1. L’Espanya contemporània: el trànsit del segle XIX al XX Els principals problemes d’Espanya o...? Les dos Espanyes? O...?

2. Economia i societat: el món rural Població activa agrària en % 1850 1910 1930 Espanya 65% 66% 46% Anglaterra 22% 9% 8% Alemanya 58% 29% 21% La situació al camp espanyol 1930 segons el govern, sur resta total pobres Propietaris 280.800 1310.000 1.590.000 Grans 80.000 Mitjans 400.000 Petits 1.110.000 675.000 arrendataris 526.000 268.000 Jornalers 890.000 790.000 1.680.000 1.000.000 - Compara els països. Quin paper manté l’agricultura en l’economia espanyola a principis del segle XX? - En quina situació vivien la majoria dels camperols espanyols el 1930 encara? - Era la situació al camp idèntica a tot el territori espanyol? - Creus que es pot afirmar que existia un greu problema social al camp espanyol? Quin seria aquest problema? On era especialment greu? Preus i jornals a Còrdoba 1919 preus prod.bàsics 4’55pts jornals 3’25pts

3. Economia i societat: el món urbà Població activa industrial 1850 1910 1930 Espanya 16% 16% 27% Anglaterra 40% 48% 53% Catalunya 22% 38% 52% Societats anònimes a Espanya 1910-1914 6500 1915-1919 13800 - Compara els països. Quines conclusions dedueixes sobre el procés d’industrialització espanyol? - Amb quin fet històric mundial podem relacionar l’expansió industrial a principis del segle XX? - Com va evolucionar el nivell de vida dels obrers entre 1910 i 1920? Preus, sous i beneficis a Barcelona 1913 1919 preus prod.bàsics 100 240 jornals 100 140 beneficis 100 250 Vagues obreres 1913 91 1917 176 1914 110 1918 256 1915 91 1919 403 1916 178 1920 424 atemptats i assassinats a Barcelona (1919-1923) contra Obrers Empresaris policia i autoritats 646 218 160 Obrers sindicats a Espanya 1909 1913 1919 UGT 40.000 110.000 240.000 CNT - 120.000 700.000 - Quins efectes va tenir aquesta situació? - Quin fet històric mundial ens permet entendre l’ascens del moviment obrer a partir del 1917?

4. Cultura Analfabetisme en % Espanya 1930 nens 6-12 anys 1900 1930 escolaritzats 50% Espanya 64% 40% Anglaterra 25% 6% En realitat, però, existien dos móns culturals diferents: - Burgesia i classes altes: alfabetitzats i molts formats a escoles religioses - Poble: analfabetisme i cultura de base popular Despesa de l’estat Exèrcit Educació 1900 18% 3% 1915 25% 5% 1930 23% 5% - Descriu la situació cultural a Espanya - Quina causa ens ajudaria a explicar aquesta situació? Fins 1930 La major part dels centres escolars eren escoles privades religioses. Hi assistien els fills de les classes mitges i altes. L’esglèsia continuava sent una institució amb un enorme poder i influència al país: - L’estat espanyol es definia com a catòlic. Cap altre religió podia realitzar actes públics. Els eclesiàstics eren pagats per l’Estat. El matrimoni només era religiós...

5. Guerra de Cuba (1895-98) L’exèrcit Segle XIX (1833-1898): - 3 guerres civils (guerres carlistes) - 9 cops d’estat triomfants - 40 anys primers ministres militars (Espartero, Narvaez, Prim, O’Donnell, Serrano, Pavia,...) - Valora el paper de l’exèrcit en la vida política espanyola durant el segle XIX. Revolta independentista cubana Duríssima repressió exèrcit espanyol Intervenció dels EUA Desastre de Cuba ( 1898 ) Guerra del Marroc (1907-26) Revolta popular dels marroquins 1909 Desastre del Barranco del Lobo Valora el paper de l’exèrcit en l’època de l’imperialisme?

6. LA RESTAURACIÓ (1876-1923) - Constitució monàrquica, conservadora i centralista - sufragi censatari limitat (burgesia) - existència de dos grans partits polítics: 1890 Però les eleccions eren controlades: - pucherazo : manipulació dels vots - caciquisme rural : els “cacics” imposaven els seus candidats Sempre guanyava qui havia de guanyar Després d’un periode radical i democràtic (1868-1875) es restableix la monarquia borbònica (Alfons XII -1876-1902- i Alfons XIII -1902-1931 i un sistema liberal: - els conservadors : defensors de l’esglèsia i l’immobilisme polític - els liberals : més reformistes (promouen el sufragi universal) A qui creus que representaven aquests partits polítics? Però a Catalunya, des de principis del segle XX, l’oposició catalanista i republicana va trencar el bipartidisme i va començar a posar en crisi el sistema de la Restauració