1. A TRAVÉS DE LA LECTURA DE DIFERENTS
TEXTOS HE APRÈS QUE...
L’EVIP és una assignatura per a tots els estudiantsi no només per aquells que tenen un “un
do diví” o “bones mans”, atès que contribueix al seu desenvolupament integral. És una
qüestió d’actitud, tot i que l’aptitud és, evidentment, un punt a favor.
Des del Departament d’Educació, l’EVIP es treballa a partir de metodologies més aviat
reproductives que no pas creatives,ja que es considera que és una activitat manual per
'gaudir'.
L’EVIP hauria de ser reflexió, anàlisi i síntesi d’allò que es duu a terme.
L’EVIP és igual d’important que totes les altres àrees del currículum.
El principal objectiu de l’EVIP avui diahauria de ser sensibilitzar a l’alumne per aconseguir
que no reprodueixi tal qual allò que veu.El model pot ajudar, per exemple, a desenvolupar
la capacitat d'observació, però cal tenir en compte que aquest no pot ser mai l'objectiu
educatiu.
L’accepció d’estètica no és un sinònim de bell. Fa referència a tots aquells coneixements
que provenen directament del món dels sentits.
L’aprenentatge de l’educació artística hauria de consistir no tant a com “saber fer”, sinó a
com “saber entendre” allò que s’està fent per tal d’assolir gradualment un esperit crític
argumentat.
La còpia o model és una metodologia basada en l’enfocament deductiu, lineal i pausat de
l’aprenentatge. Pot limitar la capacitat creativa de l’alumne si aquest reprodueix de forma
sistemàtica el referent en comptes de crear-ne un de propi. Es sustenta sobre les unitats
didàctiques.
1
2. El treball a partir de projectes suposagenerar solucions de forma inductiva amb un
enfocament holístic. Aquest mètode de treball implica revisar els continguts i ensenyar a
veure, aprendre, descobrir i educar la sensibilitat.
S’haurien de complementar les dues metodologies esmentades anteriorment: les unitats
didàctiques i el treball a partir de projectes.
El mestre d’EVIP ha de:
- Ajudar a desenvolupar les capacitats visuals i creadores dels estudiants.
- Ajudar els alumnes a desenvolupar la seva sensibilitat.
- Donar importància al context cultural i històric.
- Donar més importància al procés que no al resultat.
El discurs estètic implica “veure”, “percebre” i “sentir”. Per tant, sorgeix de la interacció
dels cinc sentits que fluctuen dins d’un context determinat d’espai i de temps per generar
coneixement des del pensament.
La sensibilitat es treballa ajustant la mirada cap al’interior d’allò que és visible; bevent de
fonts d’informació que no són purament visuals i plàstiques, com ara la filosofia i la
literatura; etc.
Els continguts distintius de l’EVIP són el pensament visual i creatiu, la intencionalitat
artística i estètica, la memòria visual, les disciplines o ciències que estudien imatges, les
arts visuals, la sensibilitat estètica, la creació d’objectes, el dibuix, etc.
El currículum de l’EVIP és molt genèric i, per aquesta raó, cada docent l’interpreta d’una
manera diferent. Tot i així, aquest document ha d’assegurar que els infants puguin
desenvolupar diferents destreses com per exemple la creativitat.
2