M angels herreros

M.. Àngels Herreros
EOEP d’Eivissa

ALUMNAT AMB DIFICULTATS D’APRENENTATGE
RELACIONADES AMB LA LECTOESCRIPTURA

1. Dificultats
Cal identificar les 2. Capacitats
3. Necessitats

1.DIFICULTATS

memòria a dispersió (per
curt termini/ sobreesforç)
memòria de recordar atenció
treball

lectura
llindar de
fatiga baix comprensió
actitud
escriptura

processament
verbal lentitud en
execució/
seqüenciar, organització velocitat de
fer processament
mental
seriacions

EOEP d’Eivissa

Processament verbal

Traduir la informació verbal
en la memòria a curt termini

Transformar la informació visual
en codis verbals o de base auditiva

Aquests infants tenen dificultat de
codificació fonològica/
fonètica/verbal

És un subtil dèficit
del llenguatge que dificulta la
integració de la informació
visual a verbal

I afecta la capacitat de fer
abstraccions
i generalitzar la informació
verbal

EOEP d’Eivissa

2. CAPACITATS (a)
Segons el processament de la informació

HEMISFERI ESQUERRE HEMISFERI DRET
LLENGUATGE VERBAL LLENGUATGE AUDIOVISUAL

o Processament lingüístic. o Formació de conceptes no verbals
mitjançant canal visomotor.
o Processament Seqüencial *:
o Processament Simultani *: global/síntesi
analític (del tot a la part).
(de la part al tot).
o Processament lògic.
o Percepció i expressió de les emocions.
o Processament seriat de la
o Percepció visual de l’estímul amb
informació.
significat (persones o coses) o abstracte.
o Habilitat temporal.
o Habilitat visoespacial.

*Processament seqüencial mitjançant el qual el cervell processa les
informacions abstractes (paraules, esquemes, de tipus digital generalment),
captades de manera successiva, que es descodifiquen a poc a poc fins
arribar a extreure’n el significat.

*Processament simultani a través del qual el cervell processa les
informacions més concretes (dibuixos de tipus analògic, fotografies…),
captades de manera simultània que provoquen reaccions emotives
portadores de significats.

EOEP d’Eivissa

2. CAPACITATS (b)
Segons el processament de la informació (quin tipus
d’aprenentatge prefereix?)

HEMISFERI ESQUERRE HEMISFERI DRET
LLENGUATGE VERBAL LLENGUATGE AUDIOVISUAL
LLEGIR VEURE IMATGES

o Lineal Holístic, unitari
o Abstracte Discriminació visual: colors, formes,
o Activitats que segueixen reconeixement de cares...
una seqüència. Activitats visuals i espacials
o Deductiu Inductiu
o Unisensorial (descodificació) Multisensorial
o Lògic Emocional
o Paraules i números Creatiu
o Llistes Imàgens no verbals (imatges visuals,
o Descripcions verbals música i sorolls del medi).

EOEP d’Eivissa

2. NECESSITATS

SABER

1. COM APRÈN

2. COM POT ORGANITZAR I
RETENIR LA INFORMACIÓ
3. COM POT RETORNAR
LA INFORMACIÓ

Cal ajudar-lo a descobrir

1.COM APRÈN

EOEP d’Eivissa

com
funciona
canals el seu
d'input canals
cervell
menys d'input
adients més
adient

mancances
o punts habilitats
febles o punts
forts

COM APRÈN

2. COM POT RETENIR LA INFORMACIÓ

Si faig representacions mentals

Si l’organitzo

Si la memoritzo

Si la comprenc

Emfatitzant-la

Si la rebo per mètodes
Si la relaciono multisensorials

Si faig associacions

3. COM POT RETORNAR LA INFROMACIÓ

EOEP d’Eivissa

dibuixos
imatges
símbols
escriptura COM
estructurada RETORNAR LA
INFORMACIÓ

mitjançant

oralment (si alternatives pluja d’idees
escriure és molt a l’escriptura diagrames
dificultós) estructurada graelles
historietes
columnes
mapes mentals
mapes conceptuals
associacions
paraules claus…

Què sé d‘aquesta dificultat d’aprenentatge?

o Que és manifesta en una incapacitat o en dificultats importants
per a l’automatització de la lectura i/o escriptura.
o Que la pot presentar entre el 10 i el 15% de la població escolar.
o Entre el 3-5% presenten problemes greus d’aprenentatge de la
lectura.
o Afecta igual a nens que a nenes (es detecta més en nens).
o Que està relacionada amb la manera en què el cervell processa la
informació.

