Dossier del mestre- Costa Brava

1. DOSSIER DEL MESTRE
ELS CAMINS DE RONDA
DE LA COSTA BRAVA
Universitat de Girona
Sara Eustaquio, Laura Morcillo i Paula Vie-
lla.
2n MEP
Ciències Socials
17.12.2015

2. És un camí costaner
que ressegueix l’abrup-
te litoral de la Costa
Brava, entre les locali-
tats de Blanes i Port-
bou.
El seu nom prové de
les rondes i guàrdies
que duïen a terme les
patrulles per vigilar el
contraban i el transit
d’embarcació.
Tot i així, antigament eren els pescadors qui els uti-
litzaven per anar a pescar o en cas de naufragi.
Per què es van crear?
És un camí històric que va
ser creat amb l’objectiu
principal de comunicar les
diferents poblacions, plat-
ges i cales del Litoral.
El nom dels camins de
Ronda no va ser popula-
ritzat fins al segle XIX , tot
i que es té constància que
la seva construcció és
anterior aquest segle.
Com a conseqüència de
l’accés al mar i la proximitat a una
frontera el contrabant va ser una
activitat molt lligada.
L’aparició del contraban va coinci-
dir amb una successió de crisis
que van provocar l’auge d’aquest.
CAMINS DE RONDA
No va ser fins l’any 1904 que el govern va dictar la Llei del contraban i la
defraudació pública, degut a la decadència de grans empresaris de la zona.
La Llei però, no va provocar cap declivi del volum contrabandista, i amb
l’aparició de la primera guerra Mundial, molts d’aquests empresaris van optar
per entrar al joc del contraban, actualment conegut com Estraperlo.
Què és un camí de Ronda?

3. El contraban és el comerç
il·legal realitzat amb varies
mercaderies que consis-
teix en traspasar produc-
tes prohibits d’amagades i
sense pagar els drets de
duana establerts.
En canvi, l’Estraperlo con-
sisteix en la venda il·legal
de les mercaderies de
contraban o la venda de
forma fraudolenta dels
productes del pròpi país
que estan sotmessos a im-
postos i taxes. Els princi-
pals productes amb els que
es traficava eren: tabac,
penecilina, café, sucre, pe-
bre, xocolata i d’altres com
maquillatge, llenceria, biso-
teria o roba de seda.
Com s’organitzava?
Al vespre, els vaixells de
grans tonalades que reali-
tzaven rutes internacionals,
s’acostaven al Litoral de la
Costa Brava i disminuint la se-
va velocitat descarregàven les
mercaderies en petites barques
de pescadors que s’amagaven
en amagatalls aprofitant el pai-
satge abrupte.
Finalment, els grups de contra-
bandistes, formats per grups de
15 o 20 persones es dedica-
ven a transportar la merca-
dería des del punt d’amaga-
tall fins a un camió
certs productes als mercats van
contribuir al naixement del con-
traban i l’Estraperlo. Si bé
aquesta activitat va anar aug-
mentant o disminuint al llarg de
la història, va ser fruit de la post-
guerra, moment en el qual Es-
peus del penyasegat del Cap de
Sant Sabestià i la platja del Gol-
fet.
Per què es feia contraban i
Estraperlo?
Els preus elevats i l’absència de
panya es trobava aïllada comercial-
ment.
Els camins de Ronda, doncs, era
de capital importància per fugir uns
i per persseguir els altres.
Què entenem per contraban?
petites cales de fácil accès
pel mar però de difícil ac-
cès per terra. D’aquesta
manera evitaven els con-
trols de la guardia Civil, al
mateix temps que garanti-
tzaven mantenir el secret
del seu amagatall.
Els llocs més emmblematics
on hi havia els amagatalls es
trobava entre la costa de
Begur i Palamòs. Cal desta-
car la Cala del Port d’Es-
clanyà, el Xalet de Sa Tapa-
rica a Tamariu, la Cova del
Tabac, la Cala del Cau, la
cala dels Frares situades als
que els esperava a terra
ferma i acabaria realitzan
la distribució als mercats
del territori.
Quins eren els amaga-
talls?
Normalment, buscaven
Pàgina 3 CAMINS DE RONDA

