La Missa Solemnis en re major op. 123 de Ludwig van Beethoven al Palau

1. ABONAMENT 10
3 de desembre, dissabte
19.30 hores. SALA ITURBI
Philharmonia
Chorus
Orquestra
de València
Yaron Traub, director
TARDOR

2. Programa
Ludwig van Beethoven Missa Solemnis en re major,
(1770-1827) op. 123 (aprox. 85’)
Kyrie (Kyrie eleison I – Christe
eleison – Kyrie eleison II)
Gloria (Gloria in excelsis Deo –
Gratias agimus tibi – Domine
Deus – Qui tollis – Quoniam
– In gloria Dei Patris)
Credo (Credo in unum Deum
– Et incarnatus – Crucifixus
– Et resurrexit – Credo in
Spiritum Sanctum – Et vitam
venturi saeculi)
Sanctus (Sanctus – Pleni sunt
coeli Osanna – Praeludium
– Benedictus – Osanna)
Agnus Dei (Agnus Dei – Dona
nobis pacem)
Solo de violí: Anabel García del Castillo
Simona Šaturová, soprano
Elisabeth Kulman, mezzosoprano
Sung Min Song, tenor
Daniel Kotlinski, baríton
PHILHARMONIA CHORUS
ORQUESTRA DE VALÈNCIA
Yaron Traub, director
Orquestra de València. Any LXXIII, concert núm. 3340
Amb la col·laboració de:
Aquestaprogramacióéssusceptibledemodificacions

3. Va nàixer a Tel Aviv i és fill de
Chaim Taub, antic concertino de l’Or-
questra Filharmònica d’Israel. Va es-
tudiar inicialment piano i, a partir de
1990, direcció d’orquestra a Londres.
Més tard es va traslladar a Munic per
a treballar amb Sergiu Celibidache.
Posteriorment, Daniel Barenboim el va
introduir en el Festival de Bayreuth, on va ser el seu assis-
tent. Entre 1994 i 1999 ocupà el càrrec de director associat
de l’Orquestra Simfònica de Chicago.
Des que va guanyar en 1998 el Premi d’Orquestra del IV
Concurs Internacional Kondrashin de Direcció d’Orquestra
a Amsterdam, Traub ha dirigit nombrosos conjunts simfònics
en tot el món, entre altres l’Orquestra Filharmònica de Rot-
terdam, la Filharmònica d’Israel, la Simfònica de la Ràdio
Sueca, la Filharmònica de la Ràdio d’Holanda, la Filhar-
mònica de Sydney, la Filharmònica de Melbourne, la Gul-
benkian (Lisboa), Kremerata Bàltica, Accademia di Santa
Cecilia (Roma), la Simfònica de Düsseldorf, de la Ràdio del
Nord d’Alemanya (Hannover), la Filharmònica d’Hèlsinki, la
Nacional de Lió i la Simfònica de Singapur.
A Espanya ha dirigit les orquestres simfòniques de Bilbao,
Sevilla, Barcelona, Tenerife, la Corunya, Astúries i Gran Ca-
nària, abans de ser elegit director musical titular de l’Or-
questra de València.
Manté una estreta col·laboració amb solistes de renom com
Daniel Barenboim, Gidon Kremer, Radu Lupu, Waltraud Me-
ier, Emanuel Ax, Hélène Grimaud, Truls Mørk, Julian Rachlin
i Nikolaj Znaider.
Yaron Traub
Director titular i artístic de l’Orquestra de València

