PRODUCCIÓ           ECOLÒGICA           DE CÍTRICSJoan Miquel Segura MartínezEnginyer Tècnic Agrícola - L’Hort d’Aigua – O...
¿QUE ÉS PRODUCCIÓ ECOLÒGICA?•      La Producció Agrària Ecològica (PAE) és un conjunt de pràctiques agrícoles basades en  ...
PRINCIPIS DE LA PAE (I)•      L’objectiu  fonamental  de  l’agricultura  ecològica  és  obtenir  aliments  de  màxima  qua...
PRINCIPIS DE LA PAE (II)2. Proporcionar als cultius i als ramats les condicions vitals que els permetin   dur a terme un d...
PRINCIPIS DE LA PAE (III)6. Utilització òptima i equilibrada dels recursos i potencial local: la finca   ecològica ha dest...
FERTILITZACIÓ EN PAE DE CÍTRICS (I) •      La fertilització del terreny dedicat a lagricultura ecològica és un dels pilars...
FERTILITZACIÓ EN PAE DE CÍTRICS (II) Detalls pràctics •      L’aport Nitrogenat és limitat a un màxim de 170 UF/Ha. (molt ...
MANTENIMENT DEL SÒL (I)Biològic•      A terra hi ha de forma natural una infinitat dorganismes vius que efectuen un «conre...
MANTENIMENT DEL SÒL (II)Mecànic (I)•      No conreu del terreny, sega de l’herba i manteniment de la coberta vegetal.     ...
MANTENIMENT DEL SÒL (II)Mecànic (II)•      Encoixinat amb materials inerts o no.    Joan Miquel Segura Martínez    Enginye...
MANTENIMENT DEL SÒL (III)Encoixinat amb crosta de píJoan Miquel Segura MartínezEnginyer Tècnic Agrícola - L’Hort d’Aigua –...
MANTENIMENT DEL SÒL (IV)Mecànic (III)   •  En cas de necessitat de conreu, la principal condició que ha de complir un arre...
COBERTA VEGETAL (I)Lefecte sobre la fertilitat del sòl rau en:      •  Millora lestabilitat estructural del sòl. Les cober...
COBERTA VEGETAL (II)COBERTES ESPONTÀNIES: Són cobertes normalment temporals i molt heterogènies, ja que  la  seva composic...
TIPUS DE COBERTES VEGETALSTaula 4.- Espècies més comuns en la zona mediterrània, útils en agricultura ecològica. (de Domín...
CONTROL DE PLAGUES I MALALTIES•      Ús de productes naturals, no químics e intent de mantenir depredadors naturals.Plague...
PLAGUES I MALALTIES (I)•      Ús de productes naturals, no químics e intent de mantenir depredadors naturals.Plagues (I):•...
PLAGUES I MALALTIES (II)•      Ús de productes naturals, no químics e intent de mantenir depredadors naturals.Plagues (II)...
PLAGUES I MALALTIES (III)•      Ús de productes naturals, no químics e intent de mantenir depredadors naturals.Malaltíes:•...
COMERCIALITZACIÓ•      El cultiu ecològic fa que tinguem un producte de alta qualitat amb una distinció al mercat. • Canal...
