SlideShare a Scribd company logo
1 of 5
COL.LEGI MARE DE DÉU DE LOURDES
                 Centre concertat per la Generalitat de Catalunya
                 Ramon Llull, 5 – Tel.: 93.757.93.06 – Fax.: 93.757.55.09 – 08302 MATARÓ
                 Mail: administracio@mdlourdes.es – www.mdlourdes.es




FITXA DE L’EXPERIMENT


      Títol:              La col lombarda com a indicador
 Conceptes que es
                          Indicador, àcid-base, dissolució
    treballen:

     Nivells:             Cicle superior, ESO

                          Col lombarda, àcids i bases (segons els nivells es poden usar productes
                          de laboratorio o de la vida cuotidiana).
                          Suc de llimona, suc de tarnoja, bicarbonat, lleixiu, vinagre, aspirina, suc
    Materials:
                          d’una llauna d’olives farcides, clara d’ou, tònica, àcid clorhídric diluït,
                          sosa càustica
                          Pots de vidre de conserva reutilitzats, tubs d’assaig, pipetes

                          Preparem l’indicador de col lombarda. Unes fulles de col llombarda
                          esmicolades es posen en un vas de precipitats amb aigua i es posen a
                          bullir 10 minuts. Es deixa refredar i es filtra. Llavors s’obté el filtrat que
                          ja és un indicador àcid-base.

                          Calibrem la coloració de l’indicador. En uns tubs d’assaig posem una
  Procediment:            quantitat d’àcid clorhídric i en un altre sosa (base). Anotem el color que
                          apareéis i així tindrem evidència del color que agafa la col lombarda
                          devant un àcid o una base.

                          Determinem l’acidesa o basicitat de diferents productes. En tubs
                          d’assaig posem els diferents productes que volem investigar. Hi posem
                          unes gotes d’extracte de col lombarda i observem la coloració

 Base científica:         En la nostra vida quotidiana és molt fàcil sentir expressions com: aquesta taronja és
                          molt àcida, tens acidesa d'estómac, el pH de la pell és de 5.5... Usem molt sovint les
                          idees d'acidesa i no sabem ben bé a què ens estem referint. Normalment relacionem que
                          una substància és àcida quan en tastar-la, ens pica a la llengua. És l'atribut que li hem
                          posat per la sensació que ens dóna. Però quan estudiem el comportament de les
                          substàncies àcides podem veure que aquesta propietat està relacionada amb la seva
                          estructura química.

                           Si un insecte ens ha picat, ens diran que ens hi posem terra, fang o, millor, amoníac.
                          Una substància antiàcida que en diem una base o un àlcali. Els detergents i els sabons
                          tenen propietats contràries al àcids i sobretot el lleixiu, conegut de tothom. També
                          aquestes propietats estan relacionades amb la seva estructura química.

                          Finalment coneixem la sal de cuina i també parlem d'altres sals, substàncies solubles en
                          l'aigua que li donen certes propietats característiques. Així diem que l'aigua o un
                          aliment porta ferro, calci, magnesi, etc. Volem dir que porten sals d'aquests elements.
                          Hem de parlar doncs també de les sals.
Què són els ions ?

Tota la matèria està formada per àtoms o bé per conjunts d'àtoms enllaçats anomenats
molècules. Alguns d'aquests enllaços són senzilles atraccions elèctriques. Tothom sap
que pel que fa a l'electricitat hi ha càrregues negatives i càrregues positives. En els
àtoms hi han electrons, que són càrregues negatives. Aquests estan neutralitzats pel
nucli, que és positiu. Però si un àtom o bé un grup d'àtoms té electrons de més o de
menys, cada partícula així estarà lligada amb una partícula d'electricitat contrària.

Un ió és doncs un àtom o un grup d'àtoms amb càrrega elèctrica positiva (ions positius) o
bé negativa (ions negatius).

Posem un exemple: La sal de cuina: químicament s'anomena clorur de sodi. Està
constituïda per ions clorur (negatius) i ions sodi (positius).

Totes les substàncies formades per ions s'anomenen electròlits. La majoria són solubles
en l'aigua. Les anomenem substàncies iòniques.

