Diagnosi sobre la realitat socioeconòmica a l'Alt Empordà i eixos per a la seva transformació econòmica.

1. La crisi generada per la Covid-19
arriba quan l’economia emporda-
nesaencaranohasuperatladel2008
i és previsible que provocarà una
bretxa social i econòmica més gran
en relació amb la mitjana catalana i
l’augmentdelesdesigualtatsdinsla
comarca de l’Alt Empordà. De cara
alfutur,non’hihaprouenreactivar,
cal transformar l’economia empor-
danesa,afons.
«L’economiadelesdesigualtats»,
que defineix Thomas Pikkety, posa
demanifestl’incrementdelesdesi-
gualtatssalarialsenvirtutdeljocde
l’ofertailademandaentreelsdiver-
sos estrats de capital humà: «Els
noussectors(serveisalesempreses,
informàtica,comunicació...)valoren
cada vegada més les qualificacions
altes,mentrequeunapartimportant
delapoblació,alaqualnielsistema
educatiu ni l’experiència personal
nohanpogutaportaraquestesqua-
lificacions,sesentrebutjadaenmas-
sacapasectorsdeproductivitatfeble
(serveis a particulars, restauració,
comerç...) o directament a l’atur i la
subocupació».
A l’Empordà, l’estructura econò-
micaambelpredominidesectorsde
baixa qualificació, ha provocat un
èxode de capital humà i una pobla-
ció autòctona no disposada a fer
aquestes feines. Pel bon funciona-
mentdelmercatdetreball,hemne-
cessitat treballadors forans proce-
dents de la immigració disposats a
rebresalarismésbaixos.
Ladavalladadelesrendes
La crisi del 2008 tingué un fort im-
pacte social i econòmic a Figueres i
l’EmpordàcommostraelGràficI.El
2008 la renda familiar per càpita de
Figuereséspràcticamentlamateixa
quelamitjanadel’AltEmpordà,però
superiorenun3%alamitjanacata-
lana. L’any 2009, assoleixen el nivell
mésaltipràcticaments’igualentots
tres indicadors. A partir d’aquí co-
mença la gran davallada per Figue-
resil’AltEmpordà,obrint-seunaim-
portantbretxaquecomportaqueel
2016Figuerestinguiunarendafami-
liarpercàpitainferiorenun4%dela
mitjana comarcal i un 26% per sota
de la catalana. Són els efectes de
l’economiadelesdesigualtats.
Analitzant només els municipis
ambmésde5.000habitants,podem
veure, en el Gràfic II, com quatre
d’ellsestanpersotadelamitjanaco-
marcal.ApartdeFigueres,ipersota
delacapital,l’Escala,RosesiCastelló
d’Empúries. La forta dependència
del sector terciari, poc qualificat, i
l’estacionalitat són les raons d’a-
quests indicadors. Per sobre de la
mitjanacomarcal,VilafantiLlançà.
Quantalprimer,ambpocaactivi-
tat econòmica, es tracta del resultat
nodelcreixementdelpoble,sinódel
creixementdeFigueresal’altrecos-
tatdelalíniadivisòriad’ambdósmu-
nicipis, d’una tipologia d’habitatge
unifamiliar ocupat majoritàriment
per les classes mitjanes, a conse-
qüència de l’ascensor social que es
va viure en el darrer quart del segle
XXielsprimersanysdel’actual.Així
mateix, ambdós municipis són els
que tenen menor població estran-
gera,Vilafantambun4,35%iLlançà
amb un 14,40%, en relació amb la
resta de municipis més grans de
5.000 habitants, amb una població
estrangeraentreel26%iel43%.
Larendamitjanaperllarsdel’any
2016 de 66 municipis altemporda-
nesos(noinclouPalaudeSantaEu-
làliailaVajolpertenirmenysde100
habitants) ésunclarindicadordeles
desigualtats de rendes dins la co-
marca, com mostra el Gràfic III. El
geògrafOriolNel·lodescriuelsefec-
tes d’aquestes desigualtats socials
sobreelterritori:«Lamaneracomel
nivell de renda es distribueix sobre
el territori va en funció del preu de
l’habitatge... Els que menys tenen
tendeixen a concentrar-se ter-
ritorialment allà on els preus són
més baixos, i els que més tenen es
concentren, no perquè no puguin
triar, sinó perquè prefereixen viure
entre els que consideren que són
comells».
Laciutatreal
La ciutat real té quasi 65.000 habi-
tants. Figueres concentra el 72% de
la població i els altres 15 municipis
el 28%. A l’àrea urbana, des de fa
temps, s’ha trencat la dicotomia
camp-ciutat i amb una progressiva
especialització, on la majoria dels
pobleshanenfortitelseucaràcterre-
sidencial, amb molt poca activitat
econòmica,centradaaquesta,prin-
cipalment, a Figueres i als polígons
deVilamallaidelPontdelPríncep.
