SlideShare a Scribd company logo

La ciutat de Monturiol

Article publicat a Encesa Literària nº 10

1 of 10
Download to read offline
106 encesa literària 10
Monument a Narcís Monturiol. Obra d'Enric Casanovas,1918. Rambla de Figueres.
107
10 encesa literària
LA CIUTAT
DE MONTURIOL
Joan Armangué Ribas
Economista
L’èxit de les proves de l’Ictíneo al
port d’Alacant l’any 1861 desper-
taren una gran efervescència popular a
Catalunya. Narcís Monturiol fou rebut
a Barcelona amb un gran escalf, no tan
sols de la població en general, sinó
també per les elits de la societat barce-
lonina. A la festa que es va fer en honor
seu i que tingué lloc el 10 de juny de
1861, el polític liberal, periodista i es-
criptor Víctor Balaguer pronuncià un
vibrant discurs adreçant-se a Monturi-
ol amb aquestes paraules finals: «Enda-
vant! No tingueu por. Cap català s’es-
panta ni torna enrere».
L’entusiasme arribà a aconseguir
que en la mateixa festa s’acordés obrir
una subscripció nacional per cons-
truir un Ictíneo a gran escala. L’onada
creada arribà a tot el país. Figueres, la
seva vila natal, no podia ser una ex-
cepció. Al cap de quatre dies, l’Ajun-
tament en sessió extraordinària acordà
per unanimitat nomenar-lo fill predi-
lecte. L’acord adoptat diu:
108 encesa literària 10
Considerando el entusiasmo público para que se dé una patriótica
cuanto distinguida muestra de aprecio al inventor de la navegación
submarina don Narciso Monturiol, cuyo nombre está llamando en
estos momentos la atención del mundo científico por su maravilloso
invento, título de honra para él y para el país, siendo por lo tanto
justo que el suelo natal perpetúe su memoria que es la de un genio,
ha acordado este cuerpo municipal, por unanimidad, declarar al
mismo don Narciso Monturiol hijo predilecto de Figueras y que se
coloque su retrato en la sala consistorial, como una prueba de afec-
tuoso respeto y alta estima, llenando así, todo, una de las más her-
mosas páginas de los anales de la presente villa.
La sessió fou presidida per Joaquim
de Traver, segon tinent d’alcalde, per
malaltia de l’alcalde corregidor, Rafael
de la Guardia, i del primer tinent d’al-
calde, Ignasi Sans Roca. La resta de re-
gidors que avalaren l’acord foren Joan
Clarós Monells, Ildefons Moncanut,
Marià Noguer, Joan Callís, Pere For-
gas, Manel Díaz, Francesc Justafré i
Tomàs Roger Vidal. Aquest darrer fou
un personatge important de la Figueres
de la segona meitat del xix, com a ban-
quer i, també com a alcalde, diputat i
senador. Un consistori en temps del
govern de la Unió Liberal de Leopoldo
O’Donnell, monàrquics no absolutis-
tes i progressistes moderats.
Al cap de dos dies, el 16 de juny,
Figueres dispensava una rebuda apote-
òsica al seu fill predilecte: un entusias-
me popular recorria els carrers de la
vila fent que la comitiva, amb Montu-
riol en un carruatge acompanyat del
diputat conservador Marià Fages de
Sabater, fos victorejada al seu pas amb
una pluja de flors, càntics, música i po-
emes. D’aquests, reproduïm Uns frag-
ments dels de Damas Calvet, en català,
i de Maria Josepa Massanés, en caste-
llà. L’acord de la concessió del títol de
fill predilecte, segellat per l’Ajunta-
ment constitucional de Figueres, fou
lliurat a Narcís Monturiol a la plaça de
la Constitució, nom que aleshores re-
bia l’actual plaça de l’Ajuntament, da-
vant el fervor popular.
Aquest entusiasme ciutadà, iniciat a
