Treball síntesi girona 2015

1
Treball de Síntesi
Sortida a Girona
2n ESO

2
Índex
HORARI / CALENDARI 3
LLISTAT DE MATERIAL A DUR 3
SITUACIÓ GEOGRÀFICA (MAPA I PLÀNOL) 4
ORIGEN DE LA CIUTAT DE GIRONA 5
LLEGENDES DE GIRONA 8
AJUNTAMENT (SERVEIS MUNICIPALS, PARCS I JARDINS) 9
ITINERARI PER L’ARQUITECTURA MODERNISTA DE R. MASÓ 11
EL MOLÍ (HISTÒRIA DE L’ENLLUMENAT A GIRONA) 12
PATRIMONI ARQUITECTÒNIC RELIGIÓS 14
PATRIMONI ARQUITECTÒNIC MODERNISTA 19
EL CALL 20
WEB GRAFIA 24

3
LLISTAT DE MATERIAL PER ENDUR
Sac de dormir
Pijama
Crema de protecció solar
Gorra o barret per al sol (ulleres de sol)
Repel·lent de mosquits
Estris d’higiene personal
Roba de recanvi per a tres dies
Tovallola
Xancletes de bany
Mòbil
Ampolla d’aigua o cantimplora
Estoig amb llapis i bolígraf
Llibreta per a prendre apunts
Dimarts 10 Dimecres 11 Dijous 12
Matí
Sortida de l’escola Esmorzar Esmorzar
Arribada a l’alberg i ubicació
a les habitacions.
Visita a l’Ajuntament de
Girona i a la central elèctrica
del Molí.
Recorregut comentat pel Call
Jueu
14:00 DINAR DINAR DINAR
Tarda
Visita comentada sobre art
modernista de Rafel Masó.
Recorregut per la muralla.
Visita al Monestir de Sant
Pere de Galligants i al
monestir de Sant Daniel.
Circuit d’orientació pel Barri
Vell
Sortida
Arribada a l’ escola 17h.
21:00 Sopar Sopar
Nit

Treball de síntesi 2n ESO
4
Situació geogràfica de Girona:
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est
de Catalunya, capital de la comarca del
Gironès i de la província de Girona. Pertany a
l'àmbit de les Comarques Gironines i al
Sistema Urbà de Girona, segons el Pla
Terrirorial General de Catalunya. La ciutat es
troba a la confluència de quatre rius: el Ter,
l'Onyar, el Güell i el Galligants, a una alçada de
75 m sobre el nivell del mar. El seu terme
municipal limita al nord amb Sant Julià de
Ramis i Sarrià de Ter, a l'est amb Celrà, al sud-
est amb Juià i Quart, al sud-oest amb Fornells
de la Selva, Vilablareix i Salt, i a l'oest amb
Sant Gregori. És el centre de l'Àrea urbana de
Girona i del Sistema Urbà de Girona.
El municipi comptava amb 97.656 habitants l'1
de desembre de 2012.
El seu Casc Històric o Barri Vell és un dels més
evocadors de Catalunya, comptant amb
elements monumentals únics a Europa. Es
troba delimitat per l'anomenat Passeig de la
Muralla, el camí de ronda de les antigues
muralles carolíngies (s. IX) i de la baixa edat
mitjana (s. XIV i XV). Entre els seus
monuments destaquen el Call (antic barri
jueu, dels més bén conservats d'Espanya); així
com les famoses i acolorides Cases de l'Onyar,
i dalt de tot la Catedral, d'una grandíssima nau
única, que és la més ampla del món en estil
gòtic.
Bandera
Escut
Estat Espanya
Província Girona
Àmbit funcional Comarques gironines
Comarca Gironès
Gentilici Gironí, gironina
Superfície 39’14 km²
Altitud 70 msnm
Població (2013) 97.292 hab.
Densitat 2.485,74 hab/km²
Festes Fires de Sant Narcís (29
d’octubre)
Patró Sant Narcís de Girona