La realitat de les desigualtats so-
cialspermunicipisdel’àreaurbana,
quan tots tenen una renda mitjana
per llar superior a Figueres, en una
franjaentreel2,5%,deSantaLlogaia
d’Àlguema,iel55,5%,deBorrassà,es
pot comparar en el Gràfic IV. Oriol
Nel·lo defensa la solidaritat metro-
politana per a millorar les condi-
cions de vida dels sectors més vul-
nerables.Ésevident,comdiuNel·lo,
que «la segregació no contraposa
avui només les condicions de vida
dels barris d’un municipi, sinó de
municipissencersdel’àmbitmetro-
polità. Així, algunes localitats con-
centren una part molt important
delsbarrismésdesafavorits,mentre
que altres s’especialitzen en la resi-
dència de sectors més benestants».
Unes paraules que descriuen la re-
alitat metropolitana de Barcelona,
però vàlides per a l’àrea urbana de
Figueres.Laciutatconcentraelsba-
rris més desafavorits i els pobles de
l’àreaurbanalaresidènciadesectors
mésbenestants.
Pertant,apartdelasegregacióre-
sidencialdinslaciutatreal,l’àreaur-
bana,aFigueres,esprodueixunaal-
tra segregació entre barris rics i po-
bres. El barri més ric, l’Olivar Gran
(ambunarendaequivalentalmuni-
cipideVilafant),quasitriplicaelmés
pobre,Culubret-VivendesSindicals-
BarriSantJoan,iquasiduplicaelse-
gonméspobre,Marcadel’Ham.Són
els dos barris per sota del llindar de
lapobresa,commostraelGràficV.
Combatrelasegregacióescolar
AFigueres,4deles10escolespúbli-
quesd’infantiliprimàriadeFigueres
i 3 dels 5 instituts; a Roses 1 escola
sobre4iundels2institutsdeCaste-
lló d’Empúries i Roses estan classi-
ficats com a centres de màxima
complexitat (CMC). Són els centres
educatius amb més famílies amb
majors necessitats socials i econò-
miquesiambmésimmigració.
Elsefectesd’aquestarealitatesco-
larésquehihafamíliesresidentsen
aquestsmunicipisquebusquenes-
colaritzar els fills en pobles de l’en-
torn, si no troben lloc a la concerta-
da,amblameitatd’immigracióque
lapública,i,també,ésunadelescau-
ses per les quals parelles joves can-
vienlasevaresidència.
La desescolarització als 17 anys,
juntamentambl’abandonamentes-
colar prematur –persones entre 18 i
24 anys que no segueixen uns estu-
disreglatsiquenohanassolitcapti-
tulació acadèmica per sobre de
l’ESO–, a part de generar un mercat
de treball poc qualificat, parteix de
raonssocialsieconòmiquesdelter-
ritori i, també, com apunta l’econo-
mista Thomas Piketty, al problema
de la segregació ineficaç del capital
humà:«Elsmapesescolarsengene-
ralesconformenaenviaralamatei-
xaescolaelsnensd’unmateixbarri,
cosa que, a la pràctica, restringeix
ANÀLISI SOCIOECONÒMICA DE LA COMARCA Les dades
estadístiques demostren els punts febles del territori.
L’Empordà
il’economiade
lesdesigualtats:
banyderealitat
postcoronavirus
Sense haver superat la crisi del 2008, Figueres
i l’Alt Empordà tenen el repte de remuntar el
model econòmic, formatiu i social de la comarca
ECONOMISTA
Joan Armangué
ACTUALITAT
g LES DADES DE LA DESIGULTAT A FIGUERES
Font: IDESCAT
 I. Renda familiar per capità en euros
1999
2000
2001
2003
2004
2005
2006
2008
2009
2010
1991
1996
16.000
12.000
8.000
0
20.000
18.000
14.000
10.000
6.000
4.000
2.000
2002
2007
2011
2012
2014
2015
2016
2013
 II. Renda familiar per capità 2016
Castelló d’Empúries
0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000 14.000 16.000
Alt Empordà
Figueres
L’Escala
Roses
Llançà
Vilafant
Figueres Alt Empordà Catalunya
DIMARTS, 17 DE MARÇ DEL 20202 3

2. considerablement la mescla social».
Lasegregacióescolarésl’origend’ab-
sentisme,fracàsiabandonamentes-
colar. I per Piketty, les probabilitats
d’èxitescolarpassencombatentlase-
gregacióiafavorintlamesclad’alum-
nes.Laformaciódelsnostresjovesés
un dels reptes claus dins la societat
empordanesa.
Davantdelsproblemes,solucions.
