El sector català de les llavors i els planters  Una aposta per la qualitat de la producció Creu Bellera, Carles Folch et a...
Unes dades... <ul><li>87 espècies de conreus extensius </li></ul><ul><li>16.500 varietats </li></ul><ul><li>36 espècies de...
... per arribar aquí ... <ul><li>Es va aplicar el mètode científic a l’agricultura </li></ul><ul><li>Resoldre la manca d’a...
...  Mendel estudia la base biològica ... <ul><li>El 1865 enuncia les 3 lleis de l’herència dels caràcters: </li></ul><ul>...
... es crea la Mancomunitat ... <ul><li>Els Serveis Agraris comencen a interessar-se per la selecció i la hibridació com a...
... i després la Generalitat ... <ul><li>El 1932 es recupera també el Servei de Terra Campa  </li></ul><ul><li>Camps exper...
... primeres normes de certificació ... <ul><li>Avalades amb la signatura del cap del Servei de Terra Campa </li></ul><ul>...
... a l’estat ..... <ul><li>Instituto de Cerealicultura a la Moncloa: </li></ul><ul><ul><li>Alcalá de Henares </li></ul></...
... després del 39 ... <ul><li>Normes per a la producció de patata de sembra </li></ul><ul><li>Normes per a transport i di...
... després del 39 ... <ul><li>L’Instituto Nacional de Producción de Semillas Selectas comença el 1947 a establir les prim...
... llei de llavors l’any 1972 ... <ul><li>Elaboració de reglamentació de producció i comercialització per grups d’espècie...
... Generalitat de Catalunya l’any 1977 ...  <ul><li>1983 - Competències sobre control i certificació de llavors i planter...
... Secció de Llavors i Planters ... <ul><li>Organització d’un procés propi de control i certificació de llavors i planter...
... tasques ... <ul><li>Control i certificació de llavors: </li></ul><ul><ul><li>Inspeccions camps de producció </li></ul>...
...  tasques  ... <ul><li>Control i certificació de planters de vinya </li></ul><ul><ul><li>Seguiment tasques de selecció ...
... tasques ... <ul><li>Control i certificació planters de fruiters </li></ul><ul><ul><li>Inclou fruita dolça, cítrics, ol...
... tasques ... <ul><li>Certificació de planters forestals per: </li></ul><ul><ul><li>Repoblacions </li></ul></ul><ul><ul>...
... i la feina la fan les empreses ... <ul><li>Llavors Fitó </li></ul><ul><ul><li>Empresa centenària </li></ul></ul><ul><u...
... i la feina la fan les empreses ... <ul><li>Llavors Batlle </li></ul><ul><ul><li>Empresa bicentenària </li></ul></ul>IC...
... i la feina la fan les empreses ... <ul><li>PLAVISE – Plantas Vivero del Segre </li></ul><ul><ul><li>Agrupació de plant...
... i la feina la fan les empreses ... <ul><li>CERTIPLANT </li></ul><ul><ul><li>Agrupació de planteristes de Lleida, en el...
... i la feina la fan les empreses ... <ul><li>Grup AGROMILLORA CATALANA </li></ul><ul><ul><li>Referència mundial en la pr...
... i la feina la fan les empreses ... <ul><li>Viveros ALCANAR </li></ul><ul><ul><li>Agrupació de planters que va introdui...
... les associacions també ajuden ... <ul><li>Associació de Viveristes de Girona </li></ul><ul><ul><li>Fundada a mitjans d...
... i persones de la Generalitat que ... <ul><li>han treballat i  treballen  pel sector: </li></ul><ul><ul><li>Luciano Och...
... per afrontar els reptes de futur <ul><li>Participar en programes d’obtenció de noves varietats i ús de biotecnologia <...