4. Fundat en 1957, és un cor simfònic independent amb seu
a Londres. Prompte es va establir com un dels cors més
importants d’Europa. Dins de la seua dilatada carrera
ha treballat amb els millors directors d’orquestra. Des de
principi d’any ha cantat la Simfonia núm. 9 de Beethoven
amb l’Orquestra Philharmonia en el Royal Festival Hall de
Londres, Requiem de Verdi en el Teatre Sheldonian d’Ox-
ford, Parsifal amb l’Orquestra de València dirigida per
Yaron Traub, Nènia de Brahms i Stabat Mater de Rossini
en el Festival de la Pasqua del Kings College a Cambrid-
ge (direcció de Stephen Cleobury). Estos concerts van ser
emesos en directe per Ràdio 3 de la BBC. El cor va tornar
a Espanya al maig per a interpretar la Simfonia núm. 2
de Mahler. Al juny va participar en una representació de
la pel·lícula “Breakfast at Tiffany’s” junt amb l’Orquestra
de Cine Philharmonia dirigida per Justin Freer en el Royal
Albert Hall londinenc, i al setembre va cantar el Rèquiem
de Mozart en el Royal Festival Hall amb l’Orquestra de
Cambra Anglesa.
Ha tornat a València per a cantar el Stabat Mater de Ros-
sini i Un rèquiem alemany de Brahms, amb Yaron Traub al
capdavant de l’OV, a la qual cosa seguiran dos aparicions
a Londres amb la Simfonia núm. 2 de Mahler, la primera
junt amb la Royal Philharmonic Orchestra i Vasily Petrenko,
i la segona amb l’Orquestra The Age of Enlightenment i
Vladimir Jurowski. Al març de 2016, el cor va participar
amb l’Orquestra Philharmonia en l’estrena mundial en el
Royal Festival Hall d’Un rèquiem prussià del compositor
britànic de bandes sonores John Powell, i al maig va cantar
Carmina Burana amb la Royal Philharmonic Orchestra di-
rigida per Charles Dutoit.
Philharmonia Chorus

5. Va nàixer a Bratislava (Eslovà-
quia), va començar a tocar el violí
amb cinc anys. Va estudiar cant en
el Conservatori de Bratislava i va
assistir a classes magistrals, especial-
ment amb la soprano I. Cotrubas. Ha
actuat amb les principals orquestres
i directors com C. Eschenbach, P. Her-
reweghe, K. Penderecki, Sir N. Marriner, S. Cambreling,
H. Rilling, J. Bělohlávek, M. Honeck, T. Netopil, K. Naga-
no, R. Frühbeck de Burgos, A. Fischer, I. Fischer i C. Ho-
gwood. Ha cantat en Nova York, Dallas, Oslo, Detroit,
Toronto, Estambul, Festival de Salzburg, Oregon Bach
Festival en Eugene, Japó, Israel, Veneçuela, Festival In-
ternazionale di Musica e Art Sacra a Roma, Festival de
Primavera de Viena i Schleswig-Holstein Music Festival.
Des de la seua substitució d’última hora com Ilia (Idome-
neo) en el Théatre de la Monnaie de Brussel·les en 2010,
ha actuat allí regularment en els papers de Violeta Valéry
(La traviata), Sandrina (La finta giardiniera), Servilia (La
clemenza di Tito), Gilda (Rigoletto), i més recentment, a
la primavera de 2016, com Ismene (Mitridate). Després del
seu èxit com Konstanze (Die Entführung aus dem Serail)
ha estat estretament vinculada amb el Teatre Aalto en Es-
sen. A més de nombroses actuacions en el Teatre Nacional
de Praga, ha actuat en el Teatre Colón de Buenos Aires,
Théâtre du Châtelet de París, Òpera de Montecarlo, Òpe-
ra de Frankfurt, Theater an der Wien de Viena i Auditori
d’Atenes. El seu repertori inclou també els papers de Lucia
(Lucia di Lammermoor), Adina (L’elisir d’amore), Elettra
(Idomeneo), Giulietta (I Capuleti e i Montecchi), Donna Anna
(Don Giovanni) i Adele (Die Fledermaus). En la temporada
2016/17, farà el seu debut en el Semperoper de Dresden
com Konstanze en una nova producció de Die Entführung
aus dem Serail de Mozart.
Simona Šaturová