5
L’origen de la
ciutat de
Girona:
Girona es troba situada en el punt més
estret de la ruta històrica que travessa els
Pirineus, lloc de pas qualificat alhora que
darrer pont vers l'Àfrica. En el seu entorn
s'hi ha testimoniat arqueològicamnt la
presència de l'home des de les etapes més
remotes del paleolític. Per la seva situació
estratègica sobre la Via Augusta, els
romans hi van establir una fortificació,
anomenada Gerunda, vers els anys 75 i 76
de la nostra era.
El cristinanisme es va introduir a la ciutat romana durant el segle III. Després de la caiguda de
l'Imperi Romà, el 476, Girona va dependre dels monarques visigots fins al 711, en què fou sotmesa
als àrabs. El 785, els gironins es van lliurar a Carlemany, el qual va crear el comtat de Girona, nucli
inicial de la Marca Hispànica. El 878, el comte Guifré I va unificar els comtats de Barcelona i de
Girona.
El 890 es va consolidar la jueria o callde Girona amb una vintena de famílies hebrees instal·lades
prop de la catedral cristiana. Girona era seu episcopal i capital de bisbat des del segle V. Els jueus
hi van viure fins que van ser expulsats de la península, el 1492.
A partir del 1182, la ciutat va ser la primera de Catalunya a disposar d'una rudimentària
organització municipal. El 1285 va tenir un paper de primer ordre en l'enfrontament de Pere II de
Catalunya i Aragó amb el Papa, la casa d'Anjou i el rei Felip l'Ardit de França, el qual després de
sotmetre Girona a un setge rigorós, la va haver d'abandonar a causa d'una epidèmia que la
llegenda atribueix a unes mosques miraculoses.
El 1348 Girona va sofrir els efectes de la pesta negra, que va causar més d'un miler de morts, però
l'activitat menestral no va decaure del tot. El treball artesanal es trobava organitzat en gremis,
formats per mestres, oficials i aprenents. Durant el segle XV, amb 8.000 habitants, era una de les
principals ciutats de Catalunya, només superada per Barcelona i Perpinyà. El 1457 va instaurar el
sistema d'insaculació per elegir els jurats que regien el municipi. Entre 1462 i 1472, durant la
guerra contra Joan II, les forces de la Generalitat van assetjar la Força Vella, on s'havia refugiat la
reina Joana Enríquez amb el seu fill Ferran, futur rei catòlic, que llavors tenia deu anys. La
presència de la reina a la ciutat, ajudada pel bisbe i per uns quants notables, feia difícil la situació
de la ciutadania, majoritàriament favorable a la Generalitat.
Mapa de l'imperi romà a l'any 133 aC (vermell), 44
aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd).

6
Durant el segle XVI, tot i no poder defugir pestes
i inundacions, la ciutat va viure una etapa de
prosperitat. El segle XVII, en canvi, va ser de
depressió, causada sobretot per la guerra dels
Segadors. Les contínues guerres d'Espanya amb
França van fer de Girona l'objecte de nombrosos
setges, com el de 1684 i el de 1694, que va posar
la ciutat en poder del rei francès durant quatre
anys. El 1705, en produir-se l'alçament a favor de
l'arxiduc Carles d'Àustria, la ciutat se li lliurà
pacíficament. El 1711, Girona va ser assetjada i
presa per les tropes borbòniques de Felip V. A
partir de 1789, va restar immergida en les
conteses entre la monarquia hispànica i la
República Francesa. Durant la Guerra Gran, el
1793, el territori gironí esdevingué un cop més
camp de batalla. Durant la guerra contra les
tropes napoleòniques, va sofrir els setges de
1808 i 1809, que la van immortalitzar oficialment,
però que van causar la seva ruïna urbanística, la
caiguda fulminant de la demografia fins a 4.500
habitants i forts desequilibris en el creixement
econòmic i en la configuració social. Els francesos
van ocupar la ciutat de 1809 a 1814 i li van
atorgar el rang de capital del corregiment i,
després, del departament del Ter.
L'any 1833, Girona va ser declarada capital de la
província espanyola del seu nom. A partir
d'aquella època, la proximitat del curs fluvial del
Ter, desviat parcialment per l'interior del nucli
urbà, va permetre que s'incorporés a la revolució
industrial de Catalunya. Recuperada la cota de
8.000 habitants, va veure néixer, l'any 1843, la
primera fàbrica de Catalunya de paper continu i,
l'any 1857, una foneria que va alimentar els
orígens de la il·luminació elèctrica de moltes
ciutats de l'Estat, entre les quals Girona fou la
primera a disposar d'enllumenat públic, l'any
1886.
El 1869 es va crear la Universitat lliure de Girona,
successora de la primera, establerta el 1443, que
havia començat a funcionar el 1572 i que va ser
estroncada el 1717 per la política de repressió
cultural de Felip V. Aquesta nova experiència va
sobreviure fins al 1874. Cases penjades de Girona
Plànol de Gerunda entre el segle II i el segle
VIII.

7
A principis del segle XX, ja amb 15.000 habitants, la ciutat va viure un esclat de renovació literària
i artística que la va convertir en el segon nucli cultural de Catalunya. En les eleccions municipals de
1931, enfocades com un plebiscit sobre la forma de govern de l'Estat, Girona va donar la victòria
als regidors republicans. Proclamada la República, les forces d'esquerra van triomfar en les
elccions generals de 1933, i les de dreta en les municipals de 1934.
A partir de 1936, Girona va patir les dificultats inherents a la guerra civil, que van culminar amb
l'evacuació cap a França de 1939, quan va ser lloc de pas dels vençuts i dels que emprenien el camí
de l'exili. Ocupada per les tropes del general Franco aquell mateix any, va patir la forta repressió
exercida pels vencedors de la guerra, amb els traumes agreujats per les catàstrofes dels aiguats de
1940 i 1943.
A partir del 1950, amb 32.000 habitants, va iniciar la recuperació econòmica, simultàniament amb
l'arribada de grans mases d'immigrants del sud de la península. El 1969 es va obrir el Col·legi
Universitari, tercer intent d'establir a Girona els estudis superiors, que cristal·litzaria
definitivament el 1993 amb la creació de la Universitat de Girona. L'any 1979, les primeres
eleccions municipals democràtiques després de la guerra civil i de la dictadura franquista van
donar la victòria als partits d'esquerra.
Tot i la seva notable expansió industrial, Girona destaca pel comerç, de vella tradició, que té el
rècord de la taxa de botigues per persona més alta de l'Estat. Cruïlla de camins entre la muntanya i
el mar, és també un centre de fires i mercats i la capital natural d'una zona amb atractius turístics
tan sigulars com la Costa Brava i el Pirineu.

