1. Primer Cicle
de música antiga
Ciutat de Moncada
I Cicle de Música Antiga
C I U T A T D E M O N C A D A
la programació cultural del I Centenari del Centre Artístic
Musical de Moncada, patrocinat per l'Excm. Ajuntament de
Moncada, ha volgut oferir un cicle per tal de promocionar i
difondre este patrimoni musical.
Disfrutem de la interpretació del concert inaugural del dia 25
d'abril, de l'ensemble de cambra "Ària da Capo" amb Doménec
Hurtado (oboé), Gonzalo Luque (clave), Ximo Sancho (fagot) i
Carmen Bou (soprano) i del concert d'orgue i violí el dia 26
d'abril a càrrec de Josep M. Mas i Bonet i Josep M. Manresa.
Envoltats per una sobtada absència i nostàlgia ens agradaria
que este concert fóra especial en record e Juan Bautista Días,
mestre organer, com a un senzill homenatge.
In Memorian
Juan Bta. Díaz Parra
Magister faciendi organos
1959-2014
Perqué la música antiga
és extraordinàriament
actual per la seua
bellesa i força expressiva
AJUNTAMENT DE
MONCADA
Hacer realidad un proyecto que parecía imposible nos hace sentir capaces
de eso y más "Dale tiempo a lo difícil y, no sólo lo superarás, además,
aumentarás tus posibilidades para un reto mayor".
Esta historia comienza cuando en abril de 2010, Joaquin Briz "Ximo",
especialista en la recuperación del armonio viene a nuestra parroquia para
repararlo que tenemos en la ermita de Santa Bárbara. Como los maestros
artesanos se ofrece y se encarga de todo. Busca por Europa órganos en
desuso, dormidos en letargo y, tras descartar algunos por prestaciones y
alto coste, opta por el que hoy presentamos el mejor... Hoy podemos decir
que el órgano parroquial de san José nació hace más de cien años y los
esperó hasta llegar a estrenar su nueva casa.Fue el 03 de septiembre de
2010 cuando llega el órgano de san José.
Aún tendrán que pasar tres años hasta que llega el día de su bendición.
Tres años transcurridos en los que se ha procedido a condicionar su ubicación
y la construcción a medida de la caja de resonancia..Se conserva tal cual
de origen y fabricacion, todos los elementos secretos, tubos, elctroválvulas,
sistemas de transmisión y estructuras soporte. El constructor organero fue
A. Noterman de Londres. La fecha de su construcción da ta de mediados
del siglo XX. Se trata, por la época de su construcción, por sus características
y sonoridad de un órgano de estilo romántico; perfecto para la excelencia
del canto litúrgico. Sólo lo que es real se puede ofrecer a Dios y compartir
con los demás. Y eso es lo que ha conseguido el equipo que ha intervenido
en este hermoso proyecto: Ximo, su técnico y montador, Juan Bta. Díaz
Parra, "Batiste" su maestro organero y director de montaje y Juan, su
especialista carpintero.
Serán a partir de hoy, los intérpretes al órgano los que le darán vida.que
se forme el coro de voces que lo complementa y que esta comunidad
parroquial de San José de Moncada se una para alabar más i mejor a Dios,
con sus voces y con sus obras.
(J.L.M.F. Junio 2013 - Porta Fidei)
Presentació
El órgano de San José
2014

2. PRIMER CICLE DE MÚSICA ANTIGA CIUTAT DE MONCADA 2014
PROGRAMA
Concert de Violí i Orgue
Sonata en sol menor per a violí i orgue
· Preludio Andante
· Giga Allegro
· Sarabanda Largo
· Corrente Allegro
Antonio Vivaldi (1678-1741)
Acte de foi, per a orgue
Louange à l'Immortalité de Jésus,
per a violí i orgue
Olivier Messiaen (1908-1992)
Preludi i fuga en la menor, per a orgue
Johannes Brahms (1833-1897)
Poem, per a violí i orgue
Rayner Brown (1912-1999)
Coral per a orgue
"Herzlich tut mich erfreuen"
Johannes Brahms
3 peces per a violí i orgue
· Abendlied
· Pastoral
· Gigue
Josef Gabriel Rheinberger (1839-1901)
Josep M. Mas i Bonet (Orgue)
Josep M. Manresa i Aguiló (Violí)
Josep Mª Mas i Bonet
Nascut a Centelles (Osona), és professor d’orgue,
de baix continu i de música de cambra al
Conservatori Superior de Música del Liceu de
Barcelona i organista titular de l’església Prioral
de Sant Pere de Reus.
Després d’haver-se graduat en orgue sota la
direcció de Montserrat Torrent al Conservatori
Superior Municipal de Música de Barcelona, va
estudiar a Basilea amb el Prof. E.Müller i obtingué
el diploma de Virtuosisme del Conservatori
Superior de Música d’aquesta ciutat, per
unanimitat del Jurat. Va estudiar música antiga
a la Schola Cantorum Basiliensis i musicologia i
interpretació de la música ibèrica antiga amb el
Prof. M.S.Kastnera Lisboa. El 1980 va fundar el
Curs internacional de música ibèrica antiga a
Torredembarra i Montblanc, on ensenya cada
estiu. Ha estat invitat a donar classes magistrals
en diversos conservatoris d'Europa, com
Karlsruhe, Berna,Venècia, Castellana Grotte,
L'Aquila, Dijon, Perpinyà, Tolosa de Llenguadoc
i a la Thüringische Orgelakademie d'Altenburg.
