1. Tema: Si has begut o consumit drogues, no agafis la moto
Participant: Manelink
Tot va començar la setmana passada, quan vaig tornar a casa a la una de la matinada, mitja
hora més tard del que havíem pactat. Al tornar a casa, vaig evitar fer el mínim soroll possible,
evitant que es despertessin, però em vaig entrebancar amb un camió de joguina que el meu
cosí s’havia deixat a casa, que va fer tant de soroll que em va estranyar que no despertés a tot
el veïnat. Però als meus pares, sí. Estaven adormits i malhumorats, però no em van esbroncar.
Sort que no es van fixar en que anava begut... El pitjor va arribar l’endemà, mentre que
dinàvem, quan se’n van recordar. - Si et vam dir que tornessis a les dotze i mitja, desprès de
que ho discutíssim durant més d’una quart d’hora, per què no ho has fet? – va preguntar el
pare -. - Jo... es que el temps em va passar volant... - Doncs haver-ho pensat abans. El cap de
setmana que ve no sortiràs de casa! Vaig intentar negociar, però va ser inútil. Jo estava
enfadat: no tenien dret a fer-me presoner dins de casa! Però llavors vaig veure la meva
oportunitat: El dissabte a la nit, els meus pares havien quedat amb uns amics seus per anar a
un restaurant de Barcelona i veure una obra de teatre que els havia recomanat la meva tieta .
Els plans dels meus pares era que em quedés amb la iaia, però finalment els vaig convèncer
de que em deixessin quedar-me a casa amb l’excusa de que havia de fer molts deures de
mates. Ja eren les deu del vespre. Vaig agafar la moto que em van regalar els meus pares per
el meu setzè aniversari i em vaig dirigir cap al parc que hi ha davant de la casa d’en Pol, el lloc
on havíem quedat la colla. Ja hi érem casi tots: només faltava en Josep, que era el que m’havia
promès que em portaria a casa, ja que a ell el feien tornar bastant d’hora, més o menys a quan
tenia pensat tornar a casa i ficar-me al llit, uns instants abans de que tornessin els meus pares.
Llavors, em va trucar: no podia venir perquè li havien quedat tres assignatures i el castigaven
sense sortir fins que les seves notes milloressin. Tenia una pares molt estrictes. Tot i això, vaig
pensar que ja em portaria algú altre. El temps va passar volant, i quan vaig mirar el rellotge ja
era la una. Els meus pares estaven a punt d’arribar a casa! Anava massa begut per tornar amb
la moto, i els meus amics no marxarien fins al cap d’una hora, ja que els passaven a buscar els
seus pares. No em podia esperar tanta estona. Vaig agafar la jaqueta, vaig dir adéu i vaig pujar
a la moto. Amb prou feines m’aguantava dret però no podia perdre temps: Si els meus pares
m’enxampaven no em deixarien tornar a sortir en la meva vida! Em vaig posar el casc i vaig
arrencar. Vaig creuar el Carrer del Parc, i vaig girar a l’esquerra, quan de sobte, vaig veure un
cotxe que venia en contra-direcció. Va ser tot com un malson: el cotxe em va envestir i vaig
sortir disparat de la moto un metre més enllà. La cama dreta em feia un dibuix impossible, i vaig
sentir un crec dins del pit. El cotxe va frenar en sec, i l’últim que recordo és com un home va
sortir del cotxe. Els meus ulls es van tancar. En aquell mateix moment vaig saber que no els
tornaria a obrir mai més.