Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
Cristina PulidoE. Gacia, E. Ballesteros, E. Chappuis; J.L. Riera; O. Pedersen, K. Sand-Jensen; J. Roelofs, E.Lucassen, D.J...
• Oligotrophiclow nutrients C, P, N limitedTP <10 µM; NO3- <10 µM; NH4+ <10 µM• SoftLow alkalinity (HCO3-) < 1mM•2Oligotro...
E. BallesterosE. BallesterosE. BallesterosE. BallesterosO. PedersenAquatic plants, adaptationsE. Chappuis
•Isoetids
Isoetids• Growth form is characterized by evergreen, thick, stiff leaves orstems, placed in a basal rosette with an extens...
O2 CO2NO3-PO43+PhotosynthesisO2CO2• Impermeable leaves vspermeable roots• Big root system• Oxygen pumpSediment interactions
Pedersenetal.2011publishedSediment interactions, oxygen
O2 CO2NO3-PO43+PhotosynthesisO2CO2Isoetids as oxygen pumps• Eco-engineers• Beneficial for the plant• Nitrogen• Phosphorus•...
Introduction: sediment interactionSediment interactions, nitrogen
Introduction: sediment interactionoxic sedimentSediment interactions, phosphorous
Introduction: sediment interactionoxic sedimentEfficient uptake of nutrients by mycorrhizaSediment interactions, mycorrhiza
Introduction: sediment interactionMicroorganismsOrganic matterSediment interactions, carbon
CAMCrassulacean Acid Metabolism• Alternative photosynthetic pathway to obtain Carbon• Carbon is stored as acid• Temporal a...
• Different problem, same solutionCAM
• Increase water use efficiency in dry environments• CAM temporal advantage• Carbon storage during the night• During day H...
Photosynthesis• Light reactionslight  energy-storage molecules• Calvin CycleCO2 is captured and reduced• RuBisCO enzyme t...
RuBisCO enzyme that captures CO2 in the Calvin CicleBinding affinity for both CO2 and O2• high [CO2] RuBisCO will fix CO2•...
C. Pulido• Shallow soft water lake –>Low [CO2], specially during the day when photosynthesiscarbon demand is highShallow s...
• Night time netuptake of CO2• Diurnal change inacidity and malatecontent of the cellsMalate Citrate050100150200SunriseSun...
0 500 1000 150001234air equilibriumDissolved CO2 (mmol m-3)Underwaternetphotosynthesis(µmolO2m-2s-1)Relation to CO20 200 4...
0 500 1000 150001234Sunrise (high malate tissue)Sunset (low malate tissue)air equilibriumDissolved CO2 (mmol m-3)Underwate...
0 200 400 600012Sunrise (high malate tissue)Sunset (low malate tissue)air equilibriumDissolved O2 (mmol m-3)Underwaternetp...
• During night CO2 increases due to respiration• CO2 converted to acid (CAM= carbon storage)• During the day acid is broke...
• During night CO2 increases due to respiration• CO2 converted to acid (CAM= carbon storage)• During the day acid is broke...
Com sobreviure quan els recursos són escassos?How to survive when the resources are limited?Plantes aquàtiques a aigües to...
Predicting aquatic macrophyte occurrence in oligotrophicsoft-water lakes: a study case from the PyreneesE. Gacia, E. Balle...
Introducció• Els Pirineus tenen milers de llacs, 65% d’ells presentenplantes aquàtiques (PA)• Les plantes aquàtiques tenen...
Context• 7 dels estanys dins de la zona de protecció del PN es vanrepresar per ser explotats per produir energia hidroelèc...
El nostre objectiu ha estat estudiar el potencial derestauració de les comunitats de plantesaquàtiques en els estanys afec...
• Creació de models matemàtics que permetin predir lescomunitats de plantes aquàtiques que cal esperarModels logístics• Ca...
• Creació de models matemàtics que permetin predir lescomunitats de plantes aquàtiques que cal esperarModels logístics• Ca...
Presència de macròfits051015202530354045PresènciaModels logístics van ser utilitzats per predir la probabilitat depresènci...
Macròfits: grups funcionalsE. BallesterosE. BallesterosE. BallesterosE. BallesterosO. Pedersen
EstadísticaModels logístics ens permeten determinar el llindars ambientalsper cada espècie/comunitat (nínxol ecològic)• Un...
Explicació modelsModels logístics a partir de:- La presència de macròfits- Morfometria de la conca-Vegetació de la conca- ...
