Catedral De Perpinya

465 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
465
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
77
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Catedral De Perpinya

  1. 1. Roger ALDOMÀPau RUBIORELIGIÓ 2012-13
  2. 2. 2Índex1- Introducció...........................................................pàg.32- Història de Perpinyà............................................pàg.4-83-Historia de la catedral.........................................pàg. 9-124- Descripció..............................................................pàg.135-Sepulcre reial.........................................................pàg. 146-Òrgue.......................................................................pàg.14-177-Opinió personal ..........................................................pàg. 18
  3. 3. 3IntroduccióLa Catedral de Sant Joan Baptista de Perpinyà és seu episcopaldes de 1601, quan shi va transferir la seu de la diòcesi dElna(substituint llavors la catedral dElna) i, des de 1817, seu de ladiòcesi de Perpinyà-Elna.La catedral de Perpinyà, destil gòtic, va ser construïda a partirde 1324 a l’ indret delantiga església de SantJoan el Vell i de la capellaprimitiva dels Córrecs. El1433, amb el suport delbisbe Galceran, es vadesenvolupar com un templedun únic espai, abandonant-se la idea inicial de 3 naus.El 1601 va aconseguir la categoria de catedral en traslladar-se’na Perpinyà els bisbes i el capítol dElna. Lany 1817 va ser moltimportant per a ledifici, ja que la ciutat es converteix en seuúnica de la diòcesi de Perpinyà.La seva façana és molt austera i el seu portal és del segle XVII.A linterior hi resten les fonts baptismals i romàniques i tambéels retaules gòtics de Sant Pere i de la Magrana. Destaca laltarmajor, destil barroc, fet de marbre, obra de Claudi Perret, i elseu orgue, que data de lany 1506. També hi ha una capella queconté la talla gòtica del Devot Crist, que se suposa que és deprocedència germànica.
  4. 4. 4Historia de PerpinyàPerpinyà (cooficialment, en francès, Perpignan) és la capital deldepartament francès dels Pirineus Orientals i del districtehomònim. Perpinyà és la capital de la comarca històrica delRosselló i de la Catalunya Nord. Històricament va ser capital delcomtat del Rosselló, delregne de Mallorca, i de laprovíncia del Rosselló.La població, el 2009, erade 129.925 habitants a laciutat en si. Lamancomunitat demunicipis de Perpinya Mediterrani tenia una població total demés de 310.000 habitants (2011). L’àrea metropolitana tenia el2009 gairebé 500 000 habitants, sent així i a la vegada, lasegona area metropolitana de Catalunya i del Languedoc-Rossellò.Els darrers anys la Vila ha promogut amb leslògan Perpignan laCatalane / Perpinyà la Catalana. Lany 2008 la ciutat va serdistingida com a Capital de la Cultura Catalana.L11 de juny de 2010 el ple municipal aprovà, per unanimitat, laCarta municipal per a la llengua catalana, establint el català com allengua oficial de Perpinyà, juntament amb el francès.
  5. 5. 5Lorigen de la vila no és clar: sembla que es va fundar al paratgeduna explotació agrícola romana, anomenada vil·la perpiniani.Només a partir de ledat mitjana més especialment el segle X lavila comença el seu veritable desenvolupament. Essent la capitaldel comtat codel de Rosselló des daquesta època, va anarcreixent en importància, fins i tot va atraure el bisbe, quenormalmentEl 1172 Perpinyà sintegra a la Corona d’Aragó . El residia a Elna.1197, Perpinyà disposa duna carta municipal que estableix la sevaorganització. Els seus habitants gaudeixen de privilegis extensos,com el fet de poder elegir elscònsols, un per cada classe social.Entre 1276 i 1344, Perpinyà arriba ala seva edat dor; la vila esdevécapital de la Corona de Mallorca laseva població i la seva superfície esquadrupliquen en menys dun segle. Éslèpoca dels grans tallers, de lacatedral i del Castell Reial Palau delsReis de Mallorca. El 1344 perd el seuestatut de capital per la reintegració del Regne de Mallorca a laCorona dAragó. Des de 1346 va ser afectada fortament per lapesta negra i la ciutat no sen va recuperar. El 1415 va ésser seude la Conferència de Perpinyà.Durant el segle XVI es van entaular diferents guerres entrelimperi de Carles V i el Regne de França per establir la
  6. 6. 6preeminència a Europa. La quarta (1542 - 1544) foudeclarada per França conjuntament amb una aliança amb limperiOtomà,Dinamarca i Suècia, i durant el seu transcurs les tropes imperialscomandades pels capitans Cervellón i Machichaco van resistir elsetge francès fins larribada de lexèrcit de Fernando Álvarezde Toledo y Pimentel, el duc dAlba.El 9 de maig 1462, pel Tractat de Baiona, Joan II dAragócomtats de Rosselló i Cerdanya, a canvi dajut militar per valorde 200.000 escuts per fer front a la Guerra Civil Catalana. El1473 Pere de Rocabertí alcapdavant dun exèrcit, recuperàPerpinyà, que és recuperada pelsfrancesos el 10 de març de 1475.Des de 1479, Perpinyà entra enuna lògica militar, tancada enmuralles poderoses que seranreforçades en totes les èpoques.El 1542 durant la Guerra dItàlia,delfí de França va assetjarPerpinyà amb 40.000 homes. Lestropes imperials comandades pelscapitans Cervellon i Machichaco, que en una sortida vaninutilitzar lartilleria francesa que atacava les muralles, vanresistir fins larribada de lexèrcit de Fernando Álvarez deToledo y Pimentel, el duc dAlba, provocant la retirada del delfíde França.