CC BY 2.0  http://www.flickr.com/photos/acfolca/5377877595 / El sector català de les llavors i els planters Una aposta per...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

El sector català de les llavors i els planters en els darrers 100 anys

1,294 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,294
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
486
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide
  • Primera llei o &amp;quot;Llei de la uniformitat de la primera generació&amp;quot;: En encreuar dos individus purs, un amb caràcter dominant i l&apos;altre amb un caràcter recessiu, tots el descendents són del tipus dominant. Segona llei o &amp;quot;Llei de segregació independent&amp;quot;: En encreuar dos individus híbrids dels obtinguts en el primer creuament, Mendel descrigué que el caràcter recessiu tornava a aparèixer en un de cada quatre individus, és a dir en una relació 1 a 4. Un altre aspecte apuntat per Mendel és l&apos;absència d&apos;individus amb caràcters intermedis. Tercera llei o &amp;quot;Llei de l&apos;herència independent de caràcters&amp;quot;: Quan es controlen dos caràcters diferents i s&apos;hibriden individus, els dos caràcters es comporten –es transmeten– de forma independent. Mendel va estudiar el comportament de dos caràcters al mateix temps: el color (groc o verd) i la textura (llisa o rugosa), partint d&apos;homozigòtics grocs i llisos (AABB) i verds i rugosos (aabb). En els primer híbrids obtenia una descendència uniforme groga i llisa. En la segona generació híbrida obtenia totes les combinacions possibles de caràcters: 9/16 de grocs llisos, 3/16 de grocs rugosos, 3/16 de verds llisos i 1/16 de verds rugosos.
  • La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona , Girona , Tarragona i Lleida . Es va formar el 6 d&apos;abril del 1914 , si bé el procés per a la seva creació va començar el 1911 . El Congreso de los Diputados la va aprovar, però amb competències molt retallades. En canvi, el senat estatal no ho va fer. El 18 de desembre del 1913 el rei signà el dret de mancomunitats provincials.
  • El 4 de gener de 1977 , durant la Transició democràtica espanyola , [4] es creà per decret el Consell General de Catalunya . [5] Després de les eleccions legislatives espanyoles del 15 de juny de 1977 el president exil·liat de la Generalitat Josep Tarradellas i Joan es va reunir amb el president del Govern espanyol , Adolfo Suárez , per negociar el restabliment de la Generalitat. El 29 de setembre de 1977 el president del govern espanyol derogà la llei franquista de 1938 que havia abolit les institucions catalanes d&apos;autogovern i restablí provisionalment la Generalitat de Catalunya en virtut del reial decret-llei 41/1977, [6] abans per tant de l&apos;aprovació de la Constitució espanyola de 1978 . Dies després, el 17 d&apos;octubre de 1977 , es nomenà a Josep Tarradellas com President provisional de la Generalitat i a Frederic Rahola i d&apos;Espona com a Conseller de Presidència. Tarradellas formà un govern de concentració (1977-1980) amb dotze consellers per tal de redactar l&apos; estatut d&apos;Autonomia de Catalunya de 1979 que seria aprovat en referèndum el novembre de 1979 . Finalment va convocar eleccions al Parlament de Catalunya (1980) i als comicis convocats el 20 de març de 1980 foren elegits els primers 135 diputats del Parlament de Catalunya , que quedà constituït el 10 d&apos;abril . Finalment amb l&apos;elecció del president del Parlament i del president de la Generalitat quedà format el primer Govern estatutari i la Generalitat de Catalunya quedà total i novament constituïda.
  • Este adelanto respecto Europa prosiguió hasta pasada la 2ª guerra mundial. En 1.950 empieza el desarrollo en Italia y Francia. Se basaba generalmente en el estudio de variedades importadas, en rebrotes de árboles ya plantados o en mutaciones espontáneas. Con la creación de Centros de Fruticultura, generalmente apoyados por el Estado, se perfeccionaros los cruzamientos entre especies y aún entre géneros.   En 1.955, esta fruticultura entra en España con Lleida, Levante y Extremadura occidental a la cabeza.   En Lleida concretamente, a principios del siglo XX ya tenemos noticias de la existencia de algún viverista en la población de Belianes donde se producían plantones de almendro. En dicha localidad existían verdaderos especialistas injertadores que se desplazaban a las comarcas donde eran requeridos. Muchos de ellos se transformaron en viveristas. En la década de 1920 a 1930 se tienen noticias de viveristas de fruta dulce asentados en el Término Municipal de Lleida.   El desarrollo del viverismo ha sido paralelo al florecimiento de la fruticultura. El gran cambio en estas y otras comarcas lo han marcado los últimos 40 años.