Variables ambientalsCategoria Variable Unitat Mitjana Màx. MinMorfomètriquesAltitud m 2246 2581 1620Àrea conca ha2 287 489...
Presència de macròfitsALTACALZMAXPENDVEGMULCONpHTPNO3NH4ClSO4NaKMgL U L U L U L U L U L U L U L U L U L U L U L U L U L U ...
Presència d’espècies individualsALTACALZMAXPENDVEGMULCONpHTPNO3NH4ClSO4NaKMgL U L U L U L U L U L U L U L U L U L U L U L ...
Convinació de factors per a cada espècieSpp Variables ambientals seleccionadesD2D2adjMorfo-MVEG.AiguaSup.S. angustifolium ...
Isoetes lacustris Potamogeton berchtoldiiPotamogeton alpinusCallitriche palustrisRanunculus aquatilisMyriophyllum alternif...
Nínxols
• Creació de models matemàtics que permetin predir lescomunitats de plantes aquàtiques que cal esperarModels logístics• Ca...
Situació dels estanys afectats per obres hidràuliques a la zona d’especial protecció del PN. Font: Rosa Anna Dimas PorrasC...
Font: Rosa Anna Dimas Porras; EndesaCatàleg dels estanys represatsNomNegre dePegueraTort dePeguera-TrulloGrand’AmitgesSant...
Catàleg dels estanys represatsNomNegre dePegueraTort dePeguera-TrulloGrand’AmitgesSantMauriciBarbs LladresFontGrossaConcaV...
• Creació de models matemàtics que permetin predir lescomunitats de plantes aquàtiques que cal esperarModels logístics• Ca...
• Probabilitat de presència de plantes aquàtiques en elsestanys afectats al PNPrediccióPresència de macròfitsNom Probabili...
Gran d’AmitgesAiguaNo potencialment colonitzable per macròfitsPresaSi potencialment colonitzable per macròfitsRanunculus a...
Gran d’AmitgesPresència macròfits 0,489I. lacustris 0,871P. berchtoldii 0,735Nitella sp. 0,492S. aquatica 0,351S. angustif...
BarbsAiguaNo potencialment colonitzable per macròfitsPresaSi potencialment colonitzable per macròfitsIsoetes echinosporaI....
BarbsPresència macròfits 0,730I. lacustris 0,916S. aquatica 0,357S. angustifolium 0,341P. alpinus 0,297P. berchtoldii 0,28...
Sant Maurici
Sant Maurici0 90 180 270 36045Meters ±AiguaNo potencialment colonizable per macròfitsPresaSi potencialment colonizable per...
Sant MauriciPresència macròfits 0,929P. berchtoldii 0,971M. alterniflorum 0,961Nitella sp. 0,914S. angustifolium 0,846S. a...
• La presència de plantes ve determinada per l’altitud i lapresència de vegetació a la conca, i negativament per elconting...
O. PedersenGràcies
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Cristina Pulido - Com sobreviure quan els recursos són escassos? Plantes aquàtiques a aigües toves i oligotròfiques

643 views

Published on

Published in: Education, Technology
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Cristina Pulido - Com sobreviure quan els recursos són escassos? Plantes aquàtiques a aigües toves i oligotròfiques

  1. 1. Cristina PulidoE. Gacia, E. Ballesteros, E. Chappuis; J.L. Riera; O. Pedersen, K. Sand-Jensen; J. Roelofs, E.Lucassen, D.J.H. Keijsers;T. Colmer, S.Meghan RichCom sobreviure quan els recursos són escassos?Plantes aquàtiques a aigües toves i oligotròfiques
  2. 2. • Oligotrophiclow nutrients C, P, N limitedTP <10 µM; NO3- <10 µM; NH4+ <10 µM• SoftLow alkalinity (HCO3-) < 1mM•2Oligotrophic softwater lakes
  3. 3. E. BallesterosE. BallesterosE. BallesterosE. BallesterosO. PedersenAquatic plants, adaptationsE. Chappuis
  4. 4. •Isoetids
  5. 5. Isoetids• Growth form is characterized by evergreen, thick, stiff leaves orstems, placed in a basal rosette with an extensive root system.• Stress-selected plants with the lowest growth and mortalityrates among aquatic species.• Are highly adapted to pristine softwater systems but also verysusceptible to the deterioration of their habitat.