8
LLEGENDES DE LA CIUTAT DE
GIRONA
Són moltes les llegendes que omplen l’imaginari fantàstic de la ciutat. Totes elles ens expliquen
històries fantàstiques que van des de l’origen de la ciutat fundada per Gerió fins al destí del Món
marcat pel dia en què Carlemany li va caure la espasa des del campanar, tot barrejant en aquestes
històries reis, gegants, diables i bruixes.
Una de les més conegudes és la del Cul de la lleona:
“En els carrers de Girona, hi ha o hi ha hagut escultures
realment insòlites que surten realment de l'habitual
temàtica sobre personatges històrics, imatges religioses o
commemoració de fets.
Tot fent una tria entre aquestes escultures atípiques, s'ha de
parlar en primer lloc de l'animal més típicament gironí
després de les mosques de sant Narcís: La Lleona. Durant
molts anys va estar instal·lada al carrer de Calderers una
altra columna de pedra en la qual s'enfilava un lleó.
No es coneix el seu significat, però se suposa que podria ser
una mena de reclam de l'anomenat "Hostal de la Lleona"
situat allà mateix en temps passats. El cas és que una part
de la columna estava empotrada al sòl del carrer i això feia
que, estirant-se un xic, la quitxalla podia arribar a tocar el
cul de l'animaló.
Aquest ritu ciutadà, tocar el cul a la lleona, tenia confuses
significacions, mig eròtiques mig escatològiques, però en tot
cas sembla que era garantia que qui ho feia, o mai se
n'aniria de Girona o, si se n'anava, tornaria
indefectiblement.
Encara que l'animal representa clarament un lleó mascle,
per no se sap quins estranys desconeixements zoològics,
primer es va confondre amb un mico (pot ser pel fet
d'enfilar-se àgilment per la columna) i més tard amb una
lleona, com ha quedat fixat per la tradició ciutadana.
L'estàtua original, força apedaçada, es guarda al museu
d'Art, mentre que una correcta reproducció en fibra de vidre
s'alça ara a prop del lloc original d'emplaçament."...
Algunes altres de les llegendes
conegudes són:
La Majordoma
La Bruixa de la Catedral
Sant Narcís i les mosques
El Tarlà
El falcó de Ramon Berenguer
El pont del Dimoni
El gegant Gerió
La Cocollona

9
L’ajuntament de Girona
QUÈ FA L'AJUNTAMENT?
L'Ajuntament el formen l'alcalde o alcaldessa i els regidors i
regidores, escollits democràticament entre la població del
municipi. La seva funció és donar respostes als problemes
col·lectius i satisfer les necessitats de la ciutadania. Per
resoldre aquestes necessitats i fer la vida més còmoda i
agradable, hi ha uns serveis municipals. Els que
l'Ajuntament està obligat a donar són les competències
municipals. L'Ajuntament s'encarrega que funcionin els
serveis municipals.
L'Ajuntament té la funció de representar els ciutadans i
ciutadanes de la localitat i és l'encarregat de gestionar i
promoure serveis que millorin la qualitat de vida de tots els
veïns i veïnes. La feina de totes les persones que formen
l'Ajuntament és la de crear aquests serveis i fer que
funcionin d'una manera més òptima per poder aconseguir
el benestar de tothom que viu al municipi.
L'Ajuntament s'encarrega de resoldre les necessitats col·lectives de la ciutadania. És la institució
que té cura de la recollida de les escombraries, de la neteja dels carrers, de l'enllumenat públic, de
la regulació i ordenació del trànsit, d'informar adequadament als ciutadans i ciutadanes sobre els
temes que els poden interessar, de procurar que les escoles disposin d'un bon manteniment, de
fer arribar l'aigua a les cases, de proporcionar instal·lacions adequades per a la pràctica de
l'esport, de potenciar, organitzar i coordinar activitats culturals i lúdiques per a tothom.
COM S’ELEGEIX L’AJUNTAMENT:
L'Ajuntament és elegit democràticament en unes eleccions municipals.
Els electors són totes aquelles persones que formen part del municipi i que tenen més de divuit
anys. Tots els electors són en unes llistes anomenades cens electoral, que han estat
confeccionades a partir del padró municipal.
Els candidats i candidates a ser els nostres representants són persones que s'han presentat a les
eleccions per ser regidors o regidores. Formen part dels partits polítics, coalicions o agrupacions
d'electors, que acullen la gent amb les mateixes idees. Cada partit o grup presenta, a les eleccions,
una llista de candidats i candidates amb un ordre establert.
Els partits o grups elaboren un programa electoral on exposen els seus pensaments i les seves
solucions als problemes del municipi. Fan una campanya electoral per donar a conèixer el seu
programa. Per fer això utilitzen cartells, xerrades, comunicats als mitjans de comunicació,... per
intentar convèncer els electors i electores perquè els votin.
Façana de l’ajuntament de Girona

