EL SERVEI DASSESSORAMENT PSICOLÒGIC DES CALIDOSCOPI COM A RECURS             DINTERVENCIÓ EN ELS PROBLEMES DEL GRUP-CLASSE...
protocols també ens permeten anar coneixent com es formen els problemes, què els fapersistir o empitjorar i quina és la in...
vegades avorreix la tasca, senzillament per que no troba el que li hem demanat. Si lesreaccions son aquestes, el canvi de ...
- Mecanisme percepctiu-reactiu que manté el problema (solució intentada):Raonar-li sobre la necessitat de relacionar-se i ...
intenta neutralitzar les interrupcions. Ambdues formes solen mantenir lactitud, malgratel nen corrobora el rebuig provinen...
Amb aquesta tècnica pretenem extingir dits comportaments, fent perdrel’espontaneïtat i actuant per a que deixin de ser atr...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

El sapce d'es calidoscopi com a recurs d'intervenció en el marc del Comenius Regio Besd

488 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
488
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
153
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

El sapce d'es calidoscopi com a recurs d'intervenció en el marc del Comenius Regio Besd

  1. 1. EL SERVEI DASSESSORAMENT PSICOLÒGIC DES CALIDOSCOPI COM A RECURS DINTERVENCIÓ EN ELS PROBLEMES DEL GRUP-CLASSE. 1.- Què ens proposam? Lobjectiu dincloure el Servei dAssessorament Psicològic dEs Calidoscopi al CEIPMelcior Rosselló dins les eines del programa Comenius, és la recerca duna formadintervenció apropiada per als problemes socials i emocionals detectats dins el grup-classe. El format del Servei pretén promoure una col·laboració ràpida i eficient entre elpsicòleg daquest i els professionals de leducació, amb lobjectiu de trobar solucionsefectives per a resoldre els esmentats problemes dins el grup. 2.- Quin és el nostre mètode? A nivell metodològic, laspecte clau del Servei és la intervenció indirecta. Aquestconcepte fa referència a la modalitat terapèutica dajudar a resoldre els problemespsicològics sense la participació directa del nin. Amb aquest tipus dintervenció, ensestalviem una sèrie dinconvenients com lalteració imminent de la dinàmica del grup-classe ocasionada per la introducció dun altre professional que no sigui el propi mestreque ha fet la demanda. Evitem lús excessiu detiquetatge diagnòstic i la constatació,davant la classe, de que el mestre no ha pogut resoldre el problema amb les sevespròpies actuacions. Daquesta manera, cercam que el professional de leducació faci lafunció de “coterapeuta” per a dur a terme ell mateix la intervenció de la forma menysartificial possible i amb una alteració mínima de la dinàmica del grup. El psicòleg del Servei està format en tipus dintervencions breus de caire sistèmic iconstructivista aplicades a la infància. Aquest fet facilita un assessorament optimitzat iuna feina concreta, prescriptiva i focalitzada a la resolució dels problemes que elsprofessionals de leducació exposen. Intervenir amb objectius específics i mitjançant laprescripció destratègies o tècniques seleccionades per a cada cas, és característicdaquest tipus dintervencions. 3.- La intervenció indirecta i el sociograma Hem empleat el model de sociograma desenvolupat pel Dr. Robin Benarjee i lainterpretació que aquesta eina proporciona sobre els dos grups que el van complimentarel passat curs 2010-2011. Amb aquest recurs hem pogut localitzar els quatre rolsdinteracció social dins el context de la classe: popular, rebutjat, polèmic i oblidat. Deles diferents entrevistes que hem tingut amb les dues mestres, hem anat extraient lesdificultats dadaptació que aquests rols comporten en la interacció social de qui elsadopta. A partir daquesta definició i laplicació de les esmentades formes dintervenció,hem anat desenvolupant un protocol per a cadascun dels rols. Dita eina inclou tècniquesi estratègies per a resoldre els respectius problemes associats. Els protocols especifiquenles formes dintervenció que han estat efectives durant la implantació del ServeidAssessorament Psicològic dEs Calidoscopi al Centre. La seva construcció segueix unametodologia constructiva-deductiva, és a dir, adaptant les solucions als problemes i no ala inversa. Lobjectiu del seu disseny és obtenir un instrument realment operatiu per alsmestres, una guia que els permeti saber què i com actuar per resoldre, de la forma mésefectiva i breu possible, els problemes socials i emocionals del grup-classe. A més, els