Joan Miquel Segura MartínezEnginyer Tècnic Agrícola - L’Hort d’Aigua – Olivawww.joanmsegura.es – Telf. 618 31 73 29
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Producció Ecològica de Citrics

1,853 views

Published on

Charla sobre cultivo ecológico de cítricos en la V fira de la clementina de Bitem

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
1,853
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
825
Actions
Shares
0
Downloads
11
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Producció Ecològica de Citrics

  1. 1. PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE CÍTRICSJoan Miquel Segura MartínezEnginyer Tècnic Agrícola - L’Hort d’Aigua – Olivawww.joanmsegura.es – Telf. 618 31 73 29
  2. 2. ¿QUE ÉS PRODUCCIÓ ECOLÒGICA?• La Producció Agrària Ecològica (PAE) és un conjunt de pràctiques agrícoles basades en  el  coneixement  agrari  tradicional  actualitzat  encaminat  a  produir  aliments  saludables,  tant  per al consumidor, com per al productor i lentorn, sense fer servir fertilitzants ni plaguicides  químics.• Per tal de garantir el producte davant els consumidors, existeix una normativa de europea,  el Reglament CE 834/2007 sobre producció i etiquetat dels productes ecològics, al que shan  de sotmetre tots els operadors (productors, transformadors i envasadors).• Objectius:  Produir aliments de màxima qualitat nutritiva, sanitària i organolèptica.  Preservar la seguretat alimentària.  Ser mediambientalment sostenible i econòmicament rendible.  Afavorir el desenvolupament rural.  Treballar de forma integrada amb els ecosistemes.  Augmentar o mantenir la fertilitat dels sòls.  Emprar al màxim els recursos renovables i locals.  Evitar les formes de contaminació que puguin resultar de les tècniques agràries.  Mantenir la diversitat genètica del sistema agrari i del seu entorn.  Permetre que els agricultors obtinguin uns ingressos satisfactoris i realitzin un treball gratificant en  un entorn laboral saludable. Joan Miquel Segura Martínez Enginyer Tècnic Agrícola - L’Hort d’Aigua – Oliva www.joanmsegura.es – Telf. 618 31 73 29
  3. 3. PRINCIPIS DE LA PAE (I)• L’objectiu  fonamental  de  l’agricultura  ecològica  és  obtenir  aliments  de  màxima  qualitat,  en  referència a les seves propietats nutricionals, sanitàries i organolèptiques.• L’agricultura  ecològica  no  pretén  tant  maximitzar  la  producció,  com  fer-la  compatible  amb  l’estabilitat de lagrosistema. Per tant les tècniques emprades hauran de complir una sèrie de  principis:1. Evitar al màxim totes aquelles formes de contaminació ambiental que puguin resultar de les tècniques aplicades durant els processos de producció.  En l’agricultura ecològica no s’utilitzen adobs químics, és a dir, aquells adobs que s’han  obtingut  mitjançant  síntesi  química  del  nitrogen  de  laire  i  per  solubilització  per  tractament  químic  de  minerals  naturals.  Aquests  processos  requereixen  grans  quantitats  d’energia  i  són  contaminants.  A  més,  és  fàcil  que  aquests  adobs  solubles  interfereixin negativament en els processos naturals dels ecosistemes i, en el cas dels  adobs nitrogenats, contaminin les aigües superficials i sub-terrànies.  Tots el plaguicides i herbicides compostos per productes químics de síntesi o produïts  per enginyeria genètica estan prohibits. Joan Miquel Segura Martínez Enginyer Tècnic Agrícola - L’Hort d’Aigua – Oliva www.joanmsegura.es – Telf. 618 31 73 29