10
Un cop feta la votació, i a partir del nombre de vots que ha obtingut cada partit, es designen els
regidors i regidores que formaran part del nou Ajuntament. El nombre de regidors i regidores
depèn del total de residents al municipi. A Girona són un total de 25.
Una vegada elegits, els regidors i regidores fan una votació per escollir l' alcalde, que sol ser el cap
de llista del partit o grup més votat.
D'entre tots els regidors n'hi haurà que formaran part de l'equip de govern. Els regidors i regidores
de l'equip de govern poden ser d'un sol partit o grup o bé de diferents partits o grups. La resta
formen part de l’oposició.
Aquest conjunt de persones governarà el municipi durant quatre anys.
COM FUNCIONA L’AJUNTAMENT:
L’Ajuntament governa mitjançant l’alcalde i els regidors i regidores, amb unes reunions
anomenades plens i unes altres anomenades juntes de govern local.
L’alcalde ostenta la màxima representació i responsabilitat de l’Ajuntament de Girona. A vegades
nomena un o més tinents d’alcalde d’entre els regidors i regidores, perquè el substitueixin quan ell
no hi és.
El ple és el màxim òrgan de decisió de l’Ajuntament. Es reuneix, com a mínim, un cop al mes i les
sessions són públiques. El ple està format per l’alcalde i els regidors i regidores. Les decisions es
prenen per votació dels seus membres.
La junta de govern local la formen uns regidors i regidores de l’equip de govern i l’alcalde, que la
presideix. Executen aquells temes més immediats i es reuneixen habitualment un cop per
setmana.
Sala de plens de l'Ajuntament de Girona

11
A més d’aquests òrgans hi ha les comissions informatives de les diferents Àrees de gestió. Les
componen regidors i regidores dels diferents partits, que s’encarreguen d’estudiar i preparar els
assumptes que es tractaran en el ple.
L’Ajuntament de Girona està organitzat per àrees i cadascuna s’encarrega de gestionar o fer
funcionar els serveis que li són propis. Cada àrea està dirigida per un regidor o un tinent d’alcalde
que, en els temes de la seva àrea, pot prendre decisions.
Itinerari per l’arquitectura
modernista de Rafael Masó
Recorregut per la ciutat per conèixer l’obra de l’arquitecte gironí Rafael Masó, una gran
part de la qual és encara present a l’urbanisme de Girona.
El fet de conèixer i entendre l’arquitectura d’una ciutat permet, d’una banda, la
interpretació dels elements històrics, socials i econòmics que han marcat la seva evolució
i, per altra, comprendre la necessitat de la conservació del patrimoni cultural.
Amb aquest itinerari, resseguirem l’obra de Masó, tot passejant per Girona, del Barri Vell
a l’Eixample, i poder no solament mirar sinó també veure, llegir i entendre millor la ciutat

12
L’enllumenat a Girona
Als carrers de la Girona vella encara es poden veure algunes imitacions
de com era l’enllumenat públic segles enrere: una mena de brasers
metàl·lics, reixats, situats a les cantonades, enlairats, servien per
sostenir teies enceses.
La primera notícia relacionada amb la il·luminació dels carrers de Girona
és del 1491: s’obliga els veïns que, per tal de regular el moviment dels
ciutadans a les hores de nit i evitar els actes dels malfactors, portin llum
en transitar pels carrers de fosc.
Solien dur un fanal o un cap de corda amb un extrem encès.
1799: l’Ajuntament aprova l’establiment de l’enllumenat per oli.
1860: l’Ajuntament aprova l’establiment de l’enllumenat a gas.
1883: l’enginyer gironí Narcís Xifra i Masmitjà col·loca una dinamo a la central del Molí que permet
fer un primer assaig d’il·luminació a la Rambla i la plaça de la Constitució (actual plaça del Vi)
Aquest assaig a la central elèctrica del Molí ha fet que, en opinió d’alguns, aquesta petita central
elèctrica sigui la més antiga de caire municipal de tota Espanya.
Desembre 1884: Malgrat les reticències de l’Ajuntament sobre l’enllumenat elèctric (afirmava que
enlloc d’Europa hi havia encara aquest sistema d’il·luminació als carrers), s’aprova el plec de
condicions econòmiques per establir-lo, possiblement a causa de dos fets concrets:
1) Els problemes que tenien amb la companyia del gas.
2) Donar ús als molins de la ciutat per evitar-ne la seva
pèrdua.
Juny 1885: Es fa un assaig consistent en la instal·lació de
cinc llums d’arc voltaic: quatre a la Rambla i un a la plaça de
la Constitució.
1886: L’empresari Planas i Flaquer realitza les obres de la
instal·lació parcial de l’enllumenat elèctric als carrers de la
ciutat amb el recolzament econòmic de diverses
personalitats i empreses de Girona.
24 de juliol de 1886: Inauguració, amb tota solemnitat, de
l’enllumenat elèctric de la ciutat de Girona.
La festa dura tres dies i hi ha concerts, balls, cavalcades,
cercaviles, llençament de globus aerostàtics, etc. Arc voltaic: línia lluminosa
generament corbada generada
en saltar el corrent elèctric entre
les puntes de dos elèctrodes de
carbó poc distants l’un de l’altre.