Els ions de l'aigua:

L'aigua és una substància formada per molècules. Cada molècula està formada per dos
àtoms d'hidrogen units a un àtom d'oxigen. Imaginem que volem trencar una molècula
d'aigua per obtenir dos ions: un positiu i un altre negatiu. Què ens quedaria: L' ió
hidrogen, H+, positiu, i l'ió hidròxid, OH--, negatiu. Existeixen aquests ions en un vas
d'aigua pura ?. La resposta és no, però sí. En un litre d'aigua podríem trobar
aproximadament 0,0000001 grams d'ions hidrogen i altres iguals d'ió hidròxid. Quantitat
impossible de detectar per resultats experimentals, però que hem d'admetre per altres
consideracions.

Els àcids:

 Anomenem àcids a les substàncies que, dissoltes en l'aigua, fan que aquesta tingui una
elevada concentració dels ions hidrogen. El salfumant, el vinagre, el suc de llimona,
l'aspirina, les begudes carbòniques, etc... són àcids. Evidentment el salfumant té una
concentració elevada d'ions hidrogen i en les begudes carbòniques és molt menor. Però
són àcids. L'ió hidrogen, H+, és el que domina, dins l'aigua.

El salfumant està format principalment per àcid clorhídric, que dintre de l'aigua té els
ions hidrogen (positius) i els ions clorur (negatius).

Les bases:

Anomenem bases a les substàncies que, dissoltes en aigua, fan que aquesta tingui una
elevada concentració d'ions hidròxid OH--.

La sosa càustica, l'amoníac, el detergent de roba, els sabons artesans i senzills, el
lleixiu, el bicarbonat de sodi, etc., són bases. És evident que la concentració d'ions
hidròxid és molt més alta en la sosa càustica (hidròxid de sodi) que no pas en el sabó de
coco. Però tots són bases: l'ió hidròxid, OH-- és que el domina dins de l'aigua.

La sosa càustica, l'hidròxid de sodi, dins de l'aigua, està format per ions sodi (positius) i
ions hidròxid (negatius).

Les sals:

En química anomenem sals a totes les substàncies formades per ions que no tenen en sí
cap dels ions de l'aigua. Igualment que totes les altres substàncies formades per ions,
tenen ions positius i ions negatius, però cap d'ells no és ni l'ió hidrogen ni l'ió hidròxid.

La sal de cuina s'anomena clorur de sodi està feta d'ions clorur (negatius) i ions sodi
(positius).

Malgrat tot, hi ha moltes sals que, en dissoldre's en l'aigua, per interacció de la mateixa
poden esdevenir àcids o bases. Així el nitrat de plata esdevé àcid i, per això, es fa servir
per "cremar" berrugues. I així també el bicarbonat de sodi esdevé bàsic dins l'aigua: és
per això que s'utilitza per curar l'acidesa d'estómac.

             La reacció de neutralització:

             Sempre que una dissolució d'un àcid entra en contacte amb una dissolució d'una base es
             produirà una reacció de neutralització. En la mateixa els ions hidrogen de l'àcid s'uniran
             als ions hidròxid de la base per formar més aigua i, deixar únicament en la dissolució (a
             part dels que sobrin) els ions positiu i negatiu que formaran una sal. Podem dir doncs
             que.

                                        ÀCID + BASE ------> SAL + AIGUA

             Si mesclem àcid clorhídric amb hidròxid de sodi de tal manera que no sobri ni falti res,
             obtindrem una dissolució de clorur de sodi (aigua salada). L'acidesa d'estómac es deguda
             a una excés d'àcid clorhídric. Prenent bicarbonat de sodi (que dóna ions hidròxid dins
             l'aigua, o sigui, que és una base), aquest es pot neutralitzar.

             pH:

             Els químics elaboren una escala per mesurar l'acidesa (concentració d'ions hidrogen) i la
             basicitat (concentració d'ions hidròxid). S'anomena escala pH. Si una dissolució aquosa
             ( o la mateixa aigua destil·lada) te la mateixa concentració dels dos, diem que és neutre
             i que el seu pH és 7,00.

             Les dissolucions que tenen un pH inferior a 7,00 són àcides. El numero inferior límit és el
             0 (fixat per la concentració de les dissolucions). Una dissolució d'àcid clorhídric diluït té
             un pH baix . Pot ser 1 o 2. Les dissolucions que tenen un pH superior a 7 són bàsiques.
             Una dissolució de sosa càustica, d'amoníac o de lleixiu te un pH alt, entre 10 i 13. El
             límit dels pH de les bases es fixat al 14, per les mateixes raons que en l'àcid es fixa el 0.

