatge i trastorns d...
Desenvolupament del llenguatge oral, inici tardà del llenguatge i trastorns d...
 
Maneig des de la perspectiva dels professionals de Pediatria
Maneig des de la perspectiva dels professionals de PediatriaManeig des de la perspectiva dels professionals de Pediatria
Maneig des de la perspectiva dels professionals de Pediatria
 
Aproximació a les bases neurobiològiques
Aproximació a les bases neurobiològiquesAproximació a les bases neurobiològiques
Aproximació a les bases neurobiològiques
 
Ingestión de cuerpos extraños. Pediatria 2022
Ingestión de cuerpos extraños. Pediatria 2022Ingestión de cuerpos extraños. Pediatria 2022
Ingestión de cuerpos extraños. Pediatria 2022
 
Urgències en Oftalmologia infantil. 2022
Urgències en Oftalmologia infantil. 2022Urgències en Oftalmologia infantil. 2022
Urgències en Oftalmologia infantil. 2022
 

Sds de predisposició a càncer en edat infantil

  • 1. SÍNDROMES DE PREDISPOSICIÓ A CÀNCER Ó À EN EDAT INFANTIL Lleida, 23 de març de 2011
  • 2. Càncer hereditari Definició D fi i ió Creixement il·limitat i desorganitzat d’una tumoració a partir d’una cèl·lula genèticament èl l l è anòmala resultant de mutacions individuals en gens susceptibles d’elevada p penetrància
  • 3. Càncer hereditari Generalitats G lit t Representa al voltant d’un 5% de tots el càncers Més del 70% en carcinomes suprarenals o en carcinomes de plexes coroïdals p 40% en retinoblastoma Entre el 5 y 15% en càncers de mama mama, cólon o pròstata La majoria de tumors no tenen cap susceptibilitat hereditària coneguda
  • 4. Càncer hereditari Generalitats G lit t Encara que la majoria de càncers no tinguin susceptibilitat hereditària coneguda… ….En les famílies amb càncer hereditari, l’alteració genètica sol ser , g la major responsable del risc de càncer ….Y en aquestes famílies, l’avaluació del risc, l’screening y les decisions relacionadas amb el maneig clínic dependran de la curosa identificació i ponderació de la predisposició
  • 5. Càncer hereditari en pediatria La L nostra classificació t l ifi ió La relació entre predisposició a càncer i població pediàtrica, es genera a partir del pediàtrica coneixement dels signes o síndromes que predisposen a la malaltia neoplàsica Fenotípicament positius “Pacients” sense afectacions sindròmiques predisponents poden tenir risc si tenen ascendents directes amb alteracions genètiques Fenotípicament negatius
  • 6. Càncer h Cà hereditari en pediatria dit i di t i 63a, sa PACIENTS FENOTÍPICAMENT 28a, ca pulmó 30a, ca mama NEGATIUS ? ? 6a 4a
  • 7. Càncer hereditari en pediatria “Pacients” fenotípicament negatius “P i t ” f tí i t ti Es consideren tributàries d’estudi aquelles predisposicions que: Poden debutar en l’edat pediàtrica Tenen intervencions efectives Disposenn de tests genètics adequadament interpretables
  • 8. Càncer hereditari en pediatria “Pacients” fenotípicament negatius “P i t ” f tí i t ti Neoplàsies Endocrines Múltiples (MEN) Poliposi Adenomatosa Familiar (FAP) Síndrome de Von Hippel Lindau (VHL) Sd Paraganglioma-feocromocitoma (mutaciones en SDH) Paraganglioma feocromocitoma Retinoblastoma Alguns casos de predisposició a Tumor de Wilms
  • 9. Càncer hereditari en pediatria PACIENTS FENOTÍPICAMENT POSITIUS