13
Al cap de pocs dies, l’empresa Barrau, concessionària de l’enllumenat de gas, adreça un escrit al
diari “El Constitucional”, on entre altres queixes manifesta el següent:
“... las demás naciones, más ricas y adelantadas que nosotros, solo emplean esta clase de
alumbrado como objeto de lujo, sabiendo que resulta muy caro; porque si así no fuera y resultase
útil y económico, no sería Gerona la primera en alumbrar sus calles con la electricidad...”
Va ser Girona la primera ciutat de l’Estat espanyol a instal·lar enllumenat elèctric als seus carrers?
Segons l’opinió de diversos historiadors, Girona va ser segurament la segona ciutat de Catalunya,
després de Barcelona, en experimentar l’enllumenat elèctric al carrer.
Però és innegable, tal com remarca J.Nadal i Farreras, que “Girona fou la primera ciutat espanyola
a fer una instal·lació global d’enllumenat elèctric dels seus carrers mitjançant la instal·lació de
làmpares d’incandescència nodrides per corrent altern”.
Un altre detall que recolza el paper capdavanter de la nostra ciutat ho constitueix el fet que des
del juliol de 1886 fins a les darreries de l’any 1889 l’Ajuntament de Girona va rebre comunicacions
demanant dades de la seva instal·lació elèctrica de molts ajuntaments i organismes oficials de
l’Estat.
La central aprofita les aigües de la sèquia Monar que, des de fa uns anys, passa subterrània per
gairebé tot el tram urbà (línia discontínua al plànol)
Riu Onyar
Central elèctrica del
Molí
Sèquia Monar

14
L’origen de la sèquia Monar és anterior al segle XI.
Es tracta d’una derivació artifical del curs del Ter que comença a la resclosa de la Pilastra
(Montfullà) i acaba a l’Onyar, darrere el carrer de Santa Clara. Al llarg de la història ha estat de
gran importància com a subministrament de força mecànica per als molins, telers i fins i tot una
farga. Més tard s’hi van instal·lar diverses minicentrals elèctriques.
Actualment rega el parc de les Deveses de Salt, les hortes de Santa Eugènia i els jardins de la
Devesa de Girona.
Patrimoni arquitectònic religiós
La Catedral de Girona:
A l'indret més genuí de la Força Vella es
troba la Catedral. Aixecada entre els segles XI
i XVIII, es configura a partir d'un conjunt de
murs i espais d'estils diferents, des del
romànic (claustre i torre de Carlemany) fins
al barroc de la façana i l'escalinata. El més
singular és la gran nau gòtica (s. XV-XVI) que
amb 23 m d'amplària és l'espai gòtic voltat
més ample del món.
Quan es va fundar la ciutat de Gerunda (80-
70 aC), ja es va destinar l'espai de l'actual
Catedral a zona reli iosa del rum rom ll
hi havia el temple del culte oficial
(segurament de principis del segle I dC). Ja hi
a ia una escala, m s curta i m s dreta que
l'actual. A partir del segle IV-V, amb
l'arribada del Cristianisme, l'antic temple va
ser adaptat com a es l sia cristiana
principis del se le , l antic temple rom a ser substitu t per una no a catedral, que tenia les
caracter stiques de l arquitectura rom nica catalana del moment (“primer rom nic” o “rom nic
llombard” enia una nica nau, un p rtic d entrada, dos campanars dels quals queda la orre de
arleman i una cap alera amb cinc altars. Al segle XII s'hi va afegir el claustre actual.
En acabar la cap alera tica, el bisbe i els canonges van decidir continuar l'obra de tota l es l sia
amb una sola nau, que seria la m s ampla de l arquitectura tica mundial obra a continuar
lentament per di icultats de di ersa mena, i ers nom s s a ien et els dos trams orientals
ueda a la resta de l es l sia rom nica.

