Suplement Setmanari de l'Alt Empordà (21 de gener de 2020)

1. FIGUERES,
CENTANYS
DEGESTIÓPÚBLICADEL’AIGUA
FIGUERES,
CENTANYS
DEGESTIÓPÚBLICADEL’AIGUA
JOSEPMARIACAÑELLAS.ÀLBUMRUBAUDONADEU-BIBLIOTECAFAGESDECLIMENTDEFIGUERES
Dones omplint càntirs a la font
de la Rambla (1888-1889).
Suplement especial
DIMARTS, 21 DE GENER DEL 2020
EMPORDA
SETMANARI DE L’ALT

2. JOAN ARMANGUÉ RIBAS 
E
lprojectequemillorsimbolitzaaFigue-
reslarelacióvila-castell,amitjansdelse-
gle XIX, és l’aprofitament per a la muni-
cipalitatdelesaigüessobrantsdelcastell
de Sant Ferran. L’Ajuntament sol·licità quatre
vegadeslacessiód’aquestesaigües,anys,
,  i , i malgrat la seva concessió,
només aquesta darrera s’executà.
L’autordelprojecte,JosepRocaiBros,arqui-
tectedelcomúimestremajordefortificacions
deaclassedelcastelldeSantFerran,fouelmi-
llor lligam entre l’Ajuntament i el Castell per a
l’execuciód’unaobraquerepresentàunagran
milloraperal’abastamentd’aiguaalapoblació
figuerenca, que fins a la posada en funciona-
ment d’aquest servei l’obtenia de pous i fonts.
A la sessió de  de desembre de  de
l’AjuntamentdeFigueres,presiditperl’alcalde
JoanGarcia, esdonàcomptedelaresoluciógo-
vernamental:«SedacuentadeunoficiodelExc-
mo. Sr. Comandante general de la provincia de
fecha  del actual y de otro del Sr. Gobernador
de la plaza de San Fernando, de la de ayer, en
losquevatranscritodelaR.Ordenexpedidapor
el Excmo. Sr. Ministro de la Guerra de  de no-
viembre último por el cual S.M. la Reina, (que
Dios guarde), ha tenido a bien conceder a este
Ayuntamiento todas las aguas que por sobran-
tes salen de las cisternas de dicha plaza de San
Fernando después de llenas, bajo las condicio-
nes que en dicha Real Orden se expresan. Se
acuerda que pasen ambas comunicaciones al
arquitecto de este común D. José Roca y Bros
para que ilustre al Ayuntamiento en el particu-
lar,paraacordarlomásconveniente».Alcapde
 mesos, a la sessió municipal de  de gener
de , sota la presidència de l’alcalde Josep
PuigiJutge,s’aprovaelplànolielpressupostde
les obres de conducció de les aigües sobrants
del Castell.
L’ETAPA EXECUTIVA
Elspropdemesosdel’alcaldiad’AbdonTer-
radassignificarenl’etapaexecutivad’obresper
posarenfuncionamentaquestservei.Delapri-
mera acció que emprèn, n’informa a la sessió
municipaldedenovembrede,unmes
i mig després de prendre possessió com a al-
calde.SónlesgestionsambLluísNeyradeGor-
got per a la cessió de la torre de la seva casa, a
fi d’habilitar-hi el dipòsit de l’aigua que ha de
baixar del Castell. Explica que han convingut
quetinguidretaplomesd’aiguai,amésamés,
haexigitpodergaudirdelallotjadelteatre,sota
les mateixes condicions que els propietaris de
llotges. S’aproven aquestes condicions i en la
sessiódeldenovembreesprocedeixal’apro-
vaciódefinitivadel’esborranyd’escriptura,així
com l’acord de delegar a l’alcalde primer, Ab-
donTerradas,ialsíndicprimer,MiquelLloga-
ya,lasignaturadelconveniambLluísNeyrade
Gorgot,actequetéllocl’dedesembredavant
del notari Josep Draper.
D’aquesta forma, es tanca un tema impres-
cindible pel bon subministrament d’aigua a la
població.L’entesaentrel’alcaldeielpropietari,
de diferent ideologia, mostra el pragmatisme
d’Abdon Terradas en l’exercici del seu càrrec.
Unamostraqueaquesttemanoafectàlare-
lació entre ambdós, la trobem al cap de dues
setmanes quan, a la sessió municipal de  de
desembre, davant la terna presentada per la
junta administrativa de l’Hospital, l’Ajunta-
mentnomenà,comarepresentantdelaclasse
dels nobles, Lluís Neyra de Gorgot.
A la mateixa sessió del  de novembre, l’al-
caldeAbdonTerradasinformaquelacomissió,
nomenadaper aestudiarlaconduccióalavila
de les aigües del Castell, proposava substituir
els tubs de ferro colat de la canonada per uns
altres de terrissa, per motius de salubritat del
material.Ambl’aprovaciód’aquestcanvis’ini-
ciàlatramitaciódelesobresambmoltaceleri-
tat.
Alasessiódeldedesembre,l’alcaldeTer-
radas dona compte d’un ofici del comandant
TRES ALCALDES
FIGUERENCS
pioners en la gestió
pública de l’aigua
al segle XIX
Aquest gener del 2020 es compleixen 100 anys de la
municipalització del servei d’aigua potable a la ciutat de Figueres.
Recordem els antecedents històrics, el procés d’implantació del
servei i el seu desenvolupament fins a la creació de Fisersa el 1986
100ANYSD’AIGUAPÚBLICASUPLEMENT2 3
Els Arcs del Castell fotografiats el 1888-1889.
Josep Maria Cañellas. Àlbum Rubaudonadeu
Biblioteca Fages de Climent de Figueres.