  2. 2. protocols també ens permeten anar coneixent com es formen els problemes, què els fapersistir o empitjorar i quina és la intervenció més adequada per resoldrels. A continuació passem a exposar el primer recull deines dintervenció que hemempleat en la resolució dels problemes dels dos grups-classe. Els problemes han estatplantejats per les dues mestres en el transcurs de la primera part del curs escolar2011-2012. En totes les estratègies exposades seguim el següent patró: descrivim elproblema que tracta, veiem quines son les formes habituals dintentar resoldrel peròque malauradament el mantenen i plantegem lestratègia de resolució. 4.- Estratègies dintervenció per als problemes segons el rol dinteracciósocial. 4.1.- Rebutjat Es característic daquest rol, ser receptor dactituds de rebuig provinents de laresta del grup. Aquesta tendència sol mantenir-se en el pas dels cursos escolars ihabitualment va associada a problemàtiques tant “internalitzants” (ansietat, depressió,queixes somàtiques i problemes de relació) com “externalitzants” (problemes decomportament, conducta antisocial, agressivitat verbal i reclam datenció). Com a exemples destratègia dintervenció amb nins que adopten aquest roldinteracció, hem empleat: 4.1.1.- Registre els senyals de rebuig - Per intervenir en un problema del tipus: Hipersensibilitat al rebuig social. Elnin pateix un rebuig per part dels altres membres del grup. Son freqüents lespercepcions de la relació en el grup del tipus: “no tinc amics”, “no em volen” “maicompten amb mi”, etc. - Mecanisme percepctiu-reactiu que manté el problema (solució intentada):Moltes vegades, els adults que volen ajudar a un nin a resoldre aquest problema, posena la pràctica estratègies com llevar importància al rebuig, qüestionar que aquest siguireal, jutjar la seva actitud com a causa del rebuig, introduir-lo forçadament dins elgrup, protegir-lo excessivament, etc. Habitualment aquestes perspectives dintervenciócomporten que el nin es senti incomprès i afiancen la seva creença relativa a un rebuiggeneralitzat del grup cap a ell. - Descripció de la Tècnica o Estratègia: El requisit previ per a laplicació delestratègia serà interrompre les formes dintervenció anteriors per a passar a actuar dela següent manera. Exposam al nin que, amb lobjectiu de voler-lo ajudar a que la restadel grup laccepti, haurà dobservar amb atenció i anotar quins son els senyals clars derebuig provinents dels altres, portant-nos al final de la jornada, un registre danotacionsamb aquests senyals. Serà especialment important, evitar desmentir o posar en dubte lainformació recollida i animar-lo a seguir-les cercant en la següent jornada. En la majoria de cassos, duna forma bastant immediata, el nin acaba per tenir lasensació de que no troba aquests senyals, o no en troba tants com pensava. Altres
  3. 3. vegades avorreix la tasca, senzillament per que no troba el que li hem demanat. Si lesreaccions son aquestes, el canvi de percepció i la modificació de la creença “ningúmaccepta i tothom em rebutja” son quasi inevitables. A més, el fet dobservar de formaacurada la reacció dels altres, comporta un canvi en la comunicació no verbal del nin,que ja no dona per fet el rebuig i es retreu sinó que observa el grup. 4.1.2.- Associar-se a un aliat popular: - Per intervenir en un problema del tipus: Actituds dassetjament provinentsdun o diversos membres del grup. - Mecanisme percepctiu-reactiu que manté el problema (solució intentada):En les situacions dassetjament, qui rep aquestes actituds tendeix a aïllar-se o a mirar dedefendres tot sol. Lassetjador carrega sobre una figura dèbil i desprotegida que, si no fares diferent, es convertirà en el blanc ideal i habitual per al seu maltractament. Elsmestres, per evitar-ho podran protegir directament el nin assetjat i fer públic elconflicte. Aquestes solucions solen ser poc efectives i sovint tendeixen a complicarencara més la situació. - Descripció de la Tècnica o Estratègia: Proposam un càrrec conjunt al nin querep lassetjament i un nin amb rol popular dins el grup. Una tasca “important” quepermeti fer pública una aliança entre els dos nins, dificultarà a lassetjador carregarsobre lassetjat, que ara es mostrarà menys desprotegit. Amb aquest objectiu, sovint elsmetres trien: fer-los encarregats de noves tecnologies, delegats de classe, supervisorsdagendes, etc. A més, aquesta aliança permet que les possibles actituds dassetjament, ara ja nosiguin “invisibles” per al grup, ja que es donarien en un escenari que representaria elpunt de mira de la resta de la classe. Òbviament, aquest fet que també dificulta ladinàmica de lassetjador. 4.2.- Oblidat Adopta un rol passiu en el grup-classe manifestant poca presència social. Tendeixa estar ben adaptat tot i ser considerat tímid en les seves interaccions. Com a exemple destratègia dintervenció amb nins que adopten aquest roldinteracció, hem empleat: 4.2.1.- Observació de les habilitats socials dun model - Per intervenir en un problema del tipus: actitud passiva cap a la interacciósocial, que habitualment comporta una actitud dominant dels altres o un aïllamentsocial dins el grup-classe. Amb freqüència, aquests nins presenten una mancança en eldesenvolupament de les seves habilitats socials.