Procés de la informació

o Les persones estem rebent contínuament informació del món
que ens envolta.

EOEP d’Eivissa

l

o Aquestes informacions les captem mitjançant els
òrgans perceptius.
o Tot seguit es transmeten al cervell a través dels nervis
i són processades (codificades) per poder extreure el
significat i poder reaccionar de la manera més
adequada.

ESTÍMUL CODIFICACIÓ DE L’ESTÍMUL

O com es maneja l’estímul

TEORIA DE LA DOBLE VIA D’ACCÈS A LA LECTURA

EOEP d’Eivissa

ELS PROCESSOS DE DESCODIFICACIÓ DE LA LECTURA

RUTA O VIA LÈXICA
RUTA O VIA FONOLÒGICA
(ORTOGRÀFICA O DIRECTA)
(SUBLÈXICA O INDIRECTA)

oEs basa en la descodificació oProcés de tipus simultani que permet
grafema-fonema. identificar les paraules familiars globalment,
paraules que formen part del vocabulari.
oProcés de tipus seqüencial que permet
llegir qualsevol tipus de paraula. oReconeixement immediat de la paraula
escrita.
oTransformar en fonemes els símbols
gràfics. o“Llegir per la vista”.

o“Llegir per l’oïda”. oMés ràpida i eficaç.

oMés lenta. oRequereix experiència prèvia o
memorització
oPermet desxifrar les paraules que ens
oNomés s’empra amb paraules familiars.
són desconegudes.

EOEP d’Eivissa

COM INTERVENIR PER DONAR RESPOSTA A LES SEVES
NECESSITATS EDUCATIVES

A) 1.PERCEPCI
Ó
1 ASPECTES
A TREBALLAR
2
2.ATENCIÓ

3

4

4.COMPRENSIÓ
3.ORGANITZACIÓ

vermell
verd

groc
5. MEMÒRIA

blau
Quant
és 4x4

COM TREBALLAR AQUESTS ASPECTES ?

o Per mitjà de tècniques i estratègies que requereixen un
aprenentatge.
o Per tant, s’hauran de programar activitats al respecte.
o Que hauran d’estar incloses dins la programació de l’aula de les
diferents àrees.
o Perquè l’alumnat ha d’aprendre-les, i tot aprenentatge du implícit
l’ensenyament per part d’algú.
o Per tal motiu s’ha de contemplar dit aprenentatge com un contingut
curricular.

EOEP d’Eivissa

CAL PROGRAMAR

ACTIVITATS

OBERTES VARIADES

LÙDIQUES
MOTIVADORES

INDIVIDUALS ADEQUADES
I COL·LECTIVES AL NCC

MULTISENSORIALS

Jocs d’instruccions

Cançons
El gat copiador

ACTIVITATS
Puzzles
LÚDIQUES
Cercar
diferències

Jocs de
Veo, veo parelles

EOEP d’Eivissa

MULTISENSORIALS

visuals auditives

gestuals

ETC. tàctils
cinètiques

SERAN PER APRENDRE A

Escoltar

Observar Gaudir amb
l’aprenentatge

Autoconeixement…
Saber com pensar

EOEP d’Eivissa

B)

ORIENTACIONS I ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÓ

Orientacions generals
- Cal que quedi clar que el problema no ve condicionat per una falta de

motivació o peresa de l’infant, ni tampoc per un nivell baix

d’intel·ligència, sinó per una manera de treballar el seu cervell.

- Es recomanen una sèrie de normes que s’han d’individualitzar per a cada

cas. D’aquesta manera s’optima el rendiment, alhora que s’intenta evitar

problemes de frustració i pèrdua d’autoestima, molt freqüents entre els

infants amb dificultats d’aprenentatge.