  6. 6. O2 CO2NO3-PO43+PhotosynthesisO2CO2• Impermeable leaves vspermeable roots• Big root system• Oxygen pumpSediment interactions
  7. 7. Pedersenetal.2011publishedSediment interactions, oxygen
  8. 8. O2 CO2NO3-PO43+PhotosynthesisO2CO2Isoetids as oxygen pumps• Eco-engineers• Beneficial for the plant• Nitrogen• Phosphorus• Carbon
  9. 9. Introduction: sediment interactionSediment interactions, nitrogen
  10. 10. Introduction: sediment interactionoxic sedimentSediment interactions, phosphorous
  11. 11. Introduction: sediment interactionoxic sedimentEfficient uptake of nutrients by mycorrhizaSediment interactions, mycorrhiza
  12. 12. Introduction: sediment interactionMicroorganismsOrganic matterSediment interactions, carbon
  13. 13. CAMCrassulacean Acid Metabolism• Alternative photosynthetic pathway to obtain Carbon• Carbon is stored as acid• Temporal adaptationsOle PedersenCAM
  14. 14. • Different problem, same solutionCAM
  15. 15. • Increase water use efficiency in dry environments• CAM temporal advantage• Carbon storage during the night• During day HOT and DRY conditionsStomata close• During night open stomata and CO2converted to acid: CAM• During the day acid is broken andCO2 is released to RuBisCo forPhotosynthesisCAM: in dry environments
  16. 16. Photosynthesis• Light reactionslight  energy-storage molecules• Calvin CycleCO2 is captured and reduced• RuBisCO enzyme transform CO2 from theatmosphere in sugars and starch6H2O + 6CO2+ light  6O2+ C6H12O6Photosynthesis
  17. 17. RuBisCO enzyme that captures CO2 in the Calvin CicleBinding affinity for both CO2 and O2• high [CO2] RuBisCO will fix CO2• low [CO2] RuBisCO will fix O2 Soft water lakesPhotorespirationuses energy,not produce sugars.Photorespiration
  18. 18. C. Pulido• Shallow soft water lake –>Low [CO2], specially during the day when photosynthesiscarbon demand is highShallow soft water and rock pools
  19. 19. • Night time netuptake of CO2• Diurnal change inacidity and malatecontent of the cellsMalate Citrate050100150200SunriseSunset******Organicacids(µmolg-1FM)How to measure CAM?Does Isoetes australis poses CAM?
  20. 20. 0 500 1000 150001234air equilibriumDissolved CO2 (mmol m-3)Underwaternetphotosynthesis(µmolO2m-2s-1)Relation to CO20 200 400 600012air equilibriumDissolved O2 (mmol m-3)Underwaternetphotosynthesis(µmolO2m-2s-1)Relation to O2Sunrise (high malate)Sunset (low malate)How efficient is CAM?
  21. 21. 0 500 1000 150001234Sunrise (high malate tissue)Sunset (low malate tissue)air equilibriumDissolved CO2 (mmol m-3)Underwaternetphotosynthesis(µmolO2m-2s-1)Relation to CO2 concentrationsHow efficient is CAM?
  22. 22. 0 200 400 600012Sunrise (high malate tissue)Sunset (low malate tissue)air equilibriumDissolved O2 (mmol m-3)Underwaternetphotosynthesis(µmolO2m-2s-1)Relation to O2 concentrationsHow efficient is CAM?