Barcelona amb la constitució de la Jun-
ta iniciadora de la subscripción nacional
destinada a manifestar la estimación del
país hacia el inventor del Ictíneo, tingué
continuïtat en altres ciutats. A Figueres
es constituí una Junta delegada el 21
de setembre de 1861 integrada per
vint-i-nou ciutadans representant una
gran transversalitat política. Amb una
majoria monàrquica i conservadora
com el seu president Maurici de Al-
bert Terradas, hisendat i polític, amb
Marià Fages de Sabater, jurista i polí-
tic, com a vicepresident, i com a vo-
cals, entre d’altres, l’alcalde corregidor
Rafael de la Guardia, el primer tinent
d’alcalde Ignasi Sans Roca, i els regi-
La ciutat de Monturiol
109
10 encesa literària
Joan Armangué Ribas
governador civil de Girona. Entre els
tres secretaris hi trobem el seu íntim
amic Martí Carlé, professor i perio-
dista, un dels referents del republica-
nisme federal empordanès.
La subscripció va quedar oberta a
l’Ajuntament, a la casa dels alcaldes de
barri, a l’administració de Loteries i a
tots els casinos. La declaració pública
acabava amb aquesta exaltació:
dors Ildefons Massanet, Manuel Díaz
i Tomàs Roger. Així com prohoms
com ara Narcís Fages de Romà, hisen-
dat i advocat. Però també hi trobem
significades personalitats del republi-
canisme figuerenc, per exemple Edu-
ard Rodeja i Joan Matas. El primer,
hisendat i regidor en diverses ocasi-
ons. El segon, des de molt jove va fer
costat a Abdon Terradas i va arribar a
presidir la Diputació i a ser nomenat
El nombre de Figueras, por justo orgullo nuestro, debe ir siempre
unido al del inventor. Aquí tenemos sus lares, aquí nació, creció y se
educó el que sin duda pertenece ya por su preclaro ingenio, a la
milagrosa historia de nuestro siglo. Nuestra comarca es generosa y
por eso el cielo le da tan buenos, tan distinguidos hijos. Seamos
agradecidos, y hagamos patente a la nación entera que es nuestra
población un brillante hervidero de generoso entusiasmo, cuando la
impulsa la grandeza del saber, la inmarcesible gloria del mejor de sus
nacidos, DE SU HIJO PREDILECTO.
La credencial del títol de fill predi-
lecte, Monturiol la tingué en el seu
poder encara no vint mesos, quan el
18 de febrer de 1863 signà una carta
adreçada a l’Ajuntament renunciant
al títol (vegeu la imatge a la pàgina se-
güent) perquè l’Ajuntament no havia
autoritzat una subscripció popular a
favor de l’Ictíneo.
Al cap de set dies, el 25 de febrer,
l’Ajuntament, sota la presidència de Ra-
fael de la Guardia, va admetre la renún-
cia de Narcís Monturiol al títol de fill
predilecte, en una sessió que comptava
des de l’1 de gener amb nous regidors,
entre ells, els republicans, Eduard Rode-
ja i Joan Matas. L’explicació de l’alcalde
corregidor paga la pena llegir-la sencera:
En vista de las abusivas costumbres que se venían siguiendo, de las
diferentes reclamaciones que le habían hecho y la petición de los
Sres. Concejales, resolvió no permitir que en lo sucesivo se hiciesen
más cuestaciones; que a consecuencia de esto, el Ayuntamiento
acordó dar una cantidad a la cofradía de la Purísima Sangre para
suplir el producto de la cuestación que hacía para la manutención
de los pobres en la Romería a Recasens y sufragar también los gastos
110 encesa literària 10
Carta de renúncia de Narcís Monturiol.
La ciutat de Monturiol
111
10 encesa literària
Joan Armangué Ribas
Carta de renúncia de Narcís Monturiol.
Ad