15
partir de inals del se le es a reprendre la construcci de la ran nau i es an er els dos
trams de ponent l se le es a er l escalinata i es a comen ar a er la a ana, que esta a
aireb acabada el 1733. Entre els segles XVI i es a construir el campanar inalment, als
an s i del se le es a acabar la a ana occidental i la porta dels p stols.
Curiositats i llegendes sobre la Catedral:
La bruixa de pedra
La Bruixa de pedra és una gàrgola per desallotjar aigua. Està situada al costat de la torre de
Carlemany i és l'única gàrgola amb figura humana. Segons la llegenda existia una dona que es
dedicava a les arts de la bruixeria. Per demostrar el seu odi a la religió tenia el costum de llençar
pedres contra el temple. Així, un dia, per obra divina, es convertí en pedra i la van col·locar a la
catedral perquè de la seva boca no sortíssin més malediccions ni renecs, sinó aigua neta de pluja.
Existeix una cançoneta popular que diu "Pedres tires, pedres tiraràs, de pedra et quedaràs..."
L'espasa de Carlemany
Conten que un dia, Carlemany va pujar al cim del campanar romànic (la Torre de Carlemany) per
contemplar la ciutat i des d'allí li va caure l'espasa al centre del claustre que estava nevat. Encara
que els seus soldats van estar buscant-la, no la van trobar, ja que amb la força de la caiguda s'havia
clavat a terra. Conten que encara segueix enfonsant-se fins que arribi al centre de la Terra i la
parteixi en dues, que serà quan sigui la fi del món.
El falcó de pedra
Hi ha una imatge d'un falcó de pedra a les arquivoltes de la porta de sant Miquel de la catedral,
que té una curiosa llegenda. En una cacera, Ramon Berenguer II Cap d'Estopes, va ser ferit de mort
en presència del seu falcó. Van dur el seu cos a la catedral de Girona i durant la cerimònia religiosa
el falcó no va parar de revoltar per sobre del seu germà bessó Berenguer Ramon II. Per desig del
vescomte Ramon Folc I de Cardona es va formar un judici per acusar-lo de la mort del seu germà,
sense que ningú més tingués l'atreviment d'acusar al comte, fins que obrint les finestres de la sala
va entrar el falcó i es va posar sobre el cap de l'acusat arrabassant-li la corona. Tots van creure que
era un senyal diví per fer justícia. A partir de llavors va ser apel·lat com el Fratricida, el qual
després d'aquest judici va passar el comtat al fill de Cap d'Estopes, Ramon Berenguer III.

16
El monestir de Sant Pere de Galligants:
El monestir benedictí de Sant Pere de Galligants és un dels monuments més notables de l'art
romànic català. Es va construir a la vora de la muralla nord de Girona, a la riba esquerra del riu
Galligants. No es coneix la data de fundació del monestir però hi ha documentació des de finals
segle X.
Sant Pere de Galligants, tal i com es coneix actualment, fou bastit vers el 1131, data en què Ramon
Berenguer el Gran va llegar un important donatiu per sufragar les obres. De la construcció
preromànica que hi pogués haver, no en queda res, però la disposició de l'absis del costat nord,
juntament amb la porta de caràcter arcaic, fan pensar en l'existència d'un edifici anterior. En el
monestir hi vivien monjos benedictins segons l’estricta regla de Sant Benet, que van teixir la seva
història en relació amb la ciutat i amb el seu entorn.El 1836 va ser abandonat per la comunitat de
monjos, en aplicació de les lleis desamortitzadores. No va ser mai una gran abadia. La comunitat
estava composta per l'abat, sis monjos i sis clergues. Encara que era la parròquia del barri de Sant
Pere, la propera església de Sant Nicolau realitzava aquestes funcions. A Sant Pere únicament
tenien lloc els baptismes.
El Museu ocupa l'església, el claustre, d'època romànica, i un sobreclaustre construït a la segona
meitat del segle XIX. Des del 1992 forma part del Museu d'Arqueologia de Catalunya.

17
Esglesia de Sant Feliu:
L’actual església de Sant Feliu és una obra gòtica, un
edifici que es va aixecar durant el segle XIV sobre
altres construccions d’època anterior. Més endavant
es van fer altres modificacions, com ara la façana de
ponent i la capella de Sant Narcís, del segle XVII i de
grans dimensions.
Aquest era el temple principal de Girona abans de la
construcció de la catedral.
La seva construcció, en honor del màrtir sant Feliu, es va allargar des del segle XII fins al XVII i
conserva bona part de l'edifici romànic, completat més tard amb les naus i les cobertes gòtiques i
la façana barroca. S'hi observa un esvelt campanar. L'atractiu principal està constituït per vuit
extraordinaris sarcòfags romans i paleocristians dels segles III i IV, trobats en construir-se
l'església.
Un altre fet rellevant per a Sant Feliu és la presència dins de l'església de la capella de Sant Narcís,
que data del segle XVIII i és on es venera el sepulcre del sant. Cada 29 d'octubre l'església s'omple
de gironins i les màximes autoritats civils que volen complir la tradició d'anar a la missa de Sant
Narcís i a buscar el cotó característic. L'església conserva també sepultures d'alguns dels bisbes
des del segle X, i va tenir una comunitat de monjos des del 947 fins al segle XIX, quan va rebre el
títol de parròquia major.

