Crèdit variable química.SEcundària

1. COM OBTENIR
L?AIGT]A QUE
NECE,S§ITH,M

2. QUü SAPS?
I - Qué és el cicle hidrológic?
2 - Digues qué és una mescla i una dissolució
3 - Qui contamina l'aigua?
4 - Si a I'aigua d'un riu no és veu brutícia, ni fa pudor, podem deduir qué es pot beure?

3. 5 - Com es podria estalviar aigua a casateva?
6 - Quines malalties coneixes que siguin conseqüéncia directa de prendre aigua contaminada?

4. EL CICLE HIDROLÓGIC
La hidrosfera és la capa discontinua d'aigua que cobreix les tres quartes parts de la superficie
terrestre. Aquesta aigua la podem trobar en estat sólid, líquid o gasós i el seu voium prácticament
no ha variat al llarg áels dilerents períodes de la Terra, actualment la seva distribució és'.97oA als
oceans i mars. 2.2 % a ies glaceres. 0,6 9./o subterránia, 0,02 oA als rius i llacs i 0,001 oA a
1'atmosf-era. Aquests dipósits estan connectats i l'aigua flueix formant un circuit tancat que
s,anomena cicle hidrológic. Durant tot el circuit mai I'aigua és pura químicament per qud conté
dissoites substancies inorgániques, orgániques i gasos i pot portar partícules en suspensió.
I - Al següent dibuix posa les paraules corresponents:
transpiració, oceá. neu, aigua subterránia. condensació
glacera, evaporació, pluja, llac, infiltració,
i riu
[[t
2 - Fes un diagrama de barres amb ia distribució de I'aigua al planeta. Pinta de diferents colors
I'aigua dolqa de la salada.
t

5. 3 - Digues a on podries trobar aigua en estat sólid, en estat líquid i en estat gasós.
4 - Qué és una substáncia pura?
5 - Indica algunes substáncies inorgániques, orgániques, gasos i partícules en suspensió que
pugui pofiar I'aigua d'un riu.
PROPIETATS FÍSIQUES DE L'AIGUA
L'aigua és una substancia incolora, inodora i insípida. Si I'aigua té un sabor característic o bé
olor es degut a les substáncies que hi porta.
La densitat és una propietat fisica molt important que ens permet identificar una substáncia' Per
determinar-la es necessita la massa i el volum de la mostra. La massa present en una unitat de
volum del material és la densitat:
densit¿t: -::::--
volum
La densit¿t máxima de I'aigua dolga és de 1 g/cmr. la del mar pot arribar a 1,03 gl"*t segons el
continguts de sals i la temperatura. Al següent gráfic es veu la influéncia de la temperatura en la
densitat de I'aigua i del gel
?

6. tt
.C
C
c,
n iogn
0,9172
t
1
I
I
I
I
i
I
I
I
Tempercturo "C
0.91/0
4ó8
Altres propietats importants de l'aigua són el punt d'ebullició (100 oC), anormalment alt i que és
la causa de que I'aigua sigui líquida a temperatures "normals", el punt de congelació (0 oC;, la
tensió superficial que fa que I'aigua formi gotes esfériques i un menisc cdncau quan la posem a
un recipient estret
1 - Busca a ilna enciclopédia la densitat de tres sólids, tres líquids i tres gasos. Compara els
resultats amb els dels teus companys i intenta extreure alguna conclusió d'aquestes dades
Z - Mirabé el gráfic superior i comprova si I'aigua i el gel compleixen aquesta conclusió que has
tret
3 - Quines conseqüéncies creus que tindria sobre la vida a I'aigua el fet que gel fos més dens que
1'aigua líquida

7. 4 - Quines altres escales de temperafura coneixes?
5 - Digues la diferéncia hi ha entre evaporació i ebullició
6 - Indica quina propietat de l'aigua es fa palesa quan un animalet camina per ia seva superficie
}IESCLES I DISSOLUCIONS
euan dos o més substáncies es barregen, conserven les seves propietats i I'aspecte no és
uniforme la mescla s'anomena heterogénia. Si la mescla que es forma és completament unifbrme
I'anomenarem mescla homogénia o dissolució: la substáncia dissolta és el solut i la que serveix
per dissoldre el solut és el dissolvent.
Les suspensions són mescles que contenen partícules relativament grans i que són fácil de veure.
Les partícules romanen suspeses un temps després d'agitar-les peró f,rnalment sedimenten o
formen capes a dintre del líquid.
L'aigua amb llim conté partícules en suspensió i si la deixem reposar sedimentaran perÓ I'aigua
encara continuará térbola. Aquestes partícules que no sedimenten s'anomenen partícules
col'loidals i la mescla col'loide.
Hi ha una forma senziila per decidir si les partícules d'una mescla són suficientment grans com
per considerar el conjunt com un col'loide i no un dissolució: quan un raig de llum travessa un
iíquid col.loidal .r pát veure clarament la trajectória del raig en el líquid perqué les partícules
..fl.*.n la llum, uq,r.rt fenomen es coneix com efecte Tyndall. Les dissolucions no presenten
I'efecte Tyndall.

