Realitat i veritat

2. Què és real? Què és veritat?

3. Què coneixem realment?

4. Aparença i realitat

5. Què és una poma?

6. Com definiries “real”? (Matrix)

7. QUÈ ÉS LA REALITAT?
 La part de la Filosofia que s’ha ocupat
tradicionalment de respondre a aquesta
pregunta ha estat la Metafísica i, en
concret també, l’Ontologia.
 La paraula “realitat” prové del llatí realitas
que deriva de la paraula res (cosa, objecte,
experiència, causa, etc.)
 A la filosofia antiga es parlava del
problema de l’”ésser” enlloc de “realitat”

8. Com coneixem la realitat
 Amb els sentits
 Amb la raó
 Amb els dos

10.  DEFINICIONS NEGATIVES
1. Realitat és el contrari d’aparença
2. Realitat és el contrari de possible
 DEFINICIONS POSITIVES
1. Realitat material, sensible
2. Realitat contingent
3. Realitat necessària
4. Realitat psíquica
5. Realitat virtual
6. Realitat històrica o dinàmica
7. Models de realitat

11. 1. Realitat s’oposa a “aparença”
El que és real és el que no és
aparent. El món aparent és fals,
hi ha una altra “realitat”. El món
que ens apareix als sentits no
és real, el món real només es
pot pensar amb la raó, no amb
els sentits.
Exemple: mite de la caverna de Plató

12. Plató: el mite de la caverna

13. Explicació simple del mite

14. 2. Realitat s’oposa a “possible”
El que és real ja és, no
només és una possibilitat.
(Ara tenim la possibilitat de
ser un premi Nobel, però
això encara no és realitat).

15. 1. Realitat material
La realitat és allò “físic, material, sensible”,
és a dir, allò que podem conèixer amb els
sentits (tocar, veure, escoltar, ensumar i
degustar). Problemes:
○ El problema és que, de vegades, els sentits
és enganyen (escoltam un renou que potser
només hem imaginat).
○ Hi ha “coses” que no experimentam amb
els sentits i les consideram reals (el no-res,
l’infinit, etc.)

16. 2. La realitat és el que “existeix”
El que existeix ara però abans no
existia o deixarà d’existir es diu
“contingent”. Dir que la realitat és el
que existeix planteja el problema
de si és real quan no existia o
deixarà d’existir.

17. 3. La realitat és allò “necessari”
La realitat és allò que NO pot
deixar d’existir, és a dir, és
“necessari”. Plató ho atribueix a
les “idees”, el cristianisme a
“Déu”, etc.

18. 4. Realitat psíquica
La realitat també inclou els
processos “psíquics”, és a dir,
els pensaments, desitjos,
somnis, idees, etc.
 Problema: pot ser real que imaginem un nigul
de nata, però no que existeixi realment el nigul
de nata.

19. 5. Realitat virtual
Amb l’ajuda de la tecnologia
digital podem experimentar
sensacions que semblen ser
reals però només són “virtuals”.
(MATRIX és virtual o real?)

20. 6. Realitat històrica
Realitat: la història i la vida.
 Aquesta concepció de la realitat indica que allò
real no és quelcom permanent i immutable, sinó
que la realitat està en continuu canvi, és un procés
històric o vital que no es pot reduir a un ésser fix.
La realitat sempre és dinàmica.
 Heràclit va entendre el món en continuu moviment.
 Hegel entén la realitat en forma dinàmica i
dialèctica.
 Dilthey, Ortega y Gasset i Nietzsche destaquen la
vida enlloc de la realitat.

21. 7. Realisme depenent del
model (Hawking)
Realisme depenent del model: la realitat sempre
depén de l’observador, que no es pot eliminar, i
no hi ha cap model de cap observador que sigui
més vàlid que un altre; si concorden amb les
observacions dels fets, els models són vàlids.
“Segons el realisme depenent del model no té
sentit preguntar si un model és real o no;
només té sentit preguntar si concorda o no
amb les observacions. Si hi ha dos models
que concorden amb les observacions, com la
imatge del peixet i la nostra, no es pot dir que
un sigui més real que l’altre. Podem emprar
el model que ens resulti més convenient en la
situació que estam considerant.”

