3. TIPUS D’ECOSITEMA
• Taigà és un ecosistema caracteritzat
principalment per boscos de coníferes
en un clima fred. La taigà s'estén
generalment per sobre dels 60º de
latitud nord fins arribar a la zona de la
tundra. Pel sud limita amb el bosc
caducifoli temperat.
4. DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFIC
• Ocupa grans extensions dels països
escandinaus, nord de Rússia
(especialment a Sibèria), parts de
Mongòlia i del Nord de la Xina, el
Canadà en la seva major part i l'extrem
nord dels Estats Units.
6. FACTORS ABIÒTICS
• Es tracta d'un clima fred continental on les
diferències entre les temperatures mitjanes
d'hivern i les d'estiu van des de uns 20º
(Finlàndia) a és de -60ºC (Sibèria oriental).
• A l'hivern les temperatures estan sempre per
sota de zero i les glaçades nocturnes continuen
durant la primavera. Segueix un curt període de
30 a 45 dies lliure de temperatures negatives i a
finals d'estiu ja torna a glaçar.
7. FACTORS ABIÒTICS
• En general la taigà es fa en zones amb
temperatures d'estiu per sobre dels 10ºC.
• A l'estiu (temperatures mitjanes entre 10 i 19ºC) és
quan es produeix gairebé tot el creixement vegetal
ajudat pel fet que és quan plou més (la pluviometria
anual varia entre 500 i 200 litres) i és major la
llargada dels dies.
• A la major part d'aquest bioma el sòl està
perpètuament glaçat i només es fon la capa
superficial, poc més d'un metre, on arrela la
vegetació.
8. FACTORS BIÒTICS
• A la taigà hi creixen principalment coníferes: El pi roig
(Pinus sylvestris), que és una subespècie diferent de la
que creix en llocs més meridionals com
Andalusia, habita en els llocs més secs de la taigà.
Diferents espècies d'avets i picea es troben a Euràsia i
Nordamèrica on la flora és més rica perquè després de
les glaciacions la vegetació no ha trobat obstacles
geogràfics per expandir-se.
• Bedolls i pollancres també es troben com a successió
natural després dels incendis o al costat dels rius.
9. FACTORS BIÒTICS
• Entre els grans mamífers destaca l'ós bru o gris. Els
rens (caribú a Nordamèrica) es refugien a la taigà
durant l'hivern i mengen brots de coníferes i la seva
escorça.
• L'ant és un gran cèrvid més meridional que els rens. El
llop, la guineu i el senglar (de mida més grossa que els
que viuen en latituds més meridionals) són sempre
presents. També hi ha molts petits mamífers i unes 300
espècies d'ocells dels quals només una trentena hi
hivernen.