Aquestes recomanacions són les següents:
 Fer-li saber a l’infant que en coneixeu el problema i que hi fareu al
més possible per a ajudar-lo.

 Asseure’l a les primeres files, a prop del professor, a fi de poder
ajudar-lo millor.

 Ajudar-lo a pronunciar correctament les paraules.

 No fer servir el mètode “analític" per a l’aprenentatge de la lectura.

 No s’ha de pretendre que assoleixi un nivell lector com el de la resta
dels iguals.

 Donar-li una atenció individualitzada i animar-lo a preguntar quan
tingui algun dubte.

 Cal assegurar-se sempre que ha entès el material escrit rebut.

 Comprovar que el material que se li ofereix per a llegir és adequat al
seu nivell lector.

 Cercar suports visuals, auditius... a l’hora de treballar el vocabulari i
conceptes nous.

 Valorar els treballs pel contingut, no pels errors d‘escriptura.

EOEP d’Eivissa

 Sempre que sigui possible, s’han de realitzar les valoracions
oralment.

 No oblidar que necessita més temps que la resta per acabar les
tasques.

 Destacar els aspectes positius en el seu treball.

 És convenient evitar que llegeixi en públic, si no vol.

 Valorar els progressos d’acord amb l’esforç personal, no amb el nivell
de la resta de la classe.

 Se li pot permetre, si li resulta útil, l’ús de la taula de multiplicar,
calculadora i gravadora.

 El mateix, quant a l’ús de mitjans informàtics.

 Ensenyar-li a prendre apunts mitjançant notes breus.

 Les tasques escolars de lectura i escriptura, tant a casa com a escola,
han de reduir-se.

 És millor donar-li una fotocòpia que fer còpies llargues de la pissarra.

 Mai ridiculitzar-lo.

 No corregir-li tots els errors d’escriptura.

 Entendre que es distreu més que la resta, ja que la lectura li
comporta un gran esforç.

 Tenir en compte que el fet d’escoltar i escriure simultàniament pot
resultar-li molt difícil.

PAUTES I ESTRATÈGIES A L’AULA D’EDUCACIÓ INFANTIL

 Utilitzar sempre el joc, com a mitjà d'aprenentatge, i evitar l’ús de
paraules com treballarem, repassarem... No oblidem que l’infant aprèn
tot jugant.
 Buscar reforços visuals, auditius.... per treballar el vocabulari, els
colors, els dies de la setmana.... (cassets, vídeos, DVD, programes
informàtics...)
 Ensenyar-los a manejar l’ordinador ja que serà una eina fonamental
en el seu procés d’aprenentatge.
 Treballar amb plastilina, amb sorra... les lletres i els números. Per ex.:
amb xurros de plastilina, jugar a donar forma a les lletres i,

EOEP d’Eivissa

després, fer-los passar el dit per damunt de la lletra dient per ex.
“la teva és la lletra A i sona aaaaa”
 Per treballar els dies de la setmana, podem confeccionar en una
cartolina grossa un calendari de la setmana amb dibuixos o fotos
significatius de cada dia.
 Tenir l’aula o l’habitació decorada amb molts reforços visuals. (Si
estem treballant la lletra M, tindrem fotos o retalls de revista
d’objectes que comencen per la mateixa lletra.)

