1. COL.LEGI MARE DE DÉU DE LOURDES
Centre concertat per la Generalitat de Catalunya
Ramon Llull, 5 – Tel.: 93.757.93.06 – Fax.: 93.757.55.09 – 08302 MATARÓ
Mail: administracio@mdlourdes.es – www.mdlourdes.es
FITXA DE L’EXPERIMENT
Títol: La col lombarda com a indicador
Conceptes que es
Indicador, àcid-base, dissolució
treballen:
Nivells: Cicle superior, ESO
Col lombarda, àcids i bases (segons els nivells es poden usar productes
de laboratorio o de la vida cuotidiana).
Suc de llimona, suc de tarnoja, bicarbonat, lleixiu, vinagre, aspirina, suc
Materials:
d’una llauna d’olives farcides, clara d’ou, tònica, àcid clorhídric diluït,
sosa càustica
Pots de vidre de conserva reutilitzats, tubs d’assaig, pipetes
Preparem l’indicador de col lombarda. Unes fulles de col llombarda
esmicolades es posen en un vas de precipitats amb aigua i es posen a
bullir 10 minuts. Es deixa refredar i es filtra. Llavors s’obté el filtrat que
ja és un indicador àcid-base.
Calibrem la coloració de l’indicador. En uns tubs d’assaig posem una
Procediment: quantitat d’àcid clorhídric i en un altre sosa (base). Anotem el color que
apareéis i així tindrem evidència del color que agafa la col lombarda
devant un àcid o una base.
Determinem l’acidesa o basicitat de diferents productes. En tubs
d’assaig posem els diferents productes que volem investigar. Hi posem
unes gotes d’extracte de col lombarda i observem la coloració
Base científica: En la nostra vida quotidiana és molt fàcil sentir expressions com: aquesta taronja és
molt àcida, tens acidesa d'estómac, el pH de la pell és de 5.5... Usem molt sovint les
idees d'acidesa i no sabem ben bé a què ens estem referint. Normalment relacionem que
una substància és àcida quan en tastar-la, ens pica a la llengua. És l'atribut que li hem
posat per la sensació que ens dóna. Però quan estudiem el comportament de les
substàncies àcides podem veure que aquesta propietat està relacionada amb la seva
estructura química.
Si un insecte ens ha picat, ens diran que ens hi posem terra, fang o, millor, amoníac.
Una substància antiàcida que en diem una base o un àlcali. Els detergents i els sabons
tenen propietats contràries al àcids i sobretot el lleixiu, conegut de tothom. També
aquestes propietats estan relacionades amb la seva estructura química.
Finalment coneixem la sal de cuina i també parlem d'altres sals, substàncies solubles en
l'aigua que li donen certes propietats característiques. Així diem que l'aigua o un
aliment porta ferro, calci, magnesi, etc. Volem dir que porten sals d'aquests elements.
Hem de parlar doncs també de les sals.

2. Què són els ions ?
Tota la matèria està formada per àtoms o bé per conjunts d'àtoms enllaçats anomenats
molècules. Alguns d'aquests enllaços són senzilles atraccions elèctriques. Tothom sap
que pel que fa a l'electricitat hi ha càrregues negatives i càrregues positives. En els
àtoms hi han electrons, que són càrregues negatives. Aquests estan neutralitzats pel
nucli, que és positiu. Però si un àtom o bé un grup d'àtoms té electrons de més o de
menys, cada partícula així estarà lligada amb una partícula d'electricitat contrària.
Un ió és doncs un àtom o un grup d'àtoms amb càrrega elèctrica positiva (ions positius) o
bé negativa (ions negatius).
Posem un exemple: La sal de cuina: químicament s'anomena clorur de sodi. Està
constituïda per ions clorur (negatius) i ions sodi (positius).
Totes les substàncies formades per ions s'anomenen electròlits. La majoria són solubles
en l'aigua. Les anomenem substàncies iòniques.
Els ions de l'aigua:
L'aigua és una substància formada per molècules. Cada molècula està formada per dos
àtoms d'hidrogen units a un àtom d'oxigen. Imaginem que volem trencar una molècula
d'aigua per obtenir dos ions: un positiu i un altre negatiu. Què ens quedaria: L' ió
hidrogen, H+, positiu, i l'ió hidròxid, OH--, negatiu. Existeixen aquests ions en un vas
d'aigua pura ?. La resposta és no, però sí. En un litre d'aigua podríem trobar
aproximadament 0,0000001 grams d'ions hidrogen i altres iguals d'ió hidròxid. Quantitat
impossible de detectar per resultats experimentals, però que hem d'admetre per altres
consideracions.
Els àcids:
Anomenem àcids a les substàncies que, dissoltes en l'aigua, fan que aquesta tingui una
elevada concentració dels ions hidrogen. El salfumant, el vinagre, el suc de llimona,
l'aspirina, les begudes carbòniques, etc... són àcids. Evidentment el salfumant té una
concentració elevada d'ions hidrogen i en les begudes carbòniques és molt menor. Però
són àcids. L'ió hidrogen, H+, és el que domina, dins l'aigua.
El salfumant està format principalment per àcid clorhídric, que dintre de l'aigua té els
ions hidrogen (positius) i els ions clorur (negatius).
Les bases:
Anomenem bases a les substàncies que, dissoltes en aigua, fan que aquesta tingui una
elevada concentració d'ions hidròxid OH--.
La sosa càustica, l'amoníac, el detergent de roba, els sabons artesans i senzills, el
lleixiu, el bicarbonat de sodi, etc., són bases. És evident que la concentració d'ions
hidròxid és molt més alta en la sosa càustica (hidròxid de sodi) que no pas en el sabó de
coco. Però tots són bases: l'ió hidròxid, OH-- és que el domina dins de l'aigua.
La sosa càustica, l'hidròxid de sodi, dins de l'aigua, està format per ions sodi (positius) i
ions hidròxid (negatius).
Les sals:
En química anomenem sals a totes les substàncies formades per ions que no tenen en sí
cap dels ions de l'aigua. Igualment que totes les altres substàncies formades per ions,
tenen ions positius i ions negatius, però cap d'ells no és ni l'ió hidrogen ni l'ió hidròxid.
La sal de cuina s'anomena clorur de sodi està feta d'ions clorur (negatius) i ions sodi
(positius).
Malgrat tot, hi ha moltes sals que, en dissoldre's en l'aigua, per interacció de la mateixa
poden esdevenir àcids o bases. Així el nitrat de plata esdevé àcid i, per això, es fa servir
per "cremar" berrugues. I així també el bicarbonat de sodi esdevé bàsic dins l'aigua: és