8. EXPERIüNCIA
En aquesta activitat examinarás tres mostres per a determinar si és una suspensió, un col'loide o
una dissolució. Les partícr-rles d'r:na sr:spensió es poden separar per filtració, les d'un col'loide nc',
l,efecte Tyndall revelará la preséncia de partícuies col'loidals.
procediment:
Agafa tres vasos de precipitats i posa a cadascun una de les mostres que et donará la professora'
examina-les i omple la següent tauia.
mostra color transparün
^:^
L l¿
assenta-
ment
efecte
-1--,-,{^11
r ) rrurr
suspensió col'loide dissolució
Si el líquid és relativament transparent, fes passar un raig de llum per la paret del vas i observa el
líquid áes de dalt. Si tens dubtes compara amb un vas amb d'aigua de l'aixeta. Si el líquid és
*urru térbol el raig l,has de t-er passar per ia superficie del líquid i observar el vas per un costat.
Fes la filtració de les tres mostres i ompie la taula segiient:
mostra color transpa-
réncia
assenta-
ment
electe
Tyndall
paper
fi1tre
suspensió col'loide dissolu-
ció

9. soLUBILTTAT DELS sólms
La solubiiitat d'una substáncia en aigr:a es refereir a la quantitat márima de substáncia,
expressada en grams, que es pot dissoldre en una certa qtnntitat d'aigua (per exemple 100 g) a
una tearperafuira dcte i-minada.
El terme soluble és e¡ realitat molt relatiu perqué moltes substá¡cies són en ma,ior o Lnenor grau
solubles en aigua. El terme insoluble es refereix a substáncies que no són solubles o bé la seva
soiubilitat es mínima,
Si posem nitrat de pokssi (KN0r) en aigua, la mida dels cristalls del nitrat i la duració i vigor de
l'agitació ajuden a detci-minar cl tcmps necessari perqui la sal .-s dissolgui a una iernpereiura
do¡ada peró aquests factors no afecten a la quantitat de substáncja quq es dis.sQ.ldrá al fi¡al. Quan
un dissolvent conté tant solut com és possible a aquesta temperatura, direm que la dissolució está
sattrrada.
E! següent gláfic mostra la massa máxima de quatre qolnpostos que es pot dissoldre en 100 g
d'aigua a temperatures entre 0 0C i 100
0C. La iínia per cada solut es coneix com corba de
solubilitat
150
140
Anomenem dissolució sobresatu¡ zdz a aquella que conté, per una determinada temperatura, més
solut que si estigués saturada i una petita agitació fa que el solut precipiti al fons del recipient.
1 - Mira o1 grirfic superior i indica
l'augment de la temperatura.
és el compost que augment¿ la solubilitat amb
)
:ii
":l
,!d
FA
130
120
(ú
ú _ 1',10
4¿
a !' .oo
q--M
^, ")
t9E
oü 80
Éu,
Es io
U)'-
OOJ bU
=: <A
-a -4
2T 40
-a
30
20
10
zo ao so toQ ,
,?c
quin mes
6
§t
I

10. 2 - A una temperatura de 35 ''C, hi haurá dissolt més clorur potassi que clorur de sodi?
3 - A 10
oC,
ordena de més a menys solubilitat els compostos dei gráfic
4 - A quina temperatura la solubilit¿t del nitrat de potassi és de 1 1 0 g de soiut en 100 g d'aigua?
5 - Entre 0'rC i 30 "C quant augmenta la solubilitat del nitrat de potassi?. I entre 50
0C
i ]0 0C?
6 - Una dissolució de clorur de potassi a 50 "C conté 30 g de solut en i0{J g d'aigua. Indica si
aquesta dissolució és saturada, no saturada o sobresaturada
7 - Quina quantitat mínima de clorur de potassi hauria de tenir una dissolució, a 60
0C,
per que
sigui sobresaturada?
concentració d'una dissolució
Hi ha substancies dissoltes a I'aigua a molt baixa concentració que no representen cap problema
per la nostra salut i fins i tot són necessáries, peró si la concentració és superior poden ser
pe{udicials, per aixó necessitem especificar la concentració exacta.
Tot seguit estudiarem tres maneres més precises d'expressar la composició de les dissolucions:
Tant per cent en massa: és el nombre de grams de solut dissolts en 100 g de solució
massa de solut
7o de solut: ----------- x 100
massa de solució

