Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
El pas del Rec Comtal per Sant Andreu és el primer element a considerar 
qiian estudiem el desenvolupament economic de la ...
collita s'empalmava amb I'altra. Les arbredes que el vorejaven, ben assaona-des, 
asseguraven un passeig ombrívol en hores...
per a dialogar els pagesos entre ells sobre els assumptes propis dels seus 
camps. 
Un altre punt de reunió dels pagesos a...
el llarg delseu recorregut eren diversos els "safareigs" instal.lats per a una tasca 
tan higienica. La contaminació del R...
l .B oca de la Mina, Montcadu Comen~amefzdt el Rec 
111
( Por11 de ['Han de la Torre del Buró. Auiri hi hu emplucada la Kesidi.trciu Mfr?~icipadle Vullho?~,r
5. Pmantperla Fonf delNinyo. Cooperativa delFluid ElZctric i al fons dreta. unapan 
de I'aqüeducfe de les Aigües de Montca...
6 . El Kec des del Po?!/d e Can Circrr. Alfinr el .2fr,l,ii( le Srltll Atrilre'!, iup iz/.s uili's iO 
116
7. Pus del Rec focanf les parers de la Fubrica de Coloranfs Can Pellicer 
117
R. El Sot del Puleres. Un delspunfs del Rrc amh més tou dal~uaL.lo c de retr?ti<ir l? 
banyistesju?tius duran1 I'esiiu.
9. Pon1 sobrp el Rec entran! a la Placa de I'Fsiació. Aquesl 6s I'origen del nom Camr 
del Pont. 
119
11. L'Eucaliplurde Can Semf En elseu hanc depedra s'hi hauien megut moltspoetes 
i fumantics. 
121
13. Vlstapanordtnica de I'indret oti acaba~mae l carrerDr .Santpn$. Al f<~nes/ Tzrró deMonrcada ja molr escapGarpt'r 
I'ex...
14 lirpo111.si ~elIl irlo~rd el crinrr B<inirit!a. 
111
15. bl Kec 1 cumi del Polir de /.iisru. Al~irr e.% elpunr d'enllas del correr Pnni amh lu 
Rambla de Sunr A,?dre!r.
16. I'orrr d~ (,un Nurreru. B/N>.>s(I~~t> r1(0. oiu./~ni<?rr u e/ pu.5 d<' la Riera d'Holla cap 
u/(Irrr~~pd~~laBola.Aqire...
Un passeig nostàlgic pel Rec
Un passeig nostàlgic pel Rec
Un passeig nostàlgic pel Rec
Un passeig nostàlgic pel Rec
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Un passeig nostàlgic pel Rec

1,586 views

Published on

Un passeig nostàlgic pel Rec Comtal, de Martí Pous i Serra.

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Un passeig nostàlgic pel Rec