  4. 4. PRINCIPIS DE LA PAE (II)2. Proporcionar als cultius i als ramats les condicions vitals que els permetin dur a terme un desenvolupament el més natural possible.3. Emprar al màxim els recursos renovables, reciclant tots els residus generats a l’explotació.4. Integrar, en la mesura del possible, les activitats agrícoles i ramaderes.  Els animals juguen un paper important tancant els cicles de nutrients, aportant  fem per a ladobat dels conreus i permetent ampliar la varietat de les rotacions  amb la introducció de conreus farratgers.2. Mantenir la diversitat genètica del sistema agrari i del seu entorn immediat, treballant amb aquelles espècies, varietats i races més adaptades a les condicions locals, potenciant sobretot la recuperació i millorament de les autòctones.Joan Miquel Segura MartínezEnginyer Tècnic Agrícola - L’Hort d’Aigua – Olivawww.joanmsegura.es – Telf. 618 31 73 29
  5. 5. PRINCIPIS DE LA PAE (III)6. Utilització òptima i equilibrada dels recursos i potencial local: la finca ecològica ha destar plenament relacionada amb el medi que lenvolta de dun punt econòmic i social.   Hem  dutilitzar  preferentment  els  recursos  propis  de  la  nostra  zona  (residus  orgànics,  varietats  locals,  mà  dobra,  etc)  així  com  orientar  les  nostres  produccions per cobrir les necessitats del mercat local. Aquesta relació amb el  medi  que  ens  envolta  ha  de  ser  equilibrada  i  mútuament  enriquidora,  contribuint, en la mesura del possible, a la conservació del medi ambient.6. En general, l’aprofitament i potenciació de tots els mecanismes i equilibris naturals dels sistemes agrícoles, els quals han de treballar a favor de lagricultor i ramader, i no en contra d’ells.Joan Miquel Segura MartínezEnginyer Tècnic Agrícola - L’Hort d’Aigua – Olivawww.joanmsegura.es – Telf. 618 31 73 29
  6. 6. FERTILITZACIÓ EN PAE DE CÍTRICS (I) • La fertilització del terreny dedicat a lagricultura ecològica és un dels pilars daquesta forma  de cultiu.  • En lagricultura ecològica no es pretén nodrir directament la planta, sinó estimular el conjunt, és a dir el sòl i la planta, mantenint o millorant la fertilitat del sòl «afavorint el complex argil- húmic i el desenvolupament dels microorganismes del sòl». • La matèria orgànica és la base de la fertilització, encara que també es poden utilitzar com a  fertilitzants  labonat en verd  que  consisteix  a  conrear  i  enterrar  una  planta,  perquè  en  descompondre es converteixi en abonament, especialment utilitzant lleguminoses, aquestes  enriqueixen el sòl especialment en nitrogen gràcies a bacteris que viuen en les seves arrels i  que  fixen  el  nitrogen  atmosfèric,  i  que  la  planta  en  ser  enterrada  cedeix  al  sòl  en  forma  dabonament. • Contràriament  al  que  es  creu,  mantenir  el  sòl  cobert,  ajuda  a  conservar  millorant  laprofitament de laigua i els nutrients. Sempraran cobertes vegetals vives, embuatat, etc. • Els  abonaments  minerals  que  es  poden  utilitzar  són  els  procedents  de  fonts  naturals  que  hagin estat extrets per processos físics. • És  molt  pràctic  que  el  fertilitzant  sigui  de  producció  pròpia,  un  dels  més  utilitzats  és  la  producció de compost. Joan Miquel Segura Martínez Enginyer Tècnic Agrícola - L’Hort d’Aigua – Oliva www.joanmsegura.es – Telf. 618 31 73 29
