Presentació novena edició Jocs Florals Escola Mare de Déu del Lledó

1. 9ª Edició
JOCS FLORALS
Escola Mare de Déu del
Lledó

3. P3

4. 3ª Ainhoa Vanegas Ortega

5. 2ª Stefania Miron

6. 1ª Martina Marisca Rua

7. P4

8. 3r Jose Faro Fernández

9. 2ª Paula Puig Verderes

10. 1ª Natalia Ruzafa Blanco

11. P5

12. 3ª Anaïs Reche Martínez

13. 2ª Triana Camuñas Carrillo

14. 1ª Noa Ciurana Torruella

16. 1r

17. 3r Òscar Díaz Calderón

18. 2ª Elsa Duque Sánchez

19. 1ª Sara Soto de Molina

20. 2n

21. 3ª Axel Pereiras Roig

22. 2ª Ariadna Pérez Martínez

23. 1ª Lucia González Mesa

24. 3r

25. 3ª Judith Garreta Blanco

26. 2ª Damià Fernández Abarca

27. 1ª Paula Pérez Arjona

28. 4t

29. 3r Jose Vélez Tovar
Hola em dic Terri, sóc de la selecció espanyola. Hem passat al torneig principal, però el farem a la galàxia! Primer vam jugar
contra el planeta Silice, que són els extraterrestres amb el cap més fort de tota la galàxia. Vam guanyar 7-0 i jo vaig marcar 6
gols. Desprès vam anar al planeta Aila que vam guanyar 5-1 i jo vaig marcar 3 gols i ells podien mirar les ments.
A la semifinal jugàvem contra el planeta Rocterra que vam guanyar 3-1 i jo vaig marcar 1 gol.
A la final van substituir al planeta Falanorvius per el planeta Osrok. Va vindre en Cello el capità del planeta Rocterra, Dal·lia
la capitana del planeta Aila, Karan el capità del planeta Silice i Victor el capità del planeta Falanorvius. Ells ens volien ajudar
a guanyar el partit. Entre tots ells van crear una nova espècie de extraterrestres i un nou planeta que es deia Trebosc i
també ens vam ajudar. Vam guanyar 29-28.
Al perdre els jugadors del planeta Osrok es van adonar compte de que no s`ha de maltractar a la gent i ens vam fer tots
amics. I catacric-catacrac, conte acabat.

30. 2n Sergi Verge Balada
Quin desastre
Aquest any als jocs del Mediterrani hi haurà una gran novetat.
El comitè dels jocs del Mediterrani ha decidit que aquest any participaran dracs no humans. Aquesta idea va crear
molta polèmica, fins que el director va intervenir.
•Prou! Demanarem al científic David que faci 1.000 ous de dracs.
Quan el director li va explicar la idea en David li va dir:
-Això és impossible!
-Si us plau feu-me aquest favor. Va dir el director.
-No! Sense res a canvi, ni parlar-ne!
-Dons... et deixaré encendre l’entorxa.
-Perfecte!gràcies, gràcies!Encendre l’entorxa...
-Prou, ficat a treballar!Va ordenar el director.
Amb aquesta ordre es va ficar mans a la obra. Va anar fent, fent sense interrupció.
El dia abans de la inauguració el director va passar pel laboratori.
- Com va, científic?
-Ja ho tenim! 1.000 dracs!Una autèntica bogeria el que hem fet, oi?
-RING!-És el dia de la inauguració . David! .

31. 1r Nora Franquet Ramírez
Hi havia una vegada, una entrenadora que es deia Yoli, era baixeta, tenia una samarreta taronja, pantalons
curts i blaus i encara que era una mica tanoca era molt divertida.
Això que us explicaré, va passar al camp de bàsquet del Morell, al febrer, a les 9:00h del matí.
Estava jugant un partit amb les seves jugadores, quan una va entrebancar, la pilota va anar a parar a un
llac, on d’allí va sortir una fada i la Yoli es va llançar a buscar la pilota, quan va sortir amb la pilota havia
encongit 5cm però al cap d’un mes ja n’havia encongit 20cm més.
Tenia molta por i estava trista. Va pensar molt de temps com podia créixer, va buscar a Internet, va
preguntar a molta gent...
I com que ella no es volia rendir no ho va abandonar. Al final, va trobar la solució! Havia de menjar molts
nutrients durant un any...
Va passar l’any i li faltava 1cm més per poder ser com abans, amb tots els ànims, els quals la van ajudar a
sumar aquell cm, finalment ho va aconseguir, i per celebrar-ho, van fer una festa.
Per la xemeneia s’ha escapat i aquest conte s’ha acabat.