3. per això que s'utilitza per curar l'acidesa d'estómac.
La reacció de neutralització:
Sempre que una dissolució d'un àcid entra en contacte amb una dissolució d'una base es
produirà una reacció de neutralització. En la mateixa els ions hidrogen de l'àcid s'uniran
als ions hidròxid de la base per formar més aigua i, deixar únicament en la dissolució (a
part dels que sobrin) els ions positiu i negatiu que formaran una sal. Podem dir doncs
que.
ÀCID + BASE ------> SAL + AIGUA
Si mesclem àcid clorhídric amb hidròxid de sodi de tal manera que no sobri ni falti res,
obtindrem una dissolució de clorur de sodi (aigua salada). L'acidesa d'estómac es deguda
a una excés d'àcid clorhídric. Prenent bicarbonat de sodi (que dóna ions hidròxid dins
l'aigua, o sigui, que és una base), aquest es pot neutralitzar.
pH:
Els químics elaboren una escala per mesurar l'acidesa (concentració d'ions hidrogen) i la
basicitat (concentració d'ions hidròxid). S'anomena escala pH. Si una dissolució aquosa
( o la mateixa aigua destil·lada) te la mateixa concentració dels dos, diem que és neutre
i que el seu pH és 7,00.
Les dissolucions que tenen un pH inferior a 7,00 són àcides. El numero inferior límit és el
0 (fixat per la concentració de les dissolucions). Una dissolució d'àcid clorhídric diluït té
un pH baix . Pot ser 1 o 2. Les dissolucions que tenen un pH superior a 7 són bàsiques.
Una dissolució de sosa càustica, d'amoníac o de lleixiu te un pH alt, entre 10 i 13. El
límit dels pH de les bases es fixat al 14, per les mateixes raons que en l'àcid es fixa el 0.
Els indicadors de pH:
Són unes substàncies orgàniques complicades que, dissoltes en aigua o en alcohol
canvien de color segons el pH. La majoria d'elles tenen un color pel pH àcid (depenent
del número exacte) i un altre de pH bàsic. Entre els dos números, l'indicador té la
mescla dels dos colors. Cada indicador té l'anomenada zona de viratge, dos números de
pH: per sota el primer l'indicador té un color definit i net (color "àcid"), per sota el
segon, té un altre color definit i net (color "bàsic"). Entre els dos números els dos colors
es mesclen i surt un color intermedi.
Els indicadors serveixen per calcular concentracions d'àcids i de bases. I serveixen
també per poder saber el pH aproximat de les dissolucions.
Existeixen indicadors naturals, extrets de plantes. El primer d'aquests, anomenat
Tornassol, és un extracte de líquens. La col llombarda, l'extracte de carxofes i l'extracte
de remolatxa són els més importants.
http://www.xtec.cat/~rmonras/teoria.htm#acidbase
Webgrafia:
http://www.xtec.cat/~jbiayna/jjcc/arxiu/treballs03/pdf/40.pdf

4. COL.LEGI MARE DE DÉU DE LOURDES
Centre concertat per la Generalitat de Catalunya
Ramon Llull, 5 – Tel.: 93.757.93.06 – Fax.: 93.757.55.09 – 08302 MATARÓ
Mail: administracio@mdlourdes.es – www.mdlourdes.es
FITXA PER L’ALUMNE
Títol: La col lombarda com a indicador
Materials:
Procediment:
Què creus que (Abans de fer l’experiment)
passarà?

5. Per què creus que (Abans de l’experiment)
passarà?
Què ha passat? (Després de l’experiment)
Per què ha passat?