education

1. .
LECTURA 14-11-2014
FRAGMENT 12
El pas d’armes
En aquell temps la nació anglesa vivia en unes condicions prou miserables.
El rei Ricard era absent, presoner del pèrfid i cruel duc d’Àustria. Fins i tot era
incert el lloc de la seva presó, i la seva sort era desconeguda per la majoria
dels seus súbdits que, mentrestant, eren presa de tota mena d’opressions.
El príncep Joan, que s’havia conxorxat amb Felip de França, l’enemic mortal
del Cor de Lleó, estava utilitzant totes les seves influències amb el duc
d’Àustria per allargar el captiveri del seu germà Ricard, al qual devia molts
favors. Mentrestant ell es dedicava a reforçar la seva facció en el regne, amb
la qual es disposava disputar la successió, en el cas de la mort del rei, al seu
hereu legítim, Artur, duc de Bretanya, fill de Geoffrey Plantagenet, el germà
gran de Joan. Ja és ben conegut que al final va dur a terme aquesta
usurpació. Amb un caràcter dèbil, malversador i diabòlic, Joan atreia
fàcilment cap a la seva persona i facció, no sols tots aquells que, a causa del
seu comportament criminal durant la seva absència, temien el retorn de
Ricard, sinó també a la nombrosa classe d’homes “fora de la llei” que havien
tornat al país després de les croades, formats amb els vicis de l’Est,
empobrits espiritualment i endurits de caràcter, i que tenien posades les
esperances en un conflicte civil.
A aquestes causes de malestar públic i d’aprensió, cal afegir-hi la multitud de
proscrits que, desesperats, s’agrupaven en bandes, i mantenien el control
dels boscos i els erms, desafiant la justícia i els magistrats del país. Els
mateixos nobles, fortificats en els seus castells i exercint la seva sobirania
sobre els seus dominis, eren caps de bandes tan “fora de la llei” i opressives
com les dels bandits reconeguts. Per tal de mantenir els seus seguidors i
l’extravagància i magnificència a les quals el seu orgull els induïa, la noblesa
demanava en préstec grans quantitats de diners als jueus amb uns
interessos tan usurers que acabaven rosegant-los les terres com una nafra
amb ben poques possibilitats de curar-se, si no fos que les circumstàncies
els donessin l’oportunitat d’alliberar-se’n exercint sobre els seus creditors
algun acte de violència mancat d’escrúpols.
PC2 Ensenyament -
Aprenentatge
Nom arxiu vers Novembre 2014 0
Elaborat : Pla lector Revisat Aprovat
Pàgina 1
de