  7. 7. FERTILITZACIÓ EN PAE DE CÍTRICS (II) Detalls pràctics • L’aport Nitrogenat és limitat a un màxim de 170 UF/Ha. (molt just per als marcs de plantació  habituals de 400 a 500 arbres/Ha. • Complement  amb  fertilització  mineral  de  macronutrients  (sulfats  de  potasa  o  magnesi,  roques fosfóriques). • Complement de micronutrients (sulfats de cinc i manganés, quelats de ferro, etc. • Fertilització  foliar  important  en  moments  puntuals,  ús  de  cremes  de  algues  i  aminoàcids  d’origen vegetal. Joan Miquel Segura Martínez Enginyer Tècnic Agrícola - L’Hort d’Aigua – Oliva www.joanmsegura.es – Telf. 618 31 73 29
  8. 8. MANTENIMENT DEL SÒL (I)Biològic• A terra hi ha de forma natural una infinitat dorganismes vius que efectuen un «conreu» continuat: les  arrels  en  explorar  a  la  recerca  daigua  i  nutrients,  els  cucs,  insectes  i  rosegadors,  amb  les  seves  galeries, altres organismes amb les seves exsudacions i residus que ajuden a unir les partícules dargila  i humus.• Tampoc cal menysprear la gran quantitat de matèria orgànica que aporten aquests organismes així com  la conversió de la matèria orgànica en material assimilable per les plantes.• Diverses experiències realitzades han demostrat que el treball biològic té avantatges sobre el mecànic.  Com són: – No  sespesseix  el  sòl  en  passar  pel  sòl,  el  que  comunament  passa  en  treballar  la  terra  amb  maquinària i que obliga a realitzar cada cert temps un treball més profund. – En tallar lherba i deixar-la com embuatat es produeixen diverses millores, duna banda el sol no  asseca el terreny conservant la humitat i daltra banda serveix de protecció als microorganismes i  altres organismes.• Daltra banda, les plantes adventícies, o també «males herbes», serveixen de hoste als insectes útils,  absorbeixen  el  nitrogen  que  duna  altra  manera  es  perdria  en  evaporar  a  latmosfera  i  que  després  tornen a cedir a terra en convertir en compost. I si la planta té arrels profundes com lalfals, el que menja  la vaca, llavors extreu nutrients que duna altra manera resulten inaccessibles per a altres plantes amb  sistemes  radiculars  menys  capaços  daprofundir.  Per  evitar  que  el  camp  sompli  dadventícies,  es  realitzen rotacions de cultiu amb falses sembres i programes dabonat equilibrat. Joan Miquel Segura Martínez Enginyer Tècnic Agrícola - L’Hort d’Aigua – Oliva www.joanmsegura.es – Telf. 618 31 73 29
  9. 9. MANTENIMENT DEL SÒL (II)Mecànic (I)• No conreu del terreny, sega de l’herba i manteniment de la coberta vegetal. – Ús de desbrossadores o moledores pel centre del frau i sega manual Joan Miquel Segura Martínez Enginyer Tècnic Agrícola - L’Hort d’Aigua – Oliva www.joanmsegura.es – Telf. 618 31 73 29
  10. 10. MANTENIMENT DEL SÒL (II)Mecànic (II)• Encoixinat amb materials inerts o no. Joan Miquel Segura Martínez Enginyer Tècnic Agrícola - L’Hort d’Aigua – Oliva www.joanmsegura.es – Telf. 618 31 73 29
  11. 11. MANTENIMENT DEL SÒL (III)Encoixinat amb crosta de píJoan Miquel Segura MartínezEnginyer Tècnic Agrícola - L’Hort d’Aigua – Olivawww.joanmsegura.es – Telf. 618 31 73 29
  12. 12. MANTENIMENT DEL SÒL (IV)Mecànic (III) •  En cas de necessitat de conreu, la principal condició que ha de complir un arreu, és no  voltejar el sòl en profunditat per no alterar lordre natural del sòl, treballant amb saó i no  abusant  dels  mateixos,  evitant  en  part  daquesta  forma  els  efectes  indesitjables  del  conreu mecànic com la mineralització del sòl i la compactació del mateix pel pes de la  maquinària.Joan Miquel Segura MartínezEnginyer Tècnic Agrícola - L’Hort d’Aigua – Olivawww.joanmsegura.es – Telf. 618 31 73 29