32. 5è

33. 2a Paula Asensio Enamorado
Vet aquí una noia adolescent que es diu Sofia. Té 14 anys, és morena i té el cabell llis.
A ella li agrada fer el salt d’alçada, i el seu somni és anar als Jocs Mediterranis de Tarragona. Ella entrena de dilluns a
divendres. El seu entrenador és en Manel.
Un dia, el Manel veu que no ve a entrenament i truca a la mare de la Sofia per veure què passa. La Laura contesta al
telèfon ansiosament:
-Hola Manel, la Sofia ha tingut un accident.
-Què dius?
-Ara està ingressada a l´hospital, l´han d´operar del braç.
-Com li ha passat?
-Anava amb el seu pare amb moto i se li ha creuat un camió.
-Vaig cap a l´hospital.
-Ara ens veiem.
Quan arriba en Manel, la Sofi ja ha sigut operada. Es troba bé però s’ha de recuperar i tardarà dos mesos en recuperar-se.
Ella està trista perquè vol anar als Jocs Mediterranis i no podrà. Cada dia va a entrenament mirant com ho fan les seves
companyes, a casa intenta moure’s per poder entrenar.
Un mes després... La Sofia ja pot moure’s amb facilitat, vol anar a entrenament, el metge no la deixa encara, però ella és
tossuda i entrena.
Pot fer la majoria de coses, li fa mal el braç però ella continua. En Manel li diu si vol anar a les proves per entrar als Jocs
Mediterranis i ella està emocionada perquè no s´ho creu.
Quan arriba el gran dia, la Sofi està preparada per fer-ho el millor que pot. Ha arribat el moment, la Sofia salta! I ho
aconsegueix! No ha tirat la barra!
Ella crida: per fi ho aconsegueixo!

34. 1r Karlos Badia Escudero
Fa uns quants anys, hi havia un adolescent anomenat Jason que la seva passió era l’atletisme. Venia d’una família pobre
i ell era molt bo en l’atletisme, però ningú el veia.
I un dia que estava fent una competició, per sort, hi havia un observador. L’observador va fitxar en Jason, i el seu
company d’equip, l’Adrià. En Jason va reaccionar molt content i emocionat. L’Adrià se’n va riure d’en Jason i li
va dir que era molt dolent i no guanyaria.
Quan en Jason i el seu equip van anar als Jocs Mediterranis, tots estaven molt emocionats perquè la gent els
demanava autògrafs, fotos...També estaven en un hotel de 5 estrelles i en Jason mai havia estat en un d’aquests.
L’Adrià li deia a en Jason que no passaria ni de la primera ronda. En cada ronda quedava en Jason primer i l’Adrià segon
o tercer, però van anar passant de rondes els dos junts.
Els seus pares seguien la competició desde casa i estaven molt orgullosos del seu fill i de tot el que havia aconseguit el
seu fill. També la mare d’en Jason estava embarassada de 7 mesos i necessitaven una nova casa i més diners pel bebè .
La final dels 100m la disputaven en Jason, l’Adrià (que eren francesos) un atleta siri i un atleta italià, que era el favorit.
Al final, en Jason va quedar primer i li van donar 100.000€ per poder ajudar a la seva família a comprar una casa nova i
coses per al bebè.
Després de 2 mesos va néixer la germana d’en Jason que es va dir Megan. I ara són una família molt feliç els 4.

35. 6è

36. 2n Òscar García López

37. 1r Aleix Castro Giralt