Recommended

More Related Content

Similar to La ciutat de Monturiol

Passegem per la història de martorelles
Passegem per la història de martorellesPassegem per la història de martorelles
Passegem per la història de martorellesMontse Esteban
 
Passegem per la història de martorelles
Passegem per la història de martorellesPassegem per la història de martorelles
Passegem per la història de martorellesMontse Esteban
 
Pregó Pascual Giner. Festes Puríssima Xiqueta 2015
Pregó Pascual Giner. Festes Puríssima Xiqueta 2015Pregó Pascual Giner. Festes Puríssima Xiqueta 2015
Pregó Pascual Giner. Festes Puríssima Xiqueta 2015Ayuntamiento Benissa
 
Nou barris el districte
Nou barris el districteNou barris el districte
Nou barris el districtewikibarris
 
Homenatges a la vellesa
Homenatges a la vellesaHomenatges a la vellesa
Homenatges a la vellesajnd0
 
Homenatges a la vellesa
Homenatges a la vellesa Homenatges a la vellesa
Homenatges a la vellesa jnd0
 
President l luís companys
President l luís companysPresident l luís companys
President l luís companysjclua1234
 
Edat contemporania final
Edat contemporania finalEdat contemporania final
Edat contemporania finalivcs
 
Vilassar de mar dia 22
Vilassar de mar dia 22Vilassar de mar dia 22
Vilassar de mar dia 22MILTONBORIS
 
Revista "Quatre Gats" -5è ESCOLA L'OREIG
Revista "Quatre Gats" -5è ESCOLA L'OREIGRevista "Quatre Gats" -5è ESCOLA L'OREIG
Revista "Quatre Gats" -5è ESCOLA L'OREIGAnna Bartoll
 
L'ONZE DE SETEMBRE - VIA LLIURE EN CATALÀ
L'ONZE DE SETEMBRE  - VIA LLIURE EN CATALÀL'ONZE DE SETEMBRE  - VIA LLIURE EN CATALÀ
L'ONZE DE SETEMBRE - VIA LLIURE EN CATALÀManel Cantos
 
SANT MARTI - VERNEDA I LA PAU
SANT MARTI - VERNEDA I LA PAUSANT MARTI - VERNEDA I LA PAU
SANT MARTI - VERNEDA I LA PAUManelCantos2
 
SAN MARTÍN - LA VERNEDA Y LA PAZ
SAN MARTÍN - LA VERNEDA Y LA PAZ SAN MARTÍN - LA VERNEDA Y LA PAZ
SAN MARTÍN - LA VERNEDA Y LA PAZ ManelCantos2
 
SANT MARTÍ - LA VERNEDA I LA PAU
SANT MARTÍ - LA VERNEDA I LA PAUSANT MARTÍ - LA VERNEDA I LA PAU
SANT MARTÍ - LA VERNEDA I LA PAUManel Cantos
 
Restauració: primera part
Restauració: primera partRestauració: primera part
Restauració: primera partjescriva
 
El Xop novembre 2022.pdf
El Xop novembre 2022.pdfEl Xop novembre 2022.pdf
El Xop novembre 2022.pdfRevista El Xop
 

Similar to La ciutat de Monturiol (20)

Passegem per la història de martorelles
Passegem per la història de martorellesPassegem per la història de martorelles
Passegem per la història de martorelles
 
Passegem per la història de martorelles
Passegem per la història de martorellesPassegem per la història de martorelles
Passegem per la història de martorelles
 
Passegem per la història de martorelles
Passegem per la història de martorellesPassegem per la història de martorelles
Passegem per la història de martorelles
 
Claudia mur mollet
Claudia mur molletClaudia mur mollet
Claudia mur mollet
 
Pregó Pascual Giner. Festes Puríssima Xiqueta 2015
Pregó Pascual Giner. Festes Puríssima Xiqueta 2015Pregó Pascual Giner. Festes Puríssima Xiqueta 2015
Pregó Pascual Giner. Festes Puríssima Xiqueta 2015
 
Nou barris el districte
Nou barris el districteNou barris el districte
Nou barris el districte
 
Homenatges a la vellesa
Homenatges a la vellesaHomenatges a la vellesa
Homenatges a la vellesa
 
Homenatges a la vellesa
Homenatges a la vellesa Homenatges a la vellesa
Homenatges a la vellesa
 