El polític republicà
Abdon Terradas va ser
alcalde de Figueres a mitjans
del segle XIX. ARXIU

3. d’enginyersdelCastell,onexpressavalacon-
formitat que es procedís a la subhasta de les
obresdeconducciódelesaigües.Enaquesta
mateixasessió,s’aprovenlescondicionseco-
nòmiques i facultatives i es convoca la sub-
hasta.Alcapdedeudies,alasessiódeldia,
l’alcaldecomunicaquelasubhastafouafavor
del paleta Pere Anglada.
En aquesta mateixa sessió, s’informa de la
comunicaciódelgovernadormilitardelCas-
tell, Antonio Ros y Pagès, plantejant que
l’Ajuntamentarrangilacanonada,quevades
de la vila de Llers fins al Castell. S’acorda fer
abans una inspecció. Pocs dies després, a la
sessiódeldegenerde,s’aprovareparar
la canonada i encarregar les obres a jornal al
paleta Pere Anglada.
Unnouentrebancsorgeixdurantl’execució
delesobres.Alasessiódedegener,l’arqui-
tecte Roca i Bros i el paleta Pere Anglada in-
formen el plenari que a les obres de conduc-
ció de les aigües caldrà canviar el tipus de ra-
jols previstos, en haver deixat de fabricar-se,
perunsaltres.S’acordaqueesfaràaixímentre
es garanteixi la mateixa qualitat.
Mentrestant,lesobrescontinuenabonrit-
me, tant l’Ajuntament com el comandament
militardelCastellprenenmesuresdecontrol.
Així,mentreelconsistori,alasessiódelde
febrer,nomenaelregidorJoanGiraltiSalabert
com a representant a la comissió de les es-
mentades obres; es dona compte d’un ofici
del comandant d’enginyers, requerint que
abans d’esgotar-se el pressupost aprovat,
s’han d’acabar les obres previstes al mateix
Castell.Lesrelacionsentrelesduespartsforen
constantseneltempsdeduradadelesobres.
El darrer acord amb el governador militar
i la comissió encarregada del seguiment de
les obres, del qual l’alcalde Terradas informa
a la sessió municipal de l’ de maig de ,
ésl’oferimentdeplomesmésdelesautorit-
zadesireservadesenexclusivapelsubminis-
tramentdelsafareigpúblic,conegutcomdels
Fossos, situat a la cantonada del carrer Eres
de la Vila i la plaça de la Palmera.
VENDA D’AIGUA A PARTICULARS
Pocs mesos abans de la presa de possessió
d’Abdon Terradas, l’Ajuntament, per a poder
finançarelcostdelesobres,oferílavendad’ai-
gua als particulars, amb el fi que poguessin
connectar-sedirectamentdesdelmateixdo-
micili i establí les condicions econòmiques
d’aquesta connexió, a la qual s’acolliren un
bonnombredefamíliesbenestantsdelavila.
Almateixtemps,s’acordàconstruirvuitnoves
fonts públiques en diversos punts de la vila.
El nou ajuntament, encapçalat per Terradas,
donàcontinuïtatatotselsacordspresos,tan-
cà nous acords i executà les obres.
No existeix constància si aquestes finalit-
zaren dins el seu mandat municipal, ni de la
datadelaposadaenfuncionamentd’unser-
veiquesignificàunamilloraimportantperals
figuerencs.Peròésevidentquel’impulsdefi-
nitiu per a la prestació d’aquest nou servei es
materialitzàenl’etapadel’alcaldeAbdonTe-
rradas.
EMPORDÀDIMARTS, 21 DE GENER DEL 2020
APROFITAMENT DE LES AIGÜES SOBRANTS
DEL CASTELL DE SANT FERRAN
L’aprofitamentdelesaigüessobrantsdelCastell,queaquestobteniadelaminadelsFrares
de Llers i era conduïda a través de l’aqüeducte, conegut com els Arcs del Castell, i la seva
canalització fins a la Torre Gorgot, és un bon exemple del binomi vila-castell d’aquests
temps. Va ser un procés en el qual intervingueren diferents alcaldes i dins el qual Abdon
Terradasgestionàambdecisióieficàciaelprojecte,juntamentambRocaiBros,comapunta
AlfonsMartínezPuigenlasevatesidoctoral:«Enaquestamilloraurbanaintervédemanera
definitivaJosepRocaiBros,tantcomarquitectemunicipalcomamestremajordefortifi-
cacions amb el benentès que es tracta d’una mena d’infraestructura mixta que sortia del
CastellperòrevertiasobreFigueres,enunexemplemésquesignificatiudeconvivènciai,
en aquest cas, bon veïnatge atès que aquesta canalització suposa una millora en molt de
lavidaquotidianadelsfiguerencs».
NO PODEM OBLIDAR
EL PAPER DECISIU
DELS BATLLES JOAN
GARCIA, JOSEP PUIG
I ABDON TERRADAS
PELS VOLTS DE 1850 Aquestprimerserveidesubministra-
mentd’aiguaadomicilisparticulars,
a part de fonts públiques, durà 
anys; fins que la insuficiència de
l’abastamentprovinentdelesaigües
sobrantsdelCastellmotivàlacreació
de la societat Aloy y Compañía l’any
, una història explicada per Jo-
sep Maria Bernils i Mach a l’article
«Les fonts i les aigües de Figueres»
(Annals IEE, ).
La privatització del servei, amb el
subministrament d’aigua de nous
punts de captació, funcionà durant
 anys, fins a la seva municipalitza-
cióaprovadaalplemunicipaldeldia
 de gener de , presidit per l’al-
caldeMariàPujulà(UnióFederalNa-
cionalista Republicana), però tot el
procés fou liderat i defensat pel regi-
dor del mateix partit, Vicenç Ros i
Marisch. Des d’aleshores, el servei
municipald’abastamentd’aigua,ac-
tualment gestionat per l’empresa
municipal Fisersa, ha experimentat
una millora en consonància amb la
demanda de la població figuerenca.
