2. ÍNDEX
TextosSortitsdeRes
MaquetacióLurCarrasco
UNA INVITACIÓ A PENSAR (QUAN VAM DECIDIR DEIXAR DE PENSAR?) ............. 1
PÀMPOL NEWS – PERIODISME DE PENDENT ......................................................... 2
ESCRIT SOBRE EL MOLÍ ............................................................................................ 3
SOBRE LA GESTIÓ DE L’AIGUA .............................................................................4 - 5
ELS CARRERS NO PORTEN EL TEU NOM ................................................................ 5
INSTRUCCIONS PERACONVERTIR-SE EN UNAPERSONAD’ÈXIT ....................... 6
LA INTRAHISTÒRIA DE VICENT ................................................................................. 7
SOPA D’(A)LLETRES ................................................................................................... 8
DICCIONARI DEL DIMONI (HOMENATGEi AAMBROSE BIERCE) ........................... 9
3. Estimada congènere, si tens a les teues mans aques-
ta publicació, és que has gosat a transgredir les normes,
els usos i costums que imperen als nostres dies. T’has
deixat endur per la curiositat de descobrir i l’afany per
conèixer. Acostumades a ser arrossegades per la inèrcia,
l’atonia i la mediocritat, ens congratula la teua actitud
rebel.
“Ni palla, ni grà” naix amb la finalitat d’aportar al de-
bat públic un relat alternatiu de la realitat que ens envol-
ta, en contraposició a la veritat oficial que ens projecten
aquelles qui controlen els mitjans de comunicació. Una
nota discordant a la vila del senyorets i els nous rics. Un
discurs insubmís front a la servitud voluntària i l’actitud
gregària.
Instrument de lliure expressió, crítica i conscient, a
aquesta humil publicació no trobaràs complaença amb
aquelles a qui vas confiar la teua capacitat de decisió a
les passades eleccions, ni connivència amb aquelles qui
parasiten els teus recursos. No creiem en messies, en
profetes, en líders suprems ni en aspirants a presidir di-
putacions, per això no deixarem de parlar d’ells.
Aquest serà un projecte eclèctic, heterogeni i sub-
versiu. Et convidem a viatjar juntes perquè tenim tot el
camí per fer.
Benvinguda.
UNAINVITACIÓAPENSAR(QUANVAMDECIDIRDEIXARDEPENSAR?)
passa-ho
MANCILLALO
crida’l en veu alta
1
4. · Altes instàncies polítiques del Partido Mayoritario han
afirmat a aquesta publicació que, després de l’èxit obtingut, es-
tan barallant la possibilitat, de cara a propers comicis electorals,
d’externalitzar el servici de requeriment de vot telefònic, amb la
finalitat de donar un pas més en la professionalització de la “fes-
ta de la democràcia”. Així, aprofitant aquesta cridada, l’empresa
subcontratada també oferirà els seus serveis d’ADSL, i el client
entrarà en un sorteig d’un abonament anual per a l’Auditori i un
passeig en catamarà per a dos persones per la badia de Moraira.
· Segons fons informatives del tot insolvents, la Junta Elec-
toral de Zona està estudiant la possibilitat d’implantar un nou
model de vot, per aprofitar els avantatges de l’era tecnològica: el
missatge de whatsapp. Una careta de somrient amb el dit polze
alçat significarà un vot para el Partido Mayoritario. I una merdeta
amb ulls totes les restants opcions. Seran els membres de la taula
qui triaran el destí d’aquest últim vot a pedra, paper o tisores.
· Preocupació des de instàncies del Ministerio de Vigilancia,
Control i Castigo per la detecció d’una nova modalitat de segrest
exprés que s’ha implantat al litoral de la Costa Blanca. Les víc-
times afirmen que són raptades dels seus domicilis cada 4 anys,
traslladades a un estrany centre amb les parets pintades de blanc, i
després tornades a la seua llar. Diuen no recordar res més, només
que estaven prenent el té tranquil·lament. S’està investigant si es
tracten d’abduccions per part de sers d’altres planetes o si darrere
de tot açò es troba una xarxa organitzada de trànsit d’òrgans.