  • Ante esta nueva situación, gran parte de los viveristas de Alcanar se agruparon en 1969, fundando un vivero al que denominaron VIVEROS ALCANAR. Como queda reseñado, desde la creación de nuestro vivero, solamente venimos utilizando patrones tolerantes e injertos libres de virus. La rápida adaptación al nuevo sistema y cultivos, ha permitido que en la actualidad, VIVEROS ALCANAR , sea el vivero de mayor producción del país y uno de los mayores del mundo, continuando con su sistema tradicional en campo  que tan buenos resultados y satisfacciones nos ha dado por la buena aceptación de este tipo de plantones por parte del agricultor. En la actualidad, este sistema se ha mejorado, ya que toda la producción se realiza dentro de recintos protegidos por malla anti- insectos.
  • El sector català de les llavors i els planters en els darrers 100 anys

    1. 1. El sector català de les llavors i els planters Una aposta per la qualitat de la producció Creu Bellera, Carles Folch et al. Barcelona, 11 de novembre de 2011 Avís legal Aquesta presentació està subjecta a una llicència Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que se'n citi els autors(Creu Bellera, Carles Folch et al.) i no se'n faci un ús comercial. Si transformeu aquesta obra per generar una nova obra derivada, heu de distribuir-la amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.5/es/legalcode.ca .
    2. 2. Unes dades... <ul><li>87 espècies de conreus extensius </li></ul><ul><li>16.500 varietats </li></ul><ul><li>36 espècies de conreus hortícoles </li></ul><ul><li>15.900 varietats </li></ul><ul><ul><li>3.200 varietats de tomàquet </li></ul></ul><ul><ul><li>1.900 varietats d’enciam </li></ul></ul>ICEA - Innovacions en l’agricultura catalana en els darrers cent anys
    3. 3. ... per arribar aquí ... <ul><li>Es va aplicar el mètode científic a l’agricultura </li></ul><ul><li>Resoldre la manca d’aliments per la massificació de les ciutats i el despoblament rural </li></ul><ul><li>Descobriment de la multiplicació sexual de les plantes a finals del segle XVII </li></ul><ul><li>El 1717 és la primera hibridació conscient entre clavells </li></ul>ICEA - Innovacions en l’agricultura catalana en els darrers cent anys
    4. 4. ... Mendel estudia la base biològica ... <ul><li>El 1865 enuncia les 3 lleis de l’herència dels caràcters: </li></ul><ul><ul><li>Uniformitat de la primera generació </li></ul></ul><ul><ul><li>Segregació independent </li></ul></ul><ul><ul><li>Herència independent de caràcters </li></ul></ul><ul><li>El 1878 Vilmorin fa creuaments de blats fariners i durs </li></ul><ul><li>A finals del segle XIX es publica el primer text de millora de plantes “Plant Breeding” </li></ul><ul><li>El 1900 es redescobreixen les lleis de Mendel </li></ul>ICEA - Innovacions en l’agricultura catalana en els darrers cent anys http://commons.wikimedia.org/wiki/File%3AGregor_Mendel_Monk.jpg
    5. 5. ... es crea la Mancomunitat ... <ul><li>Els Serveis Agraris comencen a interessar-se per la selecció i la hibridació com a mètodes fitotècnics d’intensificació dels rendiments en els cereals </li></ul><ul><li>De la mà del Sr. Josep M. Soler i Coll es demanen dades i consells a estacions punteres d’arreu del món en genètica cerealícola </li></ul><ul><li>Anys abans (1910) s’introdueix el blat Rieti pel Sr. Josep Garriga a la finca “Cases de Barbens” d’Anglesola </li></ul>ICEA - Innovacions en l’agricultura catalana en els darrers cent anys
    6. 6. ... i després la Generalitat ... <ul><li>El 1932 es recupera també el Servei de Terra Campa </li></ul><ul><li>Camps experimentals arreu de Catalunya </li></ul><ul><li>El Sr. Soler i Coll torna al capdavant i el 1933 demana autorització per vendre llavors selectes </li></ul>ICEA - Innovacions en l’agricultura catalana en els darrers cent anys