6. Ha captivat les audiències i la
crítica amb el seu timbre, el seu ca-
risma en escena i versatilitat musical.
Va estudiar amb H. Lazarska en la
Universitat de Música i Art Dramàtic
de Viena, va debutar en 2001 en la
Volksoper de Viena amb Pamina i va
recollir primerencs èxits com a sopra-
no. En 2005 va començar a cantar els rols més importants
per a mezzosoprano i contralt. Com que era membre de
l’elenc vocal de l’Òpera Estatal de Viena es va convertir
ràpidament en una de les cantants favorites del públic, i
arran d’això va establir les bases del seu ampli repertori.
Ací destaquem les interpretacions dels personatges següents:
Fricka, Erda i Waltraute (L’anell del nibelung), Carmen, Mrs.
Quickly (Falstaff), Brangäne (Tristan und Isolde), Begbick
(Ascens i caiguda de la ciutat de Mahagonny), Orlofsky
(La rata penada), Orfeu (Gluck) i Marina (Boris Godunov).
Va emprendre una carrera en solitari en 2010, és sol·licita-
da pels centres de música més importants de Viena, París,
Londres, Munic, Berlín, Tòquio, Salzburg, Moscou, etc. Treba-
lla assíduament amb les millors orquestres i amb destacats
directors, entre ells Mehta, Petrenko, Thielemann, Janowski o
Welser-Möst. La seua estreta col·laboració amb Harnoncourt
li resulta particularment satisfactòria.
En 2015 va intensificar la seua activitat artística junt amb el
seu pianista habitual, Eduard Kutrowatz, en l’àmbit dels reci-
tals, al marge d’oferir concerts i òperes en concert. Sent una
atracció especial per projectes no convencionals: “Mussorgsky
Dis-Covered” amb un quartet internacional de jazz, “Mahler
Lieder” i “Qui s’atrevix a burlar-se de mi?” amb l’Ensemble
Amarcord de Viena, igual que el projecte “Sons hongaresos”
amb una orquestra simfònica i solistes de jazz. El seu progra-
ma com a solista més recent, “La femme c’est moi”, consta de
peces que comprenen des de Carmen als Beatles.
Elisabeth Kulman
©JULIAWESELY

7. Va nàixer a Seül (Corea). Va estudiar
informàtica abans de dedicar-se al cant.
En 2008 es va llicenciar en la Universi-
tat Yonsei de Seül. Va continuar amb la
seua formació en l’Acadèmia de Música
de Munic, on va estudiar postgrau i va
obtindre un màster. En 2014, va parti-
cipar l’òpera en concert Feuersnot en
el 150 aniversari de Strauss amb l’Orquestra de la Ràdio de
Baviera i Ulf Schirmer. La cadena radiofònica BR-Klassik va gra-
var esta producció en el Prinzregententheater i va editar un CD.
En 2016, va cantar el Stabat Mater de Rossini en el Kissinger
Sommer Festival amb la Filharmònica de Bamberg i A. Altinoglu,
retransmés per la Ràdio de Baviera.
Ha obtingut nombrosos premis: Concurs de Música en Osaka,
Premi Anneliese Rothenberger del Concurs de Cant R. Strauss,
Premi de Música del Comité Cultural Gasteig, Premi Luitpold
del Kissinger Sommer, Grand Prix i Premi Especial ADAMI en el
Concurs de Bel Cant Vincenzo Bellini a París.
Ha treballat amb directors com A. Altinoglu, M. Guidarini, L.
Foster, U. Schirmer, E. zu Guttenberg, Y. Traub i C. Desderi. Ha
cantat les parts per a tenor dels Rèquiem de Mozart i Verdi, Rè-
quiem de guerra de Britten, Missa Solemnis de Beethoven, Mes-
sa di Gloria de Puccini, el Stabat Mater i Petite messe solennelle
de Rossini, Elías de Mendelssohn, Messies d’Handel i de Bruckner.
Ha cantat en els festivals de l’Òpera de Munic, Kissinger Summer,
Dresden Music, Bad Hersfeld, Richard Strauss, en les filharmòni-
ques de Berlín i Munic, Kölner Philarmonie, Alte Oper de Frankfurt,
Òpera de Marsella, Palau de la Música de València, Franziska-
ner Konzerthaus, Prince Regent Theatre i Herkulessaal de Munic.
Ha participat en concerts amb les orquestres de la Ràdio de Ba-
viera, de la Ràdio de l’Oest d’Alemanya a Colònia, de València,
simfòniques de Munic, Bamberg i Nuremberg, filharmòniques de
Lübeck, Salzburg, Marsella i Praga, orquestres de Pàdua i del
Vènet, i KlangVerwaltung.
Sung Min Song