Quan fa cents anys de la munici-
palització del servei d’abastament
d’aigua,nopodemoblidarelspioners
d’aquest servei quan molts anys
abans, a la dècada dels anys  del
segle XIX, els ajuntaments presidits
pelsalcaldesJoanGarcia,JosepPuig
i Jutge i Abdon Terradas ja varen fer
les seves primeres aportacions.
DELS PRECEDENTS
INICIALS FINS ALS
NOSTRES DIES
La Rambla de Figueres a cavall dels dos segles
amb la font de la part baixa. Lucien Solignac
El dipòsit
que regulava
la distribució
de l’aigua a la
Torre Gorgot.
Circa 1931-
1936. Arxiu
municipal de
Figueres-AMF
(Frederic
Cofán).

4. JORDI JORDÀ CASADEMONT 
A
quests dies es
compleixen
cent anys, un
segle, de la
compra, per part de
l’AjuntamentdeFigue-
res, de la companyia
d’aigua potable Ignacio
de Aloy y Cia, i la seva
municipalització, que va
ser la solució en aquell
moment per obtenir la
quantitatilaqualitatd’aigua
necessàriesperalsubministra-
ment a la població. El ple muni-
cipal va aprovar la compra el dia 
degenerde,laJuntaMunicipalla
varatificareldiadegeneriesvasignar
l’escripturadecompraeldiadefebrerdavant
elnotariMartíMestres.
Abans d’arribar a aquest punt, es va fer molt
camí i val la pena anar al principi de la història
perconèixer-homillor.Sibél’aprofitamentdeles
aigüessobrantsdelcastelldeSant Ferranvaser
moltpositiu,noerasuficientniespodiaassegu-
rar,sobretotenèpoquesdesequera,jaqueelsub-
ministramentalafortalesaeraprioritari.Peraltra
banda, la població de Figueres anava augmen-
tant i cada vegada necessitaria més aigua, així,
un empresari figuerenc, l’hisendat Ignacio de
Aloly,vapensarquealaciutatliconveniaunnou
subministrament, més potent, amb cabal sufi-
cient per a totes les necessitats, i que podia ser
un bon negoci, i va crear la societat Ignacio de
Aloy y Cia, que reuní un cabal d’aigua potable
«perl’úsdediferentsparticulars,peralpúblicde
Figueresiperregaralgunespropietats.»
Aquestasocietatesvaformalitzar,ambunca-
pitalsocialdequarantamilescuts,davantelno-
tariRamondePagès,eldemaigde,amb
lapresènciadetotselsaccionistes,tambéhisen-
dats,senyorsIgnacioBaitgiOrdis,advocatipro-
pietari;JoaquimdeTraveriRovirola,propietari;
Lázaro Riera i Serrats, del comerç; Jaume Vial i
Cos, propietari; Joan Castelló i Comas, del co-
merç; Joan Conte Lacoste, procurador; Josep
ConteLacosteiRibas,notari;FrancescGelabert
i Cortada, adroher; Benito Alfaras i de Alvarez,
hisendat; Eusebi de Genover i Ferrer, hisendat;
AntoniSansiSerra,doctorenfarmàcia;Francis-
co Orista i Corrons, propietari; Narcís Pont i
Aguer, doctor en lleis i propietari; Geroni Ros i
Vilallonga, adober i propietari; Llorenç Miege-
ville i Pla, impressor, i Josep Porret i Salvia, pro-
pietari,veïnstotsdeFigueresaexcepciódelse-
nyor Alfaras, que ho era del Port de la Selva. Els
objectius eren subministrar aigua potable als
particulars que ho demanessin, normalment
ambpoderadquisitiuelevat;alapoblació,mit-
jançantlesfontspúbliquesqueinstal·lésl’Ajun-
tamentaunpreureduïtiacordat,iperregaral-
guns horts i terrenys, una vegada complerts els
primersobjectius,queerenprioritaris.Esvaren
ferlesinstal·lacionsd’aiguaambdipòsits,onre-
collienlaqueveniadeVilafant,aunterrenydel
senyorDeAloyalcostatdel’anomenadaErad’en
Deseya,elqueavuiserialacantonadadelcarrer
Via Emporitana amb l’avinguda Salvador Dalí,
desd’onsortirenelsrepartidorsperdistribuir-la
perlaciutat.
La relació de l’empresa I. de Aloy y Cia amb
l’Ajuntamenthaviadeserconstantiperinteres-
sos d’ambdues parts, que cercaven sempre la
manera d’obtenir solucions profitoses per a les
LA MUNICIPALITZACIÓ
DE LES AIGÜES
a partir de la compra
d’Ignacio de Aloy y Cia
Durant aquests anys es varen anar instal·lant
pels carrers i places de Figueres fonts públiques
per als veïns, a un preu reduït acordat
entre la companyia i l’Ajuntament
100ANYS D’AIGUA PÚBLICASUPLEMENT4 5
LA CREACIÓ D’UNA COMISSIÓ D’AIGÜES EL 1921
I LA PROBLEMÀTICA DELS POUS CONTAMINATS
L’estudi, preparació i negociacions de la compra d’aquesta so-
cietat,elsvaportarenVicençRosiMarisch,quevadedicarmolt
temps i esforços a aquest afer, primer com a regidor preparant-
ho, després com a alcalde, polint tots els serrells que varen que-
dar,quevarensermolts,aixícomaguantarlapressiódel’oposi-
ció,quevasermoltforta,tantenelsplenscomalapremsalocal.