 Segons l’edat, es pot començar a utilitzar la gravadora perquè es
comenci a familiaritzar-s’hi. (Es poden gravar cançons, vocabulari,
colors...)
 Jugar a marcar amb el dit lletres a l'esquena i endevinar-les.
 Comprar-los joguines multisensorials i amb moltes referències
visuals.
 Reforçar les àrees en les quals es troben còmodes i potenciar-les al
màxim.
 Els adults han de llegir al nen diàriament.
 Ensenyar mapes mentals com a mètode d‘aprenentatge.
 Han d'acostumar-se a emprar ben sovint els marcadors, retoladors
de colors i hem de deixar-los pintar i subratllar els llibres que estan
utilitzant.
 Quant als infants que a més tenen dispràxia, cal reforçar-los l’àrea
motriu però de manera indirecta, reforçant-ne més els potencials
en altres àrees que les dificultats.
 A l’aula i a casa, reforçar la taula de treball amb targetes visuals
que puguin ajudar a treballar o a recordar un concepte.
 No donar al nen una llista d’ordres o de treballs ja que, a causa del
problema de memòria, serà molt més efectiu donar les ordres d’una
en una.
 Buscar un esport o activitat extraescolar en la qual destaqui o,
simplement, que no tingui moltes dificultats.
 En el cas d’infants amb dispràxia, convé que no siguin esports
col·lectius, sent més adequats la dansa, la natació, la psicomotricitat,
etc.

EOEP d’Eivissa

PAUTES I ESTRATÈGIES A L’AULA D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

 Sol ser molt positiu, per a l'alumne afectat (autoestima), conèixer
personatges de gran prestigi, amb la seva mateixa problemàtica.
Així, se li pot donar un llistat de noms de gent famosa, com ara
són Einstein, Tom Cruise, Michael Jordan, Bill Gates...
 Treballar sempre amb una agenda, on l'alumne pugui tenir, entre
altres dades, les dates dels exàmens amb una setmana d'antelació.
D'aquesta manera podrà anar preparant els seus esquemes amb
temps i sense pressions.
 En molts casos ens podem trobar que l'alumne presenta una disgrafia
amb la qual cosa la seva escriptura es veurà greument afectada i
pot arribar a ser il·legible. Sempre que sigui possible se li ha de
deixar emprar l'ordinador per a realitzar les tasques. L’ordinador és
una eina de les més útils, per a aquest tipus d’alumnat, que s'utilitza
tant a l’àmbit escolar com a l’àmbit laboral, i en moltes universitats
del Regne Unit, Finlàndia, Suècia, USA ...
 És bàsic, per a una evolució satisfactòria, la coordinació entre tot
l’equip docent que treballa amb aquest alumnat. D'aquesta manera
existirà una coherència en la intervenció i tant l'alumnat com el
professorat en sortirà beneficiat.
 Evitar en tot moment corregir en vermell i també la correcció
sistemàtica de totes les errades en la seva escriptura. Un infant
amb aquest trastorn, que no ha estat detectat molt jove, segurament
ha patit serioses dificultats per a poder expressar-se de manera
escrita.
 Si és possible, realitzar els controls oralment ja que, així, podrem
avaluar amb més rigor la informació adquirida per l'alumne. Intentar
que no tingui més d'un control diari.
 No hem d'obligar-los a llegir contra la seva voluntat, ja que només
aconseguirem l'efecte contrari. Els llibres de lectura han de ser
adequats al seu nivell lector i, molt millor, si el llibre el pot triar ell.
 Per a llegir en veu alta davant dels seus iguals és convenient (sempre
dependent del grau), donar-los amb antelació, el dia anterior, la
lectura perquè, sense pressions, la puguin treballar a casa i, d'aquesta
manera, sentir-se més segurs.
 El nostre principal objectiu és el d'aconseguir que els infants amb
aquesta dificultat comencin a sentir curiositat i motivació pel món de