President l luís companys
President l luís companysPresident l luís companys
President l luís companys
 
Numero 2
Numero 2Numero 2
Numero 2
 
Edat contemporania final
Edat contemporania finalEdat contemporania final
Edat contemporania final
 
Vilassar de mar dia 22
Vilassar de mar dia 22Vilassar de mar dia 22
Vilassar de mar dia 22
 
Revista "Quatre Gats" -5è ESCOLA L'OREIG
Revista "Quatre Gats" -5è ESCOLA L'OREIGRevista "Quatre Gats" -5è ESCOLA L'OREIG
Revista "Quatre Gats" -5è ESCOLA L'OREIG
 
L'ONZE DE SETEMBRE - VIA LLIURE EN CATALÀ
L'ONZE DE SETEMBRE  - VIA LLIURE EN CATALÀL'ONZE DE SETEMBRE  - VIA LLIURE EN CATALÀ
L'ONZE DE SETEMBRE - VIA LLIURE EN CATALÀ
 
SANT MARTI - VERNEDA I LA PAU
SANT MARTI - VERNEDA I LA PAUSANT MARTI - VERNEDA I LA PAU
SANT MARTI - VERNEDA I LA PAU
 
SAN MARTÍN - LA VERNEDA Y LA PAZ
SAN MARTÍN - LA VERNEDA Y LA PAZ SAN MARTÍN - LA VERNEDA Y LA PAZ
SAN MARTÍN - LA VERNEDA Y LA PAZ
 
SANT MARTÍ - LA VERNEDA I LA PAU
SANT MARTÍ - LA VERNEDA I LA PAUSANT MARTÍ - LA VERNEDA I LA PAU
SANT MARTÍ - LA VERNEDA I LA PAU
 
Temps de franja digital 14 mes de març
Temps de franja digital 14 mes de marçTemps de franja digital 14 mes de març
Temps de franja digital 14 mes de març
 
Restauració: primera part
Restauració: primera partRestauració: primera part
Restauració: primera part
 
El Xop novembre 2022.pdf
El Xop novembre 2022.pdfEl Xop novembre 2022.pdf
El Xop novembre 2022.pdf
 

More from Joan Armangué

L'Empordà i l'economia de les desigualtats: un bany de realitat postcoronavirus
L'Empordà i l'economia de les desigualtats: un bany de realitat postcoronavirusL'Empordà i l'economia de les desigualtats: un bany de realitat postcoronavirus
L'Empordà i l'economia de les desigualtats: un bany de realitat postcoronavirusJoan Armangué
 
Figueres, cent anys de gestio pública de l'aigua
Figueres, cent anys de gestio pública de l'aiguaFigueres, cent anys de gestio pública de l'aigua
Figueres, cent anys de gestio pública de l'aiguaJoan Armangué
 
Una anàlisi del progrès social a la demarcació de Girona
Una anàlisi del progrès social a la demarcació de GironaUna anàlisi del progrès social a la demarcació de Girona
Una anàlisi del progrès social a la demarcació de GironaJoan Armangué
 
Figueres, l’estat de la ciutat: la crisi eixampla la bretxa econòmica i social
Figueres, l’estat de la ciutat: la crisi eixampla la bretxa econòmica i socialFigueres, l’estat de la ciutat: la crisi eixampla la bretxa econòmica i social
Figueres, l’estat de la ciutat: la crisi eixampla la bretxa econòmica i socialJoan Armangué
 
Existeix conveni per fer l'estació intermodal i eliminar els passos a nivell ...
Existeix conveni per fer l'estació intermodal i eliminar els passos a nivell ...Existeix conveni per fer l'estació intermodal i eliminar els passos a nivell ...
Existeix conveni per fer l'estació intermodal i eliminar els passos a nivell ...Joan Armangué
 
Annex conclusions seminari 10 anys Pla director de l'Empordà
Annex conclusions seminari 10 anys Pla director de l'EmpordàAnnex conclusions seminari 10 anys Pla director de l'Empordà
Annex conclusions seminari 10 anys Pla director de l'EmpordàJoan Armangué
 