  • 10. Càncer hereditari en pediatria “Pacients” fenotípicament positius “P i t ” f tí i t iti NEUROECTODERMATOSIS
  • 11. NF1 i Predisposició a càncer EDAT PEDIÀTRICA Gliomes del nervi òptic (6-20%) (6 20%) Gliomes tronc cerebral, diencefàlics i de cerebel (3%) Sarcomes Neuroblastomes Nefroblastomes Leucèmies (LMCJ) Feocromocitomes (1 2%) F it (1-2%) Neurofibromes (25-50%) EDAT ADULTA Sistem nerviós perifèric – MPNST (Malignant Peripheral Nerve Sheath Tumor) en 10% (NF plexiforme previ però fins 36% de novo) GIST (GastroIntestinal Stromal Tumor) en 5-25%
  • 12. NF1 i Predisposició a càncer Neurofibromes Difusos Neurofibromes dèrmics Nodulars
  • 13. NF1 i Predisposició a càncer Neurofibromes Plexiformes Pl if Superficials Desplaçants Invasius
  • 14. NF1 i Predisposició a càncer Model d’Unitat d S M d l d’U it t de Seguiment i t NEUROCIRURGIA NEFROLOGIA GENÈTICA ONCOLOGIA CIRURGIA PEDIÀTRICA NEUROLOGIA BIOLOGIA UGENCADE DERMATOLOGIA ENDOCRINOLOGIA TRAUMATOLOGIA RADIOLOGIA NEUROPSICOLOGIA OFTALMOLOGIA EQUIP SUPORT: PsicologIa, PsiquiatrIa, PsiquiatrIa Treball social
  • 15. NF1 i Predisposició a càncer Model d’Unitat d S M d l d’U it t de Seguiment i t Utilitat S’ha demostrat l’eficiència de la intervenció precoç en algunes complicacions, sobretot en les cognitivo-conductuals, encara que en un futur pròxim probablement també en les ò é oncològiques i ortopèdiques gràcies a l’aparició de les noves teràpies biològiques que poden modificar l’ t à i bi lò i d difi l’evolució d la l ió de l malaltia
  • 16. NF1 i Predisposició a càncer Model d’Unitat d S M d l d’U it t de Seguiment i t Necessitat de superespecialització Actualment l’evolució del coneixement mèdic ha fet que la superespecializació sigui cada vegada més necessària. Existeixen unitats multidisciplinars de càncer de cólon, mama, de metabolopaties, de tumors vaculars, de fibrosi quística o de p , , q malalties neuromusculars amb la intenció de que l’assistència sigui cada vegada més qualificada. g g q És sorprenent que una malaltia de prevalència major encara avui dia no tingui unitats altament especialitzades per a la seva coordinació.
  • 17. NF1 i Predisposició a càncer Model d’Unitat d S M d l d’U it t de Seguiment i t Objectius Millorar l coordinació entres els dif Mill la di ió t l diferents professionals t f i l implicats en la cura d’aquests pacients Ampliar el coneixement sobre aquestes malalties Facilitar la creació de pautes/protocols
  • 18. NF1 i Predisposició a càncer Model d’Unitat d S M d l d’U it t de Seguiment i t Contacte Departament d’Oncologia del Desenvolupament Oncologia-Predisposició (Agenda ONPRE) Dr Hèctor Salvador Tel 93.280.40.00 (ext 2573) Fax 93.600.97.85
  • 19. NF2 i Predisposició a càncer Generalitats Incidència 1/25-35.000 nadons Penetrància≈100% amb expressivitat variable Afectació lleu (tipus Gardner) Afectació severa (tipus Wishart) Genètica Autosòmica dominant Orígen mutació gen NF2(22q12) g g ( q ) 50% mutació de novo
  • 20. NF2 i Predisposició a càncer Diagnòstic Di ò ti Opacitat subcapsular Plaques cutànies
  • 21. NF2 i Predisposició a càncer Diagnòstic Di ò ti Schwannomes VII Meningioma p.c. pc