11. SOLUBILITAT DELS GASOS
Hem vist que la solubilitat d'un sólid en aigua es redueix quan disminueix la temperatura de
l'aigua. Ei comportament de la solubilitat dels gasos en aigua és molt diferent: quan la
temperatura baixa els gasos es fan més solubles. Els gasos dissolts a I'aigua tenen molta
importáncia per la vida aquática i concretament la solubilitat de l'oxigen és fonamental.
§
f
s'§
§r_6 I 6
JN
:- d§_-
o
to
[:
d.. o
;ü
.*P
E6
l)n
n 0 r0 20 30 .+0
TQ.rráe.d,tura. (oc¡
Observa que la solubilitat de I'oxigen a 0
0C
és aproximadament el doble de la solubllitat a 30
0C
1 - A 20' C es dissolen aproxirnadament 37 g de
mateixa temperafura es dissolen 0,009 g d'oxigen
soluble el clorur de sodi que l'oxigen en aigua?
clorur de sodi en 100 g d'aigua. Per aquesta
en i000 g d'aigua. Quantes vegades és més
És evident que els gasos són molt menys solubles que els sólids. La solubilitat d'un gas no depén
només de la temperatura de I'aigua sinó també de la pressió del gas: a més pressió més solubilitat
2 - Quina massa d'oxigen es pot dissoldre en 100 g d'aigua a20 0C7
Tots els animals necessiten oxigen gasós (Or) per a viure. A cada molécula d'aigua hi ha un átom
d'oxigen (HrO) peró els animals no poden extreure'l perqué els átoms estan units molt fortament
i per aixó l'han d'agafar dissolt. Hi ha vegades que si l'oxigen dissolt a I'aigua no és suficient els
animals que hi viuen s'acaben morint.
3 - D'on penses qud surt I'oxigen dissolt al'aigua?

12. L'oxigen dissolt a I'aigua pot tenir tres orígens:
- Dissolt directament de I'aire que es toba en contacte amb la superficie de I'aigua.
- Per aireació quan I'aigua es mescla amb I'aire degut a les ones, quan cau d'una certa altura i
quan flueix per les roques.
- De la fotosíntesi: és el procés per el qual les plantes verdes i el pláncton de les aigües fabriquen
sucres a partir de diÓxid de carboni i aigua en preséncia de lhim soiar i es desprén oxigen.
Els bacteris que consumeixen oxigen (bacteris aerobis) s'alimenten dels residus dels animals i
vegetals així com de substáncies fabricades per les indústries que s'anomenen biodegradables. Si
l'aigua conté gran quantitat d'aquestes substancies, els bacteris es multipliquen i augmenta la
demanda d'oxigen. Els organismes aquatics que requereixen grans quantitats d'oxigen dissolt, en
aquestes condicions, es poden kobar amb greus problemes de supervivéncia i fins i tot amb la
mort.
La concentració mínima d'oxigen dissolt (OD) necessária per la vida aquática depén del tipus
d'animal. Els peixos no poden viure en un aigua que tingui un nivell d'oxigen inferior a 0,004
grams per 1000 g de dissolució. Si es redueix la concentració d'oxigen, les espécies de peixos que
necessiten més oxigen emigraran o bé moriran.
4 - Quan penses que necessiten més oxigen els peixos. a I'estiu o I'hivem?. Per qué?
5 - Quan hi haurá més oxigen dissolt, a I'estiu o a I'hivern?
6 - Com afecta la temperatura al nombre de bacteris?
7 - Quina conseqüéncia podries extreure de les respostes de les tres anteriors preguntes?

13. 9 - Donada la següeni taula:
Representa en un gráfic la temperatura (eix x) i ia quantitat d'oxigen dissolt (eix y)
mes Temperafura de i'aigua (oC) Oxigen dissolt (ppm)
(}FNPT
2 12,7
febrer 1
J 1? §
mar§ 1 I 1,0
I .i
aDnt 8 Luo
maig 9 10,4
juny 11 9,8
juliol lq 9.2
agost 20 q)
setembre 19 o?
octubre 11 10,6
novemDre I l,U
desembre 1 i,0
8 - Qué vol dir pol'iució térmica?

14. De quina manera es relaciona I'oxigen dissolt amb la temperatura de I'aigua?
Com explicaries la diferdncia de concentració d'oxigen dissolt entre desembre i juny?
I les concentracions similars en marg i novembre?