  4. 4. - Mecanisme percepctiu-reactiu que manté el problema (solució intentada):Raonar-li sobre la necessitat de relacionar-se i les avantatges que això duu, demanarpúblicament lacceptació del nin a tot el grup, no fer-lo participar o facilitar-li laevitació de les relacions socials, son alguns exemples de formes dintentar resoldre elproblema que sovint obtenen els resultats adversos. - Descripció de la Tècnica o Estratègia: Interrompre aquestes solucions torna aser el pas previ per a la nostra intervenció. Ara li demanarem al nin que trii una personade la classe que destaqui per la seva sociabilitat, popularitat i bones habilitats socials. Apartir daquest moment, cada dia li demanarem que observi de forma sistemàtica una deles habilitats socials daquest nin al llarg de tota la jornada. Per exemple, li direm “avuimagradaria que observassis com en Biel demana als demés que juguin amb ell i elsconvenç”, “avui magradaria que observassis com en Biel fa una crítica constructiva ales coses que no li agraden”, “avui magradaria que observassis com en Biel parla en unaconversa amb un altre nin”, etc. Aquesta tasca sistemàtica haurà de concloure amb unamolt breu xerrada diària, on el nin ens informa de les seves observacions i el mestre guiasobre els aspectes clau de lhabilitat social treballada i proposa lobservació del diasegüent. Lobservació dun model socialment hàbil té com a objectiu potenciar la imitaciódaquestes habilitats. En aquest cas, també es facilita una comunicació no verbal mésoberta al grup-classe, pel propi fet dhaver dobservar i “alçar el cap” per analitzar ifacilitar la comunicació amb una figura popular de la classe. Aquest fet, pot bloquejarde forma considerable, laïllament i manca de presència social. Aquesta estratègia pot precedir una posterior aplicació gradual de les habilitatsobservades, inicialment amb petites aplicacions daquestes habilitats que aniremgeneralitzant progressivament. 4.3.- Polèmic Aquest rol dinteracció es caracteritza per una actitud dominant cap als altres quesovint va associada a un alt grau de popularitat tot i que pot manifestar comportamentsagressius, de conflicte i intimidació. Com a exemples destratègia dintervenció amb nins que adopten aquest roldinteracció, hem empleat: 4.3.1.- Púlpit per a les interrupcions. - Per intervenir en un problema del tipus: Interrupcions sistemàtiques i senserespectar els torns de paraula en les intervencions, tant del mestre en les explicacions,com de la resta de companys de classe en les seves aportacions. - Mecanisme percepctiu-reactiu que manté el problema (solució intentada): Sovint el nin que presenta aquest tipus de comportament, veu reforçada la sevaactitud per una resposta de la resta del grup o una atenció especial del mestre que
  5. 5. intenta neutralitzar les interrupcions. Ambdues formes solen mantenir lactitud, malgratel nen corrobora el rebuig provinent del grup. - Descripció de la Tècnica o Estratègia: Després duna de les interrupcions,satura la dinàmica de la classe i sexplica a tothom que a partir daquest moment hihaurà un púlpit per a poder parlar si algú té la necessitat dinterrompre. Es demanarà ala resta de la classe que estigui en silenci i escolti atentament el monòleg del nin que havolgut interrompre. És important plantejar la tècnica com una forma de satisfer lanecessitat de parlar dels nins, no com un càstig per haver interromput. El temps destar-se al púlpit pot ser variable en funció de la incomoditat que el mestre detecti enlalumne que ha interromput. En el moment que es detecta un mínim grau dincomoditatpodem aturar la tècnica, ja que sovint haurà estat suficient per a propiciar un canvi enel mecanisme que manté el problema. Amb aquesta estratègia pretenem bloquejar les dues formes datenció quereforçaven el comportament (la del mestre i la de la resta del grup) per a, sensedemanar que no interrompi, facilitar un tipus datenció al nin (tots esperant el seumonòleg) que no reforça el comportament i que, contràriament tendeix a extingir-lo. 4.3.2.