La immigració a Figueres i la por als canvis
La immigració a Figueres i la por als canvisLa immigració a Figueres i la por als canvis
La immigració a Figueres i la por als canvisJoan Armangué
 

More from Joan Armangué (7)

L'Empordà i l'economia de les desigualtats: un bany de realitat postcoronavirus
L'Empordà i l'economia de les desigualtats: un bany de realitat postcoronavirusL'Empordà i l'economia de les desigualtats: un bany de realitat postcoronavirus
L'Empordà i l'economia de les desigualtats: un bany de realitat postcoronavirus
 
Figueres, cent anys de gestio pública de l'aigua
Figueres, cent anys de gestio pública de l'aiguaFigueres, cent anys de gestio pública de l'aigua
Figueres, cent anys de gestio pública de l'aigua
 
Una anàlisi del progrès social a la demarcació de Girona
Una anàlisi del progrès social a la demarcació de GironaUna anàlisi del progrès social a la demarcació de Girona
Una anàlisi del progrès social a la demarcació de Girona
 
Figueres, l’estat de la ciutat: la crisi eixampla la bretxa econòmica i social
Figueres, l’estat de la ciutat: la crisi eixampla la bretxa econòmica i socialFigueres, l’estat de la ciutat: la crisi eixampla la bretxa econòmica i social
Figueres, l’estat de la ciutat: la crisi eixampla la bretxa econòmica i social
 
Existeix conveni per fer l'estació intermodal i eliminar els passos a nivell ...
Existeix conveni per fer l'estació intermodal i eliminar els passos a nivell ...Existeix conveni per fer l'estació intermodal i eliminar els passos a nivell ...
Existeix conveni per fer l'estació intermodal i eliminar els passos a nivell ...
 
Annex conclusions seminari 10 anys Pla director de l'Empordà
Annex conclusions seminari 10 anys Pla director de l'EmpordàAnnex conclusions seminari 10 anys Pla director de l'Empordà
Annex conclusions seminari 10 anys Pla director de l'Empordà
 
La immigració a Figueres i la por als canvis
La immigració a Figueres i la por als canvisLa immigració a Figueres i la por als canvis
La immigració a Figueres i la por als canvis
 

