2. Índex:
1. Presentació de la ciutat
2. La catedral de Girona
3. El barri jueu i el Call jueu
4. El xuixo i la pastisseria Castelló
5. El punt de Girona
6. El museu del cinema
3. 1. Presentació de la ciutat
La ciutat de Girona és situada a la confluència dels rius Onyar, Güell, Galligants i Ter,
a una altitud de 70 m, a l'anomenat pla de Girona.
Girona limita al nord amb els municipis de Sant Julià de Ramis i Sarrià de Ter; a l'est,
els de Celrà , Juià i Bordils; al sud-est, amb el de Quart; al sud-oest, amb els de
Fornells de la Selva i Vilablareix; i a l'oest amb els de Salt i Sant Gregori.
El clima és mediterrani, al límit de la característica fonamental d'aquest clima -la
sequera estival, amb prou feines percebuda alguns anys a la zona de Girona- i amb
una oscil.lació entre els freds de l'hivern -són habituals les glaçades entre desembre i
el febrer- i les calors de l'estiu -màximes superiors als 30 º durant la canícula- que li
atorguen, en conjunt, un caràcter més extremat que als climes litorals, però sense
arribar a la conintentalitat de les conques interiors de Cataluna. Girona està dins de la
zona temperada. Les temperatures mitjanes oscil·len entre els 13 °C i els 17 °C. La
província és més freda en comparació al Nord i a l'Oest, mentre que les zones més
càlides es localitzen a la costa (influenciat per l'aigua tèbia del Mediterrani). La
temperatura a la muntanya, és sempre més baixa que a la plana. La costa, en canvi
sempre és més càlida. Relacionat amb les baixes temperatures hi ha el perill de les
glaçades. A Girona, només la franja costanera està quasi exempta d'aquests
fenòmens.
La freqüència de pluges és més gran a l'Est i a la muntanya, i menor en les terres de
la plana.
4. 2. La catedral de Girona
L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de
Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima. Els bisbes de la
diòcesi de Girona són documentats genèricament l'any 516. Segons alguns documents del
segle VII el seu culte era equiparable a les diòcesis de Toledo i Sevilla. Durant l'ocupació
musulmana entre els anys 715 i 785 va ser transformada en mesquita. La seva major
particularitat és que té la nau gòtica més ampla del món, de 22,98 metres, que és alhora la
nau més ampla de qualsevol estil llevat de la de basílica de Sant Pere del Vaticà, que fa
vint-i-cinc metres. Situada estratègicament al nucli central de la ciutat antiga, conegut com la
Força Vella, coincideix amb el traçat urbà de Gerunda, assentament d'època romana del
qual encara en romanen mostres de muralla a l'actual plaça de la catedral.
5. 3. El barri jueu i el Call jueu
El Call de Girona va ser des del punt de vista cultural una de les més importants comunitats
jueves d'occident.
Call, de l'hebreu kahal , és la paraula utilitzada per a anomenar els diversos barris jueus.
Un document de l'any 888 ja esmenta la presència d'unes 25 famílies de religió mosaica.
El Call de Girona es va començar a formar a partir del segle XII, al carrer de la Força, quan
s'hi instal·laren famílies jueves que abans vivien en els voltants de la catedral.
Hi arribaren a viure una mitjana de 800 persones.
A la ciutat van desenvolupar les seves teories importants pensadors com Jacob ben Sehet
Gerondi, el poeta Mesula ben Selomo de Piera, i els grans filòsofs Ezra ben Salomo i Azriel
de Girona.
6. 4. El xuixo i la pastisseria Castelló
El xuixo és una pasta dolça típicament gironina, de forma cilíndrica de pasta
fina, farcida de crema, fregida i ensucrada per fora. El xuixo té el distintiu de
"Producte de la terra", del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la
Generalitat de Catalunya.
Sembla que aquesta pasta va néixer a Girona als anys vint del segle XX, a la
pastisseria que Emili Puig tenia al carrer de la Cort Reial, arran que un confiter
francès va ensenyar a aquest pastisser l'elaboració d'un pastís que anomenava
"chou à la crème", que va servir d'inspiració per fer el gironí xuixo.
7. 5. El punt de girona
El diari de Girona, també molt popular per les altres províncies catalanes, com diu el nom és
un diari en català
8. 6. El museu del cinema
El Museu del Cinema-Col·lecció Tomàs Mallol és un museu dedicat al món del cinema i
de la imatge. Forma part de la Xarxa de Museus Locals de Catalunya-Girona.
Fou creat a Girona a partir de la col·lecció d'objectes relacionats amb el món del precinema i
del cinema de Tomàs Mallol, que fou adquirida l'any 1994 per l'ajuntament d'aquesta ciutat.
El museu fou inaugurat el 8 d'abril de 1998, el primer d'aquestes característiques de l'Estat
espanyol i dels pocs a escala europea, que acull una gran varietat de material
precinematogràfic i cinematogràfic.