4. Quin és el seu
recorregut?
gaudir d’un clima
temperat i d’una
llum i un paisatge
colorit. A l’estiu es
poden aprofitar les
aigües crital·lines
per fer’s-hi un bany,
tot i que la calor difi-
culta la caminata. A
la tardor es pot contemplar el color
ocre dels penyasagats, i a l’hivern es
pot viure la Costa Brava més salvatge
i ferèstega.
El Camí de Ronda a
diferencia d’altres
travesses similars,
es pot realizar du-
rant totes les èpo-
ques de l’any sense
contratemps. A la
primavera es pot
Pàgina 4UNIVERSITAT DE GIRONA
Els camins de Ron-
da comencen a
Blanes, passen per
Lloret de Mar, Tos-
sa de Mar, Sant
Feliu de Gúixols,
Platja d’Aro, Calon-
ge, Palamós, les
costes de Palafru-
gell, Begur, To-
rroella de Montrgí,
l’Escala, Empúries,
Sant Pere Pesacador, Roses, Cadaqués, El Port de la Selva, Lla-
nçà, Colera i Portbou.
Hi ha 235 km de recorregut i en total hi ha 8.400 m de desnivell positiu.
Quina resulta la millor época per a
dur-ho a terme?
PER SABER-NE MÉS...
En aquest link hi trobareu més
informació
http://www.camideronda.com/cat/
introduccio.html

5. El paisatge que va donar a la Costa Brava es caracteritza per la presencia d’una costa alta, molt
radiada, envoltada de petits illots i algún arxipeleg, amb boscos de pins i petites cales de sorra.
La mar, a estones, revoltada pels temporals de llevant acaba donant caràcter al conjunt.
La bellesa del paisatge ha atret el turisme i els antics pobles de pescadors han augmentat con-
siderablement la superifice contruida. Malgrat els abusos urbanístics com Llafranc, Calella de
Palafrugell o Cap Roig, mantenen una especial bellesa.
Alguns potts de pesca han esdevingut ports esportius i s’han creat de nous com el de Llafranc..
Els blocs d’apartaments i la proliferació d’urbanitzacions que enveeixen la plana, la costa i les
muntanyes, posen en perill el manteniment de la qualitat del paisatge.
El massís de les Gavarres conserva grans masses forestals de pins, d’alzines i sureres.
Les planes interiors de la Costa Brava encara conserven part de l’antiga ocupació rural, a l’hora
que són travessades per vies de comunicació que enllaçen el litoral amb l’interior.
EL PAISATGE
FLORA I FAUNA
És una vegetació adaptava al clima, els es-
tius calorosos i a la manca d’aigua.
L’alzina és l’arbre més típic. A molts in-
drets ha estat substituida per una vegeta-
ció d’arbustos i per arbres com el pi pinyo-
ner i el pi blanc. També podem trovar la
màquia o garriga i romaní i farigola.
Les flors més corrents de la zona són: el lliri groc, el cañís, el lliri de mar, el freixe, el
grèvol, l’auró negre, l’esponeguera, l’estepa borrera, la caragola, els pebrots de ruc,
l’armèria, la falguera marina, ll’escanyacabres, l’alga de mar, la rocella physcosis.
La fauna que podem trovar és típica mediterrània. Abunda el porc senglar així com
altres mamífers depredadors com el teixó, la guineu, la mostela o la geneta. Són fàcil-
ment observables ocells com les gavines, les tortores, els gaiigs, les orenetes, els
corbs, els perdals, els coloms, pitroigs, el falcó pelegrí, el duc, i l’òliba.
A sota el mar hi trobem un ampli ventall d’animals marins. De peixos podem trovar
amb facilitat les julivies, els sards, els llobarros, llenguados, verats, sardines, orades,
seitons, sonsos, congres. I tintoreres També s’hi observen altres animals marinns
com els musclus, les petxines, les meduses, pops, sèpia, calamar, garaoines,...
Pàgina 5