    7. 7. ... primeres normes de certificació ... <ul><li>Avalades amb la signatura del cap del Servei de Terra Campa </li></ul><ul><li>Precintats i amb la marca de la Generalitat de Catalunya </li></ul><ul><li>Sacs de 50 kg </li></ul>ICEA - Innovacions en l’agricultura catalana en els darrers cent anys
    8. 8. ... a l’estat ..... <ul><li>Instituto de Cerealicultura a la Moncloa: </li></ul><ul><ul><li>Alcalá de Henares </li></ul></ul><ul><ul><li>Zamora </li></ul></ul><ul><ul><li>Arévalo </li></ul></ul><ul><li>Altres indrets amb camps experimentals: </li></ul><ul><ul><li>Navarra </li></ul></ul><ul><ul><li>Galicia </li></ul></ul><ul><ul><li>Álava </li></ul></ul><ul><ul><li>Zalla </li></ul></ul>ICEA - Innovacions en l’agricultura catalana en els darrers cent anys
    9. 9. ... després del 39 ... <ul><li>Normes per a la producció de patata de sembra </li></ul><ul><li>Normes per a transport i distribució de llavors </li></ul><ul><li>Es comença a regular la producció i comercialització de llavors el 1941: </li></ul><ul><ul><li>concessions per varietats obtingudes per l’Intituto Nacional de Investigación Agronómica o importades </li></ul></ul><ul><ul><li>autorització a particulars per cereals i lleguminoses </li></ul></ul>ICEA - Innovacions en l’agricultura catalana en els darrers cent anys
    10. 10. ... després del 39 ... <ul><li>L’Instituto Nacional de Producción de Semillas Selectas comença el 1947 a establir les primeres normes específiques </li></ul><ul><li>L’Intituto Nacional de Investigación Agronómica s’encarrega del registre de varietats i de l’obtenció de noves varietats </li></ul>ICEA - Innovacions en l’agricultura catalana en els darrers cent anys Foto cedida per Llavors Batlle
    11. 11. ... llei de llavors l’any 1972 ... <ul><li>Elaboració de reglamentació de producció i comercialització per grups d’espècies </li></ul>ICEA - Innovacions en l’agricultura catalana en els darrers cent anys Anàlisi de llavors (Foto: C. Bellera) Mostra oficial de llavors (Foto: C. Bellera)
    12. 12. ... Generalitat de Catalunya l’any 1977 ... <ul><li>1983 - Competències sobre control i certificació de llavors i planters </li></ul><ul><li>L’IRTA fa l’avaluació de noves varietats per la inscripció al Registre </li></ul><ul><li>Institucions amb experimentació de varietats: </li></ul><ul><ul><li>La Caixa </li></ul></ul><ul><ul><li>Mas Bové </li></ul></ul><ul><ul><li>Mas Badia </li></ul></ul><ul><ul><li>Estació experimental de Lleida </li></ul></ul><ul><ul><li>Estació Experimental de l’Ebre </li></ul></ul>ICEA - Innovacions en l’agricultura catalana en els darrers cent anys
    13. 13. ... Secció de Llavors i Planters ... <ul><li>Organització d’un procés propi de control i certificació de llavors i planters </li></ul><ul><li>Actualització del registre d’empreses del sector </li></ul><ul><li>Col·laboració en l’adaptació de normes a la reglamentació europea </li></ul>ICEA - Innovacions en l’agricultura catalana en els darrers cent anys Camp de post control de llavors (Foto: C. Bellera)
    14. 14. ... tasques ... <ul><li>Control i certificació de llavors: </li></ul><ul><ul><li>Inspeccions camps de producció </li></ul></ul><ul><ul><li>Precintat lots de llavors </li></ul></ul><ul><ul><li>Anàlisi de puresa i germinació </li></ul></ul><ul><ul><li>Camps de post-controls de comprovació varietal </li></ul></ul>ICEA - Innovacions en l’agricultura catalana en els darrers cent anys Anàlisi de llavors (Foto: C. Bellera) Molí d’arròs. (Foto: C. Bellera)
