Si observem el cel podem veure...

1. MARCEL RAMÓN RODRÍGUEZ

4. 10.000 °C
5.500 °C
3.000 °C
30.000 °C

5. 1.- ES FORMA L’ESTEL
2.- ES COMENÇA A DILATAR I REFREDAR-SE
3.- ES DILATA I S’ENCONGEIX FINS EXPLOTAR
4.- ES CONVERTEIX EN UNA NANA GROGA

6. EL SOL
Núria Tuset

7. Característiques
 Distància de la Terra: 8,31 min a la velocitat de la llum/149,6 milions de km
 Distància mitjana del centre de la via Làctia: 26.000 anys llum
 Lluminositat: 3,846×1026 W
 Temperatura de la superfície: 5.778 K
 Massa: 1,9891 ·1030kg
 Magnitud: -26,74
 Volum: 1,4122·1027 m³ (1.300.000 Terres)
 Hidrògen: 73,46% Heli:24,85% Oxigen:0’77% Carboni:0’29%
Ferro:0’16% Sofre:0’12% Neó:0’12% Nitrogen:0’09%
Silici:0’07% Magnesi:0’05%

8.  El Sol es va formar fa uns 4.500 milions d’anys, a partir de núvols de gas i
pols que ja contenien residus de generacions anteriors d’estrelles.
 Les taques solars són negres
 Les protuberàncies

9. Roger Macías Quesada

10. Per definició, un satèl·lit és tot aquell objecte que gira en
òrbita al voltant d’un planeta.
Els satèl·lits poden ser naturals o artificials, segons siguin
creats per l'ésser humà o no.

11. Generalment, solen ser més petites que el planeta del
que són satèl·lits.
Poden ser:
 Satèl·lits pastors.
 Satèl·lits troians.
 Satèl·lits coorbitals.
 Satèl·lits esteroïdals.

12.  Curiosament, als satèl·lits d’altres planetes se’ls anomena
llunes, pel fet de que el satèl·lit de la Terra és la Lluna.
 La majoria de planetes, tenen satèl·lits, i molts d’ells en
tenen més d’1.
El terme satèl·lits es contraposa al terme satèl·lits
artificials, els quals estan creats per l’ésser humà.

14. Fet per Jaume Avinyó Sedano

15. CARACTERÌSTIQUES

 Diametre= 3476km
 Orbita a la terra en 384.000km
 Triga 27 dies en donar una volta
 La lluna mante una sola cara visible a la terra.
 Nucli central liquid es de 1000 a 1500km.

16. EL PAISATGE LUNAR

Caraceritzat per:
 Zones fosques ( depresions en el terreny ) anomenats mars.
 Zones claras ( zonas altas ) anomenades terras.
 Cràters d’impacte i els materials expulsats per aquests.

17. CREACIO DE LA LLUNA (posible teoria) I LA SEVA COMPOSICIÓ

 Fa 4500millions d’anys
 Causada per un cos que va colisionar amb
la terra
 Restes de la colisió s’ajunten creant la lluna
• Constituents de la lluna:ç
 Sofre, titani, magnesi, manganès, ferro,
calsi, silici i alumini.

19. NO EMETEN
LLUM
GIREN AL VOLTANT D’UNA
ESTRELLA
DESCRIUEN ÒRBITES
EL·LIPITIQUES AL VOLTANT D’EL
SOL O D’UN ESTEL

20. La Terra/1 EL TERCER PLANETA EN DISTÀNCIA
RESPECTE EL SOL
EL PLANETA MÉS DENS
EL CINQUÈ EN MIDA DELS VUIT
PLANETES

21. LA TERRA /2
0Radi mitjà :
6.371,0 km
0Circumferència :
40.075,017 km
0Àrea de superfície:
510.072.000 km2

22. ESTRUCUTRA INTERNA
1) Escorça continental.
2) Escorça oceànica.
3) Mantell superior.
4) Mantell inferior.
5) Nucli extern.
6) Nucli intern.

24. 


25. •

26. 



28. PLANETES
NANS
ANNA DOT

29. Característiques:
• Orbità al voltant del sol
• Suficient massa per tenir gravetat

30. Planetes nans:
• Planeta més petit del Sistema Solar
• Situat en el cinturó d’asteroides
• Diàmetre: 975x909
• Superfície: 1.800.000 km2
PLUTÓ
• Es troba en el cinturó de Kuiper.
• Diàmetre: 2.320 km
• Superfície: 17.000.000 km2

31. MAKEMAKE
• Es troba en el cinturó de Kuiper
• És el 3er planeta més gran del
Sistema Solar
ERIS
• Es troba al cinturó de Kuiper.
• Diàmetre: 2326 km
HAUMEA
• Es troba en el cinturó de Kuiper
• Diàmetre: 996 km i 1,960 km

32. ASTEROIDES

33. ÍNDEX
1.Què són?
2.Característiques
3.Tipus
4.Cinturó d’asteroides
5.Pal·les i Vesta

34. QUÈ SÓN?
• Astres sòlids compostos majoritàriament per metall i roca.
• Més petits que els planetes nans i de forma irregular.

35. CARACTERÍSTIQUES
• Orbiten al voltant del Sol.
• Variació de mides.
• Alguns tenen llunes.
• Asteroides troians i altres.

