Patina per l'aire,
rellisca, ja és vent,
arriba i és lladre
del sol estiuenc.
Carrega magranes,
bolets i castanyes,
s'amaga pels núvols,
escurça els dies
i estira les ombres.
Es vesteix de pluja,
pinta al cel la tristor
quan dicta els seus mots
el poema de tardor.
Isabel Barriel
Poema de tardor

Dies de transició:
ens fa l'ullet encara l'estiu
carregat de verds i de claror;
vol entrar a la vida la tardor
i foragitar els ambients de llum a dojo
per emboirar un munt d'hores entristides,
mig mortes per la desil·lusió de la foscor.
Com les fulles, que aviat començaran massivament a caure,
com la migració ocellaire que les antologies anuncien,
com el vapor que entelarà la transparència
dels vidres que ens ressistim a percebre,
transmutarà el món immediat al nostre voltant.
Despertarà l'albada amb mandra i retard,
veurem el sol sovint ja esbieixat,
serà el cel patrimoni dels núvols grisos
i seu de vespres prematurs, immadurs i avançats.
Les nits es faran llargues
i refredaran els camps...
Isabel Barriel
Dies de transició

La tardor s’ha fet poema
per recórrer tot el cel
i pintar amb colors de somni
el camp sota els estels.
La tardor s’ha fet poema
per créixer entre els bolets
i posar mots d’intempèrie
a les fulles d’arbres i arrels.
La tardor s’ha fet poema
per musicar moments
i cantar al bell mig de la natura
a l’aire, sense prèvia partitura.
Isabel Barriel
La tardor s’ha fet poema

(Lletra: Tomàs Garcés
Música: Àngel Daban)
Adéu, orenetes.
Torneu l'any que ve.
La branca florida
traurà el cirerer.
Rovell a les teules;
silenci del niu.
Sou fora vosaltres,
és fora l'estiu.
ADÉU, ORENETES

Avui, he vist un ball
que mou a la tardor,
ballaven mil dansaires
tots de semblant color
Uns baixen molt de pressa,
altres, a poc a poc,
uns semblen neguitosos,
els altres sense por.
És un ball que comença
amb un sol ballador,
ell marcarà el camí,
després aniran tots.
La dansa serà lliure,
el temps indefinit
i, amb l'últim compàs,
jeuran, plegats, all llit.
JJ.Roca
Ball de tardor

Les fulles seques fan sardana
d'ací d'allà saltironant,
i dintre el bosc la tramuntana
sembla la cobla al lluny sonant.
I quin seguit de fulles roges
que enjogassades porta el vent;
les que més corren, semblen boges,
altres se'n vénen dolçament.
I quan el sol se'n va a la posta,
l'arbre que enyora el seu fullam,
poc a poquet son ombra acosta
als balladors damunt del camp.
I surt la lluna trista i sola,
fulla d'un arbre on ha viscut,
que va cercant pel cel on vola
les companyones que ha perdut.
Les fulles seques fan sardana;
mes, quan l'albada surt després,
de les endú la tramuntana
espais enlaire per mai més.
I l'arbre sec ja torna a viure,
fulles i flors arreu badant,
i cada brot, quin cants de riure,
fent nius les aus i els becs juntant!
Després la fruita, que encisera,
pengim-penjam al sol que és foc,
el préssec ros i la cirera,
la pruna clàudia i l'albelcorc!
Oidà!Quin goig!Fem les rodones,
sardanejant de dia i de nit,
les mans unint homes i dones,
els ulls clavats en l'infinit!
Àngel Guimerà
-
.
Les fulles
seques

He buscat la castanyera
He buscat la castanyera,
la he buscat entre les cases,
a les places, cantonades i carrers.
Ha marxat la castanyera,
ha marxat fa massa temps,
només queda entre els núvols
aquell fum i un suau alè
de torrar castanyes velles
i el record d’un fred serè.
He buscat la castanyera
la he buscat entre les cases,
a les places, cantonades i carrers.
Ha marxat la castanyera,
ha marxat fa massa temps…
posted by poesiaula