    15. 15. ... tasques ... <ul><li>Control i certificació de planters de vinya </li></ul><ul><ul><li>Seguiment tasques de selecció de nous clons </li></ul></ul><ul><ul><li>Control sanitari i varietal plantes mare </li></ul></ul><ul><ul><li>Control camps de producció de planters </li></ul></ul><ul><ul><li>Precintat dels planters a comercialitzar </li></ul></ul>ICEA - Innovacions en l’agricultura catalana en els darrers cent anys Camp plantes mare portaempelts de vinya (Foto: C. Folch) Camp plantes mare varietats de vinya (Foto: C. Folch)
    16. 16. ... tasques ... <ul><li>Control i certificació planters de fruiters </li></ul><ul><ul><li>Inclou fruita dolça, cítrics, olivera </li></ul></ul><ul><ul><li>Control sanitari i varietal de les plantes mare </li></ul></ul><ul><ul><li>Control camps de producció de planters </li></ul></ul><ul><ul><li>Precintat dels planters a comercialitzar </li></ul></ul><ul><ul><li>Promoure l’establiment de normes de certificació per l’olivera </li></ul></ul><ul><ul><li>Divulgació sobre drets de les varietats protegides </li></ul></ul><ul><ul><li>Impulsar, en col·laboració amb l’IRTA i el sector, la distribució de plantes mare </li></ul></ul>ICEA - Innovacions en l’agricultura catalana en els darrers cent anys Plantes mare de varietats de fruiters (Foto: C. Folch) Plançons de fruiters etiquetats (Foto: C. Folch) Plançons de fruiters produïts en teku (foto: C. Folch)
    17. 17. ... tasques ... <ul><li>Certificació de planters forestals per: </li></ul><ul><ul><li>Repoblacions </li></ul></ul><ul><ul><li>Producció de fusta </li></ul></ul><ul><ul><li>Producció biomassa </li></ul></ul><ul><ul><li>Restauracions en el medi natural </li></ul></ul>ICEA - Innovacions en l’agricultura catalana en els darrers cent anys <ul><ul><li>Participació molt activa en caracterització, identificació i descripció dels material del Registre de Material de Base </li></ul></ul><ul><ul><li>Control i precintat de llavors i planters a comercialitzar </li></ul></ul>Mostra oficial de llavors (Foto: C. Bellera)
    18. 18. ... i la feina la fan les empreses ... <ul><li>Llavors Fitó </li></ul><ul><ul><li>Empresa centenària </li></ul></ul><ul><ul><li>Participa en projectes i empreses internacionals </li></ul></ul><ul><ul><li>Disposa d’un centre dedicat a l’utilització de biotecnologia </li></ul></ul><ul><ul><li>Delegacions a diferents països </li></ul></ul>ICEA - Innovacions en l’agricultura catalana en els darrers cent anys http://www.semillasfito.com /
    19. 19. ... i la feina la fan les empreses ... <ul><li>Llavors Batlle </li></ul><ul><ul><li>Empresa bicentenària </li></ul></ul>ICEA - Innovacions en l’agricultura catalana en els darrers cent anys http://www.semillasbatlle.es/
    20. 20. ... i la feina la fan les empreses ... <ul><li>PLAVISE – Plantas Vivero del Segre </li></ul><ul><ul><li>Agrupació de planteristes de Lleida </li></ul></ul><ul><ul><li>Primer planter que va produir planta certificada, portaempelts l’any 1983 i plançó l’any 1985 (planters Isidro Gabandé) </li></ul></ul><ul><ul><li>Model d’agrupació de planters per disposar de manera conjunta de plantes mare de qualitat i amb garantia </li></ul></ul>ICEA - Innovacions en l’agricultura catalana en els darrers cent anys Camp plantes mare portaempelts de fruiters (Foto: J.M. Rovira) Camp plantes mare de varietats de fruiters (Foto: J.M. Rovira) http://www.plavise.com/
    21. 21. ... i la feina la fan les empreses ... <ul><li>CERTIPLANT </li></ul><ul><ul><li>Agrupació de planteristes de Lleida, en el seu origen </li></ul></ul><ul><ul><li>Primer productor de planter certificat de l’estat </li></ul></ul><ul><ul><li>Ha apostat fort per la producció de planters de varietats protegides </li></ul></ul>ICEA - Innovacions en l’agricultura catalana en els darrers cent anys Camp plantes mare portaempelts de fruiters (Foto: C. Folch) Camp producció de planters de fruiiters (Foto: C. Folch) http://www.nufri.com/viveros/inici.htm