18
El monestir de Sant Daniel:
El monestir de Sant Daniel es troba al barri de Sant Daniel, molt prop del centre de la ciutat de
Girona. És declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
És l'únic monestir benedictí femení de Catalunya, amb Sant Pere de les Puelles (Barcelona), que ha
persistit des d'època medieval, i es troba, a més, en el mateix solar on fou erigit a principis del
segle XI, al començament de la vall de Sant Daniel. El monestir, que ocupa el lloc d'una antiga
capella pre-romànica dita de Sant Salvador on es guardaven les restes mortals de Sant Daniel des
del segle IX, fou fundat per la comtessa
Ermessenda l'any 1017.
Va ser fundat per Ermessenda de
Carcassona, esposa del comte Ramon
Borrell. Ermessenda va adquirir al 1019 unes
terres pertanyents al bisbe de Girona a les
quals ja existia una petita església. El propi
bisbe es va encarregar de reconstruir
aquesta església perquè pogués establir-se
la comunitat. Ermessenda es va encarregar
de dotar al cenobi amb terres en diversos
llocs, donacions que va continuar el seu fill Ramon Berenguer I.
Aviat es va establir una comunitat de sis religioses i el cenobi es va convertir amb el lloc preferit
per les joves de les famílies adinerades de la comarca que volien servir a Déu. El 1342 la comunitat
era de 20 monges. L'any 1550 va quedar unit per ordre papal al priorat de Valldemaria, prop
d'Hostalric.
El 1640 la comunitat va haver d'abandonar el monestir i refugiar-se a les muralles de Girona; cosa
que va succeir de nou durant el lloc de les tropes napoleòniques de la ciutat. Les tropes franceses
van utilitzar el cenobi com hospital militar. Va ser abandonat de forma breu després de la
desamortització de 1835 encara que aviat es va recuperar l'activitat monacal.
Queda molt poc de l'edifici original. Les restes de major antiguitat són els que conformen el cos
central de l'església. Són restes corresponents a una reforma realitzada al segle XII.
A l'origen, l'església era una rèplica una mica més gran de l'església del monestir de Sant Pere de
Galligants amb un cimbori i un absis central molt semblants. La de sant Daniel tenia, no obstant
això, creuer, donant-li així planta de creu grega. La volta primitiva de l'església ha desaparegut. La
façana va ser ampliada, a pesar d'això, encara pot veure's la més antiga al centre. La primitiva
portalada es va substituir al segle XV.
El claustre és de dos pisos. El pis inferior està datat al segle XIII mentre que el superior és del XV.
Té forma rectangular, amb dues galeries el doble de llarga que les altres. La decoració inferior és
romànica. Presenta columnes dobles amb capitells d'estil corinti. El superior és molt més simple i
d'estil gòtic.
Durant el 2013 es va dur a terme una restauració del monestir: El primer objectiu de la intervenció
fou la neteja de tota la planta baixa romànica i dels paraments gòtics de la planta primera.

19
L’arquitectura modernista i
noucentista a Girona
L'arquitectura del Modernisme i del Noucentisme també és present en el paisatge urbà de Girona,
fruit del creixement i la transformació de la ciutat a principis del segle XX. Una passejada pel
centre i els barris de la ciutat permet admirar blocs d'apartaments, cases unifamiliars i edificis
industrials d'arquitectes com Rafael Masó (Bloc Batlle, Farinera Teixidor, Casa Masó, "la Punxa" i
Casa Gispert Saüch), Eugeni Campllonch (Casa Franquesa), Isidre Bosch i Bataller (Casa Furest i
Casa Noguera), Joan Roca Pinet (Casa Norat i Casa Rigau), Josep Martí Burch (Bloc Auguet), i Enric
Catà Catà (Destil·leries Regàs i Destil·leries Gerunda), entre d'altres.
Rafael Masó:
Rafael Masó i Valentí (Girona, 16 d'agost de 1880
- 13 de juliol de 1935), va ser un dels arquitectes
catalans més destacats de principis del segle XX
essent un precursor del moviment del
noucentisme. Els seus encàrrecs s'ubiquen
principalment a les terres de Girona on comptava
amb una sòlida clientela entre la nova burgesia
de la Girona del primer quart de segle XX. Va
tenir un compromís molt marcat amb el
catalanisme i va ser regidor de l'Ajuntament de
Girona amb la Lliga Regionalista entre 1920-
1923. De la mà de l'industrial emprenedor Josep
Ensesa i Pujades va dissenyar i construir a finals
dels anys 1920 la urbanització de S'Agaró,
potenciant un racó idil·lic de la Costa Brava amb
una arquitectura moderna i harmònica.
Va complementar la seva activitat professional
d'arquitecte amb la literatura, com a escriptor
d'articles i poemes. A la seva Girona nadiua
estava relacionat amb el grup d'intel·lectuals
format per Xavier Montsalvatge, Prudenci
Bertrana, Carles Rahola o Miquel de Palol, i a
Barcelona va entrar en contacte amb Josep
Carner, Guerau de Liost o Emili Vallès, un nucli
literari implicat en el moviment de canvi cap al
noucentisme.
La Farinera, edifici modernista projectat per
Rafael Masó i Valentí l'any 1910