  13. 13. COBERTA VEGETAL (I)Lefecte sobre la fertilitat del sòl rau en: •  Millora lestabilitat estructural del sòl. Les cobertes vegetals protegeixen el sòl  contra lerosió,  perquè  impedeixen el  cop  directe  de la pluja,  milloren la infiltració,actuen com a  barrera contra el  vessament, i subjecten la terra amb les arrels. A  més  lexistència  despècies amb diferents sistemes radiculars fa  que les arrels penetrin  el subsòl compactat  afavorint la  formació de macropors. •  Millora el balanç hídric ja que milloren lemmagatzematge daigua  en el sòl, en  augmentar  la infiltració i  disminuir levaporació  de  laigua que  es  troba  sota la  coberta en  les èpoques més caloroses. La manca de coberta vegetal augmenta la  insolació sobre  el sòl facilitant la pèrdua daigua. Un terreny desproveït de vegetació  està exposat  de  manera  directa  al  sol, augmentant la seva temperatura, produint levaporació de laigua que conté, la formació desquerdes  de dessecació en les argiles i la seva endurimenta. •  Millora el contingut de matèria orgànica. Laportació de massa vegetal i la major  diversitat edàfica  útil permet  augmentar  el  contingut  de matèria orgànica a  la  cap  a  més  superficial del  sòl. A  més  de presentar una major disponibilitat de macro i micronutrients per al cultiu.Realitzar  un bon maneig de la coberta vegetal també té un  efecte beneficiós sobre  el control de plagues i malalties ja que  laugment de biodiversitat vegetal comporta  una major diversitat daliment i microhàbitats que afavoreixen laugment denemics naturals.  Joan Miquel Segura Martínez Enginyer Tècnic Agrícola - L’Hort d’Aigua – Oliva www.joanmsegura.es – Telf. 618 31 73 29
  14. 14. COBERTA VEGETAL (II)COBERTES ESPONTÀNIES: Són cobertes normalment temporals i molt heterogènies, ja que  la  seva composició ve donada principalment pels recursos hídrics de què es disposa, el sistema de conreu o sega, etc. • Ràpida descomposició dels seus restes vegetals, amb una baixa o molt baixa protecció del sòl. •  Les espècies vegetals que la componen sovint són molt diverses de manera que  la  major  dificultat  que  planteja el cultiu amb aquest tipus de coberta viva és ladequat maneig de les males herbes, el que podria  ocasionar certs problemes, com la inversió de flora. •  En el  cas que susi la sega mecànica amb desbrossadora,  la vegetació pot  evolucionar cap  a espècies perennes, de fàcil rebrot i rastreres, totes elles de difícil control amb desbrossadora. COBERTES SEMBRADES: es basa en la sembra una o diverses espècies adaptades al cultiu en secà amb sembradores diverses, o fins i tot amb adobadores de tipus centrífuga o a mà. El preu de la llavor, tot i que variable en funció del tipus de llavor, en molts casos pot resultar bastant econòmic.• Els  avantatges de la sembra de  cobertes,  sobretot els primers anys dagricultura  ecològica,  és la  selecció  despècies i el millor control de la coberta vegetal ja que es coneix el seu cicle, que normalment sol ser de  tardor-hivern. a)  Gramínies cultivades (civada, ordi, sègol, etc.) b)  Gramínia espontànies (fenàs, brom, etc.). c)  Cobertes vegetals de lleguminoses sembrades (veces, trèvols, tramussos, altres). d)  Cobertes formades a base duna barreja de llavors de gramínies i lleguminoses (veces, civada). Joan Miquel Segura Martínez Enginyer Tècnic Agrícola - L’Hort d’Aigua – Oliva www.joanmsegura.es – Telf. 618 31 73 29
