2. El classicisme
Va ser el moviment estètic posterior al barroc i va néixer com un canvi
contrastat d’aquest. Va iniciar-se al 1750 amb la mort de Bach i va acabar al
voltant del 1820 amb la figura de Beethoven.
3. Epoca classica.
Va ser el moment de l’auge de la burgesia:
Estava formada per banquers, fabricants, comerciants, juristes, metges.
Van crear:
el parallamps, de Benjamin Franklin.
La maquina de vapor, de James Watt.
El teler mecanic, d’Edmund Cartwright.
Van descobrir:
Les teories cientifiques en física i química, de Antoine Lavoisier.
Biologia, de Charles Darwin.
4. Caracteristiques de la música classica
Musicals:
El ritme es regular.
La melodía adquireix una gran importancia i es converteix en l’element basic
de la peça.
La textura es homofonica i s’abandonen el contrapunt i el baix continu.
La bellesa ideal es la perfeccio en l’estructura formal.
Predomina la música instrumental sobre la vocal.
Estetiques:
Ideal per crear un a música purament bella, l’objectiu era ser tan simple i
equilibrada.
Musica delicada brillant alegre elegant.
Perfeccio racional.
5. Que escrivien?
Formes:
Instrumentals: van desaparèixer la suite i el concert grosso.
Sonata: un instrument harmònic o dos sense orquestra.
Concert solista: un instrument solista amb orquestra.
Musica de cambra:
Trio: tres instruments.
Quartet: quatre instruments.
Quintet: cinc instruments.
Simfonia: musica per a orquestra.
Vocals:
Religioses:
Missa: una rellevant va ser el RÈQUIEM de W.A.MOZART.
Profanes:
Opera:
Bufa: era per als pobres.
Seriosa: era per els rics.
Sarsuela: va sorgir a espanya.
12. Mozart
Va naixement: 27 de gener de 1756, Salzburg, Àustria
Va morir 5 de desembre de 1791, Viena, Àustria
La seva esposa es deia Constanze Mozart (c. 1782–1791)
Pel·lícules: Don Giovanni, Idomeneo
Va tindre sis fills, Raimund Leopold Mozart (1783–1783), Karl Thomas Mozart
(1784–1858), oficial al servei del virrei de Nàpols a Milà; solter i sense infants,
Johann Thomas Leopold Mozart (1786–1786), Theresia Constantia Adelhaid
Friederica Marianna Mozart (1787–1788), Anna Maria Mozart (1789–1789) i Franz
Xaver Wolfgang Mozart (1791–1844), compositor i mestre; soltera i sense infants.
13. La mort de Mozart.
Mozart va tenir diversos problemes de salut al llarg de la seva vida: la verola,
amigdalitis, bronquitis, pneumònia, febre tifoide, reumatisme i periodontitis. La
seva malaltia final va començar durant una visita a Praga per supervisar la
representació de la seva nova òpera La clemenza di Tito; havia partit de Viena el
25 d'agost de 1791. La visita fou francament reeixida en termes professionals,
però Mozart es va començar a sentir molt malalt. Un dels seus primers biògrafs,
Franz Niemetschek, va escriure: «estava pàl·lid i tenia una expressió de tristesa,
encara que sovint mostrava el seu bon humor fent bromes als seus amics».
Després de la seva tornada a Viena, l'estat de salut de Mozart va empitjorar
gradualment, tot i que durant un temps encara va poder treballar. En particular,
va acabar el seu Concert per a clarinet, va treballar per completar el seu
Rèquiem, i va dirigir l'estrena de la representació de La flauta màgica el 30 de
setembre. Però ell estava cada vegada més alarmat i abatut pel seu estat de
salut, probablement fins i tot desil·lusionat. En la primera biografia de
Niemetschek es relata una anècdota famosa de la seva dona Constanze.
20. F. S. Haydn
Va nàixer 31 de març del 1732 a Rohrau, Austria
Va morir 31 de maig del 1809 a Viena, Austria
Va escriure moltes simfonies:
Simfonia núm. 1 en re major (1759)
Simfonia núm. 2 en do major (1764)
Simfonia núm. 3 en sol major (1762)
Simfonia núm. 4 en re major (1762)
Simfonia núm. 5 en la major (1762)
Simfonia núm. 6 en re major, Le matin (El matí) (1761)
Simfonia núm. 7 en do major, Le midi (El migdia) (1761)
Simfonia núm. 8 en sol major, Le soir (El vespre) (1761)
Simfonia núm. 9 en do major (1762)
24. Des de la seva estrena, aquesta òpera no va tenir gaire èxit. A finals del segle XX,
la flauta màgica s'ha convertit en una referència del repertori operístic estàndard, i
apareix sempre als primers llocs en la llista de les òperes més representades a tot
el món.
Te dos actes, el primer i el segon.
Els personatges son:
Tamino (tenor)
Papageno (baríton)
La Reina de la Nit (soprano)
Pamina, filla de la Reina de la Nit (soprano)
Monostatos, servidor moro de Sarastro (tenor)
Sarastro (baix), inspirat en Zoroastre
Premier sacerdot (tenor)
Papagena (soprano)
26. òpera en dos actes amb música de Wolfgang Amadeus Mozart i llibret de Lorenzo da Ponte, inspirat en el llibret de Giovanni
Bertati per a una òpera de Giuseppe Gazzaniga (Don Giovanni Tenorio, o sia Il convitato di pietra, Venècia, 1787) i basat
llunyanament en El burlador de Sevilla y convidado de piedra,[1] durant molt de temps atribuïda a Tirso de Molina, però que
recentment s'ha vist que sembla que és d'un autor italià de la mateixa època.
Hi ha dos actes:
Acte I
Madamina, il catalogo è questo (L'ària del catàleg), Leporello
Ho capito, signor sì, Masetto
Là ci darem la mano (duet), Don Giovanni, Zerlina
Or sai chi l'onore, Donna Anna
Dalla sua pace, Don Ottavio
Fin ch'han dal vino (L'ària del champagne), Don Giovanni
Batti, batti, o bel Masetto, Zerlina
Acte II
Deh vieni alla finestra (Serenata), Don Giovanni
Metà di voi qua vadano, Don Giovanni
Vedrai, carino, Zerlina
Il mio tesoro intanto, Don Ottavio
Mi tradì quell'alma ingrata, Donna Elvira
Non mi dir, bell'idol mio, Donna Anna
27. Els personatges son:
Don Giovanni, jove cavaller extremadament llicenciós – Baríton.9
El Comanador – Baix.
Donna Anna, la seua filla, promesa a Don Ottavio –Soprano.
Don Ottavio – Tenor.
Donna Elvira, dama de Burgos, abandonada per Don Giovanni – Soprano.
Leporello, criat de Don Giovanni – Baix.
Masetto, amant de Zerlina – Baix.
Zerlina, camperola – Soprano.
Cor: camperols i camperoles, servents, noies, músics.