8. Va estudiar a Polònia amb B.
Iglikowska, en l’Acadèmia Chigiana de
Siena i a Florència amb L. Kozma, F. Bar-
bieri, C. Desderi i R. Panerai. Ha cantat
en el Maggio Musicale Fiorentino, Canti-
ere Internazionale d’Arte di Montepulcia-
no, Festival Puccini de Torre del Lago, fes-
tivals della Valle d’Itria, Sant Petersburg,
Montecarlo, Pequín, Dresdner Musikfestspiele i Kissinger Sommer.
Ha actuat en teatres d’òpera a Polònia, Itàlia, Alemanya, Fran-
ça, Rússia, Espanya, Holanda, Bèlgica, Luxemburg, Liechtenstein,
Oman i Xina. A Siena, Florència, Nàpols i Milà va encarnar Fígaro
(Le nozze di Figaro), a Roma i Florència Leporello (Don Giovan-
ni), Salieri (Mozart i Salieri) i Scarpia (Tosca).
Va intervindre en l’estrena a Itàlia de Moisés i Aaron amb Z.
Mehta i va ser el primer Eddy italià en l’òpera de Turnage Greek,
encàrrec de la Biennal de Munic per H. W. Henze. Ha treballat
amb directors d’orquestra com Altinoglu, Mehta, Giulini, Myung
Wun Chung, Foster, Koenig, Chen Zuohuang, Rademann, Borowicz,
Rizzo, Bělohlávek, Kaspszyk i Traub, i directors d’escena com Jar-
man, Mariani, Miller, Cavani i Hampe.
Va ser el primer cantant polonés que va actuar en l’Òpera Real de
Masqat a Oman. A Munic i el Musikverein de Viena va cantar amb
Gruberova, en el 45 aniversari de la carrera professional de la so-
prano. Va assumir els papers de Jacopo Loredano en I due Foscari
(amb S. Kermes i P. Gavanelli a Munic), Père Laurence en Romeu i
Julieta de Berlioz en el Festival de la Fundació Gulbenkian, Rafael
i Adam en La Creació (Praga), Salieri en Mozart i Salieri en el
Festival Zaubersee de Lluerna, Dulcamara en L’elisir d’amore de
Donizetti, producció gravada en directe per la Ràdio de Baviera.
Com a professor i especialista del bel cant antic i del repertori rus
va impartir classes magistrals en els conservatoris de Berlín, Flo-
rència, Parma, Pescara, Dresden, Munic, Pequín, Mèxic, Varsòvia
i Mozarteum de Salzburg. De 2013 a 2015 va oferir un seminari
de bel cant en l’Acadèmia de Música i Teatre a Munic.
Daniel Kotlinski
©R.KOCHANOWSKI