El 18 de març de 2019 el Síndic de
Greuges,elDepartamentd’Educació,
lesentitatsmunicipalistesirepresen-
tants de les titularitats dels centres
concertats,juntamentambuncente-
nar d’ajuntaments de més de 10.000
habitants,signavenelPactecontrala
segregacióescolaraCatalunya.
AFigueres,elPLIA(PlaLocalsobre
la Infància i l’Adolescència 2019-
2023)estableix:«Lasegregacióesco-
lar redueix les oportunitats educati-
vesdel’alumnatmésdesafavorit,in-
crementa les diferències entre els
centresivaendetrimentdelacohesió
social».Iproposaunaactuacióclara:
«Fomentarunadistribucióequilibra-
da de l’alumnat entre tots els centres
educatius sostinguts amb fons pú-
blics». El Pla contra la segregació es-
colar proposa en l’Actuació 10:
«Acordsopacteslocalsentrecentres
dins d’una mateixa zona o municipi
per a l’escolarització equilibrada
d’alumnat».
Ésurgentelpactelocalcontralase-
gregació escolar, promogut des dels
ajuntaments,entreelscentrespúblics
i concertats. Per la seva efectivitat és
imprescindibleques’acompleixil’Ac-
tuació17:«Elpactevolavançarcapa
la gratuïtat real, que comporti l’ade-
quació del finançament públic dels
centres concertats amb garanties de
gratuïtat de l’ensenyament i de cor-
responsabilitat en l’escolarització
equilibradad’alumnat».
Lestransformacionsquecalen
En quatre eixos s’ha de sustentar el
combat contra l’economia de les de-
sigualtats.Enprimerlloc,latransfor-
macióeducativa.Elpactelocalcontra
la segregació escolar ha de ser la pri-
meraprioritat.Enl’àmbitdelasecun-
dària, s’ha d’incloure l’Institut de Vi-
lafantielnoudePeraladaenelpacte
localdeFigueres,els7institutshande
compartir estratègia educativa dins
l’àreaurbana.L’objectiuésaconseguir
una educació de qualitat a l’abast de
tots des d’una escola inclusiva, amb
una escolarització equilibrada entre
centrespúblicsiconcertats,iorienta-
doraambunaFormacióProfessional
com a peça clau al servei de la trans-
formacióeconòmica(vegeuquadre).
La transformació econòmica vol dir
avançar cap a una estructura econò-
micacomarcalambméspesdelssec-
tors amb valor afegit. Cal anar cap a
unnoumodelproductiucomdesde
faanysesvedientdesdediversosfò-
rums (vegeu quadre). Però la trans-
formació econòmica és insuficient
senseunatransformacióurbana,per-
quènousllocsdetreballqualificatsno
vol dir noves residències. Estem en
temps d’una forta mobilitat laboral i
no només dins la pròpia comarca. El
canviseràplanetaridesprésdelapan-
dèmia.
Un exemple clar: el 54% dels pro-
fessorsdelsdosinstitutsmésanticsde
Figueres i el mateix percentage dels
metges de l’Hospital viuen fora de
l’àreaurbana.Peraixò,enelcasdeFi-
gueres,calferunaciutatméshabita-
ble. S’han de prioritzar els projectes
de regeneració, esponjament i reha-
bilitacióurbanadelcentreidedeter-
minatsbarris.Icalfer-hoambambi-
ció i unitat. No es poden perdre més
projectestransformadorsperinteres-
soselectoralistes.
Enelcampdel’habitatgeprotegit,
unaideadeCarmeTrilla,economista
i experta en habitatge, quan defensa
«unificar la llista de sol·licituds dins
l’àmbit metropolità d’habitatge pro-
tegit».Unaideamoltvàlidaperal’àrea
urbanadeFigueresaefectesdecom-
batrelasegregacióresidencial.
La transformació educativa, eco-
nòmica i urbana ha de comportar
l’inicidelatransformaciósocial,que
s’hadetraduirenlamilloradelesren-
des familiars, la reducció de les desi-
gualtats socials i l’enfortiment de la
cohesiósocial.Peravançarenaques-
ta quàdruple transformació i per
guanyarencohesiósocial,s’hadefer
pinyaaFigueresial’Empordà,totfo-
mentant la igualtat d’oportunitats i
l’enfortiment dels lligams que unei-
xen les persones en la societat i vin-
culatsalsentimentdepertinençaala
comunitat.
Lesnostresciutatsnos’handeme-
surar per la dimensió física, sinó per
lasevagenticohesiósocial,perlallar-
gada de la mirada i l’alçada dels seus
somnis.
