62. BLANCA HERNANDO GORDO
NO ES ORO TODO LO QUE RELUCE
Baina de cocoter i pa d’or.
No és or tot allò que llueix, ni tot allò que camina errant està perdut. De vegades les petites coses són les que de veritat llueixen.
No es oro todo lo que reluce, ni todo lo que ande errante está perdido. A veces, las pequeñas cosas son las que de verdad reluce.
63.
64.
65.
66.
67.
68. OSVALDO SÁNCHEZ
PRESÓ PERPÈTUA.
canyissos i llums LED.
L’últim adéu d’un ésser estimat és d’una presència física brutal. Una presència de qui ja no està. Se’n va i es queda. Ja no hi serà més ací,però hi serà per
sempre.
El último adiós de un ser querido es de una presencia física brutal. Una presencia de quien ya no está. Se va y se queda. Ya no estará más aquí, pero estará,
para siempre.
79. ANNA CLIMENT
ABSÈNCIES
Moqueta, pintura, maniquí, roba,i maleta
A les absències que es produeixen quan s´en van als que es queden. Absències dels drets humans i d´oportunitats. Absències que es troben als nous llocs…
A las ausencias que se producen cuando nos vamos a los que se quedan. Ausencias de derechos humanos y de oportunidades. Ausencias que se
encuentran en nuevos lugares..
80.
81.
82.
83.
84. MARIA MUÑOZ
UN LUGAR DONDE ESCONDERSE.
Paper, cartró i bossetes de té cosides.
Tots necessitem un lloc per amagar-se i descansar. Sol ser un lloc imaginari, tan gran o tan petit com els somnis.
Todos necesitamos un lugar para escondernos y descansar. Suele ser un lugar imaginario tan grande o tan pequeño como los sueños
101. ISABEL DE PIERO
¿ Y POR QUÉ NO ES ASÍ?
Instal·lació, tècnica mixta.
Estaria bé pensar que no totes les coses són certes. Però em pregunte si hi ha qui no li convé el pensament crític…
Estaría bien repensar todas las cosas que damos por ciertas. Pero me pregunto si hay quienes no les conviene el pensamiento crítico
102.
103.
104.
105. JOAN ROSELLÓ
Memoràndum II.
Metacrilat, fil i cotó
.
La història en el futur reflectirà en els textos i les seves imatges, l’èxode de pobles, ciutats, regions…perseguits per creences, condició social,
sexe, color, sexualitat…, i vomitarà tots els noms anònims que han quedat atrapats en eixe èxode, per atrevir-se a pensar que tenien dret a una
vida millor, igual que els altres. Sens dubtes serà un capítol de la història que ens traurà alguna cosa més que els colors als éssers del món
“civilitzat”.
La historia en el futuro reflejará en los textos y sus imágenes, el éxodo de pueblos, ciudades, regiones…, perseguidos por creencias, condición
social, sexo, color, sexualidad… y vomitará todos los nombres anónimos que han quedado atrapados en ese éxodo, por atreverse a pensar
que tenían derecho a una vida mejor, igual que otros. Sin duda será un capítulo de la historia que nos sacará algo más que los colores a los
seres del mundo civilizado.
117. MANUELA PASZKOWSKY
POLÒNIA XI
Reixa de ferro, cendres i empremtes de fulles de roure.
La sèrie Polònia simbolitza la relació amb mon pare. Les fulles de roure de Warszawa s’han transformat des de l’inici d’aquest camí.
La serie de Polonia expresa la relación con mi padre. Las hojas de roble del parque de Warszawa han ido modificándose.