El regidor de la minoria radical, Luis López-Rodríguez, s’hi va
oposar frontalment, com acostumava a fer amb tot el que pro-
posaval’equipdegovern,igeneravaunsdebatsmoltintensosals
plensmunicipals,peròcomquetambéeradirectordelsetmanari
Libertad,lapolèmicadelacompradelacompanyiad’aigualava
traslladar al paper, amb unes crítiques molt dures a la compra i
al mateix Vicenç Ros per la seva gestió. Aquest, en un tens ple,
fins i tot va plantejar als regidors que consideressin «si era o no
dignedecontinuarassegutenelConsistori»iesvaretirarperquè
poguessin manifestar-se obertament. Tots els regidors, fins i tot
algunsdel’oposició,varenconcloureque«segonsesdedueixdel
manifestat,elConsistoriescomplauatenirentreellsunregidor
Segell original de
l’empresa d’aigües
Ignacio de Aloy y Cia.
Reglament d’ús de la
companyia amb les
normes per als abonats.

5. duesbandes,aixíelConsistorilideixains-
tal·lar les canonades pel subsòl i a canvi la
companyia rega les places i els carrers del
centreifacilitatotal’aiguanecessàriaencas
d’incendi, tot de manera gratuïta. Durant
aquests anys es varen anar instal·lant pels
carrers fonts públiques per als veïns, a un
preureduïtacordatentreambduesentitats.
SOTA LA PRESIDÈNCIA DE PUJULÀ
A partir de , l’Ajuntament de la Unió
Federalista Nacionalista Republicana
(UFNR), presidit per Marià Pujolà, pensà
en una sèrie de millores que li calien a Fi-
gueres,entreelleslasanitàriapertald’evitar
moltesmalaltiesiferbaixarl’índexdemor-
talitat. Pel tema sanitari pensaren a com-
prarlacompanyiad’aiguapotableI.deAloy
yCia,millorantd’aquestamaneralaquali-
tatdel’aiguaperalapoblacióiobtenintsu-
ficient cabal pel que necessitava la ciutat.
Això els permetria tancar pous contami-
nats i posar més fonts públiques. Aquest i
altres projectes es varen estudiar a fons i,
per dur-los tots a la pràctica, calia un em-
prèstit d’un milió de pessetes (reportatge
publicatalsetmanariEMPORDÀ deldiade
gener)quevarenaconseguirisignareldia
 de desembre de , del que fa pocs
dies s’ha complert també el centenari. De
totelprevistferambelcapitaldel’emprès-
tit,laprimeraoperacióqueesvatancarva
serlacompradelasocietatI.deAloyyCia
i, amb això, es va municipalitzar el servei
d’aiguapotable.
Abansdetancaraquestaoperació,apro-
vada en el ple del  de gener i signada da-
vantnotarieldefebrerde,hivahaver
totunprocésdegestionsquecalcomentar.
D’entrada, en l’anàlisi de la viabilitat, feta
en l’estudi previ a l’emprèstit, arriben a la
conclusió que l’Ajuntament, no només la
podriaamortitzarenunperíodeinferiorals
anys,sinóquetambéseriaunafontd’in-
gressos, ja que, amb la captació dels nous
pous que encara no s’havien incorporat a
laxarxa,podrienquintuplicarelsingressos
quetenialacompanyiaenelmomentdela
compra.Aleshores,elconsummitjàanual
d’aiguadelaxarxadelacompanyiaerade
,litresdiarisperhabitant,quantitatin-
significant,pelfetquemoltagentfeiaservir
ladelspousparticulars,moltsd’ellsconta-
minats i que s’haurien d’anar tancant per
higiene.Ambelsnouspousaincorporar,la
companyia podria subministrar una mit-
janadelitresperhabitantidia,cosaque
quintuplicava el cabal d’aquell moment.
Calculantsobreunsmínimsraonables,po-
dien preveure que la ciutat podia tenir un
consum de . m
a l’any, cosa que su-
posaria un ingrés de . pessetes. Si el
costperl’Ajuntamentelcalculavende,
pesseteselm
,lamunicipalitzaciódelesai-
gües donaria al Consistori un benefici
anual de . pessetes, quantitat més
quesuficientperpagarelcapitalielsinte-
ressos d’aquest capítol. La Comissió de
l’Emprèstitarribaalaconclusióquelamu-
nicipalització de la companyia Ignacio de
Aloy era convenient pels interessos de la
ciutatiquelaquantitatde.pessetes
amb la que es valorava el negoci de les ai-
güesespodiaacceptar.
Lesnegociacionsentrel’Ajuntament,re-
presentat per Vicenç Ros, i la societat I. de
Aloy y Cia, varen anar avançant i es varen
prepararlesbasesqueservirienpertancar
l’acorddecompra,queesvarenpresentar,
signades pel secretari de l’Ajuntament,
Leoncio Garcia; el comptador, Claudio
Diaz,il’arquitectemunicipal,RicardGiralt,
i també pel president de la societat, Juan
Conte-Lacoste,quelesacceptava,alpledel
 de gener de . Les bases diuen, entre
altres coses, que l’Ajuntament compra la
totalitatdelasocietat,toteslesconcessions,
propietats i instal·lacions per la quantitat
de . pessetes, pagant a la signatura
de l’escriptura de compra, la quantitat de
. pessetes. La companyia es com-
prometasubministraruncabalgarantitde
 m
per dia, obligant-se a descomptar
part del preu si no es manté, i un benefici
per a l’Ajuntament, pel primer any, de
. pessetes. Per garantir i fer viable el
traspàs,duranttotl’any,l’explotaciói
el subministrament d’aigua potable a Fi-
gueres seran administrades per una junta
mixta i autònoma, integrada per tres vo-
cals-accionistesdelasocietat,ipertresvo-
calsdesignatsperl’Ajuntament,sotalapre-
sidènciadel’alcalde.