  • 22. NF2 i Predisposició a càncer Diagnòstic diferencial Di ò ti dif i l Neurofibromatosi tipus I Taques cafè en llet (CAL) en casi 100% NF2 Schwannomatosis h Múltiples h Múlti l schwannomes NO vestibulars tib l No altres tumors de l’espectre NF2 Mutació INI1 (SMARCB1)
  • 23. Esclerosi Tuberosa i Predisposición a cáncer P di i ió á Generalitats Incidència 1/6.000 nadons Penetrància≈100% amb expressivitat variable Genètica Autosòmica dominant Orígen mutació gen TSC1 (9q34) en 27% o TSC2 (16p13.3) en (16p13 3) 73% pacientes Mutació TSC2 més severa 2/3 “de novo” de novo
  • 24. ET i Predisposició a càncer Diagnòstic Di ò ti Forehead plaque p q Angiofibromes facials
  • 25. ET i Predisposició a càncer Diagnòstic Di ò ti Màcules hipocròmiques
  • 26. ET i Predisposició a càncer Diagnòstic Di ò ti Fibromes periungleals Shagreen patch
  • 27. ET i Predisposició a càncer Diagnòstic Di ò ti Hamartomes retinians Túbers corticals
  • 28. ET i Predisposició a càncer Diagnòstic Di ò ti Nòduls subependimaris Astrocitomes subependimaris
  • 29. ET i Predisposició a càncer Diagnòstic Di ò ti Rabdomiomes cardíacs prenatals
  • 30. Sd de Gorlin (NBCCS) i Predisposició a càncer P di i ió à Generalitats Incidència 1/50.000-1/165.000 Penetrància≈100% amb expressivitat variable intrafamiliar Genètica G èti Autosòmica dominant Orígen mutació gen PTCH1 (9q22.3) identificable 80% casos 20-30% 20 30% mutacions de novo
  • 31. Sd de Gorlin (NBCCS) i Predisposició a càncer P di i ió à Diagnòstic Basal Cell Carcinomas
  • 32. Sd de Gorlin (NBCCS) i Predisposició a càncer P di i ió à Diagnòstic Basal Cell Carcinomas
  • 33. Sd de Gorlin (NBCCS) i Predisposició a càncer P di i ió à Diagnòstic Queratoquists odontogènics
  • 34. Sd de Gorlin (NBCCS) i Predisposició a càncer P di i ió à Diagnòstic Pitting palmar i plantar
  • 35. Sd de Gorlin (NBCCS) i Predisposició a càncer P di i ió à Diagnòstic Megacefàlia
  • 36. Sd de Gorlin (NBCCS) i Predisposició a càncer P di i ió à Diagnòstic Risc de medul·loblastoma
  • 37. Càncer hereditari en pediatra “Pacients” fenotípicament positius “P i t ” f tí i t iti PREDISPOSICIÓ A  CÀNCERS ENDOCRINS
  • 38. Predisposició a càncers endocrins MEN 2b. Diagnòstic 2b Di ò ti MEN 2b
  • 39. Predisposició a càncers endocrins Risc de càncers en Sd MEN 2 i CMTF Ri d à Sds Alt risc de CMT agressiu en MEN - Hàbit marfanoide MEN 2B: CMT + Feocromocitoma + - Ganglioneuromes hiperparatiroïdisme (mucosos i intestinals) MEN 2A: CMT+ feocromocitoma+hiperparatiroïdisme Carcinoma medul·lar de tiroïde familiar
  • 40. Predisposició a càncers endocrins Carcinoma suprarenal en Li F C i l Fraumenii
  • 41. Càncer hereditari en pediatria “Pacients” fenotípicament positius “P i t ” f tí i t iti SÍNDROMES  PREDISPONENTS A  PREDISPONENTS A TUMORS RENALS EN  TUMORS RENALS EN L’EDAT PEDIÀTRICA
  • 42. Predisposició a càncers renals Tumor de Wilms Edat precoç Predisposició +/- bilateral +/- macrosomia +/- alteracions genitourinàries
  • 43. Predisposició a càncers renals Anirídia. A i ídi Sd WARG ÉS É OBLIGATORI EN TOTA ANIRÍDIA Í L’ESTUDI GENÈTIC
  • 44. Predisposición a cánceres renales Síndrome d D Sí d de Denys-Drash D h . Ambigüetat sexual amb pseudohermafroditisme, amenorrea primària (hipogonadisme hipergonadotrop) Esclerosi mesangial difusa, sd nefròtica insuficiència renal