             Els indicadors de pH:

             Són unes substàncies orgàniques complicades que, dissoltes en aigua o en alcohol
             canvien de color segons el pH. La majoria d'elles tenen un color pel pH àcid (depenent
             del número exacte) i un altre de pH bàsic. Entre els dos números, l'indicador té la
             mescla dels dos colors. Cada indicador té l'anomenada zona de viratge, dos números de
             pH: per sota el primer l'indicador té un color definit i net (color "àcid"), per sota el
             segon, té un altre color definit i net (color "bàsic"). Entre els dos números els dos colors
             es mesclen i surt un color intermedi.

             Els indicadors serveixen per calcular concentracions d'àcids i de bases. I serveixen
             també per poder saber el pH aproximat de les dissolucions.

             Existeixen indicadors naturals, extrets de plantes. El primer d'aquests, anomenat
             Tornassol, és un extracte de líquens. La col llombarda, l'extracte de carxofes i l'extracte
             de remolatxa són els més importants.

             http://www.xtec.cat/~rmonras/teoria.htm#acidbase
Webgrafia:
             http://www.xtec.cat/~jbiayna/jjcc/arxiu/treballs03/pdf/40.pdf
COL.LEGI MARE DE DÉU DE LOURDES
                Centre concertat per la Generalitat de Catalunya
                Ramon Llull, 5 – Tel.: 93.757.93.06 – Fax.: 93.757.55.09 – 08302 MATARÓ
                Mail: administracio@mdlourdes.es – www.mdlourdes.es




FITXA PER L’ALUMNE


     Títol:              La col lombarda com a indicador
   Materials:




  Procediment:




  Què creus que          (Abans de fer l’experiment)
    passarà?
Per què creus que    (Abans de l’experiment)
     passarà?




 Què ha passat?      (Després de l’experiment)




Per què ha passat?

More Related Content

Similar to 6 collombarda

Tema 5 Equilibri Acid Base 2n Batx
Tema 5 Equilibri Acid Base 2n BatxTema 5 Equilibri Acid Base 2n Batx
Tema 5 Equilibri Acid Base 2n Batx
mmarti61
 
01 presentació unitat 1 solucions
01 presentació unitat 1  solucions01 presentació unitat 1  solucions
01 presentació unitat 1 solucions
lluis1975
 
Practica kimica 2 reaccions kim
Practica kimica 2 reaccions kimPractica kimica 2 reaccions kim
Practica kimica 2 reaccions kim
m r
 

Similar to 6 collombarda (19)

Tema 5 Equilibri Acid Base 2n Batx
Tema 5 Equilibri Acid Base 2n BatxTema 5 Equilibri Acid Base 2n Batx
Tema 5 Equilibri Acid Base 2n Batx
 
Esther Medina: Reaccions de transferència de protons
Esther Medina: Reaccions de transferència de protonsEsther Medina: Reaccions de transferència de protons
Esther Medina: Reaccions de transferència de protons
 
Indicadors 2
Indicadors 2Indicadors 2
Indicadors 2
 
Maria estalella rodríguez
Maria estalella rodríguezMaria estalella rodríguez
Maria estalella rodríguez
 
Experiment oxigen 1 2
Experiment oxigen 1 2Experiment oxigen 1 2
Experiment oxigen 1 2
 
Presentaciópdf
PresentaciópdfPresentaciópdf
Presentaciópdf
 
01 presentació unitat 1 solucions
01 presentació unitat 1  solucions01 presentació unitat 1  solucions
01 presentació unitat 1 solucions
 
Com obtenir l'aigua que necessitem.pdf
Com obtenir l'aigua que necessitem.pdfCom obtenir l'aigua que necessitem.pdf
Com obtenir l'aigua que necessitem.pdf
 
EQUILIBRI ÀCID BASE
EQUILIBRI ÀCID BASEEQUILIBRI ÀCID BASE
EQUILIBRI ÀCID BASE
 
El salt de la universitat a la industria_ainhoa gaudes
El salt de la universitat a la industria_ainhoa gaudesEl salt de la universitat a la industria_ainhoa gaudes
El salt de la universitat a la industria_ainhoa gaudes
 
Reaccions químiques 2
Reaccions químiques 2Reaccions químiques 2
Reaccions químiques 2
 
L'aigua 1
L'aigua 1L'aigua 1
L'aigua 1
 
Dissolució
DissolucióDissolució
Dissolució
 
Pràctica 2 BIO.pdf
Pràctica 2 BIO.pdfPràctica 2 BIO.pdf
Pràctica 2 BIO.pdf
 
La Química de l'olor. Un recurs per l'aula de secundària.
La Química de l'olor. Un recurs per l'aula de secundària.La Química de l'olor. Un recurs per l'aula de secundària.
La Química de l'olor. Un recurs per l'aula de secundària.
 