  23. 23. • During night CO2 increases due to respiration• CO2 converted to acid (CAM= carbon storage)• During the day acid is broken and CO2 is released to RuBisCo forPhotosynthesis• During dayHigh O2 ; High pH ; Low CO2 photorespiration• CAM, improves the inorganic carbon acquisition in soft-water lakesavoiding photorespiration during day when the concentration of CO2 islow the concentration of O2 is high in waterOle PedersenCAM temporal advantage
  24. 24. • During night CO2 increases due to respiration• CO2 converted to acid (CAM= carbon storage)• During the day acid is broken and CO2 is released to RuBisCo forPhotosynthesis• During dayHigh O2 ; High pH ; Low CO2 photorespiration• CAM, improves the inorganic carbon acquisition in soft-water lakesavoiding photorespiration during day when the concentration of CO2 islow the concentration of O2 is high in waterOle PedersenCAM temporal advantage
  25. 25. Com sobreviure quan els recursos són escassos?How to survive when the resources are limited?Plantes aquàtiques a aigües toves i oligotròfiquesAquatic plant in oligotrophic softwater lakesAdaptationExploiting new resources,or resources difficult to obtainTransforming the environmentImaginationGet inspired from nature
  26. 26. Predicting aquatic macrophyte occurrence in oligotrophicsoft-water lakes: a study case from the PyreneesE. Gacia, E. Ballesteros, E. Chappuis;J.L. RieraRestoration of Pyrenean lakes“Viabilitat de la restauració de lavegetació aquàtica dins del PN:inventari d’habitats potencials ipredicció de comunitats”O. Pedersen
  27. 27. Introducció• Els Pirineus tenen milers de llacs, 65% d’ells presentenplantes aquàtiques (PA)• Les plantes aquàtiques tenen una important rellevànciafuncional als estanys:- cicles biogeoquímics- producció primària- biodiversitat:estructura, refugi i habitat• La vegetació de PN és una bonarepresentació de la Flora del Centre i Nord d’EuropaO. Pedersen
  28. 28. Context• 7 dels estanys dins de la zona de protecció del PN es vanrepresar per ser explotats per produir energia hidroelèctrica.• L’explotació hidroelèctrica resulta en ladesaparició de les comunitats deplantes aquàtiques a causa dels canvisen la forma del vas i de les fluctuacionsdel nivell d’aigua.• El PRUG (39/2003) contempla eldesmantelament d’aquestesinstal·lacions un cop finalitzades lesconcessions de les empreses.Font Grossa
  29. 29. El nostre objectiu ha estat estudiar el potencial derestauració de les comunitats de plantesaquàtiques en els estanys afectats dins del PN.Si els nivells d’aigua recobressin un règim de fluctuacionsnatural...• Podrien créixer planes aquàtiques als llacs represats ?• Quines plantes aquàtiques es preveuen?• A quines zones dels estanys les trobaríem?• La colonització es produiria de manera natural (banc dellavors, connectivitat estanys) o caldrien replantacions?Objectiu
  30. 30. • Creació de models matemàtics que permetin predir lescomunitats de plantes aquàtiques que cal esperarModels logístics• Catàleg d’estanys amb alteracions en el règimhidrològicCaracterització dels estanys; inventari de presència deplantes• Avaluació del potencial de restauració funcional dellitoralEscenaris de predicció de les comunitatsMetodologia
  31. 31. • Creació de models matemàtics que permetin predir lescomunitats de plantes aquàtiques que cal esperarModels logístics• Catàleg d’estanys amb alteracions en el règimhidrològicCaracterització dels estanys; inventari de presència deplantes• Avaluació del potencial de restauració funcional dellitoralEscenaris de predicció de les comunitatsModels matemàtics
  32. 32. Presència de macròfits051015202530354045PresènciaModels logístics van ser utilitzats per predir la probabilitat depresència dels macròfits més comuns
  33. 33. Macròfits: grups funcionalsE. BallesterosE. BallesterosE. BallesterosE. BallesterosO. Pedersen