15. ESTUDI DE L'AIGUA DE L'ATXETA
L'aigua conté dissoltes substancies inorgániques, orgániques, gasos i partícules en suspensió. La
següent taula ens indica els principals constituents presents en les aigües naturals no
contaminades:
substáncies inorgániques ions positius: ).fa-, Cú',Mg2-, Fe'*, Fe3*, K'
ions negatius: HCO;-, SO42-, Cf, NOr-, F-
substáncies orgániques hidrats de carboni, aminoácids, compostos
f-enólics. tanins i lignina
gasos dissolts oxigen(O,), dióxid de carboni (CO.), dióxid de
nitrogen (NOr), metá (CHo) i dióxid de sofie
(So,)
partícules en suspenstó sorres, argiles, pols i pol'len
La composició química de l'aigua és variable en funció del tipus d'aigua. En funció del contingut
en substáncies minerals (substáncies inorgániques) que una aigua té diem que aquesta aigua está
més o menys mineralitzada.
Peró d'on vénen les substáncies que trobem a I'aigua?
Les aportacions de substáncies de I'aigua atmosférica es prociueixen sobretot per les partícules
que estan presents a I'atmost'era i que I'aigua incorpora quan cau en fbrma de pluja. L'aigua de
I'atmosfera té una mineralització baixa.
Les aigües dels rius estan en contacte amb les roques i el sol i així augmenten el seu contingut en
substáncies inorgániques.
El contingut en substáncies orgániques de les aigúes dels rius augmenten per raó de I'acció dels
organismes autótrofs presents en I'aigua del riu i per la descomposició de la biomassa.
El contingut en substáncies de les aigües naturals pot modificar-se com a conseqüéncia de les
activitats que desenvolupa l'ésser humá en el medi. La legislació vigent especifica quin és el grau
de puresa química i microbioldgica que ha de tenir una aigua per ser considerada potable. Podem
definir I'aigua potable com I'aigua que és apta per al consum humá, perqué té un grau de puresa
química i microbioldgica suficient. Algunes de les característiques que ha de complir un aigua
per ser considerada potable són:

16. Parámetre Unitat Nivell desitjable Concentració máxima
pH escaia de pH de 6,5 a 8.5
Temperatura UC
t2 25
Color 1 20
Terbolesa 1 l0
Sulfats (SO*'-) mg/1 25 50
Irlitrats ( NO,-) mg/1 0,1 25
Nitrits (NOr-) m91 0 2A0
Ferro (Fe) mell 50 5.000
Fósfor (P) md1 400
Hi ha altres parámetres que també cal controlar com la duresa, clorurs (Cl-), gust, olor etc. No es
desitjable que I'aigua porti hidrocarburs ni coure i són substancies tóxiques I'arsénic (As), cadmi
(Cd), cianur (CN), mercuri (Hg), plorn (Pb) i crom (Cr). També s'ha de controlar els bacteris
(coiifbrmes totals, coiilbrmes fecals i estreptococs fecals) així com els parámetres relatius a la
radioactivitat.
1 - Comenta l'expressió següent: la pluja és la única font d'aigua potable
2 - Qué són els metalls pesants?
La legislació també estableix el nombre mínim de mostres que cal realitzar a I'aigua de la xarxa
de distribució en funció del tipus d'análisi i del nombre d'habitants. Per una análisi normal el
nombre mínim de mostres anual és el següent:

17. Nombre d'habitants Nombre mínim de mostres
Fins a 2.000 I
De 2.000 a 5.000 2
De 5.000 a 10.000 a
J
De 10.000 a 50.000
De 50.000 a 150.000 12
De 150.000 a 300.000 24
De 300.000 a 500.000 48
De 500.000 a 1.000.000 90
Superior a 1.000.000 90
L'aigua que nosaltres utilitzem la traiem d'una font. un pou, un riu o un embassament i aquesta
aigua que no ha estat sotmesa a cap tipus de tractament és aigrn no potable. Abans de ser
consumida per I'home ha de ser sotmesa a un tractament per potabilitzar-la. Aquest procés es
coneix com a potatrilitzacié de I'aigua i es fa a una instal'lació anomenada potabilitzadora.
Esquema funcional de la Planta potabilitzadora del riu Llobregat a Sant Joan Despí
-rl6
Derare¡¡,jor ¡ddrció.le Fiitres Je ori
I ¡o iclcctr¡lir i ,
I
1l
d impuljió
13
Doi diñits
l2
Lle d ¡ddiccú
ti
Col le(ror icn.tul
d rigua r-rlkrd3
__:""*
i0
-qrrnulnr
9
- D..frcror5 J oro
B
|
-
Ozonr(¿ador
Sonid¡
J riSua
d€la i
3 - Per qué I'aigua d'una font o d'un pou no és aigua potable?
I
Captacjó d ¡igu¡
del nu Llobreg¡t
1
CJrgol

18. 4 - Quin motiu pot justificar que el control de l'aigua sigui diferent en unes poblacions d'unes
altres?
5 - Per qué s'afegeixen ozonitzadors?. Per qué es destrueixen després?.
6 - Creus que amb l'úitima cloració en la planta hi ha suflcient per poder beure-la a les cases?

