Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
<ul><li>Escassetat d’aigua, poder social i la producció d’una zona residencial d’elit </li></ul><ul><li>L’ecologia polític...
Més gent a les ciutats: Regió Metropolitana de Barcelona Catalán et al. (2008) Landscape Urban Plan.
Menys aigua: rius ibèrics Gallart i Llorens (2003) Water Int.
Sequera 2008 31/3/2008
Sequera 2008
<ul><li>L’ escassetat  d’aigua s’entén com una condició natural contra la qual els ciutadans de Barcelona han de  lluitar ...
El municipi de Matadepera Catalonia
Badia et al. (2010) Boletín AGE <ul><li>25,4 km 2 </li></ul><ul><li>61% Parc Natural </li></ul><ul><li>9000 persones </li>...
Cedida per J.L. Hernández El municipi de Matadepera 2007 ~1940
<ul><li>Consulta de documentació a l’Arxiu Municipal de Matadepera. </li></ul><ul><li>Recol·lecció de comunicacions formal...
La història: una societat desigual per començar (1886) <ul><li>9 famílies posseeixen el 90% de la terra; 60 famílies el 10...
MATADEPERA CATALUNYA I ESPANYA La història Una família controla l’ajuntament, la urbanització i l’aigua. Conflicte propiet...
Guerra Civil: alternatives per “decidir”. Franco guanya, repressió.  Consolidació del control de la terra, privatització d...
“  Matadepera es una población que por sus condiciones geográficas está llamada a desempeñar una señalada función como est...
“  Era de 4 propietaris i s’ho van anar venent per fer-hi torres... I tot eren parcers, no teníem re propi i ens van anar ...
“  Sí, sense haver fet re. A casa ens van fotre fora… l’amo  [l’alcalde]  li va dir al meu pare, diu ‘ja podeu tenir contr...
“  Es veia prou que aquell noi coneixia bé aquell món i se l’estimava. Que si ell es podia quedar allà, seguiria treballan...
“  Hay 2 maneras de enfocar el tema de los payeses: la republicana, la tierra para quien la trabaja, y la del Generalísimo...
La història: mobilitzar aigua per transformar el territori Comisión traída de aguas a Matadepera, desembre 1947. AMMAT, ca...
“  No sólo podrán verse colmadas las necesidades actuales de la población, sino también serán atendidas las que en el futu...
MATADEPERA CATALUNYA I ESPANYA La història: urbanització 1966 Acord Barata i Serra 1976 Ajuntament entra al consell d’admi...
La història: urbanització Barata a alcalde, 29 d’abril de 1971. AMMAT, caixa 385.
Estany et al. (2010) Global Environment La història: urbanització
La història: canvis en els usos del sòl Estany et al. (2010) Global Environment 100 2538 100 2538 Total 1 24 0 0 Equipamen...
1956 2004 Privatització de beneficis, socialització de costos
AMMAT 1940-50 2005 Privatització de beneficis, socialització de costos
AMMAT Privatització de beneficis, socialització de costos
Conclusions del treball <ul><li>Matadepera es va convertir en una zona residencial d’elit a través d’un procés de lluites ...
<ul><li>Els petits pagesos sense terra han estat els més perjudicats per les transformacions socioecològiques, tant per se...
<ul><li>I. Otero, G. Kallis, R. Aguilar, V. Ruiz </li></ul><ul><li>Water scarcity, social power and the production of an e...
Socionatures alternatives: prevenció d’incendis Agrupació de Defensa Forestal (2005)
Socionatures alternatives: gestió agrosilvopastoral
Badia et al. (2008) Documents d’Anàlisi Geogràfica Socionatures alternatives: contra la expansió urbana
Font:  Quim Vancells Socionatures alternatives: contra la expansió urbana
Avui Terrassa, 20/2/2009 Socionatures alternatives: comunicació
Garcia i Otero (2009) ed. Farell Socionatures alternatives: divulgació
Socionatures alternatives: educació ambiental
<ul><li>La transformació socioecològica no és possible o impossible, sinó inevitable. </li></ul><ul><li>La qüestió és dona...