  15. 15. TIPUS DE COBERTES VEGETALSTaula 4.- Espècies més comuns en la zona mediterrània, útils en agricultura ecològica. (de Domínguez Gento, Roselló Oltra y Aguado,2002). ESPECIE DOSI1 M.V.2 / M.S.3 N OBSERVACIONS4LEGUMINOSES (Simbiòtiques amb bacteris Rhizobium) anuals (de curt període de cultiu, discontinu) Sensible  al  frío;  semi-erecta  (necesita  tutor,  se  asocia  a  gramíneas  o  similar),  raíz  profunda. Veça (Vicia sativa L.) 50-100 40 / 8 100 Abundancia en pulgones, atrae depredadores generalistas. 350 mm. P/O.Edrols (Vicia ervilia (L.) Willd.) 20-80 30-40 / 3-8 Tapizante, suelo calizo; raíz profunda. 250 mm. P/O.Faba farratgera (V. faba L. var. Equina) 150-200 30-40 / 3-8 50 Terrenos arcillosos y calizos. Resiste frío. Si se cosecha tenemos menor M.V. (20-25 t/ha). O. No es un buen fijador de N, pero tiene muy buen crecimiento, sobre todo en invierno mediterráneo. Pèsol farratger (Pisum sativum L.) 150-200 15-40 / 3-8 Si se cosecha se obtienen entre 8-25 t/ha de M.V. P/O.Cacauet (Arachys hypogaea L.) 130-200 30-40 / 3-8 20-60 Terrenos arenosos y ácidos. Cuando se recolecta, el balance de N puede ser negativo (extrae). P. Semi-erecto, raíz profunda, escasa cobertura, flores atractivas. Suelo arcilloso calcáreo; hay  spp. Enclova, sulla (Hedysarum coronarium L.) 6-25 25-45 / 8-15 de raíz comestible (H. humile L.). 250 mm. P/O.Medicago nigra (L.) Krock. M. rugosa, M. Rastrera. Resemilla fácil en nuestro clima. Colonizan un alto % a final de invierno, agostándose a  8-12 10-25 / 2-5truncatula final de primavera (no compiten por agua). 300 mm. P/O.Trèvol (Trifolium subterraneum L.) 6-30 10-25 / 2-5 Autosiembra. Resiste sequía; pH<8.LEGUMINOSAS perennes (de largo periodo de cultivo o cobertura permanente). Raíces profundas, airea suelos con asfixia. Resiste sequías y encharcamientos; gran atracción Herba alfals (Medicago sativa L.) 25-30 15-60 / 4-8 200 fauna auxiliar; interesan variedades que de bajas necesidades hídricas, con < 250 mm. P/O. Crecimiento medio-lento, clima suave, sin heladas, suelos francos, sin demasiada sombra. Trèvol blanc (Trifolium repens L.) 5-10 10-15 / 1,5-3 100 Estolonífera. Buena cobertura y biomasa. Atractiva fauna interesante. 600-900 mm. P/O. Rápido, potente masa radicular y biomasa, buena para climas cálidos, decumbente o erecto, Trèbol dolor (Melilotus officinalis (L.) Pall i  10-25 25-40 / 5-10 resiste sombra; incluso tierras calizas; crece durante invierno-primavera; ideal para resiembra. Melilotus alba Medik.) 250-300  mm. P/O. 4-6 Raíz profunda, lenta, resistente a sequía y frío (continental). Mala cobertura, complementaria. 350-Cuernecillo del campo (Lotus corniculatus L.) poca 5 500 mm. P.OTRAS ESPECIES FIJADORAS DE N Están de forma natural en los suelos ecológicos. Existen preparados de microorganismos a la Bacterias no simbióticas del suelo 7-30 venta. 1: DOSI = Dosis de sembra en kg de llavor per Ha de terreny (kg/Ha). 2: M.V. = Tones de matèria verda produïda per Hectàrea de terreny (t/ha) i per sega. 3: M.S. = Matèria seca produïda per hectàrea de terreny (Tm/Ha) i per sega. 4: Los mm. indiquen la pluja mínima adequada per a que la planta vegete en condicions. Els símbols de la època de sembra son P= primavera, O= Tardor Joan Miquel Segura Martínez Enginyer Tècnic Agrícola - L’Hort d’Aigua – Oliva www.joanmsegura.es – Telf. 618 31 73 29