  1. 1. El pas del Rec Comtal per Sant Andreu és el primer element a considerar qiian estudiem el desenvolupament economic de la població. La seguretat de bones collites de cereals, viandes, verdures i de rota n~ena de productes hortícoles venia marcada pel regatge indispensable que proporcionava el Rec, tant si era temps de sequera com de regim plujós normal. Si el poble devia la subsistencia principalment a l'aigua condu~dap el Rec, no ha d'estranyar-nos gens que aquest corrent aqüífer entrés a formar part de tot I'entreteixit social i familiar dels andreuencs. De tal manera I'inRuí, que fins en la conversa normal, I'andreuenc enriquí el nostre idioma amb expressions populars en les quals el Rec era I'element principal. Encara avui dia hi ha qui diu quan una cosa ha perdut la utilitat, que és bonaper tirara1 Rec. Anysenrera quan hi havien més criatures enaiguades que ara, la reccpt-infal4ible pera curar-les consistia en anara tirarpedmalRecdes d'algun dels diversos ponts que el creuaven. Aquesta mateixd recepta servia pels enamorats que no eren correspostos. Les persones una mica grans recorden quan en la seva edat escolar hi havia condeixebles que un bon dia feien campana, i l'endema se sabia que s'havien anat a banyar al Sot dels Paletes del Rec, que estava tocant a Can Pellicer, (Fabricació Nacional de Colorants). Anar a passejarpel Rec era un esplai tonificant en dies de festa, que es completava recorrent el regadiu sempre verd i uberrim en tot temps, car una
  2. 2. collita s'empalmava amb I'altra. Les arbredes que el vorejaven, ben assaona-des, asseguraven un passeig ombrívol en hores de sol afeixugants. 1 que, val a dir-ho, amaraven l'esperit romantic i les venes artístiques dels vianants que s'hi aixoplugaven. Coma moits,pobles runls on les persones de cena representació social se'ls pot veure junts a I'estiu passejant cap a la font principal o bé fent tertúlia en els llocs més frescals, a Sant Andreu, el Rec, i per extensió el regadiu, era a principis de segle el punt de trobada i passeig dels notables del poble en la política, art i poesia com ho foren: Mn. Clapés, Viñas, Cararach, Melcior Font, Farré, Ignasi Iglésias i Moreno Olivan entre d'altres. Quan en temps de sequera o de forta calor, la necessitat de regar es feia més imperiosa, era imprescindible regular la presa d'aigües del Rec. Des de sempre "la Junta Directiva de la Acequia Condal tenia como objetivoprincipal la promocionada distribución del agua según el derecho y necesidad de los interesados". Pero aquesta distribució no estava exenta de conflictes i d'anecdotes. Segons el cabal d'aigua que baixava pel Rec, el Batlle d'Aigües donava més o menys temps (segons soneig), pera regar a cada pages segons la superfície que conreuava. La impaciencia dels que, en el camp, esperaven el seu torn d'aigua portava a petites picabaralles que s'havia de procurar que no depassessin a fets punibles, car llavors es donava motiu a la intervenció del Síndic que havia de traslladar-se molt sovint al lloc de la transgressió pera dictaminar si hi havia motiu per intervenir-hi el Tribunal de Regants. Les sentencies d'aquest Tribunal, format per 16 membres, eren inapelables. Amb el temps, I'import de les multes als infractors del Reglament de Distribució d'Aigües s'anaven tornant petites perla depreciació de la moneda, perla qual cosa el Tribunal havia de cercar en les infraccions tots aqueils agreujants que fessin pujar la multa a una quantitat que no fes riure. El Reglament publicat I'any 1871 castigava a los infractores de segundogrado con la multa de 20 a 150 reales, (de 5 a 37,50 ptes.). Així sabem que un pages de Sant Andreu que havia alcapremat el tap d'una fibla I'any 1950, fou castigat amb una multa de 300 pessetes, quan pel danys ocasionats podia ser considerat com a infractor de segundo grado, que li hauria costal, com a inixim, l'exigua quantitat de 37,50 ptes. L'al~aprematq ue hem esmeniat no podia obrir gaire la fibla doncs estaven fixades amb un cadenat que obria o tancava el guarda-recs segons I'horari establen en el sorteig de Distribució d'Aigües. Aquesta distribució tenia lloc davant d'algunes de les casetes d'obra construides al damunt dels diversos ponts que servien per traspasar el Rec. La reunió dels regants amb el Batlle d'Aigües tenia lloc a les 7 o a les 8 del matí, i després del sorteig s'entregava a cada regant la respectiva papereta la qual expressava les hores de reg que li corresponien. També s'aprofitava la reunió