Els regidors de l’oposició –Luis López-
Rodríguez,JaumeTeixidor,IldefonsoRou-
raiRamonPascal–presentenpropostesal-
ternatives encaminades a demorar el
tempspossibleaquestaoperació.Esdeba-
tenlesbasesdelacomprailapolèmicaila
tensió per aquest assumpte han sigut tan
intensesquePascaliLópez-Rodríguez,re-
gidorsdel’oposició,manifestenquenoes-
tand’acordenl’aprovaciód’aquestesbases
iesretirendelsalódesessionspernohaver
devotar.Esprocedeixalavotacióis’aprova
perunanimitatdelspresents.
Atesa la importància que tenia per Fi-
gueresilapolèmicaquevaenvoltaraques-
ta operació, es fa un seguiment exhaustiu
delfuncionamentdelacompanyia.Tancat
el primer trimestre, es fa una anàlisi de la
recaptacióenelpledeld’abril,sentjaal-
caldeVicençRos,quecobreixambescreix
el mínim que la Societat assegurava en la
venda.Esvareningressar.,pessetes
peraquestprimertrimestre.
EMPORDÀDIMARTS, 21 DE GENER DEL 2020
dignecoméselSr.VicençRos».Aquestdebatestraslladàalcarrer
iesferenacusacionspúbliques,aixíesvamostrarenunaparador
d’unabotigadelaRambla,uncartellirestesdecanonadadezinc,
dient:«Ull figuerencs,granpartdelacanonadadelesaigüesde
Aloyy Compañiasóndezincisenseasfaltiestrobenobstruïdes,
perquè aquestes aigües contenen gran quantitat de calç, com
quedademostrat amblamostra(mostravenuntrosdecanona-
da). Aquestes aigües i amb aquestes canonades és el que volen
vendre a l’Ajuntament».
Vicenç Ros va haver de desmentir tot això i demostrar que a
lescanonadesdelasocietatI.deAloyyCianohihaviauncentí-
metre de zinc, sinó que eren totes d’acer asfaltat. El setmanari
Empordà Federal contraataca: «Amb la compra de les aigües,
malgrathaversigutaconcelladaalAjuntamentperunaComissió
extra-consistorial formada per els majors contribuients en in-
dústria i propietat de Figueres, persones de totes les tendencies
polítiquesialgunescompletamentdeslligadesdelapolítica,mal-
grat,doncs,veniravalatelprojectedelesaigüesperaquellesper-
sonalitats, s’ha volgut fer una atmosfera d’escandol, iniciant la
malicia del públic fàcil a certes suposicions. Els que aixó es pro-
posaven, fins arrivant a falsetats punibles com aquella de l’apa-
radordelaRambla,nohanpastrovatterrenyabonatperlaseva
campanya incivil, de baixos fins i renyida del tot amb el bé de la
ciutat».L’associacióquefeialagententreenVicençRosilacom-
pra de la companyia, va fer que se li digués «regidor de l’aigua»,
quan ell era fabricant i venedor de licors, aiguardents i vins.
Transcorregut el primer any, de gestió mixta
segonsesvaacordarenlacompra,esdebaten
el ple del  de febrer de  el traspàs defi-
nitiu de la gestió a l’Ajuntament, ja que s’ha-
vien donat compliment de les condicions de
l’escriptura de compra i es mantenen les
.pessetesrestantsdelpagamentcoma
garantia, dipositades en valors de l’Estat al
BancodeEspaña,aGirona,finsalacancel·la-
ciótotaldelcontracte,rendintunquecobra
lacompanyiamentrenorebiaquestaquanti-
tatpendent.S’aprovapersetvotsafavoricinc
encontra.EscrealaComissiódelesAigüesper
gestionar-ho,sortintelegitsPujulà,Sans,Geli
iPascal.Lapresidiràl’alcalde,VicençRos,ien
serà interventor el comptador municipal. Es
reuneixeldiadefebrerdeperprimera
vegadaiesdeclaraconstituïda.
Una vegada assumida totalment la gestió
de les aigües potables per part de l’Ajunta-
ment, no només se centren en traspassar i
controlar tot el que hi fa referència, sinó que
entrenenunadinàmicad’ampliaciódelservei
per tal de portar l’aigua al màxim de carrers i
domicilis possibles i instal·len canonades de
distribució,delesqualsensurtencanonades
perzones,cosaquepermetal’Ajuntamentfer
actuacions sobre els pous particulars de les
cases,moltsd’ellscontaminats,enunaèpoca
en què hi havia molt de tifus i es creia que la
propagaciódelamalaltiaveniaperl’aiguade
consum.
Estrobenmoltspouscontaminatsiesclau-
suren. Algunes fonts dels carrers també se
subministravendesdepousiesvarensubsti-
tuir per la recentment municipalitzada com-
panyiad’aigua.Esvaconvèncerelsindustrials
que feien servir aigua, com fabricants de si-
fons,gasoses,flequers,hostalsirestaurants...
quedeixessinladelspousprivatsiutilitzessin
la municipalitzada per la garantia sanitària.
Aquestesactuacionsvarenferbaixarnotable-
mentelpercentatgedemortalitat.Elplad’am-
pliaciógradualdelaxarxasegueixamblaseva
tascadeportaraiguaalmàxim nombredecar-
rers possible perquè puguin gaudir d’aquest
serveilamajoriad’habitantsdelaciutat,aug-
mentant la partida pressupostària que ja te-
nienassignadaaaquestafinalitat,ielnombre
defontsalscarrersperfer-laassequibleatots
els veïns. L’èxit de la municipalització de l’ai-
guaesfapalèscadavegadamési,durant,
hihaunademandamassivadeprolongacions
de les canonades generals als carrers per a
connectar-s’hi els veïns.