  • 45. Càncer hereditari en pediatria “Pacients” fenotípicament positius “P i t ” f tí i t iti SÍNDROMES AMB  HIPERCREIXEMENT
  • 46. Síndromes d’hipercreixement Síndrome d B k ith Wi d Sí d de Beckwith-Wiedemann Diagnòstic prenatal Di ò ti t l Polhidramni, prematuritat Macrosoma (88%) ( ) Macroglòsia (97%) Onfalocele/defectes de paret abdominal (80%) Hipoglucèmia convulsions Visceromegàlia Carcinoma adrenal TW Neuroblastoma Hepatoblastoma Rabdomiosarcoma
  • 47. Càncer hereditari en pediatria “Pacients” fenotípicament positius “P i t ” f tí i t iti PREDISPOSICIÓ A  CÀNCERS  CÀNCERS HEMATOLÒGICS
  • 48. Predisposició a càncers hematològics Atàxia Talangiectàsia Atà i T l i tà i Incidència 1/100.000 nadons vius Risc (12%) de Leucèmies i linfomes
  • 49. Predisposició a càncers hematològics Anèmia de Fanconi A è i d F i Retràs del creixement Hiperpigmentació cutània Microcefàlia / Microoftàlmia Alteracions esquelètiques Alteracions renals 2 còpies mutades BRCA-2 ò Progressión a síndrome mielodisplásica, g p , leucèmia mieloide aguda (10%) i altres tumors sòlids entre els 10 i 20 anys
  • 50. Predisposició a càncers hematològics Sd Wi k tt Ald i h Wiskott-Aldrich Èczema hemorràgica severa Càncer (7%) : Mi l di là i Li f Cà Mielodisplàsia. Linfomes no Hodgkin B EBV (+) H d ki (+), L. Hodgkin, Leucèmia linfoblàstica aguda
  • 51. Predisposició a càncers hematològics Anèmia de Diamond-Blackfan A è i d Di d Bl kf 30%: Dx en període neonatal: Hidrops fetalis Síntomes d’anèmia en infància: Palidesa, astènia, anorèxia, retràs pondoestatural. d t t l Anomalies físiques: Malformacions dels polzes Talla baixa Anomalies del sistema genitourinari, Evidència d u risc 200 x supe o a l’esperat de leucèmia mieloide aguda dè c a d’un sc 00 superior espe at eucè a e o de
  • 52. Predisposició a càncers hematològics Síndrome d D Sí d de Down 1/100 a 1/150 nens amb Sd Down desenvolupa leucèmia aguda Risc 10-20 x major de LAL i LAM que en nens de la mateixa edat Majoria de leucèmies en SD: LAL 10% pacients amb LAM: Sd Down p 10% de nadons amb Sd Down: Sd mieloproliferativa transitòria – regressa espontàniament entre 2-3 mesos sense tractament
  • 53. Predisposició a càncers hematològics NF1 350 x risc augmentat de leucèmia mielomonocítica juvenil juvenil. Associació taques CAL+ xantogranulomes infantils Risc 20-35 vegades major de JMML que només NF-1.
  • 54. Càncer hereditari en pediatria “Pacients” fenotípicament positius “P i t ” f tí i t iti DERMATOLOGIA DE  RISC ONCOLÒGIC
  • 55. Predisposició a càncers dermatològics Signes de risc Si d i Nens amb més de 50 nevus Nevus clínicament atípics Nevus del cuir cabellut, natges, ungleals, , g , g , palmells i plantes Hª de cremades solars infantils múltiples Hª familiar de MM Signo de l’aneguet lleig
  • 56. Agraïments Jaume Mora, MD, PhD Ofelia Cruz, MD, PhD Héctor Salvador, MD Estibaliz López, MD E tib li Ló Teresa Cardesa, MD Susana Nogués, MD Departament d’O D t t d’Oncologia del Desenvolupament l i d lD l t
  • 57. CONTACTE Departament d’Oncologia del Desenvolupament Oncologia-Predisposició (Agenda ONPRE) Dr Andreu Parareda / Dr Hèctor Salvador Tel 93.280.40.00 (ext 2573) Fax 93.600.9785