La ciutat de Monturiol

  • 1. 106 encesa literària 10 Monument a Narcís Monturiol. Obra d'Enric Casanovas,1918. Rambla de Figueres.
  • 2. 107 10 encesa literària LA CIUTAT DE MONTURIOL Joan Armangué Ribas Economista L’èxit de les proves de l’Ictíneo al port d’Alacant l’any 1861 desper- taren una gran efervescència popular a Catalunya. Narcís Monturiol fou rebut a Barcelona amb un gran escalf, no tan sols de la població en general, sinó també per les elits de la societat barce- lonina. A la festa que es va fer en honor seu i que tingué lloc el 10 de juny de 1861, el polític liberal, periodista i es- criptor Víctor Balaguer pronuncià un vibrant discurs adreçant-se a Monturi- ol amb aquestes paraules finals: «Enda- vant! No tingueu por. Cap català s’es- panta ni torna enrere». L’entusiasme arribà a aconseguir que en la mateixa festa s’acordés obrir una subscripció nacional per cons- truir un Ictíneo a gran escala. L’onada creada arribà a tot el país. Figueres, la seva vila natal, no podia ser una ex- cepció. Al cap de quatre dies, l’Ajun- tament en sessió extraordinària acordà per unanimitat nomenar-lo fill predi- lecte. L’acord adoptat diu:
  • 3. 108 encesa literària 10 Considerando el entusiasmo público para que se dé una patriótica cuanto distinguida muestra de aprecio al inventor de la navegación submarina don Narciso Monturiol, cuyo nombre está llamando en estos momentos la atención del mundo científico por su maravilloso invento, título de honra para él y para el país, siendo por lo tanto justo que el suelo natal perpetúe su memoria que es la de un genio, ha acordado este cuerpo municipal, por unanimidad, declarar al mismo don Narciso Monturiol hijo predilecto de Figueras y que se coloque su retrato en la sala consistorial, como una prueba de afec- tuoso respeto y alta estima, llenando así, todo, una de las más her- mosas páginas de los anales de la presente villa. La sessió fou presidida per Joaquim de Traver, segon tinent d’alcalde, per malaltia de l’alcalde corregidor, Rafael de la Guardia, i del primer tinent d’al- calde, Ignasi Sans Roca. La resta de re- gidors que avalaren l’acord foren Joan Clarós Monells, Ildefons Moncanut, Marià Noguer, Joan Callís, Pere For- gas, Manel Díaz, Francesc Justafré i Tomàs Roger Vidal. Aquest darrer fou un personatge important de la Figueres de la segona meitat del xix, com a ban- quer i, també com a alcalde, diputat i senador. Un consistori en temps del govern de la Unió Liberal de Leopoldo O’Donnell, monàrquics no absolutis- tes i progressistes moderats. Al cap de dos dies, el 16 de juny, Figueres dispensava una rebuda apote- òsica al seu fill predilecte: un entusias- me popular recorria els carrers de la vila fent que la comitiva, amb Montu- riol en un carruatge acompanyat del diputat conservador Marià Fages de Sabater, fos victorejada al seu pas amb una pluja de flors, càntics, música i po- emes. D’aquests, reproduïm Uns frag- ments dels de Damas Calvet, en català, i de Maria Josepa Massanés, en caste- llà. L’acord de la concessió del títol de fill predilecte, segellat per l’Ajunta- ment constitucional de Figueres, fou lliurat a Narcís Monturiol a la plaça de la Constitució, nom que aleshores re- bia l’actual plaça de l’Ajuntament, da- vant el fervor popular. Aquest entusiasme ciutadà, iniciat a Barcelona amb la constitució de la Jun- ta iniciadora de la subscripción nacional destinada a manifestar la estimación del país hacia el inventor del Ictíneo, tingué continuïtat en altres ciutats. A Figueres es constituí una Junta delegada el 21 de setembre de 1861 integrada per vint-i-nou ciutadans representant una gran transversalitat política. Amb una majoria monàrquica i conservadora com el seu president Maurici de Al- bert Terradas, hisendat i polític, amb Marià Fages de Sabater, jurista i polí- tic, com a vicepresident, i com a vo- cals, entre d’altres, l’alcalde corregidor Rafael de la Guardia, el primer tinent d’alcalde Ignasi Sans Roca, i els regi- La ciutat de Monturiol