9. Beethoven: Missa Solemnis en re major, op. 123
El 24 d’abril de 1819 l’arxiduc Rodolf (1788-1831), ger-
mà de l’emperador Francesc I (i alumne de Beethoven, a
més del seu més fidel mecenes des de 1809) era designat
cardenal. Menys de dos mesos després, el 4 de juny, es
feia oficial el seu nomenament com a arquebisbe de la lo-
calitat d’Olmütz (l’actual Olomouc a Moràvia). Beethoven,
que esperava convertir-se algun dia en mestre de capella
de l’arxiduc, va planejar compondre la Missa Solemnis
per a l’entronització arquebisbal, que tindria lloc al març
de 1820. En carta a l’arxiduc, a qui ja havia dedicat nom-
broses obres, el músic afirmava: “El dia en què una missa
solemne composta per mi siga executada durant les cerimò-
nies de consagració de Sa Altesa Imperial es comptarà entre
els més feliços de la meua vida, i Déu m’il·luminarà a fi que
les meues pobres forces puguen contribuir a la glorificació
de tan solemne jornada”.
Però la partitura no va estar acabada, ni de bon tros,
en la data assenyalada. La seua llarga gestació, inter-
rompuda pel treball en nombroses obres (com les Varia-
cions Diabelli o les últimes sonates pianístiques) ocuparia
Beethoven durant quasi quatre anys. El Kyrie va quedar
esbossat entre abril i maig de 1819, el Gloria entre juny
i desembre, i el Credo fins a la fuga del “Et vitam ventu-
ri”, així com alguns fragments del Sanctus, entre gener i
març de 1820. L’esmentat Credo va ser conclòs al juliol,
el Benedictus al febrer de 1821 i l’Agnus Dei i el “Dona
nobis pacem”, començats al març d’aquell any, van quedar
acabats a l’agost de 1822.
La partitura patiria encara retalls i revisions fins a abril de
1823, quan Beethoven va preparar les còpies i va buscar
subscriptors (que, després d’una ingent tasca epistolar, tan
sols en van ser deu: el tsar de Rússia, els reis de Prússia,
França i Dinamarca, els prínceps Galitzin i Radzwill, l’elec-
tor de Saxònia, els grans ducs de Darmstadt i de Toscana
Notes al programa

10. i l’Associació Caecilia de Frankfurt). La primera audició
completa de la Missa Solemnis, patrocinada pel príncep
Galitzin, dedicatari dels últims quartets beethovenians, va
tindre lloc a Sant Petersburg el 18 d’abril de 1824, en
el marc d’un concert de la Societat Filharmònica oferit a
benefici de les viudes dels antics socis. Tres setmanes des-
prés, el 7 de maig, i durant el cèlebre concert del Kärtner-
tor-Theater vienés en què també es va estrenar la Novena
Simfonia, van veure la llum tres dels seus moviments (Kyrie,
Credo i Agnus Dei), dirigits per Michael Umlauf i presentats
com “tres grans himnes” per a esquivar la censura que no
haguera permés l’execució d’una missa o part d’ella en
una sala de concerts. No obstant això, la Missa Solemnis
no seria publicada per Schott (Magúncia) fins a abril de
1827, als pocs dies de la mort del seu autor.
Ja en 1819 Beethoven mostrava el seu menyspreu cap a
“la música religiosa habitual [que] ha degenerat en música
d’òpera”. Continuant la senda iniciada en 1807 amb la
seua primera missa, la Missa en do major escrita a petició
del príncep Nikolaus II Esterházy, el músic de Bonn rebutja
la grandiloqüència de les misses contemporànies al consi-
derar, com recorda Montagnier, que “només l’art dels antics
mestres (Palestrina, Bach, Handel) era digne d’expressar el
més sincer i profund esperit religiós”.
Precedit d’una breu introducció orquestral, l’arcaïtzant Ky-
rie adopta una divisió tripartida –amb un “Christe eleison”
central més agitat– en què s’alternen les intervencions de
solistes i cor.
El Gloria debuta amb un imparable esclat d’alabança
(“Gloria in excelsis Deo”) a càrrec de cor i orquestra. En
paraules de Boucourechliev, “és este el moviment més sig-
nificatiu quant al principi de composició adoptat per Beetho-
ven: el de grans blocs que, com a masses rocoses, articulen
la forma grandiosa”. Les fustes introduïxen la secció central
(“Qui tollis peccata mundi”), un reposat Larghetto en què