6. Pàgina 6
QUINA UTILITAT TENEN ARA ELS CAMINS DE RONDA?
El què abans permetia als pesca-
dors arribar a cales ineccessibles i
vigilar als contrabandistes, avui
representa una de les propostes
senderistes més atractives de la
província de Girona.
Escales i miradors encadenen els
camins de ronda que recòrre els
llocs més idíl·lics de la Costa Bra-
va.
A un costat el verd dels pins, a l’al-
tre el blau del mar. La Costa Brava
ha proclamat aquests camins els
més espectaculars i magnífics per
descrobrir petites cales, penyase-
gats, platges amb encant i altres
espais del litoral que han sigut la
columna verteb-
ral del turisme a la zona.
Aquest factor ha ajudat en un creixement
significatiu de la economia de la zona i, per
tant, gran part de la població viu d’aquest
fenòmen turístic.
Pel que fa al progrès del turisme, ha sofert
una accentuada devellada en el seu creixe-
ment.

7. Pàgina 7
TIPOLOGIA DE LES PLATGES I CALES
Recull d’algunes de les platges que
recòrren els camins de Ronda
Blanes: Platja de Blanes
 Sorra daurada, gran nombre de
serveis, sorra gruixuda, accès a
cotxe o a peu. Amplada: 30 metres
Lloret de Mar: Platja de Canyelles
 Sorra gruixuda, té port nàutic, gran
ventall de serveis, accès a peu,
cotxe o barca. Amplada: 40 me-
tres.
Tossa de Mar: Platja de Llorell
 Sorra gruixuda, accès a peu, cotxe
i barca. Amplada: 42 metres.
Sant Feliu de Guíxols: Platja de Sant
Feliu
 Sorra granulada i fonts de sorra
amb trams rocossos, serveis com
per exemple activitat nàutiques:
lloguer d’embarcacions o submari-
nisme. Accès amb cotxe, bus, a
peu o barca. Amplada: 53 metres.
Platja d’Aro: Platja del Racó
 Gran ventall de serveis, accès
amb cotxe, a peu o barca. Ampla-
da: 22 metres.
Calonge: Cala Cristus
 Sorra gruixuda , entorn natural,
accès amb cotxe, bus, a peu o
barca. Amplada: 40 metres.
Palamós: Sa Tamardia
 Entorn natural, accès amb cotxe o a
peu. Amplada: 10 metres
Calella de Palafrugell: Plattja del Port Bo
 Sorra gruixuda, accès amb cotxe,
bus, a peu o barca. Amplada: 18
metres.
Begur: Platja del Port d’Esclanyà
 Pedres, accès a peu. Amplada: 15
metres.
Torroella de Montgrí: Platja de Mas Pinell
 Sorra fina, accès amb cotxe o a peu,
entorn natural. Amplada: 80 metres.
Empúries: Platja de la Robina
 Sorra fina, accès a peu o barca, en-
torn natural. Amplada: 70 metres.
Sant Pere Pescador: Platja de Sant Pere
 Sorra fina, zona nudista, accès amb
cotxe, peu o barca, entorn natural.
Amplada: 100 metres.
Roses: Platja de Santa Margarida
- gran ventall de serveis, sorra fina, accès
amb cotxe, bus o barca. Amplada: 55 metres

8. Pàgina 8
Cadaqués: Platja de Sant Lluís
 Sorra de pedres, platja nudis-
ta, entorn natural, accès a peu
o a barca. Amplada: 10 me-
tres.
Port de la Selva: Platja del Pas
 Sorra de còdols, accès amb
cotxe. Amplada: 20 metres.
Llancà: Platja del Cau del Llop
 Sorra gruixuda. Amplada: 20
metres
Portbou: Platja del Pi
- Sorra de còdols, accès a peu, en-
torn natural. Amplada: 13 metres.
Per a més infor-
mació de les
platges entreu en
aquest enllaç:
http://
costabrava.org/