19. L'AIGUA PER AL CONSUM DOMÉSTIC: L'AIGUA DE L'AIXETA
Análisi guímica de l'aiqua de l'aixeta
Aigua de l'aixeta
Análisi quír'r:Lica f mg/1)
Residu sec
>oor (:a )
-, ,- )_.
Lalc1 (L¡- )
Potassi (K-)
, ,- . :-.
.vlagnesl (rvlg- )
Liorurs (Ll )
Bicarbonats (HCO3-)
.^^ 1-.
>ullatS (>Ur- )
Nitrats (NO3-)
. Compara els resultats de la tauia amb l'experiéncia d'identiÍcació d'ions.
L'aigua de I'aixeta está tractada i puriflcada, peró no és aigua pura, ja que conté, en baixa proporció, una mescla
de cjiverses subst¿ncies. En el vocabulari cientific s'utiliüa el tenne "aigua pura' quan l'aigua no conté cap altra
substáncia.
Només un 10% de I'aigua que procedeix de les estacions de distribuciÓ s'utiiitza per a Ús doméstic. La resta es
distribueix per a altres rctivitats i, majoritáriament, per a ús industrÍal.
El consum d'aigua per habitant está en relació directa amb el desenvolupament i l'economia d'un país,
Qüestions
1 . La figura següent mostra un graflc del consum diari d'aigua d'una persona que viu en una ciuiat. lnterpreta'l.
I
t_
fr
:bl
litres
Consum diari d'aigua d'una
persona que viu en l-rna ciutat.
r10_l
I ut'"r ! ;'
*--f I
C
-"I
*__-(
ñl
) I
i
l
]I
11 7¡
iE;
111
-li
3;
377
11+
200
9
.--t^a )
| .n I
lit¡es
30
litres
n--;;
i
ióu
i litres
i
t,
I
I
I
;i
I,
il
l
I
li
li
li
l;

20. 2. Calcula, amb aquestes dades, elnombre de litres d'aigua que aquesta persona consumeix en un any. Expressa
el resultat en m3, dm3 i cm3.
Pot variar alguna d'aquestes dades en funció de l'época de l'any? Explica a qué pot ser deguda la variació
conesponent.
Pot variar alguna d'aquestes dades en funció de la regió on es troba la vivenda? Si et sembla que pot variar
aiguna cosa, posa un exemple.
És possible que I'aigua que consumeixes tingui gust a cior. Saps com minimitrar aquest gust?
Depen de lazonaon es distribueix l'aigua, aquesta surt amb un aspecte blanquinÓs. A qué creus que és
r{an r rt?
Quan s'omple un vas d'aigua de l'aixeta, s'observen petites bombolles. De qué són? Com s'eliminen?
La taula següent conté quantitats representatives d'aigua emprada en una casa.
a) Calcuia el volum total d'aigua (litres) que s'utiliüa a casa teva en un període de tres dies,
b) Quina és la quantitat promig d'aigua (litres) que ha fet servir cada membre de la família durant aquests tres
dies? Nota: per trobar ei promig, divideix el volum total d'aigua usada en eis 3 dies entre el nombre de
membre de la famíiia. La resposta es dóna en litres per persona en 3 dies'
En promlg, quina quantitat d'aigua (litres) va usar cada membre de la teva família en un dia?
lmagina que haguessis de viure amb molta menys quantrtat d'aigua, com la racionaries per la teva
supervivéncia i comoditat?
AC UA REQ U ERI DA PARA ACTIVI DADES REPRESENTATIVAS
Baño en tina (por bano)
Ducha (por min.)
Regadera normal
Regadera economizadora de a3ua
Cocinar y beber
Por i 0 tazas de agua
Vaciar el inodoro (cada vez)
lnodoro convencional
lnodoro "economizador de agua"
lnodoro "de flujo bajo"
Regar el césped (por hora)
Lavar ropa (por carga)
Ajuste bajo
Ajuste alto
Lavar platos (por carga)
A mano (con agua corriente)
A mano (lavar y enjuagar en recipientes)
Con máquina (ciclo comPleto)
Con máquina (ciclo corto)
Lavar automóvil (con manguera)
Agua corriente en una pileta (por mín-)
Llave convencional
Llave economizadora de agua
130 L
19 L
9L
2L
19 L
13 L
AI
1130 L
72L
170 L
114 L
19 L
61 L
26L
680 L
19 L
9L
t+.
o.
7
R
c)
d)