20
EL CALL
Els calls eren les zones habitades antigament per jueus als Països Catalans. El nom prové de
l'hebreu Qahal.
El barri jueu a Girona o Call, especialment en el segle XIII, estava emplaçat en l’actual carrer de la
Força. Aquest carrer antigament s’anomenava Sant Llorenç. Està format per un laberint de
carrerons i de patis que mantenen l'aura dels temps medievals. És un dels barris jueus més ben
conservats d'arreu del món i una mostra evident de la importància que va tenir la cultura jueva a
Girona. El Call de Girona es va començar a formar a partir del segle XII al carrer de la Força quan
s'hi instal·laren famílies jueves que abans vivien en els voltants de la catedral.
El carrer Claveria servia de límit del barri jueu per la part Est. Per la part Nord del barri hi havia un
carrer ample, que s’anomenava de la Ruca, i de la Claveria baixava un carreró fins la Sinagoga, la
qual estava enclavada en la part posterior de les primeres cases del costat dret del carrer de Sant
Llorenç.
L’actual pujada de la Pera formava també part del barri jueu i era llavors un carrer amb molta
pujada, que arribava fins a prop d’on hi ha l’actual porta dels Apòstols de la Catedral. Tot i així, les
corresponents al sector més proper a la Catedral no estaven habitades per jueus sinó per
canonges i beneficiaris de la mateixa.

21
L’Aljama o Casa del Consell jueu va estar
emplaçada en l’actual casa de les Escolàpies, i en la
casa del costat, la que fa cantonada amb el carrer
de la Força, possiblement fos propietat del cèlebre
jueu gironí Bonastruc ça Porta.
Claudi Girbal va localitzar el cementiri jueu de
Girona en la part de la muntanya de Barrufa o de
Montjuïc, anomenada “Bou d’or”, al costat de la
carretera del Pont Major.
Els jueus de les diverses localitats de Catalunya on
hi havia Aljama pagaven importants quantitats
d’impostos, tant als reis com als Jurats. Els jueus de
Girona, l’any 1282, pagaven de l’impost anomenat
“cenes reials”, la crescuda quantitat de 500 sous
barcelonesos, quantitat igual que pagaven els jueus
del Call de Barcelona.
L’any 1391 ingressaven els jueus gironins al Tresor
reial 13300 escuts barcelonesos, el que ens dóna idea de la indubtable importància i riquesa dels
jueus de Girona en aquell temps.
Entre la violència desfermada contra els jueus gironins sobresurt la que van tenir lloc l’any 1288,
en la que Jaume I va haver d’armar-se amb la seva gent per defensar-los. Aquest atac va tenir lloc
el dia de Divendres Sant.
Van ser importants els atacs i saqueigs del Call
realitzats en el 1278, durant el regnat de Pere el
Gran. Aquest va reprendre llavors els Jurats de
Girona per no haver evitat aquest fet.
Un altre atac que va tenir importància va ser en l’any 1285, mentre Girona es preparava per lluitar
contra el Rei de França, Felip “l’Atrevit”. Sembla ser que aquesta vegada van ser els almogàvers
concentrats en aquesta ciutat per a la seva defensa els que van saquejar el barri jueu; en els anys
1348 i 1391, no tan sols va ser saquejat el Call sinó també incendiat i destruït parcialment. En
aquesta ocasió els jueus van haver de buscar protecció a la Torre Gironella, on els va acollir el
castellà d’aquesta fortalesa, Simó de Lloret.
L’any 1413, en temps de Ferran I d’Aragó, va haver-hi un altre moviment a Girona en contra dels
jueus; i també el 1418 amb motiu de l’arribada del llegat del Papa Martí V es va produir un altre
motí un cop celebrada la processó.
L’Aljama gironina es va distingir per les seves riqueses i especialment per les seves aportacions a la
cultura hebraica. Gràcies al suport de l'ambaixada d'Israel s'ha rehabilitat part del call on hi
funciona el Centre Bonastruc ça Porta - Institut d'Estudis Nahmánides.
Té també el patrocini del "Patronat Municipal Call de Girona".
Imatge d’un dels carrerons del call de
Girona

22
El Museu d'Història dels Jueus Explica la història de les comunitats jueves medievals de Catalunya,
amb una atenció especial a la de Girona. Destaca la col·lecció única de làpides hebrees medievals
procedents del cementiri jueu de Montjuïc.
El call de Girona és molt visitat per jueus i públic en general.
El barri actual només conserva part del traçat medieval.

23
I tornaré a Girona
Quan bufi tramuntana
Per perdre’m en silenci
Pels vells carrers que enyoro.
I tornaré a Girona
Sense esperar que em cridin
Amb tremolor a les cames
I els ulls oberts com llunes.
Serà un dia de somni
Quan tornaré a Girona
Miquel Martí i Pol

24
WEBS D’INTERÈS
www.girona.cat : Informació de la ciutat, l’Ajuntament i Turisme
www.catedraldegirona.org
www.pedresdegirona.com : Informació cultural, llegendes, història,...
www.gironatempsdeflors.net
www.rafaelmaso.org
www.mac.cat/Seus/Girona : Museu d’Arqueologia de Catalunya, seu de Girona.
www.museudelcinema.cat
ciutatdegirona.info : Informació general de la ciutat de Girona, itineraris, esdeveniments, història,
llegendes, monuments, places,...

Treball síntesi girona 2015

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to Treball síntesi girona 2015

Similar to Treball síntesi girona 2015 (20)

More from lluís nater

More from lluís nater (20)

Treball síntesi girona 2015