2. EL MOVIMENT DELS
CONTINENTS
• La teoria de la deriva continental.
Alfred Wegener, 1912. Fa 200 milions
d’anys, durant el Carbonífer, tots els
continents formaven un de sol, la
Pangea. S’hauria fragmentat i els
blocs haurien derivat al llarg del
temps geològic fins a les posicions
actuals.
3.
4. Arguments de la teoria de la deriva
continental d’Alfred Wegener
• Geogràfics
• Geológics
• Paleontològics
• Paleoclimàtics
5. La teoria de l’expansió del fons oceànic,
Hess 1962. L’escorça oceànica creix per la
solidificació del material magmàtic expulsat per
la dorsal medioceànica.
Els descobriments que avalen la teoria són:
• El relleu marí té dorsals (serralades
volcàniques) i profundes fosses.
• Les roques properes a la dorsal són més
recents que les de les vores continentals.
• A banda i banda de la dorsal les roques
presenten franges magnètiques simètriques.
8. TEORIA DE LA TECTÒNICA DE
PLAQUES
• El descobriment de l’astenosfera com
una capa semifluida per sota de la
litosfera sòlida i els estudis sobre la
distribució de volcans i terratrèmols,
porten en la dècada dels 60 a
l’enunciat de la TTP, una teoria global
que explica tots els fenòmens
geològics.
10. Enunciat de la TTP
• La litosfera està dividida en blocs rígids,
les plaques litosfèriques, que es mouen
entre sí i llisquen sobre l’astenosfera.
• Unes plaques tendeixen a separar-se,
d’altres a apropar-se i d’altres es freguen
passivament.
• En els límits de placa es concentra
l’activitat geològica del planeta: volcans,
terratrèmols, serralades.
• El moviment de les plaques es deu a les
corrents de convecció de l’astenosfera.
12. Moviments de convecció
• En les zones de separació surt magma i
s’origina nova litosfera. En les de xoc es
destrueix litosfera. Fenòmens que
comporten volcans, seísmes, illes.