  7. 7. 7Durant la Guerra dels Segadors va ser ocupada pertropes franceses recolzades pels catalans revoltats el setembrede 1642. Després de la rendició de Barcelona davant el rei FelipIV el 1654, la Generalitat de Catalunya shi va traslladar. Lasignatura del tractat dels Pirineus (1659) entre Lluís XIII i FelipIV comporta lannexió de la ciutat, i la resta de la Catalunya delNord a la corona francesa.El 1660 la Generalitat és suprimida per la monarquia francesaAmb la creació del departament de Pirineus Orientals, pocdesprés de la Revolució Francesa (4 de març de 1790), Perpinyàes converteix en la capital del departament. Malgrat el seuestatut de capital provincial (i després intendència i dun ConsellSobirà, Perpinyà vegeta: la ciutat delcomençament del segle XIX és més omenys la mateixa que al segle XIV.Senderroca les muralles alcomençament del segle XX, i la ciutatsestén sobre la plana del Rosselló.La seva aglomeració concentra avui lamajoria dels habitants del departament. Duns anys ençà, laciutat sembla trobar un cert dinamisme, entre altres gràcies alacostament entre les autoritats locals i la
  8. 8. 8Catalunya. A més, la construcció del Théatre de lArchipel, delcèlebre arquitecte Jean Nouvel, hi hauria datraure nombrososnouvingutsEs troba al centre de la comarca i plana del Rosselló, malgrat quepart del terme pot considerat com a part de les subcomarquesadjacents del Riberal del Tet i la Salanca. És ser vorejada al sudper la serralada dels Pirineus, a loest i al nord per la regió de lesCorberes i a lest per la mar Mediterrània, i la travessa el riuTet.Administrativament és un municipi francès dividit en 9 cantons,on sinclou el terme de Cabestany dins del 3r cantó i de Bompàsdins del 7è. Aquests actuen com a circumscripció electoral per ales eleccions al Consell General del departament dels PirineusOrientals, del qual nés la prefectura..
  9. 9. 9Història de la catedralEl 1324, el rei Sanch de Mallorca i el bisbe dElna col·loquen laprimera pedra de la nova església parroquial dedicada a SantJoan Baptista.Les 2 inscripcions encastades als contraforts del tercer revoltócommemoren aquest esdeveniment. Després de la caiguda delreialme de Mallorca, la pesta negra i les guerres successivesaturaran la seva construcció fins al principi del segle XV. El 1416,Guillem Sagrera treballa de mestre dobra de Sant Joan. Se liatribueix la construcció de la formosa sala capitular situada alsud del cor de lesglésia. A aquesta època, sabandona el plànolamb 3 naus, que shavia previst en principi de construcció, per unplànol més simple, amb nau única i capelles laterals. Caldràesperar fins al 16 de maig del 1509 per veure la consagració deSant Joan el Nou. El 1601, es promou la col·legiata catedralromànica dElna. El porxo dentrada i la torre del rellotge, amb laseva gàbia molt elegant de ferro forjat, daten de la 1a meitat delsegle XVIII. La particularitat de Perpinyà resideix en laconservació de la 1a església destil romànic al costat de la novaesglésia construïda, per la seva banda, en un estil gòtic moltsobri, i fins i tot gairebé auster.
