1. ELS BIOCOMBUSTIBLES
El petroli s’acaba, aquest combustible que mou el món li queden poques dècades
de vida. El transport (que un 95% usa el petroli com a energia), ha de trobar
alternatives. La ciència parla d’energies netes i inesgotables per al futur, però el
problema està al present. Estem convertint cultius en menjar per a cotxes. Per a
alguns esperançadores collites per a alimentar motors, per a altres una nova amenaça
planetària.
Una de les qüestions és si 800 milions d’habitants que utilitzem vehicle privat podem
posar en encara més perill l’alimentació de els més de 6.000 milions d’habitants.
El biodièsel, l’alternativa al actual gas-oil, s’obté de l’oli de plantes com el gira-sol la
soja, i el bioetanol el possible substitut de la gasolina, es produeix a partir de cultius
com el blat de moro o la canya de sucre.
Les matèries primeres d’aquests combustibles són les mateixes que donen menjar a
més de la meitat del planeta.
La amenaça del petroli és doble, ambiental perquè representa el 40% de la emissió
de gasos amb efecte hivernacle; i estratègica perquè dependre del petroli és cada cop
més car i més insegur.
Estats Units destina ja 1/3 part de la seva collita de blat de moro a produir bioetanol,.
A Brasil el fabriquen a partir de la canya de sucre, i a Europa a través dels cereals.
Fins ara és aquesta la única alternativa que tenim en el sector del transport. El
bioetanol és el combustible que més es produeix al món i a Espanya.
Desde fa ja uns anys el bioetanol també serveix com a alternativa per a alguns
agricultors de cereals, a un dels quals (que és entrevistat al vídeo) no li importa si els
seus cultius van destinats a omplir estómacs o a alimentar cotxes, ell el que vol és
treure la major rendibilitat a les seves collites.
Algunes terres que estaven destinades al cereal, i ara estaven de retirada per a no
causar excedents en el mercat, es poden aprofitar es destinin als biocombustibles i
no al sector alimentari.
El primer avís als biocombustibles va ser a Mèxic, amb la crisi de la “torta de maíz”,
faltava gra per a menjar, i el poc que hi havia estava massa car i es va culpar
a la demanda d’ EE.UU. per a produir bioetanol. Llavors es va veure el dilema,
seguretat energètica contra seguretat alimentaria. Per a alguns els biocombustibles
són alternatives, per a altres amenaces.

2. La empresa sevillana Abengoa é s una de les principals productores de bioetanol, els
seu president ens diu que únicament el 2% dels aliments cultivats van destinats a la
producció d’etanol, i que per tant no poden tenir influència per a pujar o baixar preus.
Els més afavorits, a part dels inversors, són els agricultors que quan el gra està a preu
d’or, el vénen al que més paga (que mai són els productors de biocombustibles, que
paguen menys, però avançadament).
A través d’un munt d’accions, el gra es converteix en bioetanol, un alcohol d’una
puresa del 99’7%, que finalment s’incorporarà a la gasolina.
Altres, com Jerónimo Aguado, del moviment “via campesina”, creuen que utilitzar
aliments per a alimentar motors és una barbaritat, tan ecològica com econòmica i
social. Ell calcula que per arribar al 2020 a complir els objectius de biocombustibles
necessitarem utilitzar el 50% de la terra cultivable i creu que anirem a una nova
colonització agrària.
Manuel Iuna, usa un cotxe que funciona amb bioetanol E85 (85% bioetanol 15%
gasolina) ens explica els avantatges i desavantatges d’aquests cotxes. Són menys
contaminants. L’any passat però es van vendre pocs cotxes d’aquests tipus, cos que
mostra la desconfiança dels consumidors en els biocombustibles. Aquest combustibles
és més barat (perquè està exempt dels impostos d’hidrocarburs), però consumeix

3. més. Es ven en molt poques estacions de servei, però pots utilitzar gasolina en el
mateix dipòsit sens e alterar el seu funcionament
DIVERSOS MATERIALS PER PRODUIR BIOCARBURANTS
Brossa
Al dia es pot produir més d'un kilogram de brossa per habitant, amb la qual es
podria fer servir per fer biocarburants. Un proyecte que actualment s'està
desenvolupant per l'empressa "Imecalm", és el proyecte "Perseo", mitjançant el qual
es vol demostrar que és possible crear bioetanol a nivell industrial amb brossa. La
brossa té que ser orgànica i ha d'estar congela a - 10ºC.
Els beneficis són: ja que s'aconsegueix durant tot l'any, tenen possibilitats de ser el
proxim combustible.
Els inconvenient són: la tecnolagia que es fa servir per convertir la materia en
biocarburants es molt complexa i cara.
El proces que s'ha de seguir per convertir la brossa en biocarburants:
es comença separant la matèria orgànica de la inorgànica,
es barreja la part orgànica amb aigua i la substància que sobté, es somet a un
proces físic-químic per a trencar la "lifnacelulosa"(pared dels cossos vegetals),
sobren unes esquerdes per a que entrin unes molècules que s'ocuparan de produir
etanol,
es destil·la la part líquida que sobtingui (que es convertirà en un biocombustible pur)
i la part pastossa que sobtingui (la ligna, de gran poder calorífic) farà funcionar la
planta a la que es trobi.
Palmes
Les masses forestals s'estàn substituint per implantacions de palma, ja que amb el
seu oli es fa servir per a industries (majoritariament de caràcter cosmètic i
alimentari). Aquest oli està consideat el segón biocarburant mes utilitzat al món.
Les plantacions de palma podràn abastir a diverses industries, però, al fer
desapareixer un bosc, es produeix fins un 18% de gassos nocius que acceleren
l'efecte invernacle.
Diversos estudis han comprovat que la producció de biomassa produeix més energia
de la consumida i menys co2 que la gasolina o el gasoil.

4. Colza
Un altre material mitjançant també es pot fer biocarburants és una planta
anomenada colza. Produeix unes llavors de 2mm de diàmetre, que contenen entre
40-44% de grassa. L'oli que proporciona per a la creacio de biodiesel és de gran
qualitat.
En els laboratoris relacionats amb els biocombustibles, controlen les impureces de la
llavor, l'humitat que té i la materia grassa, aquests tres punts determinen el preu del
producte i la quantitat de biodiesel que es va a poder extreure de la llavor.
Algues marines
Aquestes algues són un altre alternativa que tenen els biocarburs, ja que no només
s'alimenta del co2, sino que en el seu organisme contenen grans quantitats de
matèria grassa. Es troben a la superfície del mar, on floten degut a que necessiten
llum per a creixer.
Actualment es preten fer biodiesel amb aquestes algues, que es cultiven i es
cosechen en llocs determinats ja que encare s'estàn estudiant.
La seva quantitat es duplica cada 24h, es poden produir 50 tonelades de biomasa al
any, a espanya es on mes co2 s'elimina amb aquestes algues a les diverses plantes
que hi ha(que són poques).
Es sotmeten a uns processos on al principi la biomasa d'algues és líquida, però més
tard és pastossa, la qual es somet a diversos tractaments per aconseguir biodiesel.
Els beneficis són que: hi ha en abundància i és de gran qualitat.
Els inconvenients són que: el seu preu al mercat seria tan car que ningú la
compraria.
Ignacio Murillo i Sergi Pastells