Aquestaoperaciódelacompraimunicipa-
litzaciódelacompanyiad’aiguapotablevaser
la primera que es va posar en marxa, una ve-
gadaconceditl’emprèstit,ivasermoltimpor-
tantperaFigueresiesvadesenvoluparsense
pausafinsalcopd’estatdelgeneralPrimode
Rivera,elsetembrede.Aixòvapararmol-
tescosesqueestavenenmarxai,totianar-se
acabant segons estaven planificades, amb la
dictaduraesvatardarmoltdetempsenrealit-
zar-les totes.
EL LLARG PROCÉS
GESTIONAT PER VICENÇ
ROS I MARISCH
La font de la plaça del Gra, situada davant
de l’Asil Vilallonga, el 1911. Ciència i Paciència

6. ALBERT TESTART I GURI 
L
a decisió de gener de  per part del
governmunicipaldeFigueresvasupo-
saruncanvitranscendentalenlagover-
nança de l’abastament de l’aigua a la
ciutat. El creixement demogràfic i econòmic
deFigueresdurantlesduesprimeresdècades
delsegleXXcomportàunincrementdelade-
manda d’aigua i una nova necessitat d’inver-
sionsquel’estructuraempresarialprivada,la
que venia gestionant el servei des de feia dè-
cades en règim concessional, no podia fer-hi
frontdeformaeficient.L’Ajuntamentvaassu-
mirlaresponsabilitatpolíticadedirigirdefor-
maefectivaunserveiclauperalaciutadania.
Noobstantaixò,lasituacióactualdeFigue-
res, nascuda ara fa cent anys, no és ni molt
menys la més habitual al país. Més d’un 
de la població catalana se serveix a través de
diferents sistemes concessionals a empreses
privadesd’aigua,ésadir,atravésd’unagestió
indirecta.Unaxifraque,silacomparemamb
elaescalaestataloeldinsl’àmbiteu-
ropeu, és extremadament alta i només expli-
cable per la particular història política i eco-
nòmica de Catalunya i, sobretot, pel pes del
sistemavigent(reforçatperlarecenticontro-
vertida sentència del Tribunal suprem espa-
nyol)al’àreametropolitanadeBarcelona.Ara
comaranomésvuitdelestrentaciutatscata-
lanesmésgranssóngestionadespersistemes
completament públics: Terrassa, Mataró,
Reus,Manresa,elPratdeLlobregat,Vilanova
i la Geltrú, Figueres i Vilafranca del Penedès,
lesqualsengranmajoriasónmembresactius
del Consorci per a la Gestió Integral d’Aigües
deCatalunya.
Però,comiperquèhemarribatfinsaquí?
Aquestarealitatésfruitd’unallargaidiversa
evolucióenlahistòriarecent.Elmarcpolític
ieconòmicliberalques’haviaimposataEs-
panya durant el segle XIX va convertir for-
malmentl’aigua,unrecursnaturalipertant
propi del comú, en un producte més del
mercat. Seguint les lleis de l’oferta i la de-
manda,vacomençaraserexplotadadefor-
ma diferent segons els territoris en funció
del seu desenvolupament urbanístic i
econòmici,encaramésdecisiu,enfun-
ció de les capacitats financeres i tèc-
niques de l’entorn empresarial. Si
lesciutatshistòricaments’hanfun-
dat sempre en indrets propers als
recursos hídrics, a partir d’aquell
momentl’aiguas’haviadetraslladar,
si no n’hi havia suficient, cap a on es
concentrava l’activitat econòmica més
rendibledesdelpuntdevistamercantil.Una
ciutat,unacomarcaqueesvoliamoderna,no
podia créixer, seguint el model capitalista
triomfant,sinodisposavad’aiguasuficientper
alaindústriail’agriculturaodirectamentper
alapoblacióques’hianavaconcentrantaun
ritme que no s’havia donat fins al moment.
Des d’aquesta perspectiva, tots els projec-
tes per a la construcció de pantans i canalit-
zacions,quedurantlasegonameitatdelsegle
XIXiprincipisdelXXs’havienanatformulant
desdediferentsiniciativesprivadespertalde
podermillorarelregagrícoladelaplanaem-
pordanesa,semprecomptavenentusiàstica-
ment amb el suport dels sectors productius
industrial figuerencs. L’aigua suposava per a
aquesta petita burgesia un imput important
per desenvolupar correctament els seus ne-
gocis,deretrucpermodernitzarenunefecte
palancalaciutati,enparaulesdemoltsrepu-
blicansfederalsdelmoment,permillorarles
condicions de vida de les classes populars.
Aixídoncs,l’opciódegestionarl’aiguaamb
lacreaciód’empresesadhoc(sovintambvin-
culacions més o menys properes als poders
polítics) és un fenomen que podem rastrejar
pertotalageografiacatalana.Exemplescom
elsdelaMinadeTerrassa()olaSocietat
Hidrofòrica de Reus (), per no parlar de
la Companyia d’Aigües de Barcelona ()
després Societat General d’Aigües de Barce-
lona (), són similars i contemporanis al
casfiguerencamblaCompanyiaAloy(),
totes iniciatives nascudes tant per la portada
d’aiguaenaltacomperaladistribucióenbai-
xa. Tanmateix, dues diferències fonamentals
faranquel’evoluciódecadaempresaipertant
del conjunt del servei sigui diferent. Un d’ex-
tern, la facilitat en l’accés quantitatiu i quali-
tatiu de l’aigua, i un d’intern, la pròpia capa-
citat i estructura tècnica i financera de les
companyies. Tant l’entorn natural com la re-
alitateconòmicadeFigueresjuguenencontra
de la sostenibilitat del model inicial estricta-
mentprivat imercantilista.