36. TIPUS
Es classifiquen segons la composició i l’albedo:
• Tipus C
• Tipus D
• Tipus S
• Tipus M

37. CINTURÓ D’ASTEROIDES
• Regió d’espai entre Mart i Júpiter.
• Descoberts 500000 asteroides.
• Llacunes de Kirkwood.

38. VESTA
PAL·LES
Heinrich Wilhelm Olbers
28 de març de 1802
Heinrich Wilhelm Olbers
29 de març de 1807

39. COMETES
Roger Ibàñez Musons
Física i Química
Lídia Sibat Font
4t Eso
Escola Oreig

40. INDEX
 Definició
 Orígen
 Composició
 Òrbites
 Cometes coneguts
 Cometa Halley

41. DEFINICIÓ
 Similar a asteroide.
 Diferent composició a asteroide.
 Kometes- grec

42. ORÍGEN
 Núvol Oort
 Cinturó de Kuiper

43. COMPOSICIÓ
 Aigua, gel sec, amoníac, matà,
ferro, magnesi, sodi i silicats
 Nucli, cua i coma

44. ÒRBITES
 El·líptiques
 Parabòliques
 Hiperbòliques

45. COMETES CONEGUTS
 Cometa Coggia
 Cometa Halley
 Cometa Luxell
 Cometa Shoemaker
 Cometa Tempel

46. COMETA HALLEY
 Gran i brillant.
 Cada 76 anys.
 Cinturó de Kuiper

47. GRÀCIES PER L’ATENCIÓ

48. Els Forats Negres
MARC CID CLAPAROLS

49. Què són?
 Són els objectes més estranys que coneix la ciència. Hi ha d’altres
que encara són més estranys, com els “Wormholes”, però encara
no s’ha demostrat l’existència d’aquests últims.

50. Com és formen?
 Tots sabem ja que es una estrella. Doncs els forats negres són el
resultat de l’explosió(Supernova) al final de la vida d’una estrella.

51. Explicació d’un forat negre

52. Einstein

53. On es localitzen?

54. Gràcies per la vostra atenció

56. • Es va formar fa uns 4600 milions d'anys amb un col·lapse gravitacional
• La major part de massa es va reunir al centre formant el Sol
• La resta es va aplanar en un disc protoplanetari
• Es van formar els planetes, llunes, asteroides i altres cossos menors del Sistema
Solar

57. Al principi només hi havien un munt de roques, que amb l’escalfor es van fondre.
L’escorça es va assecar, tornant-se sòlida.
A les part baixes es va acumular aigua.
A les parts altes es van acumular una capa de gasos, l’atmosfera.

58. 1.- Era un astre independent que, en passar prop de la Terra, va quedar capturat en òrbita.
2.- La Terra i la Lluna van néixer de la mateixa massa de matèria que girava al voltant del Sol.
3.- La lluna va sorgir d'una mena de ”expansió" de la Terra que es va desprendre per la força
centrífuga.

60. Les Galàxies i La Via Làctea

61. Les Galàxies
• Són acumulacions enormes d’estels, Planetes,
gasos i pols.
• Tot indica que al centre de determinades
galàxies hi ha un forat negre supermassiu;
tanmateix, és difícil de detectar.
• Les primeres galàxies es van començar a
formar 1.000 milions d'anys després del Big-
Bang.

62. Diversos tipus de Galàxies (segons la seva forma):
• Galàxies el·líptiques: Tenen forma el·líptica, amb una
distribució bastant uniforme de les estrelles per tot arreu.
• Galàxies lenticulars: Tenen una estructura de disc amb una
concentració d'estrelles central.

63. • Galàxies espirals: Tenen una concentració d'estrelles central
i un disc aïllat que presenta braços espirals.
• Galàxies espirals barrades: Tenen una estructura en espiral,
però els braços es projecten des del final d'una "barra"
central en lloc d'emanar d'una concentració

64. • Galàxies irregulars: Es divideixen en Irr-I, que mostren
estructura espiral deformada, i Irr-II per les galàxies que no
encaixen en cap altra categoria.

65. L’Organització de les Galàxies
Les Galàxies, s’agrupen en diferents nivells a l’Univers:
• Agrupacions de Galàxies, és el grup de galàxies unides
gravitatòriament, en el Grup Local (Agrupació en la qual es troba
la Via Làctea) hi han més de 30 Galàxies. El Grup Local ocupa
una extensió aproximada d'uns 10 milions d'anys llum de
diàmetre i forma part del supercúmul de Virgo.
• El supercúmul de Virgo, és un supercúmul de galàxies que conté
al Grup Local, Té una forma de disc aplanat amb un diàmetre
d'uns 200 milions d'anys llum. Conté uns 100 cúmuls i
agrupacions de galàxies.

66. La Via Làctea
• La Via Làctia és una galàxia de forma espiral barrada on es
troba el sistema solar. Està formada per més de 200 mil
milions d'estels amb els seus planetes, juntament amb
milers de nebuloses.
• Tot fa suposar que al centre de la Via Làctia hi ha un forat
negre supermassiu; tanmateix, és molt difícil que es pugui
detectar a causa de la gran densitat d'estels que hi ha a la
part central d'una galàxia.

67. • Mida: En total fa 100.000 Anys llumde diàmetre. El sistema
solar gira a 254km/s al voltant dela Via Làctea, fent una
volta sencera cada 225 millions d’anys.
• Massa: La Via Làctea té una massa total de 3 Bilions de
Sols.
• Edat: L'edat de la Via Làctia s'estima en uns 13 mil milions
d'anys, dada que prové de l'estudi dels cúmuls globulars.
• Estructura: La Via Làctia és una galàxia espiral barrada,
amb braços relativament poc definits.