11. les veus solistes representen la humanitat que patix. La
tercera part s’inicia sobre les paraules “Quoniam tu solus
Sanctus” que desemboca en una majestuosa i contundent
fuga d’accents handelians a partir de “In gloria dei patris”.
Un virtuosístic “Amen” conduïx a la irrupció de l’impactant
“Gloria” final, realçat per metalls i percussió.
L’extens Credo s’obri de forma impetuosa amb un exaltat
“Credo in unum Deum” a càrrec del cor. Segons Berlioz, “el
començament és pompós i solemne, la instrumentació brilla
sobretot per la força i la majestat”. De proporcions sem-
blants al fragment anterior, el “Et incarnatus est” queda
enunciat per les veus greus en pianissimo. Notes repetides
del vent preparen l’entrada dels solistes alhora que les
ondulacions de la flauta evoquen els aletejos de l’Esperit
Sant. Després del dramàtic recitat dels solistes en el “Cru-
cifixus”, el miracle triomfal de la resurrecció (“Et resur-
rexit”) és anunciat a cappella. Un sol de trombó marca la
tornada del tema inicial. La monumental fuga conclusiva
(“Et vitam venturi”) s’erigix en centre de gravetat de tota
la composició. El “Amen” final permet el desplegament
dramàtic del quartet solista.
A la vehemència del Credo succeïx el recolliment del Sanc-
tus, que Beethoven indica “amb devoció” i que s’inicia amb
una ombrívola introducció orquestral. Després de les inter-
vencions dels metalls, l’entrada escalonada dels solistes
conduïx als brillants fugats del “Pleni sunt celi” i del “Osan-
na in excelsis”. Un memorable preludi orquestral conduïx
al màgic i transparent solo de violí –una de les cimes de
tota la partitura– que marca la irrupció del “Benedictus”,
desgranat pels solistes. La reaparició del “Osanna” asse-
nyala el final del moviment, amb la tornada del fervent
obbligato en la veu del violí.
Fagots, trompes i la veu del baix solista contribuïxen que
la primera secció del sorprenent Agnus Dei final, a manera
de pregària de la humanitat que patix, abunde en tons

12. foscos i elegíacs. Inesperats ecos de fanfàrries guerreres
en timbals i trompetes –reflex, sens dubte, d’un món agi-
tat per incessants conflictes bèl·lics– subratllen el conclusiu
“Dona nobis pacem” que Beethoven anota com “súplica per
la pau interior i exterior”.
Juan Manuel Viana

13. Ludwig van Beethoven:
Missa Solemnis en re major, op. 123
Kyrie
Senyor, tingueu pietat.
Crist, tingueu pietat.
Senyor, tingueu pietat.
Gloria
Glòria a Déu dalt del cel,
i en la terra pau
als homes de bona voluntat.
Us alabem, us beneïm,
us adorem, us glorifiquem.
Us donem gràcies
per la vostra immensa glòria.
Senyor Déu, Rei celestial,
Déu Pare omnipotent.
Senyor, Fill unigènit, Jesucrist,
Senyor Déu, Anyell de Déu, Fill del Pare.
Vós, que lleveu el pecat del món,
tingueu pietat de nosaltres.
Vós, que lleveu el pecat del món,
acolliu la nostra súplica.
Vós, que seieu a la dreta del Pare,
tingueu pietat de nosaltres.
Perquè vós sou l’únic Sant,
vós, l’únic Senyor,
vós, l’únic Altíssim, Jesucrist,
amb l’Esperit Sant en la glòria de Déu Pare.
Amén.
Credo
Crec en un sol Déu, Pare totpoderós,
creador del cel i de la terra,
de totes les coses visibles i invisibles.
I en un sol Senyor, Jesucrist,
Fill unigènit de Déu,
nascut del pare abans de tots els segles.
Déu de Déu, Llum de Llum,
Déu verdader de Déu verdader,
engendrat, no creat,
de la mateixa naturalesa que el Pare:
per ell totes les coses foren creades.
El qual per nosaltres, els homes,
i per la nostra salvació, baixà del cel.
Kyrie
Kyrie eleison.
Christe eleison.
Kyrie eleison.
Gloria
Gloria in excelsis Deo.
Et in terra pax
hominibus bonae voluntatis.
Laudamus te. Benedicimus te.
Adoramus te. Glorificamus te.
Gratias agimus tibi propter
magnam gloriam tuam.
Domine Deus, Rex coelestis,
Deus Pater omnipotens.
Domine Fili unigenite, Jesu Christe.
Domine Deus, Agnus Dei, Filius Patris.
Qui tollis peccata mundi,
miserere nobis.
Qui tollis peccata mundi,
suscipe deprecationem nostram.
Qui sedes ad dexteram Patris,
miserere nobis.
Quoniam tu solus Sanctus,
Tu solus Dominus,
Tu solus Altissimus, Jesu Christe.
Cum Sancto Spiritu in gloria Dei Patris.
Amen.
Credo
Credo in unum Deum, Patrem omnipotentem,
factorem coeli et terrae,
visibilium omnium et invisibilium.
Credo in unum Dominum Jesum Christum,
Filium Dei unigenitum.
Et ex Patre natum ante omnia saecula.
Deum de Deo, lumen de lumine.
Deum verum de Deo vero.
Genitum, non factum,
consubstantialem Patri,
per quem omnia facta sunt.
Qui propter nos homines et propter nostram
salutem descendit des coelis.