9. Pàgina 9
RECURSOS PEDAGÒGICS NATURALS
Museu de la pesca a Palamós
Va començar a principis del segle XX,
una tasca de recuperació de la memoria
oral del patrimoni de la zona. Tota la in-
formació recollida en més de 300 hores
d’enregistraments, serveix com a fona-
ments de molts projectes de recerca en-
gegats pel mateix museu.
Un dels objectius del museu de Pesca ha
estat intentar reconèixer, documentar i
dotar de valor el partrimoni marítim i in-
material. No només captant-lo i preser-
vant-lo per a les generacions futures, sinó
també retornar-lo a la societat en forma
d’activitats dinàmiques.
El museu ofereix diferents activitats i pro-
postes relacionades amb la pesca i els
animals marins de la Costa brava encara-
des a tot tipus d’edats.
Pels alumnes de primària ofereix diversos
tallers com són: visita guiada al museu i
taller, taller de salaó d’anxoves, visita i
taller a les barques del peix, navegació
pel litoral, etc.
Aquestes activitats influeixen directament
en què els alumnes coneguin el seu en-
torn més proper i en sàpiguen fer un bon
ús.
Museu del Suro a Palafrugell
Com a conseqüència del gran nombre
d’alzines sureres a la zona de la Costa
Brava, es concentren moltes fàbriques de
suro. És per això que l’any 1972 a Pala-
frugell es va crear el museu del suro, el
qual conté un conjunt d’arqueologia,
ceràmica i eines que partenyien a la in-
dústria surera.
El museu del Suro també ofereix activi-
tats i tallers pels nens com són: les sorti-
des guiades a peu des de Palafrugell fins
al far de Sant Sebastià,aquest recorregut
majoritàriament passa pel camí de Ron-
da, ja que és on es localitzen més alzines
sureres.
PER A MÉS INFORMACIÓ ENTREU A LES SEVES WEBS...
http://www.museudelsuro.cat/
http://www.museudelapesca.org/
http://www.mac.cat/Seus/Empuries

10. Pàgina 10
Ruïnes d’Empúries
Aprofitant que el camí de Ronda passa
per Empúries és interessant que els alum-
nes coneguin les ruïnes d’Empúries.
El nom actual d’Empúries prové del terme
grec “emporion” que significa: centre de
compres i describia fidelment el centre del
lloc
Durant la segona guerra Púnica ( segle III
a.C) “Emporion” va pasar a formar part de
l’imperi Romà, canviant el nom a
“Emporiae”. Aquest va ser l’inici de la ro-
manització de la península Ibèrica.
Les cases conserven nombrosos mosaics,
pintures i ornamentacions. Es pot obser-
var amb claredat la distribució de les ma-
teixes, així com el clavegueram, una fàbri-
ca de saladures, el Fòrum i una Bàsilica,
entre moltes d’altres construccions.
Poblat Ibèric de Sant Sebastià de la
Guarda
És un poblat ibèric situat al terme
municipal de Palafrugell, concreta-
ment a Llafranc. El jaciment esta de-
tat entre el segle X i I a.C, quan la
societat romana va conquistar el terri-
tori.
Es poden veure fins a quatre cases
ibèriques de dues habitacions cadas-
cuna i que es disposen en diversos
carrers, formant una superfície d’uns
300 metres quadrats.

11. Pàgina 11
WEBS INTERESSANTS VIDEOS INTERESSANTS
PÀGINES DE FOTOGRAFIES BLOCS D’INFORMACIÓ
Esperem que aquest dossier sigui d’ajut per a tots aquells que es-
tiguin interessats pels camins de Ronda i d’aquesta manera
transmetre els coneixements als vostres alumnes!
 https://www.youtube.com/watch?
v=aFCeI6VAoPU
 https://www.youtube.com/watch?
v=D_MXHNo1y5g
 https://www.youtube.com/watch?
v=_FRdQX2xv-8
 https://www.youtube.com/watch?
v=25xnZFFZujI
 http://ca.blog.costabravas.com/
 hhttp://blog.costabrava.org/
 http://www.naturaki.com/bloc/
 http:/
pescacostabrava.blogspot.com.es/
 http://fotos.costabrava.org/
 http://www.traveler.es/
 hthttp://www.skyscanner.es/
 http://ca.costabrava.org/
 http://www.costabravagirona.org/
 http://
www.costabravaradicaltrail.com/
CAT/