  10. 10. 10Construïda entre 1324 i 1509, al costat duna església anteriordedicada a Sant Joan, la de Sant Joan el Vell (Saint-Jean-le-Vieux), dels segles XII-XIII (consagrada el 1246), que esconserva al costat nord. Lesglésia, seu de la parròquia antiga dePerpinyà, creada el 1025, va esdevenir seu duna comunitat decanonges agustinians en 1102.Des de 1230, va ser unida a la seu episcopal dElna. El 1324, quanla ciutat va ser capital del Regne de Mallorca, el rei Sançcomençà a bastir el nou edifici amb la intenció de convertir-lo enla seu de la diòcesi en el futur.El pla inicial era duna església de tres naus, transsepte i unacapçalera amb tres absis, amb capelles als costats. Les obressinterromperen als vint anys dhaver començat, sense havercompletat més que labsidiola sud de la capçalera. La fi del regne,el 1344, i la pesta negra detingueren la construcció. Fins albisbat de Jeroni dOcon, al començament del segle XV no es vareemprendre. El mestre dobres va ser llavors el mallorquí
  11. 11. 11Guillem Sagrera, el 1416, que hi continuarà fins al seu retorn aMallorca en 1422.La nau única amb 7 revoltons, coberta amb un arc ogival, pujafins a uns 26 metres daltura. La capçalera de tres absis abrigaretaules de molta qualitat: el retaule de Sant Pere al Nord, (capal 1500), el retaule de laVerge a la Magrana alSud (1480-1490), aixícom el formós retaulede marbre de laltarmajor, dedicat a SantJoan Baptista i esculpitpel borgonyó ClaudePerret a principis delsegle XVII, en un estilencara influenciat pelrenaixentisme . Un pashabilitat condueix a lafamosa capella NostraSenyora dels Correchs.Es tracta, però, del braçmeridional de Sant Joan el Vell amb labsidiola integrada a lanova construcció destil gòtic. Abriga una Verge amb el Nindatada del 1300.El mobiliari abundant de la catedral reflecteix levolució de lasensibilitat religiosa a través dels segles, del gòtic fins alneoclassicisme del segle XIX. Les pintures murals de les capelles
  12. 12. 12laterals les va fer Jacques PAUTHE entre el 1864 i el 1873,salvat de la capella de la Verge Immaculada. Les vidrieres de lacatedral es varen instal·lar entre el 1847 i el 1867 en lestilneogòtic. Sha de destacar també les fonts baptismalsesculpides de marbre blanc, una obra preromànica dels seglesVII/VII que prové de lantiga església Santa Maria de Malloles,o el púlpit de fusta esculpida del segle XVIII.Lorgue gran, classificat als Monuments Històrics, data del finaldel segle XV. Aquest instrument prestigiós comporta 58 jocsrepartits sobre 4 teclats i pedalers, o sigui 5075 tubs.Els grans panells pintats de la caixa, datats del 1504, esconserven actualment a la Capella de la Porta de Betlem.
  13. 13. 13DescripcióLa catedral és destil gòticmeridional: nau única de gran amplitud(80 metres de llarg, 18 dample, 26dalçada), amb set voltes de creueria,amb un transsepte curt i absis cobertper una volta de set panys.La façana occidental no ha estat acabada. En les restauracionsdels segles XIX i XX, la finestra gòtica de façana va serreconstruïda, ja que prèviament havia estat substituïda per unaobertura rectangular. La porxada i la torre del rellotge daten delsegle XVIII.El mobiliari és ric. Entre les peces conservades cal destacar-ne:el retaule de laltar major (s. XVI-XIX).lorgue (amb parts de 1504 .les portes pintades i la decoració són de llavors)els vitralls neogòtics (segons meitat del XIX)el Sant Crist del s. XIV, a la Capella del Sant Crist. Laconstrucció daquesta capella remunta als anys 1534-1543.Serigí per a acollir el famós Crist renà del principi delsegle XIV, una obra major de lart europeu. Aquestaescultura es data precisament del 1307 gràcies al text dunpergamí que es trobava en la cavitat de les relíquies situadaal tòrax.