  • 4. 109 10 encesa literària Joan Armangué Ribas governador civil de Girona. Entre els tres secretaris hi trobem el seu íntim amic Martí Carlé, professor i perio- dista, un dels referents del republica- nisme federal empordanès. La subscripció va quedar oberta a l’Ajuntament, a la casa dels alcaldes de barri, a l’administració de Loteries i a tots els casinos. La declaració pública acabava amb aquesta exaltació: dors Ildefons Massanet, Manuel Díaz i Tomàs Roger. Així com prohoms com ara Narcís Fages de Romà, hisen- dat i advocat. Però també hi trobem significades personalitats del republi- canisme figuerenc, per exemple Edu- ard Rodeja i Joan Matas. El primer, hisendat i regidor en diverses ocasi- ons. El segon, des de molt jove va fer costat a Abdon Terradas i va arribar a presidir la Diputació i a ser nomenat El nombre de Figueras, por justo orgullo nuestro, debe ir siempre unido al del inventor. Aquí tenemos sus lares, aquí nació, creció y se educó el que sin duda pertenece ya por su preclaro ingenio, a la milagrosa historia de nuestro siglo. Nuestra comarca es generosa y por eso el cielo le da tan buenos, tan distinguidos hijos. Seamos agradecidos, y hagamos patente a la nación entera que es nuestra población un brillante hervidero de generoso entusiasmo, cuando la impulsa la grandeza del saber, la inmarcesible gloria del mejor de sus nacidos, DE SU HIJO PREDILECTO. La credencial del títol de fill predi- lecte, Monturiol la tingué en el seu poder encara no vint mesos, quan el 18 de febrer de 1863 signà una carta adreçada a l’Ajuntament renunciant al títol (vegeu la imatge a la pàgina se- güent) perquè l’Ajuntament no havia autoritzat una subscripció popular a favor de l’Ictíneo. Al cap de set dies, el 25 de febrer, l’Ajuntament, sota la presidència de Ra- fael de la Guardia, va admetre la renún- cia de Narcís Monturiol al títol de fill predilecte, en una sessió que comptava des de l’1 de gener amb nous regidors, entre ells, els republicans, Eduard Rode- ja i Joan Matas. L’explicació de l’alcalde corregidor paga la pena llegir-la sencera: En vista de las abusivas costumbres que se venían siguiendo, de las diferentes reclamaciones que le habían hecho y la petición de los Sres. Concejales, resolvió no permitir que en lo sucesivo se hiciesen más cuestaciones; que a consecuencia de esto, el Ayuntamiento acordó dar una cantidad a la cofradía de la Purísima Sangre para suplir el producto de la cuestación que hacía para la manutención de los pobres en la Romería a Recasens y sufragar también los gastos
  • 5. 110 encesa literària 10 Carta de renúncia de Narcís Monturiol. La ciutat de Monturiol
  • 6. 111 10 encesa literària Joan Armangué Ribas Carta de renúncia de Narcís Monturiol.
  • 7. 112 encesa literària 10 de la comida que según costumbre se da todos los años en los tres días de Carnaval a los presos en las cárceles; que habiendo tenido noticias de que se llevaba a cabo en esta villa una cuestación, sin permiso correspondiente, para la construcción del Ictíneo del Sr. Monturiol, dispuso el referido Sr. Alcalde-corregidor que aquellas cesaran. Que habiendo sido dicho Sr. Monturiol enterado por sus amigos, si bien con inexactitud de dichas disposiciones, puesto que no se le ha denegado por el Sr. Corregidor la facultad de hacer una suscripción voluntaria en todos los puntos que tuviere por conve- niente y sí de hacer una cuestación, el mismo Sr. Monturiol ha diri- gido una comunicación al Presidente de este Ayuntamiento con fe- cha diez y ocho del mes actual con la que renuncia al Título de Hijo predilecto de esta villa, cuya credencial devuelve. Per tant, una qüestió semàntica per part de l’alcalde corregidor és el deto- nant de la renúncia de Monturiol. Una interpretació totalment errònia quan subscripció i col·lecta són sinònims. Una explicació de l’alcalde corregidor gens convincent, quan ell mateix for- mava part de la Junta que tenia una fi- nalitat a què podem donar molts noms: col·lecta, subscripció, capta, acapte, recollida, recol·lecta… En aquest cas el nom fa la cosa, d’aquí l’arbitrarietat en la decisió de l’alcalde corregidor. D’aleshores ençà, la ciutat de Mon- turiol li ha respectat sempre la seva vo- luntat i mai se li ha restituït la distinció que li fou atorgada l’any 1861. Malgrat això, la ciutat, que a vegades es mostra gasiva amb