21. AIGUA DURA IAIGUA BI.3NA
En alguns llocs, l'aigua de l'aixeta produeix abundant escuma neta amb el sabó. Quan passa aixd, l'aigua conent és
aigua blana. En altres llocs, la mateixa quantitat de sabó produeix menys escuma i, a més, apareix mesclada amb
un precipitat blanc enganxós que sura sobre l'aigua. Quan passa aixó, l'aigua conent és aigua dura.
L'aigua procedent de tenenys calcaris ás aigua dura. La duresa de l'aigua és deguda a la caig dissolta a l'aigua,
La figura mostra el procés de dissoluciÓ de la calq,
Aigua de pluja i dióxid de carboni dissoit
,/
calci reacciona
formant hidro-
gencarbonat
de calci
Uaigua de 1a font
conté hidrogencarbo-
nat de calci dissolt
Aquesta és la seqüéncia:
a) plou sobre tenenYs calcaris,
b1 i'aigua de pluja no és aigua pura. A mesura que cau a través de l'aire, dissol dióxid de carboni formant una
dissolució lleugerament ácida, Es fonna ácid carbónic,
c) aquesta dissolució, que conté ácid carbónic, reacciona amb la calq de tena (carbonat de calci, CaCO:),
insoluble en aigua, i es forma hidrogencarbonat de calci ( Ca(HCO:)z ), que sí és soluble.
Dióxid ce carboni (g) * Carbonat de calci (s) -------+ HidrogencaÓonat de calci (aq)
COz CaCO¡ Ca(HCO¡)z
Aigua (l) +
HzO
L'hidrogencarbonat de calci no és l'única substánc¡a causant de la duresa de l'aigua. El sulfat de calci' component
princ¡pát del guix, també és causa de duresa. L'aigua de pluja s'endureix quan cau sobre terrenys que contenen
guix.
En escalfar aigua dura, quan bull, l'hidrogencarbonat de calci es descompon i es foma carbonat de calci. Aquest
substáncia ás insoluble i'es diposita en fórma de carall sobre les parets del recipient En aquest procés,
l'hidrogencarbonat de calci s'elimina de l'aigua i, en conseqüéncia, l'aigua s'ablaneix'

22. EXPERÉNCIA
Deteminar la duresa de l'aigua.
Materíat 5 tubs d'assaig
Sabó
Aigua destÍl'lada, aigua de l'aixeta, dissolució de ciorur de sodi, dissoiució d'hidróxid de calci i
aigua de procedéncia desconeguda.
Procediment:
. Omple amb 20 cm3 de mostra cadascun dels tubs:
A Aigua desül'lada
B, Aigua de l'aixeta
C, DissoluciÓ de clorur de sodi
D, Dissolució d'hidróxid de calci
E. Aigua de procedéncia desconeguda
. Afegeix a cada tub 20 gotes d'una dissolucíó de sabó i agita.
. Mesura l'alqada de les escumes. Fes-ne un dibuix.
o Repeteix l'experiéncia amb els tubs A i B, bullint-los préviament. Fes-ne un dibuix.
Qüestions:
1. L'aigua de l'aixeta és dura o blana? Justiflca la resposta.
2, És causa de !a duresa de l'aigua l'hidróxid de calci? Qué pots dir d'aquesta experiéncia?
3, És causa de duresa el clorur de sodi? Justifica la resposta.
4. Qué ha passat en els tubs A i B en la repeüciÓ de I'experiéncia?
5. Busca a casa teva algun tipus de detergent on s'indiqui la dosi segons la duresa de l'aigua. Pren-ne nota i
raona-ho.

23. LA CoNITAMI¡{ACIÓ on L'AIGUA
Al llarg de molts segles, l'home i els altres animals han pogut beure directament l'aigua de les
fonts, els rius o els llacs que tenien a la vora del lloc on vivien. És important tenir en compte que,
en condicions naturals, sense cap intervenció de l'home, les aigües també s'embruten, com un
fenomen normal, peró I'ecosistema pot restablir I'equilibri quan la quantitat de residus no és gaire
gran. Aquests procés s'anomena d'autodepuració. Si la quantitat de residus és molt gran, o bé, la
seva composició química és perniciosa, ens troben amb I'aigua contaminada.
Per avaluar si un aigua está contaminada i el seu grau de contaminació s'estudien uns parámetres
indicadors que poden ser de tres tipus:
a) INDICADORS FÍSICS: són la temperatura, color, olor, gust, terbolesa, transparéncia i sólicls
totals que conté I'aigua.
b) fNDICADORS QUÍMICS: Demanda bioquímica d'oxigen furermet saber la concentració de
matéria orgánica present a I'aigua), pH, nitrits, nitrats, sulfurs, metalls pesants, radioactivitat, etc.
c) INDICADORS BIOLÓCICS: es basa en I'estudi dels éssers vius que viuen a I'aigua.
1 - Sense intervenció de I'home, digues d'on procedeixen les subst¿ncies que podrien embrutar
I'aigua
2 - Com explicaries que algunes substáncies com les r¿dioactives o metalls pesants arribin a
concentracions més grans als teixits dels animals que a l'aigua?
3 - Per qué els microorganismes troben més dificultat per degradar productes sintetitzats per
I'home que altres d'origen natural?
4 - Dels animals següents digues quins trobaries a un aigua neta i quins a un aigua contaminada:
truita, cuc de fang, sangonera, cranc, llúdriga i larves de mosquits