  14. 14. 14Sepulcre reialA la catedral hi ha la tomba deSanç I el Pacífic, rei deMallorca i comte del 1començara construir lactual edifici de lacatedral. El sepulcre, amb unaescultura jacent, és obrade Frederic Marès i Deulovol.També hi fou sebollida Esclarmonda de Foix, esposa del reiJaume II de Mallorca.Orgue principalLòrgan bufet té una alçada de 19,75 metres i una amplada de8,80 metres. Contenia, originalment un instrument de 21 paradesa dos manuals i pedal, construït per un mestre despanyol anònim.Per sobre de la finestra de la consola, la cara del cub central delprimer pis tenia un arranjament rar de canonades mostrainvertits. Un resultat positiu es va afegir en 1550. André i el seufill Jean Eustache fan al 1682, algunes modificacions alinstrument, abans que Jean de Joyeuse faci els planós al bufet
  15. 15. 15dun nou òrgan de 28 parades en tres manuals i de pedal. De1743-1744 es van dur a terme altres treballs (opinió) de ClaudeMoucherel, i en 1786, per Jean Pujol (a més de quatre partits).Després de la reconstrucció, lamentablement fet en 1844 perLarroque .Lestimació de Cavaillé-Coll, de 12 de novembre de 1850, preveuleliminació de resultat positiu i la construcció dun nouinstrument de 58 jocs per sobre de quatre manuals i pedal, 33parades de linstrument existent podrien ser retinguts i elmatalàs vell. Els travessers jocs dels fons i els conjuntscombinats estan equipades amb layes dobles. Totes les partsentre el front del cas històric i la paret exterior de la catedralshan redistribuir: Al nivell del fòrum, la consola amb nous teclats (54 o 25notes) i lligar tots els elements mecànics de la nova tracciói atreure nous manxa amb diferents pressions de vent (elventilador principal es troba en lespai per separat); El primer pis, darrere de la façana (processada) iparal·lelament a ella, tots dos matalassos pedal diatònica, isomiers perpendiculars a pedalar, cromàtic matalassosGran Òrgan (esquerra) i Bombarda (dreta, de fins al segonpis).El segon pis, en paral·lel a la paret, els dos nous matalassosdiatònica el positiu, així com què van deixar enrere elcostat positiu, en una caixa perpendicular al rellotge, elcolor (ex de tornada positiva) de la història del matalàs
  16. 16. 16A diferència dels vells costums, Cavaillé-Coll no sonava positiu enla primera, però la tercera teclat manual i arreglar els teclatsdiferents en funció de la seva intensitat: Bombarda (I) GranÒrgan (II) positiu(III), onatge (IV).Lartista, de fet, pelque fa als segells,només un instrumentamb dos manuals ipedal, com el granòrgan i bombardejauna banda, el relatpositiu i expressiu delaltra són,respectivament, un plade so, cada pla tambéestà connectat a unamàquina Barker comú.Els tubs més alts sónmés de deu metres,estan fets de fusta icobertes amb paper dalumini - havien estat en silenci fins a1854. Aristide Cavaillé-Coll va ser revisada acuradament pertrobar la seva veu original.Aristide Cavaillé-Coll va ser nomenat el 1854 per operar unareforma completa de linstrumentLòrgan va ser inaugurat 24 desembre 1857. Shan sotmès aalguns canvis en un factor de Puget Maurici des de Tolosa, entre
  17. 17. 171928 i 1930 (sumant 17 partits). De 1991 a 1993, Jean Renaud,Nantes, va lliurar linstrument en el seu estat en 1857,amblexcepció del teclat estès (originalment 54 notes per a manuals i25 notes per al pedal) i màquina Barker instal · lat per MauriciPuget denarracióexpressiva.Al febrer de1899, el bufetoriginal va serclassificat com"MonumentHistòric",mentre que elscomponentsdipositats en unacapella, era alfebrer 1964.
  18. 18. 18Opinió personalNo hem tingut cap problema alhora de buscar i trobarl`informació, ja que ha Internet hi ha molt per triar i contrastar.El vocabulari ha estat entenedor però hem tingut que buscarparaules que no enteníem sobre la catedral i l’orgue.També ens ha agradat fer aquesta Catedral perquè és d’un altrapaís que va tenir molt a veure amb el nostre ja fa molts anys.Em après coses de la catedral de Perpinyà i sobre el seu orgue.Es ha agradat molt treballar junts perquè és més enriquidor idivertit que fer-lo sol.

×