EOEP d’Eivissa

les lletres. (Cal recordar que per a ells resulta molt complicat llegir i
tenir-ne una comprensió al mateix temps).
 Si el material que se li ofereix, està per damunt de les seves
possibilitats, l’únic resultat que aconseguirem serà augmentar-ne la
fòbia i la frustració en relació a la lectura.
 Deixar-li utilitzar la gravadora com a material de reforç, tant a
classe com a casa. Gràcies a ella, l'alumne podrà tenir algunes
explicacions del professor gravades i les podrà fer servir com a
mètode d'estudi. En moltes universitats americanes i angleses, els
alumnes reben tot el material del curs a través de material visual o
d’àudio.
 L’ús de la gravadora i d’altres ajudes extres es justifica perquè sol
tenir serioses dificultats amb la memòria a curt termini fet que, a
vegades, ve acompanyat d’un dèficit d’atenció i necessiten eines per a
compensar-ho.
 Molts d’aquests infants no poden rebre una correcta informació del
que s’ha explicat a la pissarra (blanc sobre negre) ja que, a vegades,
la seva percepció visual es veu alterada.
 Els hem de proporcionar més temps a les proves escrites i sempre
que sigui possible se’ls donaran les preguntes de l'examen per escrit,
per evitar que hagin de copiar de la pissarra. Realitzen un
sobreesforç per copiar, redactar, etc. ja que realment el seu
trastorn radica en conèixer com sona cada lletra i quina grafia li
correspon; dependent del grau del seu trastorn tindran serioses
dificultats.
 També hem de recordar que molts d'ells no tenen interioritzades
nocions com la del temps. Per tant, quan els diem que queden 10
minuts per acabar ho poden viure amb angoixa que es traduirà en
errors.
 És molt necessari trobar en l‘infant alguna cosa positiva (tots en
tenim) en la qual pugui destacar. En alguns casos serà el dibuix, en
altres la imaginació, l'esport, la seva actitud... És molt necessari el
reforç constant per part del professorat ja que, quasi tots, pateixen
trastorns associats, com la manca d'autoestima, depressió, ansietat...
 És de gran utilitat ensenyar-los a realitzar mapes mentals visuals, ja
que és un tipus d'estratègia que els funciona molt bé en qualsevol
etapa. Els poden utilitzar per a totes les assignatures i, d'aquesta

EOEP d’Eivissa

manera, ells tenen la informació més rellevant de cada tema per a
poder estudiar-la. (MAPES MENTALS de Toni Buzan).
 Hem de ser pacients amb els "oblits" que en nombroses ocasions té
aquest tipus d'alumnat. En segons quins casos poden presentar, a més,
dèficit d’atenció i, encara que no fos així, sí que tenen greus
problemes amb la memòria a curt termini o memòria de treball.
Aquest problema de memòria els impedeix a vegades recordar on
tenen les coses, la data d'un examen...
 El dèficit d’atenció també pot generar confusions a l'aula: confondre
un llibre de text per un altre, amb la qual cosa, quan arriben a casa,
no tindran el llibre que toca; despistar-se fàcilment en una explicació
del professor; confondre's d'exercici...
 Totes aquestes "desorientacions" no són accions voluntàries dels
alumnes. Si no se senten compresos pels adults, senten que estan
fracassant en molts de fronts i el missatge que en reben sol ser: "ets
un cas", "no et recordes de res", "quin desastre que ets"...
 Normalment aquests infants necessiten canviar d'activitats o tasques
més sovint que la resta dels companys, independentment de l'etapa
en què es troben (a infantil, primària o secundària) perquè, a causa
del sobresforç que fan, el seu llindar de fatiga sol ser molt baix.
També és aconsellable poder fer descansos més freqüents ja que, si
no, el seu nivell de dispersió augmenta i els és més difícil mantenir el
ritme.
 S’ha de tenir en consideració, a l'hora de posar les tasques per a
l'endemà, que aquests alumnes solen assistir a més, fora del col·legi, a
sessions, ja siguin de repàs o psicoterapèutiques, i tenen molt menys
temps lliure i que tarden el doble a realitzar els deures. S’ha de ser
conscient d'aquesta realitat i no se’ls ha de donar tasques els dies en
què tinguin consulta; els altres dies, el nombre d'exercicis o
activitats ha de ser menor que per a la resta de l'alumnat.
 Si l'alumne presenta dispràxia, haurem de tenir en compte que es
poden veure alterades les àrees de dibuix, tecnologia, esport, etc.
Un alumne que tingui dificultats motrius, no podrà realitzar segons
quins moviments i activitats o, si els realitza, simplement se li notarà
molt més desmanegat. Hem d'entendre que no es tracta de no voler o
de desmotivació, sinó d'un trastorn que, sovint, acompanya el de la
lectoescriptura i que consisteix a una manca de destresa per a poder
realitzar segons quines accions. També pot tenir problemes de
lateralitat, d'equilibri, de motricitat fina i grossa etc.