UD5 LES DISSOLUCIONS
UD5 LES DISSOLUCIONSUD5 LES DISSOLUCIONS
UD5 LES DISSOLUCIONS
 
La respiració cèl·lular
La respiració cèl·lularLa respiració cèl·lular
La respiració cèl·lular
 
Practica kimica 2 reaccions kim
Practica kimica 2 reaccions kimPractica kimica 2 reaccions kim
Practica kimica 2 reaccions kim
 
Aula de ciències
Aula de ciènciesAula de ciències
Aula de ciències
 

More from mdlourdesmataro (13)

Com inflar un globus sense bufar?
Com inflar un globus sense bufar?Com inflar un globus sense bufar?
Com inflar un globus sense bufar?
 
Dobleguemlaigua
DobleguemlaiguaDobleguemlaigua
Dobleguemlaigua
 
Separació de sòlids
Separació de sòlidsSeparació de sòlids
Separació de sòlids
 
L'electricitat atrau
L'electricitat atrauL'electricitat atrau
L'electricitat atrau
 
Experimentem amb els sentits
Experimentem amb els sentitsExperimentem amb els sentits
Experimentem amb els sentits
 
Os flexible
Os flexibleOs flexible
Os flexible
 
Lesplantesilallum
LesplantesilallumLesplantesilallum
Lesplantesilallum
 
Disc Newton
Disc NewtonDisc Newton
Disc Newton
 
Gust
GustGust
Gust
 
5 femploure
5 femploure5 femploure
5 femploure
 
4 elssentits
4 elssentits4 elssentits
4 elssentits
 
3 fervolaruncoet
3 fervolaruncoet3 fervolaruncoet
3 fervolaruncoet
 
1 oudinsampolla.doc
1 oudinsampolla.doc1 oudinsampolla.doc
1 oudinsampolla.doc
 

Recently uploaded (7)

FESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdf
FESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdfFESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdf
FESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdf
 
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestació
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestacióRealitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestació
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestació
 
sopar en família dels alumnes de tercer de ESO
sopar en família dels alumnes de tercer de ESOsopar en família dels alumnes de tercer de ESO
sopar en família dels alumnes de tercer de ESO
 
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels pols
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels polsRealitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels pols
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels pols
 
App del mes de maig ins alcarras Duolingo
App del mes de maig ins alcarras DuolingoApp del mes de maig ins alcarras Duolingo
App del mes de maig ins alcarras Duolingo
 
ELS GÈNERES PERIODISTICS D´OPINIÓ
ELS    GÈNERES   PERIODISTICS   D´OPINIÓELS    GÈNERES   PERIODISTICS   D´OPINIÓ
ELS GÈNERES PERIODISTICS D´OPINIÓ
 
Presentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptx
Presentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptxPresentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptx
Presentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptx
 