22. Models sobre la “realitat”
 Realisme: la realitat existeix independent del subjecte.
 Realisme ingenu: la realitat és tal i com la percibim.
 Realisme crític: només sabem com és la realitat a partir de la
nostra percepció i no podem saber mai com seria en si.
 Idealisme: la realitat no existeix independentment del
subjecte, ja que només coneixem les nostres idees sobre
ella. La realitat, per tant, es troba en la consciència.

23. I què és la veritat?
 Origen de la paraula
 En grec es deia “alétheia”, que significa
descobrir, desvetllar allò que està ocult.
○ La veritat existeix oculta i es tracta de trobar-
la.
 En llatí es deia “veritas”, que significa dir el
que correspon a la realitat.
○ La veritat es troba en la correspondència
entre el que es diu i la realitat.

24. TEORIES DE LA VERITAT

25. La veritat com a correspondència
 La veritat consisteix en què el que pensam o deim es
correspongui amb la realitat.
 Problemes
a) Com podem comprovar què és la realitat sense que la pensem?
b) Hi ha un punt de vista objectiu entre el pensament i la realitat?
 Criteri de veritat: la correspondència entre el pensament i
la realitat.
“El moix està sobre
l’estora”
Correspondència
realitat
pensament
o llenguatge

26. La veritat com a coherència
 Un coneixement és vertader quan encaixa, és
coherent, amb el sistema de coneixements que ja
tenim per cert.
 Criteri de veritat: la coherència lògica.
Fals,
incoherentVertader,
coherent

27. La veritat com allò útil,
pragmàtica
 La teoria pragmatista de la veritat considera
els enunciats des del punt de vista de l’utilitat
respecte d’un fi. Si funciona o serveix,
aleshores el coneixement és vertader.
 Criteri de veritat: la utilitat.
útil,
vertader
inútil,
fals

28. La veritat com a consens
 S’estableix com a veritat allò que les persones
acorden, pacten, consensuen com a veritat.
 Es tracta d’aportar raons suficients per a que la
majoria accepti un coneixement com a vertader.
 Criteri de veritat: el consens.

29. Altres criteris de veritat
 El criteri d’autoritat: es
considera un
coneixement vertader
per l’autoritat que el
proposa.
 El criteri de l’evidència:
es considera vertader el
coneixement que
intuitivament veim clar i
indiscutible.
 El criteri de la tradició:
es considera vertader el
coneixement que des de
sempre se l’hi ha
considerat.

30. EL CONEIXEMENT
 De forma genèrica “conèixer”
significa que un “subjecte” capta,
entén, un “objecte”.
 Es poden distingir 3 graus del
coneixement:
 OPINIÓ: és un estat del
coneixement en què un subjecte
considera quelcom com a cert,
però no en té seguretat.
 CREENÇA: és un estat en que el
subjecte està segur del que creu,
però no ho pot justificar
objectivament.
 SABER: és una opinió
fonamentada tant subjectivament
com objectivament. És pot
justificar.

31. Postures entorn del coneixement
 Dogmatisme: creure amb tota seguretat en quelcom
sense acceptar la possibilitat d’estar equivocats. Creu
que hi ha una veritat absoluta.
 Escepticisme: no creu que es pugui arribar a un
coneixement segur, sempre existirà el dubte. Res no
es pot conèixer de forma segura.
 Relativisme: tot coneixement depén del context, època
o cultura, o del subjecte i, per tant, no hi ha cap veritat
absoluta. Tot és relatiu o subjectiu.
 Pragmatisme: creure que la veritat és allò útil, allò que
serveix.
 Criticisme: es pot arribar a conèixer veritats, però s’ha
d’acceptar sempre la crítica i la possibilitat d’error.