EOEP d’Eivissa

 Si l'alumne pateix discalcúlia, se li ha de permetre l'ús de les taules,
calculadora... i hem de recordar que l'aprenentatge ha de ser sempre
significatiu i la millor manera en què ells ho capten és a través de
tots els seus sentits (mètodes multisensorials). Normalment tindran
dificultats a recordar les taules (no tots), les seqüències, la lògica
matemàtica, etc. Recordar-ne el problema de memòria de treball i de
comprensió. Tota ensenyança que els pugui arribar per canals
diversos, amb referències visuals, auditives... serà mes fructífera.

ALTRES CONSIDERACIONS A TENIR EN COMPTE

 L’alumnat amb aquest trastorn necessita adaptacions no
significatives per al seu procés d'aprenentatge. No obstant això, en
molts casos serà convenient plantejar-se adaptacions significatives ja
que no hem d'oblidar que, normalment, el sistema educatiu utilitza la
lectura i l'escriptura (el llibre) com al mitjà d’accés al procés
d'aprenentatge. Com ja es va dir, aquests alumnes no poden rebre i
processar la informació de manera adequada, ja que habitualment els
arriba per les vies que ells tenen més alterades.
 Aquest trastorn els acompanyarà en tot el seu procés de formació i
hem de ser conscients que les adaptacions també hauran
d'acompanyar-los durant tota la seva etapa formativa.
 Necessiten sentir-se compresos. És necessari que siguem conscients
del sobresforç que han de mantenir durant tota la jornada per poder
rendir. Si no entenen què els passa davant vivències repetides de
fracàs, poden desenvolupar problemes emocionals com estrès,
ansietat, depressió, baixa autoestima, trastorns d'alimentació,
problemes de conducta... No tenen mala memòria perquè són ganduls,
ni volen defraudar el seu professorat amb una lletra en molts casos
infantil o il·legible ni desitgen ser el blanc de les burles perquè
llegeixen amb serioses dificultats.
 No podem fer-los sentir-se culpables i responsables, de la mateixa
manera que no fem sentir-se culpable un alumne cec per no poder
llegir igual que la resta dels seus companys. Una cosa molt important
que podem fer per aquest alumnat és reconèixer i potenciar totes
aquelles àrees en les quals mostra més habilitat o, fins i tot, pugui
destacar, ja que l'organització cerebral d’aquestes persones els du a
funcionar en algunes àrees de manera més potent.
 Entre les característiques positives cal destacar: bona capacitat de

EOEP d’Eivissa

visualització, talent artístic, bones competències pràctiques,
pensament creatiu, un enfocament holístic en la resolució dels
problemes, empatia intuïtiva cap als altres. En el pla afectiu també
són: persistents, resolts, treballadors, amb resistència... I es motiven
de seguida quan veuen que poden aprendre.

Exemple de fitxa per treballar la correspondencia fonema/grafema i
fent servir diversos canals sensorials (a l’original, visual, auditiu,
manipulatiu i moviment)

Marca i arrossega les imatges que comencen amb
el SO /b/

/b/
pardal baló

botes
llapis
boca

autobús

ballarina

bitlles

avet
sol

volcà
v erd

globus pebrera
bicicleta

EOEP d’Eivissa

PAUTES ESPECÍFIQUES D’INTERVENCIÓ
En relació a la informació:

1. Canals per rebre-la o Input.
2. Com organitzar-la, retenir-la i recordar-la.
3. Com retornar-la o comunicar-la.

1. CANALS PER REBRE LA INFORMACIÓ
o Tècniques d’audició per aprendre a escoltar:
 Exercicis d’entrenament fonològic i fònic.
 Jocs tipus “veo, veo”.
o Fomentar la visualització mentalment mentre escolten o llegeixen
(centra l’atenció, millora la comprensió i ajuda a recordar) amb
exercicis com:
 Imaginar el dormitori, la taula del menjador, el teu joc preferit
damunt la taula...
 Unir-ho tot fent un vídeo al cap.
 Representar/escriure i llegir la història amb molt de vocabulari
visual amb format de vinyetes.
 Associacions per inclusió.
o Ensenyar a prendre apunts visuals als alumnes:
 Mapes mentals.
 Ordinador (diagrama, programes com el kidspiration)

M. Àngels Herreros 40
EOEP d'Eivissa

EOEP d’Eivissa

o Exercicis d’instruccions (ajuden al control de la comprensió):
 Jocs d’instruccions
o Lectura i escriptura:
 Treballar la correspondència fonema/grafema —
 síl·labes — paraules — textos.
 Lectura de textos: Preguntar-se “per a què llegeixo?”.