2100 2090 2080 2070 2060 2050 2040 2030 2020 2010 2000
Gràcies! http://clma.matadeperaentitats.cat http://icta.uab.cat [email_address]
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Escassetat d’aigua, poder social i la producció d’una zona residencial d’elit

860 views

Published on

Escassetat d’aigua, poder social i la producció d’una zona residencial d’elit. L’ecologia política de l’aigua a Matadepera (Barcelona). De la classe sobre ecologia política a l'ETSAV el 18 de novembre de 2010

  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Escassetat d’aigua, poder social i la producció d’una zona residencial d’elit

  1. 1. <ul><li>Escassetat d’aigua, poder social i la producció d’una zona residencial d’elit </li></ul><ul><li>L’ecologia política de l’aigua </li></ul><ul><li>a Matadepera (Barcelona) </li></ul>Iago Otero Armengol
  2. 2. Més gent a les ciutats: Regió Metropolitana de Barcelona Catalán et al. (2008) Landscape Urban Plan.
  3. 3. Menys aigua: rius ibèrics Gallart i Llorens (2003) Water Int.
  4. 4. Sequera 2008 31/3/2008
  5. 5. Sequera 2008
  6. 6. <ul><li>L’ escassetat d’aigua s’entén com una condició natural contra la qual els ciutadans de Barcelona han de lluitar per progressar. </li></ul><ul><li>Però la qüestió no és que tinguem ciutats massa grans per la poca aigua que hi ha. </li></ul><ul><li>La qüestió és com , per qui i amb quina finalitat l’aigua és mobilitzada en el procés d’urbanització. </li></ul><ul><li>És una qüestió de justícia i democràcia: es tracta de qui decideix què fem amb la terra i amb l’aigua. </li></ul>Escassetat?
  7. 7. El municipi de Matadepera Catalonia
  8. 8. Badia et al. (2010) Boletín AGE <ul><li>25,4 km 2 </li></ul><ul><li>61% Parc Natural </li></ul><ul><li>9000 persones </li></ul><ul><li>1000 piscines </li></ul><ul><li>Gespa ~ conreus </li></ul>El municipi de Matadepera
  9. 9. Cedida per J.L. Hernández El municipi de Matadepera 2007 ~1940
  10. 10. <ul><li>Consulta de documentació a l’Arxiu Municipal de Matadepera. </li></ul><ul><li>Recol·lecció de comunicacions formals entre les autoritats municipals de Matadepera i persones o institucions externes (1919-1979). </li></ul><ul><li>Identificació i anàlisi de documents clau sobre aigua, terra i conflictes polítics. </li></ul><ul><li>Entrevistes semi-estructurades a 17 persones (locals) nascudes entre 1913 i 1958. Enregistrament, transcripció i anàlisi de contingut. </li></ul><ul><li>Resultats? Narrativa. </li></ul>Mètodes
  11. 11. La història: una societat desigual per començar (1886) <ul><li>9 famílies posseeixen el 90% de la terra; 60 famílies el 10% restant (574 habitants). </li></ul><ul><li>Els boscos, les vinyes i la calç no necessiten molta aigua. </li></ul><ul><li>Però a finals de segle les elits urbanes se senten atretes per l’aire pur i sec de la muntanya. </li></ul><ul><li>No hi ha cursos d’aigua superficial, cal capital per extreure aigua subterrània... </li></ul><ul><li>I transformar els conreus de secà en cases d’estiueig. </li></ul>
  12. 12. MATADEPERA CATALUNYA I ESPANYA La història Una família controla l’ajuntament, la urbanització i l’aigua. Conflicte propietaris-pagesos pels contractes d’arrendament. Alternativa republicana: reforma agrària i de l’aigua 2000 1990 1980 1970 1960 1950 1940 1930 1920 1910 1900 1902 Josep Arnau alcalde 1914 Fundació d’Aigües 1919 Dissolució d’Aigües 1922 Fundació d’Unió de Rabassaires 1923 Dictadura de Primo de Rivera 1924 Infraestructura d’Aigües retorna a Francesc Arnau 1931 Alcalde republicà 1932 Municipalització del subministrament d’aigua 1931 2a República Espanyola 1934 Reforma agrària catalana declarada inconstitucional i ajuntaments suspesos
  13. 13. Guerra Civil: alternatives per “decidir”. Franco guanya, repressió. Consolidació del control de la terra, privatització de l’aigua. MATADEPERA CATALUNYA I ESPANYA La història 2000 1990 1980 1970 1960 1950 1940 1930 1920 1910 1900 1936 Assassinats a La Barata 1936 Rebel·lió militar de Franco i inici de la Guerra Civil 1949 Connexió al sistema Llobregat i refundació d’Aigües 1955-56 Població 730 Sup. urbana 38 ha 1940 Afusellament de republicans 1939 Fi Guerra Civil i inici dictadura de Franco Informe Ajuntament, s/d. AMMAT, caixa 1075.