24. t
g
u
T
i
L'EUTROFITZACIÓ
DE LES AIGUES
L,eutroritzac,:-ui,,".*.,,:::T:r;L':,'Jrx:1.1"rt,dff:fi'§$::.Ji,,1:iff
[''ffi :ff'T*l:
(fitoplancton) "1j: i fósfor sobretot) per a1 seu creixement- 'res dolces, ja que
necessaris
(nitrog.en i' i;;;;;"r d'eutrofització
de les atgt
Er contingurs de i¿rjá' es pren
:9i.lli:'i1:t
t;:'.'-T;**; a
'activitat
humana' l'element
aquestes. tn tu i*'iltt' *'¡Jna d'aigües narurais no ext
timiudor ¿.t .r.,*..i."i".g.,*r ..^rlancron, es pot ocasionar l'esgotu*:lt de I'oxigen a les
Hi*f ',tJi,
'$i:''j,ü:,,l:fl
'frItrxlü*::'rü"i;**y:fl
i?§l:ütr;i
t;il.; ;;lé:*1,-.,10::l|[:'nffi'"i,?;*';;;,;,erístic).'.lllll,J'iuímica de res aigües i ers canvis
.on, .t m.tá (.s.Ptr?.",ii;i;;;;;
són elJcanvis en la comp
;l'[ffiHH'l} ;ru "spécies
que hi viuen.
1 - Saps d'on provenen principalment els fost-ats abocats a i'aigua?
2 - Les etiquetes
comPosició"
següentssóndediferentsdetergents.lndicapercadascunaquinaésla
,,M cLoFEr coNrrENE EN' ne otáólci-reir*m
*s "'fl ft ;;6;;-*o "-+'.G
u e eoso c o
ueros I
er croao
oEL 5% i
1--
3 - Quin és el producte que surt a totes les etiquetes?
";: . ... ' .:: .:.'

25. 4 - Saps quina substáncia és?
5 - Hi ha alguna etiqueta amb fosfats?. Qué podries dir sobre aquest detergent?
6 - La legislació espanyola imposa a les indústries que fabriquen aquests productes que un mínim
d'un 80 7ó dels tensoactius d'un detergent siguin biodegradables. Qué vol dir biodegradable?
7 - Busca informació sobre la fabricació del sabó

26. Aquest dibuix correspon a la conca del riu Llobregat:
CDnca del Llobregat
Sun¡
Sant Satvdor e G@iola
h Torc d. Offiur.
.¿
vallhnJ d'noi¡-
Na!dl.YSr. Frutrór /SáñrFdor
Ek HMs & H.Éla
Cúúd,ola d. B.eúdi
SL F.l¡u d. Llobqr
Mo¡ml de Yoñeñr
Es vol determinar la quantitat de fosfats a I'aigua, per aixó hem agafat mostres en quatre indrets
diferents del curs dei riu amb els següents result¿ts: Guardioia de Berguedá 0,13 mg/I, Balsareny
0,62 mgfl. Martorell 2J3 mgll i El Prat del Llobregat superior a7,5 mgÁ
8 - Localitza en el mapa de ia conca del Llobregat aquestes poblacions
9 - A quin curs del riu es troben?
10 - Quina relació hi ha entre la seva localització i el nivell de fosfats?. Per qué?
- Busca informació sobre el nombre d'habitants dels quatre pobles. Hi ha alguna relació entre
nombre d'habitants i el contingut de fosfats a l'aigua?
11
el

27. ús ¡ nsral,tr DE I'AIGLTA
1 - Fes una taula amb lcs activitats diárics dc casa tcva quc consumcixcn aigua. Indica quantes
vegades es fan cada dia.
2 - Hi ha altres activitats que. encara que no siguin diáries. consumeixen aigua a casa teva?.
Digues quines són i amb quina freqüéncia es fan.
La t¿ula segúent ons indica la qriantitat d'aig'ua, en litres. que es necessit¿ per certes activitats:
bany 130
dutxa
cuina¡
wáter 10
rentar roba 100
rentar plats
- a má i aigua corrent lCC
- a má fen servir recipients 20
- a máquina 50
deixar sortir I'aigua 19 (per min)
regareljardí 1000 (perhora)
rentar I'automóbil amb mánega 600
IU
2
!

28. 3 - Calcula l'aigua que es gasta a casa teva durant un dia i durant un any.
4 - Si a casa teva guarden els rebuts de I'aigua agafa dos rebuts del mateix mes que siguin de dos
anys consecutius i apunta les lectures del comptador. Quanta aigua s'ha consumit a casa teva
durant un any?. Coincideix amb la que tu has calculat a I'exe¡cici 3?. Si no coincideix digues
quines podrien ser les raons.
5 - La següent taula mostra ei percentatge (%) d'aigua que es fá servir als Estats Llnits per
diferents activitats i per zones:
Activitat Est Sud Centre Oest Alaska Hawaii
regar 6 53 75 90 1 79
altres activ.
agrícoles
2 J 4 1
llar, oficines 32 14 6 5 13 11
industria 4A 17 8 2 19 10
generació
d'electricitat
t3 10 4 1 1
mineria 7
a
J J i 66

29. Quin és l'ús principal de I'aigua a cada zona?
Suggereix raons que expliquin aquestes diferéncies
Compara el volum diari d'aigua per persona a casa teva amb els 340 litres dels Estats Units i els
250 de Xile, quines raons pots donar per explicar aquestes diferéncies entre les tres dades?
6 - Imagina que per alguna raó durant una setmana I'aigua estigués racionada i només poguéssiu
disposar de 100 litres diaris per la teva família.
Indica quines de les activitats, de les que necessiten aigua. evitaries en primer lloc i quines serien
les conseqüéncies.