Segons la resposta es poden ensenyar diferents tècniques:
- Iniciant la lectura o lectura molt defectuosa.
- Lectura ràpida (skimming)
- Lectura per cercar informació (scanning)
- Lectura precisa
- Lectura interactiva

LECTURA D’UN TEXT
Organigrama

Majúscules
i pintar-les
Títols

Noms de
persones Paraules que
CERCA comencin
R amb una
determinada
lletra

Dibuixos Lletra
en
negreta

EOEP d’Eivissa

 Ortografia (A més de tot el que hem dit)
Segons l’estil d’aprenentatge:

Alumnat visual
- Convertir la paraula en un dibuix.
- Pintar les lletres més difícils.

Alumnat auditiu
- Dir els fonemes en veu alta mentre s’escriuen.
- Pronunciar les lletres que no sonen, com per exemple, HAVER.

Alumnat que aprèn millor a través del tacte o
manipulant
- Dibuixar les lletres diverses vegades a colors diferents.
- Unir les lletres o les paraules utilitzant la imaginació.
- Lletrejar paraules sobre superfícies diverses: sorra, farina, paper
de vidre…

2. COM ORGANITZAR, RETENIR I RECORDAR

LA INFORMACIÓ

RETENIR
ORGANITZAR
ressaltar aspectes més rellevants
- Pluja d’idees: mitjançant
. categorització
. jerarquització - Èmfasi
- Mapes mentals - Sentits
- Mapes conceptuals - Representació mental
- Associacions
- Relacions

EOEP d’Eivissa

EOEP d'Eivissa

RECORDAR
cal

COMPRENDRE DIFERENCIAR

o Fets
o Relacionar la informació amb
o Opinions
experiències prèvies.
o Suposicions
o Aprenentatge significatiu.

EOEP d’Eivissa

Marca i arrossega els fets cap al requadre de FETS
i les opinions cap al requadre d'OPINIONS

5. Brasil està a Sudamèrica
1.Avui fa sol.

2. Les cases fosques són tristes. 6. Na Sònia és la millor companya de
classe.

3. Sergi juga bé a futbol.
7.El seu pare medeix 1 metre
78 centímetres
4. La festa de Nadal és al desembre.

FETS OPINIONS

Escriu un fet al requadre verd. Escriu una opinió al requadre groc.

o Preguntes a fer:
- Què sé?
- Què vull saber?
- Què em pot ajudar a comprendre?
o Lectura de textos
- Conèixer el significat de les paraules
- Diferents tècniques de lectura segons perquè es llegeix.
o Augmentar el vocabulari
- Associació de paraules
- Descripcions a partir dels sentits o d’experiències personals.

EOEP d’Eivissa

1 Fixa't en aquestes paraules dels rètols que sortien al
conte.

2 Arrossega i col·loca al seu lloc cada paraula d'acord
a la seva categoria.

Imatge del conte/ té
història llegit pensa foto crida
és
cansat roba petit
mare estima
gros
ric selva
ciutat feliç
NOMS VERBS ADJECTIUS

TÈCNIQUES MULTISENSORIALS PER RECORDAR
o Taules de multiplicar
- Utilitzant cartolines de color
- Emprant una gravadora
- Utilitzant les mans
o Paraules claus: Què és el que ajuda a recordar paraules d’un llistat?
- Si la paraula està A l’inici
Al darrere
- Si són: Especials, divertides, un mica atrevides.
- Que estiguin repetides
- Que es puguin dibuixar com una imatge al cap.
o Regles, normes, consells: Rètols
- Amb imatge i text
- Generals o individuals: per a tot el grup, per a uns pocs, per a un
infant.