14. I, per obra de l’Esperit Sant, s’encarnà
de la Verge Maria, i es féu home.
Crucificat després per nosaltres
en temps de Ponç Pilat, patí i fou sepultat,
i ressuscita el tercer dia, com anunciaven les
Escriptures,
i se’n pujà al cel,
on seu a la dreta del Pare.
I tornarà gloriós
a jutjar els vius i els morts,
i el seu regnat no tindrà fi.
Crec en l’Esperit Sant,
que és Senyor i dóna la vida,
que procedeix del Pare i del Fill.
I juntament amb el Pare i el Fill
és adorat i glorificat;
que parlà per boca dels profetes.
I en una sola Església, santa
catòlica i apostòlica.
Professe que hi ha un sol baptisme
per a perdonar els pecats.
I espere la resurrecció dels morts,
i la vida eterna. Amén.
Sanctus
Sant, sant, sant
es el Senyor, Déu de l’univers.
El cel i la terra són plens de la vostra glòria.
Hosanna dalt del cel.
Beneït el qui ve en nom del Senyor
Hosanna dalt del cel.
Agnus Dei
Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món,
tingueu pietat de nosaltres.
Anyell de Déu: doneu-nos la pau.
Et incarnatus est de Spiritu Sancto
ex Maria Virgine. Et homo factus est.
Crucifixus etiam pro nobis sub
Pontio Pilato passus. Et sepultus est.
Et resurrexit tertia die secundum
Scripturas.
Et ascendit in coelum,
sedet ad dexteram Patris.
Et iterum venturus est cum gloria,
judicare vivos et mortuos:
cujus regni non erit finis.
Credo in Spiritum Sanctum,
Dominum, et vivificantem:
qui ex Patre Filioque procedit.
Qui cum Patre et Filio
simul adoratur et conglorificatur,
qui locutus est per Prophetas.
Credo in unam sanctam catholicam
et apostolicam Ecclesiam.
Confiteor unum baptisma,
in remissionem peccatorum.
Et expecto resurrectionem mortuoru,
et vitam venturi saeculi. Amen.
Sanctus
Sanctus, Sanctus, Sanctus
Dominus, Deus Sabaoth.
Pleni sunt coeli et terra gloria tua.
Osanna in excelsis.
Benedictus, qui venit in nomine Domini.
Osanna in excelsis.
Agnus Dei
Agnus Dei, qui tollis peccata mundi,
miserere nobis.
Agnus Dei: Dona nobis pacem.
Traducció: Joan Ramon Borràs