- Reestructuració amb connotació positiva i prescripcióparadoxal del comportament a corregir. - Per intervenir en un problema del tipus: Hiperactivitat. Excessiva activitatmotriu en el context de classe que pot estar caracteritzada tant per una continuadatendència a moure les extremitats, abandonar la seva cadira, parlar excessivament i ensituacions que no està permès fer-ho com per altres comportaments que obstaculitzende forma significativa la dinàmica de la classe i ladaptació personal, social i cap alsaprenentatges del nin. - Mecanisme percepctiu-reactiu que manté el problema (solució intentada):explicacions raonades sobre els efectes daquesta inquietud, retrets, càstigs, etc. Moltesvegades, fins i tot passam a intentar implicar-lo en activitats de traball i joc, proposant-li que assumeixi rols particulars dins lentorn on es dona, amb la intenció de tenir-loocupat. Amb això, i en el cas de la situació de laula, el mestre o professor comença adedicar-se de forma quasi complerta al nin i això en alguns casos, fins i tot augmenta laprobabilitat de que lalumne mantingui el seu comportament, ja que obté una avantatjasecundaria (obtenint beneficis del propi símptoma). - Descripció de la Tècnica o Estratègia: Novament, un primer pasimprescindible consisteix en deixar de demanar que presti atenció i romangui quiet. Liargumentarem que aquests comportaments, a part de ser inevitables, serveixen per aque la resta de la classe aprengui amb un exemple el que no sha de fer: mostrar-seinquiet a la classe o permeten al mestre perfeccionar la seva tasca docent, posant-la enpràctica en condicions difícils. A partir daquest moment li proposarem un acord (semprede forma privada entre el mestre i lalumne) on en el transcurs de les classes, i a peticiódel mestre mitjançant alguna consigna (posar un boli sobre la taula, girar lesborrador,prémer el pom duna de les finestres) li demanarem que posi en marxa aquestscomportaments de forma intencionada.
  6. 6. Amb aquesta tècnica pretenem extingir dits comportaments, fent perdrel’espontaneïtat i actuant per a que deixin de ser atractius. Col·loquem al nin en un“doble vincle”, en el qual, si manté el comportament, ho fa sota el control del mestre ija no pel seu compte. Si es revela a la prescripció, desapareix el problema. En els doscasos s’obté un canvi. 4.4.- Popular Els nins que adopten aquest rol, mostren un comportament socialment competenti tendeixen a la prosocialitat. Òbviament, la seva forma dinteracció és la que menys situacions-problemaocasiona en el camp de les relacions socials. Tot i així, pot ser força útil tenir-lo benidentificat pel seu paper en la estabilització del grup com a sistema. Lalumne popular, pot ser determinant en les situacions dassetjament, pot ser unmodel a seguir per als nins amb dificultats en les habilitats socials i pot representar eldetonant dactitud positives en les dinàmiques de grup. 5.- Consideracions finals Laplicació de les diferents formes dintervenció ens ha permès ubicar dins cadarol dinteracció, una sèrie destratègies especialment efectives per a les problemàtiquesplantejades. Tot i això, les estratègies no son exclusives per a cada rol. Per exemple,lobservació de les habilitats socials dun model és especialment útil per al rol oblidatperò pot tenir la seva funció destacable en la resolució de situacions-problema en el ninrebutjat. A lhora, associar-se a un aliat popular, estratègia plantejada per a problemesdassetjament en el rebutjat, pot ser una eina també efectiva per al nin que adopta elrol oblidat. També, haurem de tenir en compte la nova aplicació del sociograma com a formade mesurar lefecte de les intervencions, que a més, ens donarà informació sobrelevolució dels rols dins el grup i dades valuoses per al reajust de la intervenciórealitzada. Consideram que la tasca de desenvolupar un protocol per a la intervenció de lesproblemàtiques relacionades amb els rols identificats pel sociograma, ha de ser flexible iadaptada a les troballes que la pròpia intervenció ens proporciona. Un protocol moltrígid i excessivament pautat, constituiria una eina poc útil per la majoria de problemesplantejats en un grup-classe qualsevol.

×