  14. 14. “ Matadepera es una población que por sus condiciones geográficas está llamada a desempeñar una señalada función como estación de reposo y veraneo. ” Plan de Ordenación de Tarrasa y Matadepera (1951) AMMAT, caixa 540 La història: planificació de la urbanització
  15. 15. “ Era de 4 propietaris i s’ho van anar venent per fer-hi torres... I tot eren parcers, no teníem re propi i ens van anar fotent fora de tot arreu. Anava així. ” Magdalena Font (1933), 26/11/2007 La història: expulsió de la pagesia
  16. 16. “ Sí, sense haver fet re. A casa ens van fotre fora… l’amo [l’alcalde] li va dir al meu pare, diu ‘ja podeu tenir contracte que això no us servirà de re’… ‘les casetes són les casetes’, va dir, així mateix. ” Mingo Comasòlivas (1930), 26/11/2007 La història: expulsió de la pagesia AMMAT
  17. 17. “ Es veia prou que aquell noi coneixia bé aquell món i se l’estimava. Que si ell es podia quedar allà, seguiria treballant la terra i aquell amor el transmetria als seus fills. Calia donar-li una oportunitat. ” Confessió de l’heroi De la novel·la “Conill amb sajolida” de Joan Comasòlivas Font (Ed. Moll, 2010) La història: expulsió de la pagesia
  18. 18. “ Hay 2 maneras de enfocar el tema de los payeses: la republicana, la tierra para quien la trabaja, y la del Generalísimo, es decir, que no haya quien trabaje la tierra y que ésta esté en unas pocas manos que la dirijan… Dentro de 50 años apenas si habrá payeses en esta región… Demasiada guerra le dieron los rabasaires del demonio… Y gracias a ello tu tendrás toda la carne de cañón que quieras para tus telares. ” Alt funcionari franquista a propietari local De la novel·la “Conill amb sajolida” de Joan Comasòlivas Font (Ed. Moll, 2010) La història: expulsió de la pagesia
  19. 19. La història: mobilitzar aigua per transformar el territori Comisión traída de aguas a Matadepera, desembre 1947. AMMAT, caixa 854.
  20. 20. “ No sólo podrán verse colmadas las necesidades actuales de la población, sino también serán atendidas las que en el futuro puedan presentarse cualesquiera que sea el desarrollo de la población, ventaja que no han podido alcanzar otras localidades, que como Matadepera pugnan por convertirse en verdaderas estaciones de veraneo. ” President d’Aigües a Ajuntament, 2 de gener de 1951. AMMAT, caixa 854. La història: mobilitzar aigua per transformar el territori
  21. 21. MATADEPERA CATALUNYA I ESPANYA La història: urbanització 1966 Acord Barata i Serra 1976 Ajuntament entra al consell d’administració d’Aigües 1979 Alcalde democràtic 1984-86 Població 3493 Sup. urb. 180 ha 1992 Mina accionista majoritari d’Aigües 2008 Població 8701 Sup. urb. 358 ha 1975 Mort de Franco 1978 Constitució democràtica 2008 Sequera a la Regió Metropolitana de Barcelona 2000 1990 1980 1970 1960 1950 1940 1930 1920 1910 1900
  22. 22. La història: urbanització Barata a alcalde, 29 d’abril de 1971. AMMAT, caixa 385.