30. En quines activitats podries reduir el consum d'aigua?. Com ho faries?
Descriu algunes implicacions de la falta d'aigua al teu poble i a tot el país
Una mateixa quantitat d'aigua es podria fer servir per més d'una activitat?. Posa exemples
7 - Es necessiten uns 90 litres d'aigua per produir un litre de suc i 450 litres per aconseguir un ou
de gallina. Quina explicació dones a aquestes afirmacions?.

31. 8 - Que significa us indirecte de I'aigua?
9 - Digues dos o tres usos indirectes de I'aigua que són necessaris per poder menjar un tros de Pa
10 - Per qud existeix preocupació mundial respecte a la disponibilitat d'aigua?
11 - D'on podrem extreure més aigua si la necessitem?
12 - Quins inconvenients presenten aquestes possibilitats?

32. EXPERIÉNCIA
Objectiu
Detecció i identificació d'alguns ions a I'aigua
M¿terial
Tubs d'assaig
Vareta
Vas de precipitats
Clorur de ferro (III)
Hidróxid de sodi
Amoníac
Hidróxid de calci
Oxalat de sodi
Nit¡at d'argent
Aigua de l'aixeta
Aigua destil'lada
Aigua de riera o bassa
Solució de referéncia
Clorur de bari
Ácid acétic
Clorur de sodi
Sulfat d coure (II)
La solució de ref-eréncia és una solució que haurá preparat la prof-essora i que conté I'ió
corresponent:
a) Per I'ió ferro és una soiució de clorur de ferro (1II)
b) Per I'ió calci és una soiució ci'hicirÓxid de calci
c) Per f ió clorur és una solució de clorur de sodi
d) Per l'ió sulfat és una solució de sulfat de coure (II)
Procediment
IÓ FERRO (Fe'*)
Renta moit bé 4 rubs d'assaig amb aigua i sabó i finalment amb aigua destil'lada.
Posa al primer 2 ml d'aigua destil'lada, al segon 2 ml de solució de referéncia, al tercer 2 ml
d'aigua de I'aixeta i al quart 2 ml d'aigua de riera.
Afegeix-hi unes gotes d'amoníac (aq) a cada tub i a continuació uns ml de NaOH (aq)-
Observa els quatre tubs i omple la part coresponent de la t¿ula de dades.
Torna a rentar els tubs d'assaig amb aigua i sabó i finalment amb aigua destil'lada-

33. Ió CALCI (ca'*)
Posa al primer tub d'assai g 2 ml d'aigua destii'lada, al segon 2 ml de solució de referéncia, al
tercer 2 ml d'aigua de I'aixeta i al quart 2 mi d'aigua de riera.
Afegeix tres gotes d'ácid acütic diluit a cada tub.
Posa ires goies de soirició,j'oxalat dc'so,ji a carja ruL,. (ivíescia bé ei coiriiirgui,jei t-rlb).
Observa els quatre tubs i omple la taula.
Renta els rubs.
rÓ cLoRUR (cr)
Torna a posar als quatre tubs els 2 ml corresponents.
A1-egeix tres gotes de solució de nitrat d'argent acada rub. Vigila que el nitrat d'argent no ettoqui
l-
--11
ra pstr.
Observa els quatre tubs i omple la t¿ula.
Renta els tubs.
IÓ SULFAT (so1'z-)
Torna a posar ais quatre tubs els 2 ml corresponents.
Afegeix tres gotes de solució de clorur de bari a cada tub. Mescla bé el contingut.
Observa els quatre tubs i omple la taula.
Renta bé els tubs.

34. Qüestions
1 - Per qué f-em servir un fub amb aigua de I'aixeta i altre amb solució referdncia?
2 - Has observat alguna diferéncia entre I'aigua de I'aixeta i la de la nera?
3 - Hi ha algun ió que no has trobat a l'aigua de I'aixeta?. Quin? Dona una explicació
4 - Per qué hem de netejar al final els tubs d'assaig amb aigua destil.lada?
Ió feno Ió calci Ió clorur Ió sulfat
Tub 1
(aigua destii'lada)
Tub 2
(referéncia)
Tub 3
(aigua aixeta)
Tub 4
aigua riera,/bassa)