EOEP d’Eivissa

RÈTOLS AMB IMATGE I TEXT,
GENERALS I INDIVIDUALS

Pensar en el mateix
que el que parla Demanar
Fixar-s’hi bé quan hi ha
dubtes

Escoltar SEURE BÉ Escoltar atentament
i no parlar.

3. COM RETORNAR LA INFORMACIÓ

COM
RETORNAR LA
INFORMACIÓ

oralment (si
escriure és molt
escriptura alternatives dificultós)
estructurada a l’escriptura
Dibuixos
estructurada • pluja d’idees
Imatges
Símbols • diagrames
• graelles
• historietes
L’ESCRIPTURA • columnes
• • mapes mentals
L’escriptura creativa és possiblement l’activitat més angoixant per a
aquest alumnat perquè requereix: • mapes conceptuals
• associacions
o Idees
o Seqüenciació
• paraules claus…
o Estructuració

EOEP d’Eivissa

o Ortografia
o Puntuació
o Cal·ligrafia
o Presentació

ALTERNATIVES A L’ESCRIPTURA ESTRUCTURADA
a) MAPES MENTALS
o Representació subjectiva sobre un coneixement.
o Empra l’associació lliure i irradiant.
o Facilita l’aprenentatge significatiu.
o Pot usar tot tipus de representació (dibuix, símbols, color…)

Informar
Gràfics Relatar Internet
Diagrames de fluxe Explicar Biblioteca
Diagrames/mapes Procediments Organitzar materials
Discussió Resaltar paraules clau
Diccionari KWL

Manejar
dades, fer Escriptura Habilitats
i utilitzar d’investigació

Material Apunts en columna
propi Tècniques Mapes mentals
Organització Prendre i
Pensament d’estudi Paraules clau
fer apunts
Resumir
Seqüenciar

Memòria Comunicació
Lectura
eficient
Estimulació visual
Estimulació Escoltar atentament
auditiva Skimming Oratòria preparada
Estimulació tàctil Scanning Fer preguntes
Lectura de subtítols,
lletra cursiva, títols
EOEP D'EIVISSA EOEP EIVISSA

EOEP d’Eivissa

b) MAPES CONCEPTUALS
o Representació personal sobre un coneixement, respectant la lògica de
la materia.
o Facilita l’aprenentatge significatiu.
o Ajuda a organitzar, a fer categories i a jerarquitzar

EOEP d'Eivissa

EOEP d’Eivissa

L’alumnat utilitza cada vegada més l’ per escriure els seus
treballs.
Per a amb dificultats de cal·ligrafia, aprendre a escriure
a màquina pot significar un gran avanç.
Si té dificultats de coordinació motriu, necessita suport extra i
també estimulació durant el procés d’aprenentatge però, una vegada
que hagi après la destresa, marcarà la diferència en la quantitat i
presentació del treball escrit que pugui produir.
I, a més, el corrector d’ortografia està sempre a la seva disposició,
quan ho necessiti.
Els beneficis d’emprar l’ van més enllà del processador de
textos. Un ús creatiu de l’ordinador permet que molts
alumnes amb dificultats de lectura i d’escriptura ressaltin.
L’accés a internet i al software està transformant no sols l’àmbit
laboral sinó també el treball a les escoles i molt d’aquest alumnat
és especialment hàbil per a les noves tecnologies.

EOEP d'Eivissa

EN RESUM

Si donem resposta a les necessitats educatives d’aquest alumnat, l’haurem
ensenyat:

o Tècniques metacognitives
o Autoconeixement
o Tècniques d’estudi

I, amb això, l’estem ajudant a:

o Triar
o Ser autònoms en l’aprenentatge
o Caminar cap a l’èxit educatiu.

EOEP d’Eivissa

M angels herreros

Recommended

Recommended

More Related Content

Viewers also liked

Viewers also liked (7)

Similar to M angels herreros

Similar to M angels herreros (15)

M angels herreros