PÀMPOLNEWS–PERIODISMEDEPENDENT
2
5. El patrimoni és l’herència que rebem dels nostres
avantpassats. Una construcció social moderna que ens
parla del que vam ser i del que som, i que per tant, cal
conservar.
L’estat lamentable del Molí de l’Avinguda Les Palmes
i l’abandonament sistemàtic per part de les institucions
ens parlen ben bé com són els nostres representants.
Nosaltres no volem oblidar, volem recordar qui erem.
Tendim a pensar que tot el patrimoni religiós és sus-
ceptible de ser posat en valor, però i el patrimoni etno-
gràfic i popular?
El debat queda obert.
ESCRITSOBREELMOLÍ
3
6. El model turístic que es practica actualment té un consum de recursos
naturals dels que no disposem, i tracta el territori (que és el lloc que tothom
habitem), com a un producte explotable i privatitzable. Així, l’ànsia pel des-
envolupisme no té en compte que els recursos naturals (com l’aigua) són
limitats, i la solució que s’aporta quan hi ha mancança, és la de buscar nous
recursos per a poder mantindre i seguir augmentant el nivell d’explotació. És
a dir, es parxegen els problemes sense tractar-los, de forma que s’agreugen.
No existeix un debat local profund sobre el problema que comporta
aquest model econòmic. Simplement segueixen buscant-se els diners fàcils, i
lo demés, ja arribarà. Podríem dir que la planificació respecte a recursos per
a dur a terme el creixement programant, o no existeix o és una planificació
molt deficitària. És a dir, al final s’apuntala el creixement sobre res.
D’aquesta forma, conforme ha anat creixent el turisme, el consum d’aigua
ha anat pujant junt amb l’augment de la construcció (Vera Rebollo, 2006) i
degut a la crisi que vam patir el passat estiu de 2015, el consistori va dir que
l’ajuntament volia ser autosuficient a mitjan termini en matèria hídrica. En
aquesta línia de treball, les solucions que han pres fins ara han sigut:
- Incorporar el pou de “Les Fonts” a l’asbatiment del Consorici Teu-
lada-Benitatxell.
- Duplicar el pou de Canor, és a dir, foradar-ne un altre.
- Duplicar el pou de Senija del Consorci d’Aigües Teulada-Benitatxell.
- Substituïr el pou del Pla.
- I finalment, una lleugera campanya en els moments més calents per
a crear consciència sobre l’ús de l’aigua.
En definitiva: es busquen sol•lucions per a continuar amb el problema.
A més a més, cal dir que gràcies a l’acord signat el 8 de juliol de 2016 amb
Xàbia sobre la venda de 2000m3 al dia d’aigua, que és el dèficit que tenim
en moments de màxima efervescència econòmica, no hem patit, almenys a
Teulada, talls en el subministrament.
I a tot això, una volta eixa aigua que tant ens costa aconseguir ha sigut
utilitzada, acaba perdent-se’n una bona quantitat, perquè el 47.06% dels abo-
nats no estan connectats a alguna de les EDAR’s (que són Estacions Depura-
dores d’Aigües Residuals) de que disposa el consorci d’aigües Teulada-Beni-
tatxell, segons dades d’Octubre de 2014 d’aquesta mateixa institució. EDARs
que tampoc reutilitzen tota l’aigua que podrien, com per exemple l’EDAR de
Moraira, que té el caudal més gran (1900m3/dia) i que a més disposa del que
s’anomena tractament terciari, que per a entendre’s, és un tractament que
neteja l’aigua de bactèries grans i fa que l’aigua no isca turbia. És a dir, que es
podria reutilitzar per a reg, però es llança a la mar.
SOBRELAGESTIÓDEL’AIGUA
4
7. La teua biografia no conta que passares a sang i a foc als infidels de les
índies. La teua posició social no t’ha permès mai fer donació de cap terreny
de la teua propietat al municipi. No has sigut protomàrtir de cap croada
contra l’enemic, així com tampoc has sabut mai com fer brollar aigua d’un
marge. Malauradament la glòria i el dit diví no t’han assenyalat com a digne
exemple de vida cristiana. No. Els carrers del teu poble no porten el teu nom.