els seus fills com en la qües- tió que produí la seva renúncia, sempre l’ha reconegut com un dels seus fills més insignes i ho ha expressat amb ge- nerositat en diverses ocasions. Així, l’any 1891 el nom del carrer on va néixer, Sant Guillem, fou substi- tuït pel de Narcís Monturiol. Canvi ra- tificat pel plenari de l’Ajuntament l’any 1905. El 1918, el monument a Narcís Monturiol, obra de l’escultor Enric Ca- sanovas, un dels màxims representants del Noucentisme, culminava el projecte de reforma de la Rambla dissenyat per l’arquitecte Ricard Giralt, i s’erigia com el símbol de la ciutat. L’any 1979 s’es- trenava l’edifici de l’Institut de Forma- ció Professional, avui Institut d’Educa- ció Secundària Narcís Monturiol. El 1985 un panteó obra de l’escultor Ve- nanci Vallmitjana passà a titularitat municipal i fou destinat als figuerencs il·lustres. El mateix any hi foren traslla- dades les primeres despulles, les de Nar- cís Monturiol. Carrer, monument, cen- tre educatiu i panteó simbolitzen el re- coneixement i els honors de la ciutat a una de les seves grans icones. Quan el regidor Josep M. Bernils, en el ple municipal d’agost del 2019, anuncia una proposta a la Comissió del Nomenclàtor, per tal d’estudiar la pos- La ciutat de Monturiol
  • 8. 113 10 encesa literària sibilitat de rehabilitar el títol de fill pre- dilecte o qualsevol altra actuació en aquest sentit, em sembla una lloable iniciativa que entenc que ha d’anar cap al segon supòsit. A prop de cent seixan- ta anys de la renúncia al títol, s’ha de continuar respectant la seva decisió. El reglament d’honors i distincions obre una altra via, que no pot ser altra que la medalla d’or a títol pòstum. Una dis- tinció que compartiria amb l’altre gran geni figuerenc, Salvador Dalí. La ciutat de Monturiol, honors i distincions al marge, ha d’aprofundir en els valors que representa el seu insig- ne fill: justícia, fraternitat i igualtat. Així com valoritzar la petjada històrica, arquitectònica, cultural i econòmica de la Figueres del seu temps i apostar per dues de les lliçons de la seva vida: avenç científic i compromís social. La ciutat de Monturiol no com a record nostàl- gic, sinó com a guia per construir una Figueres millor. Narcís Monturiol. Litografia de N. González. Joan Armangué Ribas
  • 9. 114 encesa literària 10 Al inventor del «Ictineo», en la recepció entusiasta que li feu savila natal Ja que no puch quan vingas presentarte ni una corona, ni un sol brot de llor, y, sols de lluny, vuy m’es permés cantarte, rep ab ma troba un ¡benvingut! de cor. Per tu orgullosa vuy la pátria mia al plaher s’entrega, puig te rep tan gran, y’ls brassos t’obra com la Espanya obria al que hi tornava un altre mon portant. Com tú desl reyalmes vá trucá á la porta, ofrin tresors en cambi d’un vaixell: lo nom de boig y lo menyspreu soporta, y dels teólechs l’ignorant consell. No desmayes jamay: ¡Avant y fora! Fé y esperansa en ta bandera escriu. Alais- Juny, 1861 Damas Calvet i de Budallés (Figueres, 1836 - Barcelona, 1891) Enginyer, poeta i dramaturg català. La ciutat de Monturiol
  • 10. 115 10 encesa literària La hija de Dios No puede la malévola ignorancia, matar al genio que letal sofoca el ponzoñoso aliento de su boca con estulta arrogancia; ni extinguida jamás será su esencia, pues hija de Jehová la humana ciencia, si esconde su existencia, mil símbolos sublimes y ostentosos revelan sus destellos luminosos.[…] […] Avanza, Monturiol, pues la natura te brinda con secretos que no pudo arrancarla otra humana criatura; avanza; el choque rudo de las raudas corrientes submarinas, sean para tu ICTÍNEO prodigioso, lo que al pez bullicioso las linfas de las fuentes cristalinas. Como inmortal tu genio portentoso, nobles y grandes son tus pensamientos. «Prefieres perecer con tus inventos »Sepultado en las olas, »Que a nación extranjera »El secreto vender que ser pudiera »La mejor de las glorias españolas».1 ¡Bendito mil veces, tu patrio anhelo y generoso afán, bendiga el cielo! Y protéjate España Junio 3 de 1861 Maria Josepa Massanés i Dalmau (Tarragona, 1811 - Barcelona, 1887) Escriptora i poetessa 1. Palabras del señor Monturiol. Joan Armangué Ribas