  23. 23. Estany et al. (2010) Global Environment La història: urbanització
  24. 24. La història: canvis en els usos del sòl Estany et al. (2010) Global Environment 100 2538 100 2538 Total 1 24 0 0 Equipaments 1 17 0 4 Sòl nu 0 7 0 7 Carretera 1 14 1 24 Riera 14 358 1 38 Urbà 12 293 4 91 Matollar 1 29 4 99 Bosc clar 7 168 8 203 Roquerar 2 42 9 228 Agrícola 62 1585 73 1845 Bosc dens % ha % ha Ús del sòl 2008 1956
  25. 25. 1956 2004 Privatització de beneficis, socialització de costos
  26. 26. AMMAT 1940-50 2005 Privatització de beneficis, socialització de costos
  27. 27. AMMAT Privatització de beneficis, socialització de costos
  28. 28. Conclusions del treball <ul><li>Matadepera es va convertir en una zona residencial d’elit a través d’un procés de lluites per la terra i l’aigua, i no a través d’un procés espontani o inevitable. </li></ul><ul><li>L’aigua no era escassa en si, sinó per la urbanització de luxe. </li></ul><ul><li>“ Escassetat” i “progrés” van ser paraules utilitzades en els discursos de justificació de la via de desenvolupament escollida. </li></ul><ul><li>Diferents persones o grups socials tenen visions diferents del progrés. </li></ul><ul><li>La qüestió cabdal és quina visió del futur es va acabar convertint en realitat i quina visió (i forma de vida) es va acabar esborrant del mapa. </li></ul>
  29. 29. <ul><li>Els petits pagesos sense terra han estat els més perjudicats per les transformacions socioecològiques, tant per ser pagesos en una metròpoli en expansió com per ser (fills dels) perdedors de la Guerra Civil. </li></ul><ul><li>Les seves veus han estat incorporades i amplificades en la nostra història per refutar narratives progressives. </li></ul><ul><li>Els impactes de l’opció de la urbanització de luxe posen en dubte la consideració de les transformacions com a progrés. </li></ul><ul><li>En mostrar que la urbanització no és inherentment espontània, la recerca enforteix l’acció dels grups ciutadans que lluiten per superar-ne els impactes i per produir socionatures alternatives. </li></ul>Conclusions del treball
  30. 30. <ul><li>I. Otero, G. Kallis, R. Aguilar, V. Ruiz </li></ul><ul><li>Water scarcity, social power and the production of an elite suburb. The political ecology of water in Matadepera, Catalonia </li></ul><ul><li>Ecological Economics (2011) </li></ul>
  31. 31. Socionatures alternatives: prevenció d’incendis Agrupació de Defensa Forestal (2005)
  32. 32. Socionatures alternatives: gestió agrosilvopastoral
  33. 33. Badia et al. (2008) Documents d’Anàlisi Geogràfica Socionatures alternatives: contra la expansió urbana
  34. 34. Font: Quim Vancells Socionatures alternatives: contra la expansió urbana
  35. 35. Avui Terrassa, 20/2/2009 Socionatures alternatives: comunicació
  36. 36. Garcia i Otero (2009) ed. Farell Socionatures alternatives: divulgació
  37. 37. Socionatures alternatives: educació ambiental
  38. 38. <ul><li>La transformació socioecològica no és possible o impossible, sinó inevitable. </li></ul><ul><li>La qüestió és donar-li forma, sentit i direcció, d’una manera democràtica i justa. </li></ul><ul><li>Cal un discurs que possibiliti socionatures alternatives: no hi ha una sola via de progrés. </li></ul><ul><li>Escoltar el “llenguatge” d’aquells que parlen de passats i de futurs alternatius. </li></ul>Reflexions finals
  39. 39. 2100 2090 2080 2070 2060 2050 2040 2030 2020 2010 2000
  40. 40. Gràcies! http://clma.matadeperaentitats.cat http://icta.uab.cat [email_address]

×