La tardor és avançada,
al novembre anem a entrar
i en la tarda assolellada
a l´indret de la finestra,
els ocells sento cantar.
Són rossinyols o són merles?
o potser són uns pinçans ?
però el missatge que ens envien,
aquest sí, el sento ben clar.
S´esforcen cara a la terra
per dir-li a la humanitat
que el tresor de la natura
l´aprenguem a disfrutar.
Veure un vol d´unes ocelles
o un prat d´un verd molt clar,
o un riu, o unes estrelles,
i mirar-se un a elles
i de la pau disfrutar.
Joan Barceló Subirana
Goig de tardor

Plou grisament i lleugera,
i una gota, com els ulls,
es tiny de verd, a una fulla
que és com un cor i que es gronxa.
Cau la gota que fou cor
com un plor i regalima,
i la fulla, sense pes,
alleujada ja, es redreça.
Ara tu, envidreït,
dius cor verd, mirada verda,
gota verda, verd record,
i saps de la meravella
de quan la gota i el cor
foren la mateixa cosa.
Un temps altre esdevé el temps
i batec i escletxa i ritme.
Antoni Català
Tardor: Temps i ritme

Joan Barceló Subirana
Goig de tardor
La tardor és avançada,
al novembre anem a entrar
i en la tarda assolellada
a l´indret de la finestra,
els ocells sento cantar.
Són rossinyols o són merles?
o potser són uns pinçans ?
però el missatge que ens envien,
aquest sí, el sento ben clar.
S´esforcen cara a la terra
per dir-li a la humanitat
que el tresor de la natura
l´aprenguem a disfrutar.
Veure un vol d´unes ocelles
o un prat d´un verd molt clar,
o un riu, o unes estrelles,
i mirar-se un a elles
i de la pau disfrutar.

IES Pius Font i Quer

Cançó de tardor
Ja ha arribat la tardor
vestida de groc i marró,
cauen branques, cauen fulles
que després trepitgem tots.
Ja ha marxat la calor,
vent i pluja se l'han endut,
nits més llargues, més silenci,
flaires que recordem tots.
La natura ens durà
pomes i raïm del bo,
molts bolets, també castanyes
que ens agraden molt a tots.
Ja ha arribat la tardor
vestida de groc i marró,
ara anem a passejar
que això agrada a tothom. Noé Rivas

CANÇÓ DE TARDOR
Heu fet ja la verema?
La vinya no té raïm,
és el most a la bodega
i aviat tindrem el vi...
Anem a caçar bolets?
Anem a arreplegar castanyes?
Busquem pinyons i ametlles,
que farem molts panellets!
Encendrem la llar de foc,
cremarem la llenya seca;
necessitem caliu a prop,
que aviat s’amaga el sol.
posted by poesiaula

Boletaires
Camagrocs i pinetells,
rossinyols i l’ou de reig
han sortit del terra humit
per omplir-ne els cistells.
Matinaran els boletaires,
aniran lleugers al bosc,
buscaran sota els matolls
i trobaran o no el tresor.
Això passa a la tardor,
que és el temps de fred o no.
posted by poesiaula

Fruir
Fruir d’un cop de vent
quan la tardor es fa omnipresent.
Saltar pels tolls de fang,
passejar un cistell molt gran
per omplir-lo de bolets,
contemplar el cel fins el tard
per fugir de les tempestes...
Fer del bosc nostre palau,
cantar i ballar amb les teranyines,
trepitjar amb delí la molsa,
sentir el vol d’un trencapinyes.
posted by poesiaula

Un raig de sol
Un raig de sol al bosc
il·lumina la tardor,
fa d'or les fulles seques
i es baralla amb la foscor.
posted by poesiaula
Fulles seques
Fulles seques hi ha per terra,
i a les branques un ocell;
és tardor a la fageda,
els núvols tapen el cel.
posted by poesiaula

TARDOR-2010