2. Sota les nombroses càrregues imposades per aquest infeliç estat de coses,
la gent d’Anglaterra patia profundament pel present i encara tenia més
motius per témer pel futur. Per augmentar la seva misèria, es va escampar
per tot el país una epidèmia de naturalesa molt perillosa, que encara es va
tornar més virulenta per la falta d’higiene, la mala alimentació i les
desastroses condicions de vida de les classes populars. Aquesta epidèmia
va matar molta gent i els que van sobreviure se sentien temptats d’envejar la
sort dels morts, ja que la mort els havia estalviat les desgràcies que havien
arribat després.
Tot i així, entre tanta acumulació de desgràcies, tant els pobres com els rics,
els camperols com els nobles, davant de la celebració d’un torneig, que era
el gran espectacle de l’època, sentien el mateix interès que sent un ciutadà
de classe mitjana de Madrid, mort de gana i que no té ni un ral per comprar
menjar per a la família, davant d’una cursa de braus. Ni deures ni malalties
podien mantenir els joves i els grans allunyats d’aquests espectacles. El pas
d’armes, com se l’anomenava, que havia de tenir lloc a Ashby, al comtat de
Leicester, i en què els campions de més renom lluitarien en presència del
príncep Joan, que s’esperava que honorés la lliça, havia despertat l’interès
general, i, el matí assenyalat, una immensa confluència de persones de totes
les classes s’afanyaven cap a la plaça on tindria lloc el combat.
L’escena era singularment romàntica: al límit d’un bosc, que distava a una
milla d’Ashby, s’estenia un gran prat de gespa fina i molt verda envoltat,
d’una banda, pel bosc i, per l’altra, per uns roures escampats, alguns dels
quals d’una alçada gegantina. El terra, com si s’hagués construït a propòsit
per a l’espectacle militar que s’estava preparant, baixava gradualment des de
tots els angles cap al fons, que ara estava tancat per una palissada tot
formant un espai d’un quart de milla de llargada i mitja d’amplada. La forma
del tancat era la d’un rectangle amb les cantonades molt arrodonides per
donar més comoditat als espectadors. Les obertures per als combatents eren
situades al nord i al sud de la lliça i s’hi accedia a través d’unes portes fortes
de fusta, prou amples per deixar passar dos genets cavalcant junts. A cada
banda de les portes, hi havia instal·lats dos heralds que estaven assistits per
sis trompeters, el mateix nombre d’assistents i un fort contingent d’homes
d’armes, encarregats de mantenir l’ordre i assegurar la qualitat dels cavallers
que volien participar en aquell joc marcial.
Sir Walter Scott, Ivanhoe. Edebé. Col·lecció Nòmades del temps, 6.
Barcelona, 2000. Traducció de Montserrat Canela.
PC2 Ensenyament -
Aprenentatge
Nom arxiu vers Novembre 2014 0
Elaborat : Pla lector Revisat Aprovat
Pàgina 2
de

3. L'autor i la seva obra
Walter Scott va néixer a Edimburg el 1771 i va morir a Abbotsford el 1832.
Una paràlisi infantil el va deixar coix de per vida. Després dels estudis
universitaris a Edimburg començà com a advocat amb càrrecs de
l'administració local que li van fer conèixer molt bé el tarannà escocès. Va ser
el responsable de la novel·la històrica en l'època victoriana, i es caracteritza
per l'atmosfera de llegenda i misteri que envolta els personatges i les seves
aventures, i per la precisió de detalls en la recreació de fets i ambients. Cal
destacar, entre altres, Rob Roy (1818), portada diverses vegades al cinema,
la popular Ivanhoe (1819), Quentin Durward (1823) i El talismà (1826), també
portades al cinema. A Catalunya, la influència de Scott durant la primera
meitat del s. XIX va ser molt important i sobrepassà, com a altres llocs,
l'esfera purament literària per incidir en diversos aspectes de la vida
quotidiana. Els estudiosos han considerat que aquesta acceptació pot ser
deguda tant al to eminentment conservador i historicista de la seva obra, que
coincidia amb l'esperit d'una gran part del romanticisme català, com a la seva
condició d'escriptor del poble escocès, identificable en molts aspectes amb el
català; en aquest sentit, cal esmentar que l'Oda d'Aribau va ser comparada a
una composició de Scott.
Comprensió
1) Quin és, el sobrenom del rei Ricard?
2) Quin parentiu hi té, amb el príncep Joan?
3) Per què l'autor compara un pas d'armes amb una cursa de braus?
4) Què és, un pas d'armes?
5) Walter Scott situa la seva novel·la als boscos de Sherwood, on abunden
els lladres de camins, com ara Robin Hood. Però els seus camps també són
recorreguts per cavallers com Ivanhoe, ben plantat i valent, o com el bergant
cavaller Brian de Bois-Guilbert. A més, dues donzelles, totes dues molt
maques i enamorades d’Ivanhoe, donen peu a diversos enfrontaments. En el
fragment donat encara no ha aparegut Ivanhoe. En quin moment creus que
ho farà?
PC2 Ensenyament -
Aprenentatge
Nom arxiu vers Novembre 2014 0
Elaborat : Pla lector Revisat Aprovat
Pàgina 3
de