Seguiu l’actualitat a través de la nostra web
Informació actualitzada diàriament 24/7
www.emporda.info
COMUNICACIÓ
g III. DESIGUALTATS A L’ALT EMPORDÀ PER MUNICIPIS EUROS/ANY/LLAR
BORRASSÀ 41.977
PERALADA 38.854
SANt MORI 38.671
VILAüR 38.150
AVINyONEt DE PuIgVENtóS 38.068
LLERS 36.799
VILAFANt 36.332
ORDIS 36.064
SIuRANA 35.996
gARRIgÀS 35.216
VILANANt 35.197
LLADó 34.860
NAVAtA 34.772
tERRADES 34.716
VILABERtRAN 34.586
JONquERA, LA 34.466
SAuS, CAMALLERA I LLAMPAIES 34.371
FAR D’EMPORDÀ, EL 34.212
VILAMALLA 33.589
VILA-SACRA 33.354
VENtALLó 32.892
BOADELLA I LES ESCAuLES 32.873
FORtIÀ 32.846
PALAu-SAVERDERA 32.717
PONtóS 32.550
AguLLANA 32.493
MASARAC 32.469
L’ARMENtERA 32.379
VILADAMAt 32.144
ESPOLLA 32.087
MOLLEt DE PERALADA 31.733
PEDREt I MARzÀ 31.452
CIStELLA 31.316
VILAMACOLuM 31.163
BÀSCARA 31.063
CAPMANy 30.748
RIuMORS 30.528
gARRIguELLA 30.489
CANtALLOPS 29.698
CABANES 29.615
PORt DE LA SELVA, EL 29.510
PONt DE MOLINS 29.246
VILAMANISCLE 28.884
VILAJüIgA 28.744
PAu 28.600
COLERA 28.270
SELVA DE MAR, LA 28.117
tORROELLA DE FLuVIÀ 28.016
PORtBOu 27.827
SANtA LLOgAIA D’ÀLguEMA 27.659
SANt PERE PESCADOR 27.343
MAçANEt DE CABRENyS 27.184
CADAquÉS 27.032
FIguERES 26.989
LLANçÀ 26.834
CABANELLES 26.832
BIuRE 26.702
SANt MIquEL DE FLuVIÀ 26.569
L’ESCALA 26.564
SANt CLIMENt DE SESCEBES 25868
SANt LLORENç DE LA MugA 25.337
DARNIuS 25.287
ROSES 24.447
RABóS 24.353
ALBANyÀ 24.263
CAStELLó D’EMPúRIES 23.849
FONt: INSTITUTO NACIONAL DE ESTADISTICA (INE)
 IV. Segregació residencial a l’àrea urbana de Figueres. Desigualtats per renda mitjana de les llars (2016)
Font: INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA INFOGRAFIA BET PADRÓ
Pont de
M
olins
Cabanes
Vila-sacra
Vilam
alla
ElFard’Em
pordà
Vilabertran
Navata
Vilanant
Ordis
Vilafant
LlersAvinyonet Puigventós
Peralada
Borrassà
Figueres
SantaLlogaiad’Àlguem
a
50
40
30
20
10
0
60
 V. Segregació urbana a Figueres per barris
Desigualtats per renda mitjana de les llars (2016)
19.876€
13.667€
36.391€
EMPORDÀ
EIXOS PER A LA TRANSFORMACIÓ
L’ECONOMIA EMPORDANESA
Un nou model turístic
 ApostapelmodelEmpordàambdosclarsobjectius:
qualitatidesestacionalització.
Diversificació de l’economia, sota quatre eixos inter-
relacionats:
 Capitalhumàformat.Sensenousciclesformatiusenelsinstituts
delacomarca,ésmoltdifícildiversificar.Aquestesserienalgunes
opcionsperreforçarireformarl’ofertaformativa:
Comerçinternacional,Transportilogística,Màrquetingipublicitat,
Indústriesalimentàries,Turisme,Energiesrenovables,
ImatgeisoitriplicarInformàticaicomunicacions.
 Creaciódesòlperaactivitateconòmica.Completarlesinversions
perlaTerminalintermodalEmpordàiLogisEmpordà,
delFard’EmpordàiVilamalla,unapeçaclauperalssectors
delalogísticailesindústriesagroalimentàries.
Creaciódesòlnosegregatenpolígons,dinslaciutat,
perlaindústria3.0i4.0,apreusassequibles.
 Captaciód’inversionsifomentdelesstart-ups.
Aprofitarlesnovesinèrcieslaboralsderivadesdelapandèmia.
Millorar la connectivitat
 Comunicacions:EixFigueres-Olot-Vic;Estacióintermodal
convencional-TAVimilloradelsseusaccessos;transportferroviarii
percarreteratransfronterer.
 Energètica:Apostaperlesrenovables.
 Tecnològica:Fibraòpticaicoberturatelefònicaarreulacomarca.
1
2
3