  34. 34. EstadísticaModels logístics ens permeten determinar el llindars ambientalsper cada espècie/comunitat (nínxol ecològic)• Univariate• Multiple regression (stepwise selection)Monotonic Unimodal
  35. 35. Explicació modelsModels logístics a partir de:- La presència de macròfits- Morfometria de la conca-Vegetació de la conca- Composició química de l’aiguaBase de dades:86 estanys dels Pirineus (Gacia et al. 1994)
  36. 36. Variables ambientalsCategoria Variable Unitat Mitjana Màx. MinMorfomètriquesAltitud m 2246 2581 1620Àrea conca ha2 287 4894 3Àrea llac ha2 4 46 0,2Profunditat Màx. m 9 32 1Pendent % 14 23 6VegetacióVegetació de la conca Carex Pinus FestucaMulleres % 24 100 0Aigua sup.Conductivitat µScm-1 23 78 4Alcalinitat µeq L-1 169 650 -162pH 6.9 7.7 4.5TP µM 0.4 8.2 0.1NO3 µM 9.5 39.2 bdNH4 µM 1.7 10.0 bdCl µM 13 82 1SO4 µM 21 118 4Na µM 26 87 9K µM 8 100 1Mg µM 8 33 2
  37. 37. Presència de macròfitsALTACALZMAXPENDVEGMULCONpHTPNO3NH4ClSO4NaKMgL U L U L U L U L U L U L U L U L U L U L U L U L U L U L U L U L UPresència demacròfits - * + * - * - *P (Vegetació Aquàtica)= ALT +VEG + SO4 + NO3
  38. 38. Presència d’espècies individualsALTACALZMAXPENDVEGMULCONpHTPNO3NH4ClSO4NaKMgL U L U L U L U L U L U L U L U L U L U L U L U L U L U L U L U L US.angustifolium - * * * + * *I.lacustris + * + * - * - * - * * - * - * - * - *S.aquatica + * * + * * + * * * * * *P.berchtoldii + * + * + * +I.echinospora - * + * - * *R.aquatilis * * - + * * * * + * *P. alpinus * + * + *C.palustris - * + * * * + *M.alterniflorum - * + * + * + * *R.trichopyllus * + * + * * + * * *Nitella spp. + * + * + * + * * * * *
  39. 39. Convinació de factors per a cada espècieSpp Variables ambientals seleccionadesD2D2adjMorfo-MVEG.AiguaSup.S. angustifolium ALT2+ NO32+ VEG 0.154 0.123I. lacustris CON + MUL2+ MUL 0.500 0.470S. aquatica NH42+ pH +VEG+ pH20.269 0.210P. berchtoldii ZMAX + CON 0.322 0.300I. echinospora VEG + A L 0.141 0.121R. aquatilis A L2+ A C +A L + Na + Na2+ VEG + K + K2+ CON20.633 0.559P. alpinus pH + CON20.427 0.404C. palustris ALT +CON2+ CON + pH2+ MUL 0.723 0.695M. alterniflorum pH + pH2+ALT 0.537 0.510R. trichophyllus pH + Na 0.311 0.285Nitella sp. A C2+ pH + pH20.272 0.233
  40. 40. Isoetes lacustris Potamogeton berchtoldiiPotamogeton alpinusCallitriche palustrisRanunculus aquatilisMyriophyllum alterniflorumSubularia aquatica- +ConductivitatNínxols
  41. 41. Nínxols
  42. 42. • Creació de models matemàtics que permetin predir lescomunitats de plantes aquàtiques que cal esperarModels logístics• Catàleg d’estanys amb alteracions en el règimhidrològicCaracterització dels estanys; inventari de presència deplantes• Avaluació del potencial de restauració funcional dellitoralEscenaris de predicció de les comunitatsMetodologia
  43. 43. Situació dels estanys afectats per obres hidràuliques a la zona d’especial protecció del PN. Font: Rosa Anna Dimas PorrasCatàleg estanys represatsBarbsTort de PegueraGran d’Amitges Sant MauriciLladresNegre de PegueraFontGrossa
  44. 44. Font: Rosa Anna Dimas Porras; EndesaCatàleg dels estanys represatsNomNegre dePegueraTort dePeguera-TrulloGrand’AmitgesSantMauriciBarbs LladresFontGrossaCaracterístiques de l’estany: morfo mètriquesAltitud (m.s.n.m) 2326 2320 2400 1920 2377 2042 2042Àrea (ha) 32 10 7 25 3 1 <1Tipus Circ Circ Circ Vall Circ Vall VallProf. màx. (m) 70 24 25 25 13 2 1Característiques de la presaAlçada (m) 13 11 8 16 3 5 2Coro-nació(m) 88 99 168 98 5 - -Any 1956 1956 1958 1953 - - 1955Explotat Si Si Si Si No No NoFluctuacióanual(Media ±DE; m)11,2 (4.8) 9,7 (3,2) - 5,0 (3,8) - - -
  45. 45. Catàleg dels estanys represatsNomNegre dePegueraTort dePeguera-TrulloGrand’AmitgesSantMauriciBarbs LladresFontGrossaConcaVegetació Festuca Pinus Festuca Pinus Pinus Pinus PinusQuímica aiguaAlcalinitat µeq L-1 111 125 95 87 250 275 251Conductivitat µM 17.7 16.4 13.7 11.2 30.1 36.1 36pH 6.84 6.99 6.95 6.95 7.22 7.40 7.40Fòsfor µM 0.04 0.05 0.01 0.02 0.01 0.04 0.04NO3 µM 11.1 4.6 7.3 4.3 9.3 7.6 9.2NH4 µM 1.5 0.9 1.2 1.0 0.8 2.3 1.7Cl µM 15 12 7 5 7 - -SO4 µM 19 18 16 13 29 21 21Na µM 21 14 23 22 30 25 25K µM 10 6 5 2 6 8 8