Malgrat això, aprengueres a donar les primeres passes per les seues em-
pinades costeres i esglaons; jugares amb la pilota, botares a la corda i feres
ballar la trompa pels seus cantons. Berenares assegut al batedor d’una de les
seues cases. Cridares, rigueres i plorares pels carrers del teu poble. En ells
t’amagares i donares el teu primer bes pels seus recòndits racons. Els vetlla-
res en les caloroses nits d’estiu. Però no. Més mai ningú ho sabrà, perquè els
carrers del teu poble no porten el teu nom.
Els carrers no porten el teu nom, i la teua veu, que ressonà entre les parets
i murs del seus traçats, s’esvairà per sempre, perquè els vencedors van deci-
dir que el teu nom i la teu història no va merèixer ser recordada.
ELSCARRERSNOPORTENELTEUNOM
I tot (les tres EDARs de Teulada) gestionat per FACSA, subcontrata
d’EPSAR: la primera relacionada amb el cas Gürtel, i la segona acusada de
desviar 27 milions d’euros de les depuradores per a la Copa Amèrica i altres
milions per a altres pelotazos.
La manca de planificació respecte a l’urbanisme (i per tant respecte a l’ús de
l’aigua) és tal, que a l’urbanització “Cumbre del Sol” hi ha fins a 20 EDARs de
xicotets caudals (que varien entre 17m3/dia i 100m3/dia) que s’han anat fent
per a poder malgestionar l’aigua.
Tenim un problema de model econòmic (o turístic, que per a la zona on
vivim, ho podríem utilitzar com a sinònim pràcticament) que no es debat ni
s’intenta solucionar. S’estan sobreexplotant els recursos, i això demostra la falta
de respecte per la natura que es té des del consistori i des de les grans empreses
de construcció que s’han lucrat amb el viva la Pepa del boom de la rejola (això
ací i arreu de l’Estat Espanyol). Tot en beneficid’allò privat (d’un o d’uns pocs)
i en perjudici d’allò que ens pertany a tothom, que és, en aquest cas que ens
ocupa, l’aigua.
SOBRELAGESTIÓDEL’AIGUA
5
8. Seguint aquestes senzilles pautes et garantim una trajectòria vital plena
de goig i felicitat.
1. Sempre és millor dominar que ser dominat, rebre que donar, guanyar que
perdre i jutjar que ser jutjat. Aleshores mai dubtes en aprofitar totes eixes
oportunitats que et brinda l’atzar per ascendir socialment, i recorda renegar
sempre dels teus orígens socials, fonamentalment si son humils. Els pobres
no escriuen la Història.
2. L’egoisme i la persecució constant del benefici econòmic propi són el motor
de la societat. No et deixes influenciar per qüestionaments morals o ètics que
no són més que una rèmora per a la veritable realització individual. Recorda
que eres un llop per a l’home.
3. És virtuós aquell qui demostra submissió i accepta els atavismes heretats
des de generacions enrere, per tant, mai dubtes en penjar-te al muscle públi-
cament les iconografies de la religió oficial. Malgrat tot, recorda que els únics
Déus als que has d’honrar veritablement, encara que siga a la intimitat de ta
casa, són els diners i el poder.
4. Front a eventuals estats d’insatisfacció vital, res millor que entregar-se al
consum d’articles sumptuaris i insubstancials, per tornar a tancar els ulls
front a l’absurd de la teua existència.
5. Ignora les injustícies i arbitrarietats que puguen patir aquells que t’envolten
perquè ells son els únics responsables de la seua situació. El que no t’ocorre a
tu no és important.
6. A la societat de imatge i les aparences et jutjaran pel que sigues capaç de
projectar als demés, encara que no siga cert. Fes ostentació de la teua capaci-
tat adquisitiva. Les persones d’èxit no utilitzen el transport públic.
7. Mai emetes valoracions en públic que puguen contradir la corrent d’opinió
majoritària o el pensament hegemònic del moment. Els poderosos castiguen
als que qüestionen el seu domini.
8. I per últim, practica l’hedonisme com si no hagués demà. Les substàncies
psicotròpiques poden ajudar-te a crear paradisos artificials per suportar la
banalitat que t’envolta. Sempre podràs passar-te tot el diumenge dormint.
INSTRUCCIONSPERACONVERTIR-SEENUNAPERSONAD’ÈXIT
6
9. Diuen que a l’Agost del 1610 va vindre a Teulada Vicent a visitar Cons-
tança, la seua germana. Vicent amagava un secret: era capaç d’obrar mira-
cles i de resoldre les necessitats de la gent.