Darrere la decisió de municipalització de
,queposafiaunmodeldenegocienfa-
llida,hihalanecessitatdegarantiadelsubmi-
nistrament a la ciutat i l’adaptació dels actius
existentsaunsestàndardsdequalitatqueles
societatsmodernescomençavenaexigirique
els governs havien d’oferir com un element
més de la seva legitimació política. A més a
més,elscorrentshigienistes,tantdesdelves-
sant de la medicina com des de l’urbanisme,
s’estavenimposantiobligavenaunreplante-
jamentdel’estructuradelssistemesd’abasta-
ment.Enelcasfiguerenc,lacol·laboracióisin-
tonia de l’Ajuntament amb la recent creada
Mancomunitat de Catalunya va estimular el
fetdeportarabontermelapropostad’uncan-
vi del sistema de gestió. Acollir-se als crèdits
de la nova entitat supramunicipal per a la
construcció i millorament d’infraestructures
bàsiques fou decisiu.
Amb aquesta intervenció, podem veure
comelsserveisd’aigua,apocapoc,deixaven
deseralapràcticauntemad’estrictacompe-
tència dels municipis, encara que legalment
sí,ireforçatambl’EstatutMunicipalde,
perpassaranecessitarlaparticipaciód’insti-
tucions de fora del propi territori. Els nous
usos moderns exigien la conversió de la por-
tadad’aigüesenunserveiintegralqueformés
Nous Temps
NOUS REPTES
100ANYSD’AIGUAPÚBLICASUPLEMENT6 7
LA CONCESSIÓ PER
APROFITAR LES AIGÜES
DEL PANTÀ,
INICIALMENT 60
LITRES/SEGON,
VA RESULTAR
INSUFICIENT

7. part de les polítiques públiques de les dife-
rentsadministracionsenunatascaquehavia
deserconjunta,cadascúenelseuàmbit.Els
sistemesdepotabilització,clavegueramide-
puració,apartdelpropidedistribució,s’ani-
ran imposant a ritmes diferents segons l’in-
dret,peròinevitablements’hauranderealit-
zar.
Tanmateix,lacapacitatd’aprofitamentdels
recursos propers a Figueres es va esgotar rà-
pidamentpocdesprésdelamunicipalització,
malgrat certes millores en la capacitat de
transportilaconstrucciódenousdipòsitsque
feienméseficientlaxarxa.Aquestanecessitat
contínua d’inversions va obligar el govern
municipalaacollir-setambéaajudesestatals
durant la postguerra civil, ja que l’aprofita-
ment de noves captacions (i d’algunes
d’abandonades anteriorment) fou una cos-
tant des dels anys vint, però del tot insufi-
cients. Als anys cinquanta, l’aigua tornava a
seruncondicionantperaldesenvolupament
deFigueresiunriscperal’estabilitatpolítica
enunmarcd’opacitatdegestióidemancade
legitimitat del règim franquista.
L’accés als cabals de la Muga, concreta-
mentalseupasperPontdeMolins,esvapo-
sar sobre la taula el  (ja s’havia plantejat
el ) però es va desestimar pel cost dels
quilòmetresdecanonadesaconstruiriperla
necessitat d’impulsar l’aigua. Es va preferir
renovar les captacions antigues, que arriba-
ven a la ciutat per gravitació, afegit a alguns
nous arrendaments. Les solucions van ser
provisionals i insatisfactòries amb un recor-
regut molt limitat en el temps. No serà fins a
laconstrucciódelpantàdeDarnius-Boadella
quandefinitivamentsesolucionarenlesne-
cessitats d’aigua de Figueres. Encara que
l’obraenconjuntinicialmentestavadestina-
da a la millora del sistema d’irrigació agrari i
formava part d’un projecte més ambiciós,
que no s’ha executat mai, de compensar la
conca del Ter pel seu transvasament encara
vigent a l’àrea de Barcelona a partir d’aigües
suposadament sobrants de les conques del
Fluvià i de la Muga.
L’accés a crèdits públics i a subvencions
oficialsquecobrienunpressupostextraordi-
naridemésdemilionsdepessetesperme-
tereneliniciarlesobresperalaportada
d’aigüesdesdelapresa(mésdequilòme-
tresdecanonadapràcticamentsoterradato-
talment) i la completa adaptació de la xarxa
delaciutat(gairebéquilòmetresdecano-
nades)aixícomlaconstrucciód’unaestació
de potabilització (ETAP) i d’un dipòsit regu-
ladorsituatalcostatdelCastell.Tambélains-
tal·lació de nous comptadors a tots els habi-
tatges, eina imprescindible per a qualsevol
gestiómodernadelserveiqueculminaelpro-
cés de disposar d’aigua corrent contínua
arreu,iquejuntamentamblapràcticadesa-
pariciódelesfontsurbanes(espaisd’abasta-
ments tradicionals), comporta una relació
amb l’aigua (i el seu preu) molt diferents per
partdelshabitantsdelaciutat.Unatransfor-
mació completa que finalitzà el .
Noobstantaixò,laconcessióperaprofitar
lesaigüesd’aquestanovainfraestructura,ini-
cialment  litres/segon, va resultar insufi-
cient davant de la gran expansió urbanística
(la mateixa millora de la pressió de l’aigua
permetéunaconstruccióverticalméseleva-
da)idemogràficadelaciutatdurantladèca-
dadelsseixantes.Davantdelanovademan-
da,calguéunasegonaconcessióquedoblava
lainicialilaconstrucciód’unaaltracanonada
paral·lela a la primera i que entrà en servei a
finalsde,fetquetambéobligàaampliar
l’ETAP (completament remodelada poste-
riorment amb nous sistemes de tractament
el ). Poc després, el , entrà en fun-
cionamentunaaltrapeçaclaudelsistemain-
tegral, l’estació de depuració d’aigües resi-
duals. Aquesta EDAR fou ampliada el  i
millorada recentment (), a l’espera de
traslladar-la a un indret més adequat, per
adaptar-laalesimmediatesnecessitatslegals
mediambientals.