  16. 16. CONTROL DE PLAGUES I MALALTIES• Ús de productes naturals, no químics e intent de mantenir depredadors naturals.Plagues principals:• Cotxinilles: – Poll roig de california / Poll gris / Poll blanc de la llimera / Serpetes. Ús de olis parafínics o  sabons potàsics. – Caparreta negra: Ús de olis parafínics o sabons potàsics. – Caparrta xinesa: Ús de olis parafínics o sabons potàsics. – Cotonet: Solta de Criptolaemus  i Sabó potàsic.• Pulgons: Sabó potàssic u oli mineral + oli de neem, purí d’ortiga, piretrines naturals, quassia,  extracte de all o de pebre picant, citronella• Mosca blanca: Sabó potàssic u oli mineral + oli de neem• Polilles: – Prays i barreneta: Bacillus thurighiensis• Minador: Oli mineral + oli de neem• Mosca de la fruita: Trampes u tractament pedaç amb spinossad Joan Miquel Segura Martínez Enginyer Tècnic Agrícola - L’Hort d’Aigua – Oliva www.joanmsegura.es – Telf. 618 31 73 29
  17. 17. PLAGUES I MALALTIES (I)• Ús de productes naturals, no químics e intent de mantenir depredadors naturals.Plagues (I):• Cotxinilles: – Poll roig de california / Poll gris / Poll blanc de la llimera / Serpetes. Ús de olis parafínics o  sabons potàsics. – Caparreta negra: Ús de olis parafínics o sabons potàsics. – Caparrta xinesa: Ús de olis parafínics o sabons potàsics. – Cotonet: Solta de Criptolaemus  i Sabó potàsic.• Pulgons: Sabó potàssic u oli mineral + oli de neem, purí d’ortiga, piretrines naturals, quassia,  extracte de all o de pebre picant, citronella• Mosca blanca: Sabó potàssic u oli mineral + oli de neem Joan Miquel Segura Martínez Enginyer Tècnic Agrícola - L’Hort d’Aigua – Oliva www.joanmsegura.es – Telf. 618 31 73 29
  18. 18. PLAGUES I MALALTIES (II)• Ús de productes naturals, no químics e intent de mantenir depredadors naturals.Plagues (II):• Polilles: – Prays i barreneta: Bacillus thurighiensis.• Minador: Oli mineral + oli de neem• Mosca de la fruita: Trampes u tractament pedaç amb spinossad.• Aranyes (roja o parda): Oli mineral, sofre, vinagre.• Formigues: Sabó potàssic, plantes repel·lents.• Caragols: fosfat triferric granulat Joan Miquel Segura Martínez Enginyer Tècnic Agrícola - L’Hort d’Aigua – Oliva www.joanmsegura.es – Telf. 618 31 73 29
  19. 19. PLAGUES I MALALTIES (III)• Ús de productes naturals, no químics e intent de mantenir depredadors naturals.Malaltíes:• Aiguat, gomosis: Compostos de coure, fosfits potàsics d’origen natural.• Antragnosis: Compostos de coure.• Armillària, Rosellinia: Rotació de conreus. Joan Miquel Segura Martínez Enginyer Tècnic Agrícola - L’Hort d’Aigua – Oliva www.joanmsegura.es – Telf. 618 31 73 29
  20. 20. COMERCIALITZACIÓ• El cultiu ecològic fa que tinguem un producte de alta qualitat amb una distinció al mercat. • Canals comercials: – Venta a intermediaris (Cooperatives o comerços especialitzats). • Preus més baixos • Mateixos problemes que en cultiu convencional. – Venta directa (productor defensa el seu propi producte): crear marca pròpia de  qualitat. • Mercats agroecològics (Xarxa en tota Catalunya). Son periòdics, normalment  mensuals. • Cerca de tendes especialitzades. •  Per  internet. Joan Miquel Segura Martínez Enginyer Tècnic Agrícola - L’Hort d’Aigua – Oliva www.joanmsegura.es – Telf. 618 31 73 29
  21. 21. Joan Miquel Segura MartínezEnginyer Tècnic Agrícola - L’Hort d’Aigua – Olivawww.joanmsegura.es – Telf. 618 31 73 29

×