A Constança no li faltava de res, que per això estava casada amb el
Batlle de la Vila de Teulada, Roger de Llúria. I és per això que estava molt
mal acostumada a que no li faltara de res. Tant malacostumada que al eixir
a passejar pel terme amb el seu germà Vicent li va entrar sed i volia beure,
clar, i no estava en casa per a demanar-li-ho a la criada.
La xica malacostumada es va posar tant pesada que el seu germà per a
que finalment callara va fer brollar l’aigua del res. Constança es va quedar
bocabadada.
“Però germà meu què és això? Que jo només et calfava l’orella perquè sóc
molt capriciosa i tenia sed. Que ara resulta que pots fer el que et vinga la
real gana i el millor de tot, pots fer que qualsevol cosa es faça realitat?”.
“Ai Constança, no és així de fàcil. No tinc la solució a la Guerra Polaco-Ru-
sa. Jo, com a bon cristià, només ajude a la gent que realment ho necessita”.
“Però home com dius això? No eres conscient del poder que tens entre els
teus dits? No voldries enriquir-te i que mai et faltara de res?”.
“Estes dones mira que sou dimonis. Germana meua, si fera això aniria de
cap a les calderes. Xof! I el dimoni em menjaria”.
“Vicent no hi ha qui t’entenga, però a veure si ho entenc. Aleshores només
pots utilitzar els teus poders amb la gent necessitada? I m’has vist a mi cara
de necessitada? Però si no em falta de res!”.
“Vaja, tens raó, i ara com explique perquè he fet està font?”.
“Mira, tinc entés, perquè ho he escoltat, ja saps que les dones no pintem
res, que el poble pateix una greu sequera. I si puges al balcó de casa i pre-
diques a alta veu que has solucionat el problema a la sequera?”.
“Ai germaneta, quin dimoniet estàs fet i quina brillant idea. D’eixa manera
em recordaran durant anys i anys en este poble i la meua portentosa vida
quedarà escrita en la història”.
I així és com el poble de Teulada va trobar la solució a la greu sequera
que passava fins que va arribar AQUAGEST.
LAINTRAHISTÒRIADEVICENT
7
10. SOPAD’(A)LLETRES
En Sortits de Res ens hem preguntat què va ser abans, si el
polític o la corrupció. Però mentre filosofàvem se’ns va ocò-
rrer fer aquesta sopa de lletres per a ententindre-vos. En ella
trobareu 16 paraules relacionades amb casos i corruptes. Dels
corruptors ens
hem oblidat.
De corrupció, polles, tresorers, honorabilíssims i reialesa va la
cosa.
8
11. AAbsoldre: Administrar justícia en cas de trànsit d’influències, prevari-
cació, malversació de fons públics i suborn.
Abundància: Mitjà servit per la divina providència per a menysprear
a aquell qui no té.
Adorar: Venerar esperant alguna cosa a canvi, com una parcel•leta al
cel o una cadira ben remunerada.
Adormir-se: Es diu de l’estat de semi-inconsciència i letàrgia perenne
induïda que pateix l’individu del nostre temps. Aquesta patologia ja
no estava coberta per la sanitat pública abans de les retallades.
Agitador: Aquell qui sacsa la soca de l’arbre fruital per a que caiguen
els cucs.
Aire: Entorn que encara no ha estat apropiat pel poder econòmic ni
taxat per l’Administració.
Ajuntament: Reunió d’afectes i adeptes, meritoris i capaços, per cele-
brar l’harmònica convivència i el mal govern.
Altar: Lloc on antigament el bruixot arrancava l’intestí de la vícti-
ma del sacrifici amb propòsits endevinatoris i després el cuinava per
ofrenar-lo als deus.
Aniquilar: Acabar amb els lloguers a preus assequibles.
Auditori: Clímax de la creació i l’enginy humà materialitzat arqui-
tectònicament, que posseeix una grandesa i esplendor superior a les
que l’espectador està acostumat, com les orelles d’un ruc vistes per un
conill. Deute viu.
DICCIONARIDELDIMONI(HOMENATGEiAAMBROSEBIERCE)
9