  46. 46. • Creació de models matemàtics que permetin predir lescomunitats de plantes aquàtiques que cal esperarModels logístics• Catàleg d’estanys amb alteracions en el règimhidrològicCaracterització dels estanys; inventari de presència deplantes• Avaluació del potencial de restauració funcional dellitoralEscenaris de predicció de les comunitatsMetodologia
  47. 47. • Probabilitat de presència de plantes aquàtiques en elsestanys afectats al PNPrediccióPresència de macròfitsNom Probabilitat SDNegre de Peguera 0,354 0,095Gran dAmitges 0,489 0,126Barbs 0,730 0,126Tort de Peguera 0,913 0,055Font Grossa 0,926 0,050Sant Maurici 0,929 0,061Lladres 0,943 0,040
  48. 48. Gran d’AmitgesAiguaNo potencialment colonitzable per macròfitsPresaSi potencialment colonitzable per macròfitsRanunculus aquatilisSuperfície total del llac 65077 m2Prof. Considerada Colonitzable Colonitzada No colonitzable0 -3 m m2 7681 2130 14 5551% 28 <1 72
  49. 49. Gran d’AmitgesPresència macròfits 0,489I. lacustris 0,871P. berchtoldii 0,735Nitella sp. 0,492S. aquatica 0,351S. angustifolium 0,256P. alpinus 0,200R. trichophyllus 0,066I. echinospora 0,042M. alterniflorum 0,005R. aquatilis 0,001C. palustris* 0,000E. ChappuisE. Chappuis E. ChappuisE. BallesterosE. Ballesteros
  50. 50. BarbsAiguaNo potencialment colonitzable per macròfitsPresaSi potencialment colonitzable per macròfitsIsoetes echinosporaI. echinospora; I. lacustrisI. lacustris; I. echinosporaSuperfície total del llac 24837 m2Prof. Considerada Colonitzable Colonitzada No colonitzable0 -3 m m2 6656 5983 5983 673% 90 100 10
  51. 51. BarbsPresència macròfits 0,730I. lacustris 0,916S. aquatica 0,357S. angustifolium 0,341P. alpinus 0,297P. berchtoldii 0,284Nitella sp. 0,204R. trichophyllus 0,072I. echinospora 0,065M. alterniflorum 0,007C. palustris 0,000R. aquatilis 0,000E. BallesterosE. ChappuisE. BallesterosE. BallesterosE. BallesterosE. Chappuis
  52. 52. Sant Maurici
  53. 53. Sant Maurici0 90 180 270 36045Meters ±AiguaNo potencialment colonizable per macròfitsPresaSi potencialment colonizable per macròfitosColonitzada per Subularia aquaticaLegendPNASM restauració 2011 amb Baciver<all other values>LitoColo, SpPrinc, SpSecunNo, ,No, No, NoSi, ,Si, Iso ech,Si, Iso ech, Iso lacSi, Iso lac, Iso echSi, Nit sps,Si, Myr alt,Si, Sub aqu,Si, Ran aqu,Si, Cal sps,LegendPNASM restauració 2011 amb Baciver<all other values>LitoColo, SpPrinc, SpSecunNo, ,No, No, NoSi, ,Si, Iso ech,Si, Iso ech, Iso lacSi, Iso lac, Iso echSi, Nit sps,Si, Myr alt,Si, Sub aqu,Si, Ran aqu,Si, Cal sps,Colonitzada per Nitella sps.Superfície total del llac 227601 m2Prof. Considerada Colonitzable Colonitzada No colonitzable0 - 3 m m2 40856 23426 4600 17430% 57 20 4316 - 19 m m2 11898 11461 0 437% 96 0 40 90 180 270 36045Meters ±
  54. 54. Sant MauriciPresència macròfits 0,929P. berchtoldii 0,971M. alterniflorum 0,961Nitella sp. 0,914S. angustifolium 0,846S. aquatica 0,805P. alpinus 0,436I. lacustris 0,174R. trichophyllus 0,133I. echinospora 0,128C. palustris 0,007R. aquatilis 0,000E. BallesterosE. ChappuisE.BallesterosE. ChappuisE. BallesterosE. Ballesteros
  55. 55. • La presència de plantes ve determinada per l’altitud i lapresència de vegetació a la conca, i negativament per elcontingut de SO4 i els NO3• Cada espècie en particular presenta òptims de distribucióamb diferents combinacions de variables ambientals• El potencial de colonització dels estanys afectats dins del PNés elevat menys per Negre de Peguera i Gran d’Amitges• Els estanys no afectats per fluctuacions d’aigua ja mostrenindicis de recolonització com és el cas de Lladres, Barbs i FontGrossaConclusions
  56. 56. O. PedersenGràcies

×