Naturalesa i mediambient

1. Naturalesa i
medi ambient

2. ÍNDEX
Introducció
Definicions de termes importants
Esquemes amb imatges
Examen PAU

3. Introducció
En la major part d’Espanya la relació de l’home
amb el medi ambient ha sigut sempre difícil.
El desenvolupament econòmic i el creixement de
la població ha originat nous problemes
mediambientals, encara que en els últims anys a
la societat espanyola hi ha més consciència
ecològica.

4. o Aqüífer: És una capa humida subterrània d'aigua portada a través de roques
permeables o materials sense consolidar, des de la qual aquesta aigua pot ser
extreta i utilitzada fent servir un pou.
o Política mediambiental: Mesures per a protegir el patrimoni natural que han
de tindre en com a principi la lluita contra els principals problemes
mediamientals.
o Desertització: Procés que converteix les terres fèrtils en deserts per l'erosió del
sòl.
o Erosió: Desgast de la superfície terrestre per agents externs, com l'aigua o el
vent.
o Productes fitosanitaris: són productes utilitzats per combatre els paràsits i
malalties de les plantes, protegir als cultius dels agents nocius, encara que no
siguin paràsits (males herbes, algues...) i millorar qualitativa i quantitativament
la producció.

5. o Escorrentia: corrent d’aigua que revossa el seu “cauce”
o Eutrofització: És un fenomen causat per una gran concentració d'aliment o
matèria orgànica en un ecosistema com ara un llac o una bassa.
o Contaminació acústica: És el tipus de contaminació que altera les
condicions normals de so del medi ambient en una determinada zona. El
terme fa referència al soroll provocat per les activitats humanes i que
produeix efectes negatius sobre la salut auditiva, física, i mental de les
persones.
o Lignit: És una varietat del carbó de qualitat intermitjana entre el carbó de
torba i el bituminós. Normalment té un color negre i una estructura fibrosa o
llenyosa.

6. Ús d’aigua salada
Factors en zones de
Causes Factors regadiu
naturals y
naturals humans
humans
Insecticides
Topografia Noves Elevat grau de
desfavorable técniques de desertificació Pràctiques agrícoles
cultiu
intensives
Predomini de Despoblament de
terres zones
argiloses muntanyoses Ús excessiu de
Creixement de la
població productes
Falta de sanitaris i
Deforestació fertilitzants
vegetació

7. Contaminació
amb CO2
Contaminació
de l’atmòsfera a La emissió de halurs
les ciutats
Causes naturals i
Efecte hivernacle humanes
La calefacció Adificació del Diòxid de carboni i
Les centrals
vapor de aigua
sól SO2 tèrmiques
Transport urbà Conseqüències
Les indústries Solucions ja aplicades
Contaminació acústica
Ozó estratosfèric
Origen: resultat de la acció combinada de diversos factors
La emissió de haluros
Son escasses les intervencions per a imedir aquesta alteració
ambiental

10. Aigües Contaminació
Aigües
continentals marina
subterrànies
Fonts més
Diverses causes contamintats
El 25% d’aquestes
aigues són servibles.
Utilització inadecuada Emissió d’aigües
de fertilitzants residuals dels nucles
Només a les capçaleres nitrogenats. urbans turístics.
de les conques.
Aportacions de Abocament de
purines de les productes petrolífers a
Principals fonts de instal·lacions de causa d’accidents.
contaminació. ramaderia estabulada.
La salinització de les
aigües sutberrànies.
Pla Nacional de
Qualitat de les Aigües
Sanejament i
Aigües residuals Eutrofització Depuració 2007-2015.
Preté acabar amb la
falta de depuració
d’aigües residuals.

11. Naturals Humanes
3% dels casos
Intencionades No
68% dels intencionades
casos 25% dels
casos
Climes extremats, rajos de
tormentes eléctriques… Interessos Falta de civisme.
Econòmics.
Despoblació i
Incendis per a la abandonament del
regeneració de camp.
pastures.
Conducta
Política forestal. irresponsable de la
població.

13. Normes i lleis per a la Compromisos
internacionals per a Programes específics per a
conservació de la
conservar la biodiversitat. salvar les espècies
natura.
amenaçades.
Llei de Patrimoni Natural i La Llei actual protegeix a
de la Biodiversitat totes les espècies.
Conveni de Diversitat Biològica (1992)
(2007)
Conveni de Ramsar (1971) Programa LIFE de la UE.
Conté criteris més Conveni de Barcelona (1976) Programes de turisme
conservacionistes que els rural que eviten el
anteriors. Conveni de Berna (1979) despoblament dels nuclis
on habiten aquestes
CITES (1975) espècies.
Directives Comunitaries

15. Control PAU
1. En la taula que apareix en el document 1 se presenta la proporció de
superfície cremada en el major incendi forestal entre 1991 i 2004 respecte al
total de superfície forestal en cada comunitat autònoma. Representa
correctament en el mapa adjunt aquesta informació.