EMPORDÀDIMARTS, 21 DE GENER DEL 2020
EL PAS ENDAVANT
DE LA CREACIÓ DE FISERSA
El pas a una gestió municipal en forma
d’empresa mercantil (Figueres de Ser-
veis,SA)elimplicaladefinitivamo-
dernitzaciódelserveid’aigüesdeFigue-
res, ja que permetia aprofitar l’agilitat
dels mecanismes empresarials i con-
tractualsprivatsperaplicar-losaunser-
veibàsicperalaciutadania,peròman-
tenint la titularitat i el control públic de
totelsistema,ésadir,lasevagovernan-
ça.Lainauguraciódel’edificidelanova
seuelalpolígondelFiralsuposàla
sevadefinitivaconsolidació.Laconver-
sió en una societat plurimunicipal el
,amblaincorporacióal’accionariat
del’AjuntamentdeVilafantidelConsell
Comarcal de l’Alt Empordà, marca un
pas, encara petit, en la necessària coo-
peració entre administracions per fer
front al futur de la gestió de l’aigua dins
un àmbit territorial més òptim.
Precisament,avuiendialagovernan-
ça d’un servei d’aigua de qualitat ha
d’afrontar nous reptes. D’entrada, cal
analitzar amb cura quin és l’àmbit més
eficient per a una gestió correcta. Les
ciutats(ielspobles)actualsjanoescor-
responenestrictamentalsàmbitsilímits
municipalstradicionals.Elsfluxoseco-
nòmics i humans són molt diversos i
s’handegovernarambunamiradamo-
dernasobreelqueésalapràcticaunes-
paiurbà.S’imposaunanovacooperació
supramunicipalenfocadaprimerdetot
alpropiserveiqueesdonaalciutadà,en
elnostrecasenlasevadimensiód’abo-
nat,peròsobretotenelsentitd’unacoo-
peració tècnica i organitzativa que re-
dueixi els costos com a màxima de bon
governpúblic.Lapreguntaquetocares-
pondre és quina organització de gestió
idepolíticacalperaunconjuntdeciu-
tadans que demanen uns drets hídrics
homogenis i que cada cop interactuen
ambelterritorid’unaformamésàmplia
icomplexamalgratadscripcionsiiden-
tificacionsidentitàriesdiferents.Lares-
posta necessita lideratges basats en el
coneixement del sistema, en projectes
de futur equitatius per a tots els agents
implicats i, molt important, transpa-
rents per a tots els usos.
També cal afrontar la governança de
l’aiguatenintpresentquel’accésal’aigua
potable i a un sanejament adequat han
estatdeclaratsperl’AssembleaGeneral
de Nacions Unides com un dret humà
()ambtoteslesconseqüènciespo-
lítiquesilegals(iètiques)queaquestfet
comporta.Perexemple,lanecessitatde
disposar de sistemes tarifaris compati-
blesamblajustíciasocialiqueprotegei-
xinelsmínimsvitalsperal’alimentació
i la higiene, establerts convencional-
mentenlitrespersona/dia.Elservei
d’aiguatéuncostcol·lectiu,peròelpreu
notéperquèserpagatdeformaidèntica
pertothom.Nonoméselconsumhade
ser el factor determinant, amb els mo-
dels de tarifa de l’aigua també es pot (i
cal)ferpolíticaredistributiva.
Enelcasfiguerenc(idetotalaconca
de la Muga) un altre repte de futur im-
mediatquecalprendreenconsideració
de forma seriosa per fer-hi front de la
manera adequada i més ràpida possi-
ble, és el canvi climàtic. És un fet que
l’evolució de l’escalfament global que
redueix les precipitacions produirà un
increment del risc de sequeres. De fet,
noenséscapnovetat,jaqueenelsanys
que portem de segle ja n’hem patit a la
comarcaalgunsepisodisimportants.La
dependència exclusiva d’un pantà,
proulimitat,quenoestàinterconnectat
amb cap sistema hidrològic i els dife-
rentsusosipuntesestacionals,faquela
garantia d’abastament calgui anar-la a
cercarenpolítiquesdeconsumrespon-
sable que permetin regular i planificar
lesreservesd’aiguaitambéenladiver-
sificacióicomplementarietatdelescap-
tacions, algunes de tradicionals ara en
desús.Senseoblidarlanecessàriarevi-
sió dels sistemes constructius que afa-
voreixin l’estalvi. En definitiva, aplicar
més i millor les innovacions tècniques
ja a l’abast.
Així, doncs, és imprescindible partir
delareflexióconjuntad’unanovapers-
pectiva de la geografia humana, dels
drets socials i del medi ambient com a
factors previs a la definició i concreció
d’una nova governança de l’aigua. Una
visió supramunicipal que tingui en
comptelessinergieseconòmiquesitèc-
niques i, sobretot, que busqui el con-
senspolíticamblaciutadaniaambme-
canismesdecontrolitransparènciaper-
què les preses de decisions siguin les
mésdemocràtiquespossiblesid’aques-
taformamantenirelcompromísambla
titularitatpúblicadelservei,perquèl’ai-
gua és de tothom.
L’Estació de Tractament
d’Aigua Potable es va instal·lar
a la falda del Castell. ACAE
L’embassament de Darnius-Boadella va permetre regular
la Muga i abastar Figueres i els regants. Santi Coll