    22. 22. ... i la feina la fan les empreses ... <ul><li>Grup AGROMILLORA CATALANA </li></ul><ul><ul><li>Referència mundial en la producció de planter d’olivera </li></ul></ul><ul><ul><li>Un dels primers productors de portaempelts de fruiters “in vitro” els anys 80. </li></ul></ul><ul><ul><li>Ha introduït les TIC (Tecnologies de la Informació i Comunicació) en el procés de producció de les plantes: etiquetat individual amb codi de barres de les plantes per garantir la traçabilitat </li></ul></ul><ul><ul><li>Disposa de delegacions a tots els continents </li></ul></ul>ICEA - Innovacions en l’agricultura catalana en els darrers cent anys Empeltat de fruiters en taller (foto Agromillora Catalana) Producció planta in vitro (foto Agromillora Catalana) http://www.agromillora.com /
    23. 23. ... i la feina la fan les empreses ... <ul><li>Viveros ALCANAR </li></ul><ul><ul><li>Agrupació de planters que va introduir la certificació de plantes per combatre el virus de la Tristesa els anys 70 </li></ul></ul>ICEA - Innovacions en l’agricultura catalana en els darrers cent anys http://www.viverosalcanar.com/www/viveros-alcanar/es.html
    24. 24. ... les associacions també ajuden ... <ul><li>Associació de Viveristes de Girona </li></ul><ul><ul><li>Fundada a mitjans dels 80 </li></ul></ul><ul><ul><li>Catalitzadora de la Federació d’Agricultors Viveristes de Catalunya </li></ul></ul><ul><ul><li>Organitzadora de 10 edicions del Saló de la Planta, Jardí i complements des de l’any 2000, Fòrum Verd a partir de 2012 </li></ul></ul><ul><ul><li>Fomenta la introducció de noves espècies ornamentals </li></ul></ul>ICEA - Innovacions en l’agricultura catalana en els darrers cent anys http://www.viveristesdegirona.com/ http://www.forumverd.eu
    25. 25. ... i persones de la Generalitat que ... <ul><li>han treballat i treballen pel sector: </li></ul><ul><ul><li>Luciano Ochoa, Jaume Olivar, Jordi Guardia, Josep Porta, </li></ul></ul><ul><ul><li>Creu Bellera , Imma Qui, Oscar Lanzaco, Montse Mateu, </li></ul></ul><ul><ul><li>Carles Folch, Joan Sardà, Ramon Contreras, Manela González, </li></ul></ul><ul><ul><li>Pilar Badia, Lluís Prieto, Blanca Masvidal, Pilar Pérez, </li></ul></ul><ul><ul><li>Tere Elias , Joan Cercós, Pere Oromí, Luisa Ordás, </li></ul></ul><ul><ul><li>Xavier Gastón, Hatem Rivadulla, Sònia Gómez, </li></ul></ul><ul><ul><li>Vidal Guerrero, Núria Armengol, Valentí Marco, Xavier Ferrer, </li></ul></ul><ul><ul><li>Víctor Cabús, Joan Porta, Rosa Bertomeu, Jaume Boixadera , </li></ul></ul><ul><ul><li>Ramon Lluís Lletjòs, Jordi Peix </li></ul></ul>ICEA - Innovacions en l’agricultura catalana en els darrers cent anys
    26. 26. ... per afrontar els reptes de futur <ul><li>Participar en programes d’obtenció de noves varietats i ús de biotecnologia </li></ul><ul><li>Concienciar als pagesos que cal pagar royalties </li></ul><ul><li>Estar atents a les noves plagues i malalties </li></ul><ul><li>Implusar accions per recuperar i catalogar autèntiques varietats tradicionals </li></ul>ICEA - Innovacions en l’agricultura catalana en els darrers cent anys
    27. 27. CC BY 2.0 http://www.flickr.com/photos/acfolca/5377877595 / El sector català de les llavors i els planters Una aposta per la qualitat de la producció Creu Bellera Carles Folch et al. @cfolch www.slideshare.net/acfolca Bibliografia consultada: http://bit.ly/ICEA_2011 ICEA - Innovacions en l’agricultura catalana en els darrers cent anys http://bit.ly/tM1i2i Barcelona, 11 de novembre de 2011 Avís legal Aquesta presentació està subjecta a una llicència Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que se'n citi els autors(Creu Bellera, Carles Folch et al.) i no se'n faci un ús comercial. Si transformeu aquesta obra per generar una nova obra derivada, heu de distribuir-la amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.5/es/legalcode.ca .

    ×