16. PROPORCIÓ DE SUPERFÍCIE CREMADA EN EL MAJOR INCENDI FORESTAL ENTRE 1991-
COMUNITAT AUTÒNOMA 2004 RESPECTE AL TOTAL DE SUPERFÍCIE FORESTA (en tant per mil)
Andalusia 14,22
Aragó 14,20
Astúries 6,00
Illes Canàries 54,01
Cantàbria 3,12
Castella la Manxa 9,92
Castella i Lleó 3,20
Catalunya 18,20
Comunitat Valenciana 41,24
Extremadura 9,39
Galicia 2,73
Illes Balears 16,0
La Rioja 1,16
Madrid 4,47
Múrcia 102,60
Navarra 4,47
País Basc 1,47

17. 2. Expliqueu quins factors climàtics i
mediambientals poden explicar que en
determinades regions espanyoles els
incendis forestals adquirisquen major
dimensió que en altres. Per a contestar
a aquesta pregunta podeu basar-vos en
el comentari que apareix en el
document 2.

18. DOCUMENT 2:
Combinación pésima de factores meteorológicos. Las situaciones de tipo "foehn"
La combinación de años de sequía acusada (hay poco combustible herbáceo pero las plantas superiores ante
el estrés hídrico acumulan gran cantidad de ramas secas) seguidos de primaveras lluviosas a las que suceden
veranos secos (gran cantidad de combustible herbáceo seco) originan que las formaciones vegetales se
encuentren en situación muy favorable para que el fuego las recorra con gran facilidad.
Si en estas condiciones de combustible se producen situaciones meteorológicas puntuales, como los vientos
terrales o tipo "foehn", que favorecen la propagación de los incendios, el comportamiento del fuego puede ser
explosivo y los incendios imparables.
Los vientos "foehn" son vientos muy cálidos, secos y de gran intensidad que soplan desde las regiones altas a
las bajas (1). Son muy desecantes sobre la vegetación, pero no duran normalmente más de tres días y se
presentan un número reducido de días al año. Afectan especialmente a las zonas costeras y, bajo sus
condiciones, el reducido número de incendios que ocurren suelen ser responsables de la mayor parte de la
superficie recorrida por el fuego en la región.
Ante la dificultad de la extinción de incendios en estas condiciones, es necesaria la predicción de estas
situaciones para tratar de reducir el número de puntos de ignición debidos a causas humanas, informando a
la población y aumentando la vigilancia.
Font/Fuente: La defensa contra incendios forestales. Fundamentos y experiencias. Ricardo Vélez y otros.
McGrawHill. 2000
*En Valencia este tipo de vientos recibe el nombre de poniente (ponent)

19. RESPOSTA:
Els factors mediambientals i / o climàtics que poden explicar
que en determinades regions espanyoles els incendis forestals
adquireixin major dimensió que en altres són diversos, però
podríem destacar aquells que s'esmenten en el text. Aquests
són les temporades de sequera o efecte Foehn.
EL primer dels factors esmentats es basa en l'alternança de
primaveres plujoses i estius secs el que comporta a que
primer creixi vegetació mentre que a l'estiu s'asseca es
converteix en combustible.
D'altra banda els vents massa càlids i secs de l'efecte foehn
expandint i avivant el foc de les zones altes a les baixes.

20. 3. Elaboreu un INFORME sobre les principals causes (climàtiques o d’una altra naturalesa) que poden explicar
l’existència d’incendis forestals de grans dimensions i sobre les conseqüències que aquests poden tenir.
Un incendi forestal és, com a definició, el foc que es propaga sense control sobre terreny forestal, afectant a la
vegetació que no estava destinada a cremar.
N’hi han moltes causes diferents que provoquen els incendis forestals, però només un 11% dels incendis son per causes
naturals. La major causa son les negligències humanes, causant el 41% d’aquest tipus d’incendis.
Intencionats: representen un 60-70% dels casos. Les motivacions són variades, sent amb diferència les més comunes la crema
no autoritzada, il·legal i incontrolada de superfícies agrícoles o per a regeneració de pastos. Altres motivacions menys corrents
darrere d'un incendi provocat són la piromania, usos cinegètics, vandalisme, venjances personals, especulació urbanística,
abaixar el preu de la fusta, etc. Cal assenyalar que el delicte d'incendi està tipificat en moltes legislacions (inclosa l'espanyola).
Negligències i altres causes accidentals: representen un 15%-25% dels casos. En aquest apartat, les cremes agrícoles (en
aquest cas autoritzades, però en les que els autors van perdre el control del foc estenent-se aquest per la superfície forestal
limítrof) estan també entre les causes habituals. Altres causes són les puntes de cigarret i fogueres mal apagades, crema de
fems, treballs Forestals, etc.
Naturals: representen menys d'un 5% dels casos. Es deuen quasi sempre a l'acció d'un raig. També es deuen a l’efecte del sol a
la vegetació: la calor solar provoca deshidratació en les plantes, que recuperen l’aigua perduda del sostrat.
Finalment, en comptades ocasions (menys del 2%) un incendi és una reproducció d'un incendi anterior que no va arribar a
extingir-se del tot i s'estén a una nova zona. Els percentatges indicats són valors amitjanat, per tant poden variar molt d'unes
regions a altres.