6 collombarda

  • 1. COL.LEGI MARE DE DÉU DE LOURDES Centre concertat per la Generalitat de Catalunya Ramon Llull, 5 – Tel.: 93.757.93.06 – Fax.: 93.757.55.09 – 08302 MATARÓ Mail: administracio@mdlourdes.es – www.mdlourdes.es FITXA DE L’EXPERIMENT Títol: La col lombarda com a indicador Conceptes que es Indicador, àcid-base, dissolució treballen: Nivells: Cicle superior, ESO Col lombarda, àcids i bases (segons els nivells es poden usar productes de laboratorio o de la vida cuotidiana). Suc de llimona, suc de tarnoja, bicarbonat, lleixiu, vinagre, aspirina, suc Materials: d’una llauna d’olives farcides, clara d’ou, tònica, àcid clorhídric diluït, sosa càustica Pots de vidre de conserva reutilitzats, tubs d’assaig, pipetes Preparem l’indicador de col lombarda. Unes fulles de col llombarda esmicolades es posen en un vas de precipitats amb aigua i es posen a bullir 10 minuts. Es deixa refredar i es filtra. Llavors s’obté el filtrat que ja és un indicador àcid-base. Calibrem la coloració de l’indicador. En uns tubs d’assaig posem una Procediment: quantitat d’àcid clorhídric i en un altre sosa (base). Anotem el color que apareéis i així tindrem evidència del color que agafa la col lombarda devant un àcid o una base. Determinem l’acidesa o basicitat de diferents productes. En tubs d’assaig posem els diferents productes que volem investigar. Hi posem unes gotes d’extracte de col lombarda i observem la coloració Base científica: En la nostra vida quotidiana és molt fàcil sentir expressions com: aquesta taronja és molt àcida, tens acidesa d'estómac, el pH de la pell és de 5.5... Usem molt sovint les idees d'acidesa i no sabem ben bé a què ens estem referint. Normalment relacionem que una substància és àcida quan en tastar-la, ens pica a la llengua. És l'atribut que li hem posat per la sensació que ens dóna. Però quan estudiem el comportament de les substàncies àcides podem veure que aquesta propietat està relacionada amb la seva estructura química. Si un insecte ens ha picat, ens diran que ens hi posem terra, fang o, millor, amoníac. Una substància antiàcida que en diem una base o un àlcali. Els detergents i els sabons tenen propietats contràries al àcids i sobretot el lleixiu, conegut de tothom. També aquestes propietats estan relacionades amb la seva estructura química. Finalment coneixem la sal de cuina i també parlem d'altres sals, substàncies solubles en l'aigua que li donen certes propietats característiques. Així diem que l'aigua o un aliment porta ferro, calci, magnesi, etc. Volem dir que porten sals d'aquests elements. Hem de parlar doncs també de les sals.
  • 2. Què són els ions ? Tota la matèria està formada per àtoms o bé per conjunts d'àtoms enllaçats anomenats molècules. Alguns d'aquests enllaços són senzilles atraccions elèctriques. Tothom sap que pel que fa a l'electricitat hi ha càrregues negatives i càrregues positives. En els àtoms hi han electrons, que són càrregues negatives. Aquests estan neutralitzats pel nucli, que és positiu. Però si un àtom o bé un grup d'àtoms té electrons de més o de menys, cada partícula així estarà lligada amb una partícula d'electricitat contrària. Un ió és doncs un àtom o un grup d'àtoms amb càrrega elèctrica positiva (ions positius) o bé negativa (ions negatius). Posem un exemple: La sal de cuina: químicament s'anomena clorur de sodi. Està constituïda per ions clorur (negatius) i ions sodi (positius). Totes les substàncies formades per ions s'anomenen electròlits. La majoria són solubles en l'aigua. Les anomenem substàncies iòniques. Els ions de l'aigua: L'aigua és una substància formada per molècules. Cada molècula està formada per dos àtoms d'hidrogen units a un àtom d'oxigen. Imaginem que volem trencar una molècula d'aigua per obtenir dos ions: un positiu i un altre negatiu. Què ens quedaria: L' ió hidrogen, H+, positiu, i l'ió hidròxid, OH--, negatiu. Existeixen aquests ions en un vas d'aigua pura ?. La resposta és no, però sí. En un litre d'aigua podríem trobar aproximadament 0,0000001 grams d'ions hidrogen i altres iguals d'ió hidròxid. Quantitat impossible de detectar per resultats experimentals, però que hem d'admetre per altres consideracions. Els àcids: Anomenem àcids a les substàncies que, dissoltes en l'aigua, fan que aquesta tingui una elevada concentració dels ions hidrogen. El salfumant, el vinagre, el suc de llimona, l'aspirina, les begudes carbòniques, etc... són àcids. Evidentment el salfumant té una concentració elevada d'ions hidrogen i en les begudes carbòniques és molt menor. Però són