Forma part del Jurat en concursos internacionals
d’orgue. Ha enregistrat discs de música ibèrica
antiga als orgues de Torredembarra, Montblanc,
Sa Pobla (Mallorca), Cadaqués i Vielha, per a les
cases discogràfiques Motete Ursina,Auvidis Valois,
Naïve Auvidis Ibèrica , Audiovisuals de Sarrià i
La Mà de Guido. Cal destacar el CD per a la
col.lecció "Los órganos históricos de España"
editat per la CasaAuvidis (1992), guardonat amb
el "Grand Prix du disque" de la NouvelleAcadémie
du disque. Ha fet enregistraments per a les ràdios
de França, Holanda, Itàlia, Suïssa, Radio Nacional
de España i Catalunya Música. Dóna nombrosos
concerts a Catalunya, a tot l’Estat Espanyol i a la
majoria de països europeus (Alemanya, Bèlgica,
França, Holanda, Itàlia, Polònia, Suïssa i Suècia),
Sudamèrica (Brasil, Argentina i Uruguay). Ha
donat també concerts a Turquia (Ankara,
Istambul) i Filipines (Manila, Lipa).
Josep Mª Manresa Aguiló
Comença els estudis de violí amb Félix Pérez i
posteriorment ambAntoni Guinjoan, Eva Graubin
i Sergio Prieto.
A partir de 1996 estudia amb Evelio Tieles, amb
el qual obté el Títol de Grau Superior de violí, i
de qui ha rebut cursos de postgrau.
Ha fet cursos de perfeccionament i de música de
cambra amb mestres com Xavier Turull, Àngel
Soler, Chiara Bianchini, Emilio Moreno i François
Fernández.
Ha fet enregistraments per a la ràdio i la TV i per
a CD, amb les principals orquestres de cambra i
simfòniques de Catalunya, com l’Orquestra de les
Terres de Lleida i de Vila-seca, de la qual és
membre.
Ha actuat a Espanya, Alemanya, França i
Anglaterra i ha realitzat gires de concerts per la
Península Ibèrica amb l’organista Josep M. Mas
Bonet.
Desenvolupa la seva activitat pedagògica a l’Escola
Municipal de Música de Montblanc i al
Conservatori de Vila-seca.
Posseeix un violí construït per Michel Eggimann
(Lucca), còpia d’un Guarneri de 1734, que utilitza
per als seus concerts.
PROGRAMA
“Del verb diví a la poesia humana”
Símfonia, Oratori de Nadal Bwv 249 (1725)
J. S. Bach
Vidit suum, Stabat mater (1726)
G. B. Pergolesi
Tecum principium, Dixit Dominus (1707)
G. F. Haendel
Rejoice, The Messiah (1742)
G. F. Haendel
Domine Deus, Gloria (1716?)
A. Vivaldi
Öffne dich, Cantata Nun Komm,
der Heiden Heiland Bwv 61 (1714)
J. S. Bach
Pastoral en La m
W. F. Bach
Piangono al pianger mio (1609)
S. D’India
Quel sguardo sdegnosetto (1624)
C. Monteverdi
Lascia ch’io pianga, Rinaldo (1711)
G. F. Haendel
Un raggio di speme (1727)
A. Vivaldi
Tornami a vagheggiar, Alcina (1735)
G. F. Haendel
Doménec Hurtado (oboé)
Gonzalo Luque (clave)
Ximo Sancho (fagot)
Carmen Bou (soprano)
A finals del s. XVI emergeix a
Europa un nou estil monodista
amb acompanyament de baix
continu format per un instrument
greu, més un instrument de tecla
per a fer l’harmonia. Impulsat per
la Camerata Fiorentina del comte
Bardi, la nova música substitueix
l’antiga pràctica polifònica per una
música on el text és la prioritat.
Sorgeix així el que serà l’òpera i
dins d’esta una forma molt lírica,
l’Ària. Una música al servei dels
sentiments i les passions humanes.
En l’àmbit de la música religiosa el
nou estil és adequat per a la
vocació didàctica de la litúrgia
luterana i també resulta adequada
a la renovada música de la
contrareforma catòlica sorgida del
Concili de Trento.
Amb el pas de temps, trobarem una
tendència cap a l’embelliment i
l’ornamentació de la línia melòdica;
els contrastos, la dissonància, els
cromatismes i el diàleg entre les
línies melòdiques. Els instruments
també evolucionen cap al llenguatge
i la retòrica de la veu humana fins a
abastir un llenguatge propi que
tendeix cap al virtuosisme influint
de retruc a la tècnica vocal. L’oboè
serà l’instrument predilecte per al
diàleg amb la veu des del s. XVIII
fins a la decadència de l’estil barroc
cap a mitjans d’este segle.
24 26Convent de les Franciscanes Església de Sant Josep
d'abril 2014, 20:00h d'abril 2014 20:00h