1. Tema: Si has begut o consumit drogues, no agafis la moto
Participant: Blancab
Una tranquil·la nit d'estiu, d’aquestes que no t'imagines que està apunt d'ocórrer una tragèdia
que et canviarà la vida. Vaig rebre una trucada d'un noi que deia ser amic de la meva filla
Marina. En escoltar el que m'estava dient vaig penjar, no podia ser cert. Deia que na Marina
havia tingut un accident amb la moto, que estava en la carretera dessagnant-se. Vaig sortir a la
terrassa perquè em donés una mica l'aire. Em vaig tombar en la humida gespa i em vaig
quedar una bona estona mirant les petites llànties del cel. No sabia com reaccionar després
d'aquella trucada. Vaig voler pensar que es tractava d'una broma de molt mal gust, ja que na
Marina devia estar a casa de la seva amiga Paula dormint. Vaig acabar cridant a na Marina,
però no m'ho va agafar. Vaig notar com d'un segon a un altre el meu cor va accelerar com si
volgués sortir-me del pit. No parava de repetir-me a jo mateixa que na Marina estava be. Vaig
tornar a intentar-ho, però amb na Paula. Ella sí m'ho va agafar. Li vaig preguntar per na Marina
i ella es va quedar muda. Al final em va dir que na Marina no s'havia quedat a dormir a ca seva,
sinó que s'havia anat de festa. Na Paula em va donar l'adreça del local i la vaig penjar.
Desesperada em vaig aixecar d'aquella humida gespa i vaig córrer cap al cotxe. En pujar, vaig
posar l'adreça al navegador i vaig arrencar. Mentre conduïa, no paraven de venir-me imatges
de na Marina. De sobte aquelles imatges van desaparèixer. Estava davant d'una multitud de
cotxes parats i persones fora d'ells. Vaig parar el cotxe i vaig baixar. Vaig anar a veure que
passava. Mentre intentava passar entre la multitud vaig escoltar la conversa d'unes dones.
Deien que es tractava d'una menor que havia tingut un accident, que no la podien salvar
perquè havia consumit una gran quantitat de drogues. No podia ser, la meva filla era la que
estava tirada en el sòl. Vaig córrer desesperadament cap a ella. Arribar a ella, la vaig abraçar
amb totes les meves forces, ella em va somriure. Gairebé sense alè em va dir que les petites
llànties li havien complert el seu desig, la seva mare havia arribat a temps per acomiadar-se
d'ella. Jo li vaig suplicar que no em deixés, que allò ho superaríem entre les dues. Em va dir
que jo havia estat el més important per a ella i que mai l'oblidés. En aquell precís moment, vaig
sentir que el meu motiu de vida s'havia marxat. La meva filla havia mort. Això em va destrossar
la vida, tot per culpa de consumir drogues i conduir. Ja han passat vint anys i encara no he
tornat a recuperar les ganes de viure com quan estava na Marina. Us explico això perquè
reflexioneu si veritablement val la pena perdre la vida per una insensatesa. Pensa abans
d'actuar o serà massa tard.