àcids. L'ió hidrogen, H+, és el que domina, dins l'aigua. El salfumant està format principalment per àcid clorhídric, que dintre de l'aigua té els ions hidrogen (positius) i els ions clorur (negatius). Les bases: Anomenem bases a les substàncies que, dissoltes en aigua, fan que aquesta tingui una elevada concentració d'ions hidròxid OH--. La sosa càustica, l'amoníac, el detergent de roba, els sabons artesans i senzills, el lleixiu, el bicarbonat de sodi, etc., són bases. És evident que la concentració d'ions hidròxid és molt més alta en la sosa càustica (hidròxid de sodi) que no pas en el sabó de coco. Però tots són bases: l'ió hidròxid, OH-- és que el domina dins de l'aigua. La sosa càustica, l'hidròxid de sodi, dins de l'aigua, està format per ions sodi (positius) i ions hidròxid (negatius). Les sals: En química anomenem sals a totes les substàncies formades per ions que no tenen en sí cap dels ions de l'aigua. Igualment que totes les altres substàncies formades per ions, tenen ions positius i ions negatius, però cap d'ells no és ni l'ió hidrogen ni l'ió hidròxid. La sal de cuina s'anomena clorur de sodi està feta d'ions clorur (negatius) i ions sodi (positius). Malgrat tot, hi ha moltes sals que, en dissoldre's en l'aigua, per interacció de la mateixa poden esdevenir àcids o bases. Així el nitrat de plata esdevé àcid i, per això, es fa servir per "cremar" berrugues. I així també el bicarbonat de sodi esdevé bàsic dins l'aigua: és
  • 3. per això que s'utilitza per curar l'acidesa d'estómac. La reacció de neutralització: Sempre que una dissolució d'un àcid entra en contacte amb una dissolució d'una base es produirà una reacció de neutralització. En la mateixa els ions hidrogen de l'àcid s'uniran als ions hidròxid de la base per formar més aigua i, deixar únicament en la dissolució (a part dels que sobrin) els ions positiu i negatiu que formaran una sal. Podem dir doncs que. ÀCID + BASE ------> SAL + AIGUA Si mesclem àcid clorhídric amb hidròxid de sodi de tal manera que no sobri ni falti res, obtindrem una dissolució de clorur de sodi (aigua salada). L'acidesa d'estómac es deguda a una excés d'àcid clorhídric. Prenent bicarbonat de sodi (que dóna ions hidròxid dins l'aigua, o sigui, que és una base), aquest es pot neutralitzar. pH: Els químics elaboren una escala per mesurar l'acidesa (concentració d'ions hidrogen) i la basicitat (concentració d'ions hidròxid). S'anomena escala pH. Si una dissolució aquosa ( o la mateixa aigua destil·lada) te la mateixa concentració dels dos, diem que és neutre i que el seu pH és 7,00. Les dissolucions que tenen un pH inferior a 7,00 són àcides. El numero inferior límit és el 0 (fixat per la concentració de les dissolucions). Una dissolució d'àcid clorhídric diluït té un pH baix . Pot ser 1 o 2. Les dissolucions que tenen un pH superior a 7 són bàsiques. Una dissolució de sosa càustica, d'amoníac o de lleixiu te un pH alt, entre 10 i 13. El límit dels pH de les bases es fixat al 14, per les mateixes raons que en l'àcid es fixa el 0. Els indicadors de pH: Són unes substàncies orgàniques complicades que, dissoltes en aigua o en alcohol canvien de color segons el pH. La majoria d'elles tenen un color pel pH àcid (depenent del número exacte) i un altre de pH bàsic. Entre els dos números, l'indicador té la mescla dels dos colors. Cada indicador té l'anomenada zona de viratge, dos números de pH: per sota el primer l'indicador té un color definit i net (color "àcid"), per sota el segon, té un altre color definit i net (color "bàsic"). Entre els dos números els dos colors es mesclen i surt un color intermedi. Els indicadors serveixen per calcular concentracions d'àcids i de bases. I serveixen també per poder saber el pH aproximat de les dissolucions. Existeixen indicadors naturals, extrets de plantes. El primer d'aquests, anomenat Tornassol, és un extracte de líquens. La col llombarda, l'extracte de carxofes i l'extracte de remolatxa són els més importants. http://www.xtec.cat/~rmonras/teoria.htm#acidbase Webgrafia: http://www.xtec.cat/~jbiayna/jjcc/arxiu/treballs03/pdf/40.pdf
  • 4. COL.LEGI MARE DE DÉU DE LOURDES Centre concertat per la Generalitat de Catalunya Ramon Llull, 5 – Tel.: 93.757.93.06 – Fax.: 93.757.55.09 – 08302 MATARÓ Mail: administracio@mdlourdes.es – www.mdlourdes.es FITXA PER L’ALUMNE Títol: La col lombarda com a indicador Materials: Procediment: Què creus que (Abans de fer l’experiment) passarà?
  • 5. Per què creus que (Abans de l’experiment) passarà? Què ha passat? (Després de l’experiment) Per què ha passat?