1. TREBALL D’AUDICIÓ INTRODUCCIÓ Motius de l’elecció del concert Uns quants alumnes de la classe vam mirar a través de la pàgina web de l’auditori quins eren els concerts que fèien próximamente, el dia, l’hora, el preu i l’obra. Vam veure que al cap d’un o dos mesos aproximadament s’hi realitzava l’obra de “El Beethoven més feliç”. Primer de tot a mi ja em va captar l’atenció el títol, ja que vaig pensar que podria estar bé i no seria avorrit. Seguidament vam mirar el preu i era totalmente raonable i no em va semblar gens malamente d’apuntar-me al grup de nois i noies que hi anaven aquest dia, sinó tot al contrari. 2. ENTRADA DEL CONCERT Primer he de dir que havia anat a l’auditori quan era molt petita i ho recordava tot molt diferent. Les sensacions que vaig tenir a l’entrar van ser de sorpresa majoritàriament. Vaig poder obsevar la magnífica entrada que té l’auditori, preciosa, la qual em vaig quedar contemplant una bona estona. L’ambient era també molt especial. Hi havia gent que anava molt mudada, persones que es veien de classe alta, i això em va donar la sensació que estava fora de lloc. També però hi havia persones que anaven informalmente vestides. Al momento d’entrar a la sala on feien el concert em vagi quedar admirada. La vaig trobar molt bonica, tot i que una mica més petita de com la recordava de l’últim cop que l’havia visitat. Tot i això em va agradar molt la decoroació i ambient, ja que no era massa carregat, molt sofisticat i molt adient per un lloc com aquest, per el meu gust. Ens va tocar seure entre les primeres files, cosa que em va sobtar ja que em pensava que ja estarien totes ocupades, tot i que reflexionant hores més tard vaig pensar que potser les persones que son assidues a anar al teatre tenen un lloc o sector estratègic des del qual veure l’actuació. PROGRAMA Comentari del programa Físicament el programa em va semblar senzill i a la vegada elegant. La portada amb la violinista em va semblar molt bonica però un cop el vaig obrir i vaigi anar fullejant vaig poder contemplar molta lletra i publicitat d’altres concerts i cd’s. Pel que fa al contingut el vaig trobar molt complet, cosa que està bé però potser un pèl massa pel meu gust. Al principi em va resultar una mica confús però observant detalladament vaig entendre les seves parts i l’ordenació d’aquestes. Potser aquesta confusió és fruit de la meva ignorància en aquest camp però penso que precisamente per això ho haurien de fer més entenedor, ja que si una persona vol anar a veure un concert i, en termes exagerats, no entén res del programa, probablement li costi tornar-hi i si ho fa, potser ho farà amb més por. Per això si volen potenciar la cultura de la música en la societat s’hauria de fer aquest petit gest. Les obres Els Autors Els autors de les tres obres que es van interpretar van ser: Franz Waxman, Samuel Barber i Ludwig van Beethoven. Els intèrprets 3.5. Informació general que dóna el fulletó A la primera plana del fulletó ens nombra a tres músics: Franz Waxman, Samuel Barber i Ludwig van Beethoven amb la corresponent simfonia o concert que havien escrit i que es tocarien aquell dia. Seguidament ens fa una breu descripció de la bibliografia dels citats autors. I finalment hi ha publicitat i suggeriments d’altres concerts i cd’s. PUBLICITAT DEL CONCERT Lamentablement ni prèvia ni posteriorment al concert vam trobar publicitat en anuncis o en premsa. És a dir, tampoc hi havia crítica, cosa que trobo molt trista. Ja bé ens podem trobar amb mil xafarderies o amb mil desgràcies però malauradament no ens trobem amb moltes crítiques culturas ni informació de concerts,etc. Penso que a la premsa i televisió s’hauria de potenciar aquest aspecte. 5. EL CONCERT 5.1. Actitud dels Músics i del Director 5.2. Actitud del públic durant el concert 5.3. La mitja part 5.4. Aspectes musicals 6. LA SALA DE CONCERTS. L’auditori està format per tres sales: la 1 anomenada Pau Casals, la 2 anomenada Oriol Martdorell i la tres es diu Tete Montoliu. La sala 1 té una capacitat de 2.200 persones, la 2 per 600 i la 3 per 400. Nosaltres vam anar a la sala 1 Pau Casals. És la que tenia més capacitat i estava tot plena. Com ja he dit la vaig trobar espectacular i molt cuidada. 7. VALORACIÓ PERSONAL DEL CONCERT 7.1. La teva relació amb la Música, abans i ara Jo des de ben petita ja estava posada en el món de la música. Tenia potser 6 o 7 anys que em van apuntar a solfeig i més tard vaig voler apuntar-me a classes de piano. Aquest el vaig continuar tocant fins ben bé el 16 anys quan vaig començar el batxillerat i no em veia amb cor de compaginar les dues coses amb dignitat. Llavors vaig abandonar la música. Fins ara. A les classes de música que fem ara recordo moltes de les coses que jo havia fet fa temps i que ara ja no recordava i realment em sap greu. A més veure en Toni tocar peces o acompanyar cançons amb el piano fa que m’entrin ganes de tornar-lo a tocar. A més ens va mostrar la partirua de piano de la preciosa cançó de “Ara és Nadal” de Lexus. És per això que últimament, els caps de setmana quan sóc a casa, em baixo partitures de cançons conegudes per a piano i em poso a practicar. És llavors quan m’adono de lo gratificant que resulta. Per això crec que la música ha estat i ara continua sent una part molt important de la meva vida. I naturalment no em refereixo a la música pop ni comercial, la qual ha estat sempre present a la meva vida, i sense la qual em resultaria també difícil sobreviure un dia. Sinó que em refereixo a la música ja no tant clàssica sinó a la música com a concepte. 7.2. Quantes vegades havies anat a un concert A un concert de tipologia clàssica hi havia anat potser unes dues vegades quan era més petita. El contingut d’aquest el recordo vagament però si que recordo les sensacions que vaig tenir al veure aquella entrada i aquella sals tant elegant i majestuoses. Pel que fa a concerts de Rock he anat a dos també. Són dos extrems i dos estils molt diferents de música, però al cap i a la fi tot és música i el que és important és que quan vagis a escoltar un concert el disfrutis i sigui agradable. 7.3. Relació amb el treball a classe A classse hem treballat la intensitat, durada, timbre del so, els diferents tipus d’instruments, els instruments que les formen i la col·locació d’una orquestra simfònica entre moltes altres coses. Quan vaig assistir al concert, doncs, em vaig poder fixar en totes aquestes coses i això va fer que pogués apreciar el concert d’una manera molt diferent a la que ho havia fet fins ara. Quant treballavem totes aquestes coses a la classe les veia com molt teòriques i molt lluny però una vegada al concert vaig poder contemplar que no estan tant lluny de mi, sinó que són allà, les entenc i puc fixar-m’hi. Va ser una sensació molt agradable. 8. BIBLIOGRAFIA http://www.auditori.com/ http://es.wikipedia.org/wiki/Franz_Waxman