15. Director Titular i Artístic: Yaron Traub
Director Honorari Perpetu: José Iturbi
Director Principal Invitat: Enrique García Asensio
Presidenta del Palau de la Música: Glòria Tello Company
Director del Palau de la Música: Vicent Ros Peydro
Orquestra de València
Concertinos
Anabel Garcia del Castillo
Enrique Palomares Chofre
Violins primers
Vladimir Katzarov
Esther Vidal Martí
Solistes
Pablo Rámis Pérez
Jean-Sébastien Simonet
Ajudes de Solista
Raúl Arias López
Ana Gómez Sánchez
Vicenta Lluna Llorens
Elena Martínez Piñero
Jordi Mataix Ferrer
Gerardo Navarro Hordán
Luis Osca Pons
Manuel Segarra Martínez
Salvador Solanes Juan
Vicent Torres Ribes
Violins segons
Casandra Didu
Juan Carlos García Carot
Solistes
Marta Bazantova
José Carlos Alborch Mahiques
Ajuda de Solista
Jenny Guerra Méndez
Pilar Mor Caballero
Carmina Morellá Giménez
Julio Pino Pozo
Antonio Ruiz Navarro
Violes
Miguel A. Balaguer Doménech
Santiago Cantó Durá
Solistes
José M. León Alcocer
Pilar Marín Peyrolón
Ajuda de Solista
Traian Ionescu
Isabel López Ribera
Pilar Parreño Villalba
Eloïse Pinon Larraz
Víctor Portolés Alamá
Clotilde Villanueva Vallés
Violoncels
Iván Balaguer Zarzo
Mariano García Muñoz
Solistes
David Forés Veses
M.ª José Santapau Calvo
Ajuda de Solista
Sonia Beltrán Cubel
Carmen Cotanda Lafuente
Mª Luisa Llopis Benlloch
María Martí Aguilar
Rasvan Neculai Burdin
Miguel Soriano Montesinos
Contrabaixos
Francisco Catalá Bertomeu
Javier Sapiña García
Solistes
Jesús Romero Redondo
Ajudes de Solista
David Albelda Juan
José Juan Álvaro Corell
Julio Joaquín Hernández Montero
José Portolés Alamá
Francisco Roche Raga
Flautes
Salvador Martínez Tos
M.ª Dolores Vivó Zafra
Solistes
Anna Fazekas
Ajuda de Solista
M.ª Teresa Barona Royo
Flautí-Solista
Oboés
José Teruel Dominguez
Roberto Turlo Bernau
Solistes
Gracia Calatayud España
Ajuda de Solista
Juan Bautista Muñoz Gea
Oboé-Corn anglés Solista
Clarinets
Enrique Artiga Francés
José Vicente Herrera Romero
Solistes
Vicent Alós Aguado
Clarinet-Requinto Solista
David Martínez Doménech
Clarinet baix Solista
Fagots
Juan Enrique Sapiña Riera
Solista
Pascual Sancho Sebastiá
Ajuda de Solista
Trompes
Santiago Pla Sánchez
María Rubio Navarro
Solistes
Antonio Benlloch Vázquez
Eduardo Bravo Vallés
Juan Ramón Gassó Biosca
Ajudes de Solista
Trompetes
Francisco J. Barberá Cebolla
Juan Bautista Fons
Solistes
Francisco Marí Cabo
Ajuda de Solista
Trombons
Julio Ibáñez Rodilla
Ajuda de Solista
Salvador Pellicer Falcó
Trombó baix Solista
Tuba
David Llácer Sirerol
Solista
Arpes
Luisa Domingo Sanz
Solista
Timbals
Javier Eguillor Valera
Solista
Percussió
Luis Osca Gonzálvez
Solista
Josep Furió Tendero
Ajuda de Solista
Subdirector de Música
i Intendent de l’OV:
Manuel Muñoz
Assistent Director:
Berta Esparza
Coordinador:
Miguel Ángel Valiente Cuenca
Arxiu-Documentació:
Enrique E. Monfort Sánchez
Producció Musical:
Blanca Jover Peñalba
Regidor:
Salvador Carbó Sisternes
Montadors:
Enrique Daud Sanchís
David Morales Gascó
Eugenio Murgui Payá