  3. 3. per a dialogar els pagesos entre ells sobre els assumptes propis dels seus camps. Un altre punt de reunió dels pagesos andreuencs era la Placa de I'Església els matins dels d.iumenges on, fins molrs anys després de la nostra guerra, hi havia la venda de planter d'hortalisses. Aquestes parades de planter eren L'última reminiscencia d'aquells mercats setmanals que tenid Sant Andreu abans d'ésser anexionar a Barcelona l'any 1897, Una prohibició taxativa del Reglament del Rec era la que deia que: no podrá apacentarse ninguna especie deganado en el cauce y márgenes de la cequia nidentrodelo~límitesdelosdiezpalmos~uedebqeun edardecamino y sin cultivo, en cada uno de los costados de la misma, ni tampoco hacerse abrevaderos en ninguna de los puntos expresados. El sequier o guarda-recs, havia de vigilar que els veIns no deixessin anar hnecs i oques al Rec, i que no s'hi rentessin les nafres dels cavalls car infectaven I'aigua. També que no s'hi tiressin massa pedres pera curar els anaiguats ni escombraries ni enderrocs que omplien el llit del Rec i obligava a la neteja massa sovint. D'una manera especial s'havia de vigiiar que ningú no tirés aigües bmtes al Rec, ni les residuals de cap indústria, doncs podien pejudicar les viandes. Malgrat la vigilancia, de tant en tant, passava quelcom que demostrava que aquestes prohibicions eren menystingudes. Una vegada algú va abocar al Rec aigües procedents d'una indústria d'adob de pells i va ocasionar la mort de tots els peixos que hi havia en un safareig del jardí de la Clínica Sant Jordi de la Placa de I'Estació. Com que a Sant Andreu s'hi conreuava molt cinem i una de les operacions consistia en amarar-los en basses pera la qual cosa necessitaven molta aigua, ningú no podia prendre l'aigua del Rec sense el permís especial de la Junta Directiva. Una de les basses més ben conservades, i que fins la segona decada d'aquest segle encara serví, era lesBassesdEn Pep que estaven situades al costat de I'Escorxador, junt on es creuen el carrer Sant Adria i el de Ferran Junoy. Les fibles o preses d'aigua del Rec eren totes a l'esquerra del corrent excepte una que sortia arran del molí de Sant Andreu i s'escorria per la part alta del poble (Tramontana), travessava el torrent d'En Paixalet, i tocant els badius de les cases del carrer Santa Marta (nombres parells) anava a morir altra vegada al Rec junt a l'absis de la parrdquia. D'aquest corrent s'en deia el conducte, el qual a més del regatge dels horts servia de safareig per a rentar-. hi roba. Darrera el carrer de Santa Cristina, junt on arrenca el Passeig Torras / Bages, aquest regueró s'eixamplava una mica i allí ambunes lloses inclinades cap a I'aigua, moltes dones hi rentaven la roba. Dintre les prohibicions del Reglament del Rec no hi figurava la que privés de rentar-hi roba, doncs a tot
  4. 4. el llarg delseu recorregut eren diversos els "safareigs" instal.lats per a una tasca tan higienica. La contaminació del Rec per efectes del sabó devia ser insignificant, car tots sabem que el corrent, I'aire i el sol per si sols tenen ja un alt valor depurador de I'aigua. Com a element viu del desenvolupament delpoble, el Rec Comtal sempre ha estat un punt de conflictes i de lluites pels qui no els consideraven com un bé públic d'utilitat ben notoria. En el miler d'anys que té de vida podrien omplir-se dotzenes de volums amb la historia de les lluites, privilegis, qüestions i ordenances que regulaven i castigaven I1ús d'un element tan essencial per la vida de les ciutats. Vegeu, per les fotografies que segueixen, com era el nostre Rec,
  5. 5. l .B oca de la Mina, Montcadu Comen~amefzdt el Rec 111
  6. 6. ( Por11 de ['Han de la Torre del Buró. Auiri hi hu emplucada la Kesidi.trciu Mfr?~icipadle Vullho?~,r
  7. 7. 5. Pmantperla Fonf delNinyo. Cooperativa delFluid ElZctric i al fons dreta. unapan de I'aqüeducfe de les Aigües de Montcada. 115
  8. 8. 6 . El Kec des del Po?!/d e Can Circrr. Alfinr el .2fr,l,ii( le Srltll Atrilre'!, iup iz/.s uili's iO 116
  9. 9. 7. Pus del Rec focanf les parers de la Fubrica de Coloranfs Can Pellicer 117
  10. 10. R. El Sot del Puleres. Un delspunfs del Rrc amh més tou dal~uaL.lo c de retr?ti<ir l? banyistesju?tius duran1 I'esiiu.
  11. 11. 9. Pon1 sobrp el Rec entran! a la Placa de I'Fsiació. Aquesl 6s I'origen del nom Camr del Pont. 119
  12. 12. 11. L'Eucaliplurde Can Semf En elseu hanc depedra s'hi hauien megut moltspoetes i fumantics. 121
  13. 13. 13. Vlstapanordtnica de I'indret oti acaba~mae l carrerDr .Santpn$. Al f<~nes/ Tzrró deMonrcada ja molr escapGarpt'r I'exrracció de cimenr.
  14. 14. 14 lirpo111.si ~elIl irlo~rd el crinrr B<inirit!a. 111
  15. 15. 15. bl Kec 1 cumi del Polir de /.iisru. Al~irr e.% elpunr d'enllas del correr Pnni amh lu Rambla de Sunr A,?dre!r.
  16. 16. 16. I'orrr d~ (,un Nurreru. B/N>.>s(I~~t> r1(0. oiu./~ni<?rr u e/ pu.5 d<' la Riera d'Holla cap u/(Irrr~~pd~~laBola.Aqireslpo~Xrlidi~erIa~qr rr<,~n~~tC<r~r~Lu<Ir Iu~iiu~iésIen~dIen~oc,a l Potografies originals de Tomis Fahregts. Textos de Maní Prius i Srrci. 120

×